DELTA DEL MEKONG EN 2 DIES. La imprescindible excursió des de Ho Chi Min.

La visita de dos dies al Delta del Mekong suposa l’excursió més bonica que es pot realitzar des Saigon, o el que és el mateix, Ho Chi Minh City.

Tot i que es pot fer una excursió d’1 sol dia al Delta de Mekong des Ho Chi Min i tornar a la tarda per dormir igualment a Saigon, la veritat és que d’aquesta manera la nostra visió del Delta del Mekong quedarà força limitada, de manera que aconsellem dormir almenys una nit al propi delta per poder gaudir al matí següent dels canals menys freqüentats pel turisme i en particular, d’algun dels diversos mercats flotants del Delta del Mekong que se celebren cada matí i que són un dels espectacles més bonics de Vietnam.

EL RIU MEKONG: DES DEL TIBET FINS AL DELTA DEL MEKONG AL VIETNAM 

El Delta del Mekong és on va a morir un dels més mítics rius de tot el món. Només alguns rius de la importància de l’Amazones o el Nil poden presumir de tenir tanta importància per als territoris per on transcorren. En el Mekong, la màxima que el riu és font de vida, es compleix escrupolosament.

Abans de desembocar al mar de la Xina Meridional, al Vietnam, a través del seu famós delta, el riu Mekong ha recorregut uns 4500 quilòmetres, després de néixer al Tibet i travessar fins a sis estats sobirans: Xina, Laos, Myanmar, Tailàndia, Cambodja i finalment, Vietnam. Sovint, el Mekong suposa a més, la frontera divisòria entre diversos països.

És a la part final del seu recorregut, i abans d’arribar al Delta del Mekong, quan el riu es separa en dos braços: el Riu Baix o Riu Bassac i el Riu Alt o Tien Giang, que al seu torn acaba dividint-se en, almenys, cinc braços principals a nivell de Vinh Long, ja al Vietnam. És per aquesta raó, que més enllà dels diferents noms amb què es coneix el riu en els diversos països per on transita, el riu és conegut a Vietnam com el Riu dels Nou Dracs.

DELTA DEL MEKONG PER LLIURE O EN TOUR ORGANITZAT

L’excursió al Delta del Mekong és un altre dels abundants exemples a Vietnam que les excursions organitzades per les agències locals solen acabar resultant més econòmiques i particularment, millor aprofitables pel que fa a temps, que les organitzades per lliure pels propis viatgers. I això és especialment així quan es disposa de més aviat poc temps per fer el tour i per visitar Vietnam.

Els preus irrisoris d’aquests tours organitzats per les múltiples agències ubicades a Ho Chi Min dóna lloc al fet que la pràctica totalitat dels viatgers que visiten Vietnam de forma autònoma acabin contractant molts d’aquests tours al Delta del Mekong oferts a Ho Chi Minh City.

Hi ha centenars d’agències a Saigon que es dediquen a la venda d’aquest i molts altres tours (com el que permet visitar els túnels de Cu Chi, per exemple). La gran majoria d’aquestes agències solen ser intermediaris d’alguna majorista que serà l’encarregada de portar els serveis a terme. Sempre és una incògnita saber per endavant si s’encertarà o no amb l’agència, tot i que també és veritat que es pot preguntar a viatgers que hagin realitzat el tour en els dies previs.

La veritat, és que malgrat alguna crítiques negatives que alguns viatgers han abocat a internet (i en els seus blocs), particularment en relació a què sovint el grup de turistes és tractat de forma més o menys borreguil, nosaltres vam tenir aquesta sensació, només en part, i justificada pel preu pagat. Per cert, després de comparar diverses agències, els preus eren molt semblants. En el nostre cas, el tour de 2 dies al Delta de Mekong des Saigon ens va costar 27 USD per persona dormint a Homestay (22 USD si haguéssim dormit en hotel). Aquest preu incloïa el transport en bus, el vaixell pel Riu Mekong, les barques pels petits canals del Mekong, l’allotjament, un esmorzar, un dinar, un sopar, una visita a una granja de mel amb degustació, una altra degustació de fruites tropicals locals, una visita a una fàbrica artesanal de caramels de coco, la visita als mercats flotants en barca i una interessant visita a una fàbrica artesanal de noodles d’arròs. Tot i que no som molt amants de les visites a aquestes a fàbriques artesanals, cal dir que totes elles van ser força interessants, permetent apropar al que és la cultura local. A més, en honor a la veritat, totes elles es van desenvolupar amb una nul·la pressió comercial, més enllà d’oferir la compra d’un paquet de caramels de coco o un pot de mel, de forma educada i cordial. Si rebutjaves la compra, ningú insistia més.

Com dic, la visita al Delta del Mekong en 2 dies es pot fer per lliure, obviant les visites a aquestes fàbriques o cooperatives. No obstant això no és fàcil coordinar els diversos mitjans de locomoció que són necessaris per gaudir del Delta del Mekong de forma individual i particularment, les barques que ofereixen recorreguts pels diversos canals, ja que el preu sol ser alt si es lloguen de forma individual. D’altra banda, el visitar el Delta del Mekong amb un grup ens va permetre prendre diversos barques a diferents localitzacions, bastant apartades entre si, la qual cosa ha de ser bastant més dificultós de portar a terme per lliure.

Vaja, que nosaltres repetiríem la nostra excursió de dos dies pel Delta del Mekong en un viatge organitzat amb una de les múltiples agències locals radicades a Ho chi Min.

VISITA AL DELTA DEL MEKONG EN DOS DIES. PRIMER DIA: MY THO I LES ILLES DEL MEKONG.

A les 8 del matí hem quedat a la porta de l’agència per dirigir-nos al Delta del Mekong. I allà estem, puntuals.

Debem ser uns 35 turistes, meitat vietnamites i meitat, estrangers. El guia, per tant, sol fer les explicacions en vietnamita i seguidament, en anglès. L’autobús és bastant còmode, i amb espai suficient entre seients, a diferència del que havia llegit en altres blocs.

Ens dirigim a My Tho, que sol ser l’únic lloc que visiten les excursions d’un sol dia al Delta de Mekong, però a mig camí fem una parada d’uns trenta minuts en un preciós restaurant que té uns bellíssims jardins que ens permeten reposar una mica a la vegada que prenem un refresc.

En una altra horeta arribem a My Tho, una ciutat d’uns 200.000 habitants i que sol ser la porta d’entrada al Delta del Mekong.

Abans d’acudir al port, ens acostem a la preciosa pagoda Vinh Trang. Ens explica el guia, que per estar aquesta zona del Delta del Mekong tan propera a Cambodja, moltes de les pagodes budistes són d’origen i ritu khmer o cambodjà, que és una mica diferent al d’origen xinès. No obstant això, la pagoda Vinh Trang respon als cànons de budisme xinès. Hi trobem tres grandiosos budes, de diversos metres d’altura. El més interessant, però, es produeix quan entrem en el seu interior i ens trobem amb una bona quantitat de monjos cantant de forma compassada els seus repetitius mantres. Posteriorment, es disposen a menjar, davant l’atenta mirada d’un parell de dotzenes de viatgers. Ells van a la seva, sense pertorbar-de la nostra presència ni en particular, de les nostres fotos.

Ara sí, ens acostem al port fluvial de My Tho on de seguida prenem una barcassa per fer un passeig riu amunt i avall pel Riu Mekong però prenent, al poc temps, el destí d’una de les diverses illes que es troben al mig del llit del riu a aquest nivell.

Baixem en la que es coneix com Illa de l’Unicorn, on més enllà de viure-hi diverses famílies, trobem muntat un mercat de productes més o menys artesanals que sembla no tenir fi i que recorrem d’una manera una mica borreguil, per tal de dirigir-nos a algunes de les visites que fem a l’illa. Primerament, visitem una granja de mel, on podem degustar el producte, acompanyat de te. Seguidament, ens porten a una mena de psedorestaurant on ens donen a provar diverses de les fruites tropicals més saboroses i típiques del país. Encara que ja les coneixem d’altres viatges, l’experiència ens serveix per poder-li ensenyar a en Marc, en el seu segon dia de viatge, que és el mangostà, el rambutà o la fruita del drac, per exemple. La veritat és que les racions són una mica escasses però vaja, això és millor que res. La degustació, per cert, ve amenitzada d’un petit concert que tres noies abillades amb un vestit tradicional ens ofereixen. Segons ens explica el guia es tracta de música típica del sud de Vietnam, de nom Don Ca Tai teu. Com cal, que per alguna cosa som al Delta del Mekong.

És ara el moment de gaudir d’un dels moments més emocionants que se suposen en una ruta pel Delta del Mekong. Es tracta de pujar a una petita embarcació de rem, que és conduïda per dos remers, un situat a la proa i un altre a la popa, i passejar pels estrets canals del Delta del Mekong. Són aquestes les imatges que ens vénen al cap quan pensem en el delta i que hem tingut l’oportunitat de conèixer en multitud de pel·lícules nord-americanes. Encara que en un primer moment el col·lapse de barquetes ens posa els pèls de punta, quan els remers es posen en marxa (o en tres o quatre minuts) l’espai s’obre i la veritat és que podem gaudir d’un bonic passeig entre els estrets canals del Delta del Mekong.

El recorregut acaba en una factoria artesana de dolços de coco. Allà tenim l’oportunitat de conèixer els secrets de la fabricació d’aquests caramels, que a més del gust de coco poden estar barrejats amb fruites diverses, inclosa el pestilent durian. L’explicació de l’elaboració dels caramels és força interessant també i al final de la visita, comprem una petita capseta per poc més d’un euro i amb nul·la pressió venedora.

El temps passa volant de manera que és hora de dinar. Per a això, tornem a l’embarcació a motor per traslladar-nos a una altra de les illes del Mekong, que es troba a uns quilòmetres de distància. En aquest cas, baixem a la que és coneguda com Illa del Fènix.

Aquesta illa va tenir el seu moment de fama a mitjan segle XX quan es va instal·lar en ella el que era conegut com a monjo dels cocos, que devia el seu sobrenom a la llegenda que indicava que només s’alimentava de cocos. La veritat és que aquest monjo va promoure una mena de pau i harmonia, amb la meditació vetlla per mig. El monjo va ser empresonat diverses vegades pel govern de Vietnam del Sud que no aprovava els seus mètodes. El Monjo dels Cocos va acabar fundant, el 1972, una religió o secta que va aconseguir un bon nombre d’adeptes fins que el govern comunista va acabar per dissoldre-la.

En aquesta illa mengem en un senzill restaurant. El menjar, tal com ens havia avisat el guia, és més aviat escàs, encara que la veritat és que és suficient per a nosaltres. Si es vol, per descomptat, es poden demanar altres plats, entre ells el peix elefant, que sembla ser l’estrella del restaurant i del que gaudeixen no pocs comensals.

Acabat el dinar tenim temps lliure per donar una volta per l’illa, visitar el que queda del temple del Monjo dels cocos, fer una volta amb bicicleta (inclosa en el preu de l’excursió al Delta del Mekong), visitar una granja de cocodrils , on un parell de desenes de rèptils fan el gandul o fer nosaltres el mateix, en una sèrie d’hamaques disposades per a tal menester.

A l’hora indicada, tornem a la barcassa que ens torna al port fluvial de My Tho per agafar l’autobús que ens porta, en un parell d’hores, a la nostra destinació final durant aquest primer dia al Delta del Mekong: la ciutat de Can Tho.

Primerament deixem a tots els viatgers que han optat per l’opció hotel. Només un suec i nosaltres tres hem optat per passar la nit a la homestay amb la promesa de passar una vetllada amb una família local.

El curiós és que per arribar a aquesta homestay hem de pujar a una nova embarcació que ens portarà durant gairebé 45 minuts i ja a les fosques, per múltiples canals de mida mitjana. Els habitatges dels vietnamites es disposen a banda i banda del canal al llarg de gairebé tot el recorregut, fins que arribem a la homestay, que resulta ser en realitat una preciosa guest house, amb habitacions àmplies, dutxa a l’interior de l’habitació i 3 apanyats i còmodes llits amb mosquitera. Vaja, que encara que l’allotjament és molt acceptable, la veritat és que el compromís de conviure amb una família local no s’ajusta exactament al que vivim. El sopar, per cert, és molt gustós i la nit curta, ja que ens hem d’aixecar aviat per conèixer un dels màxims atractius del Delta del Mekong: el mercat flotant de Cai Rang.

SEGON DIA AL DELTA DEL MEKONG: ELS MERCATS FLOTANTS DE CAI RANG.

Ens llevem aviat, cap a les 6 del matí, ja que l’objectiu d’avui és el de visitar un dels més bonics mercats flotants del Delta del Mekong: el de Cai Rang. I per a això cal matinar bastant ja que la màxima activitat es produeix en les primeres hores del dia, abans que el sol caigui a pic.

Per això, després d’esmorzar, desfem en barqueta els canals navegats ahir, fins trobar-nos amb la resta del grup. En aquest moment pugem a una barcassa una mica més gran i ens dirigim al mercat flotant de Cai Rang al que arribem en poc més de 15 minuts.

L’espectacle és realment bell, i encara que per descomptat són diverses les barcasses, com la nostra, ocupades per viatgers, és evident que aquest es tracta d’un mercat eminentment local i poc encarat al turisme, a diferència d’alguns dels mercats flotants propers a Bangkok, que encara que bonics pel seu colorit, poc a poc van perdent la seva autenticitat.

En aquest mercat de Cai Rang podem observar com grans barcasses són les encarregades de transportar i vendre la mercaderia. D’un llarg pal ancorat a la proa de l’embarcació penja la mercaderia que la barcassa ven. És a dir, veiem barcasses plenes de pinyes, durians o verdures, a diferència d’altres mercats flotants més dedicats a la venda al detall, on cada barca transporta (i ven) diverses fruites o al mateix temps.

En aquestes, el guia pregunta si a algú li ve de gust una pinya, de manera que abordem una d’aquestes barcasses i tots els interessats anem pujant a ella per comprar la fruita en qüestió. A més, a sobre de la barcassa, molt més alta que la nostra, l’espectacle és, si cap, més bell. És aquesta, sens dubte, una imatge que poc ha d’haver canviat en les últimes dècades i que suposa un dels més bonics records que ens emportarem del viatge a Vietnam.

Hem d’estar prop d’un parell d’hores navegant entre les diferents barcasses pel mercat flotant de Cai Rang, com dic, un dels mercats flotants més bonics del Delta del Mekong, al Vietnam.

Vist el mercat flotant, ens dirigim, amb el mateix bot, cap a una última visita. Es tracta d’una factoria artesanal de fideus d’arròs, on podem comprovar com es realitza la producció d’un dels productes estrella del Vietnam, i en concret, del sud del país. El procés, consistent en una primera barreja d’arròs amb mandioca per aconseguir una llet d’arròs, que es cou. D esprés s’aconsegueixen unes finíssimes seccions circulars d’aquesta pasta, que es deixen assecar. Finalment, els fideus es tallen gràcies a una rudimentària eina que estalvia el pas del tallat a mà, que es realitzava fins fa pocs anys. La veritat és que és bastant interessant i tant Marc com jo, vam acabar per provar diverses de les etapes del procés.

L’excursió de dos dies al Delta del Mekong està arribant a la seva fi. Un cop a terra ferma, és hora de dinar. Ens porten a un restaurant local, poc turístic. Els preus són molt ajustats i la veritat que mengem de meravella i amb cervesa ben freda. Al davant del restaurant hi ha diversos llocs de fruites, de manera que aprofitem per comprar un quilo de rambutà, una de les nostres fruites preferides del sud-est asiàtic i que ens servirà de berenar.

Prenem l’autobús i en poc més de dues hores i mitja, amb una breu parada a mig camí, arribarem novament a Ho Chi Min i posarem punt final a aquesta preciosa excursió de 2 dies al Delta de Mekong.