CIUTADELLA DE HUE. Visita a la ciutat prohibida de Vietnam.

La visita de Hue és una de les imprescindibles dins d’un viatge a Vietnam, ja que en aquesta ciutat podem realitzar dues de les visites més interessants del país: la Ciutadella de Hue, que va ser la residència dels emperadors de la dinastia Nguyen que van governar Vietnam des de principis del segle XIX fins a 1945, i les Tombes Imperials que es troben a pocs quilòmetres de la ciutat i al llarg del riu Perfum.

Hem arribat a Hue en un dels múltiples busos que fan el trajecte des de la propera i encantadora Hoian. Tot i que el recorregut és de poc més de 100 metres, l’intens trànsit que trobem a la ruta i la parada de rigor a mig camí (un descans de mitja horeta) prolonguen el trajecte a unes tres hores i mitjà. Això sí, el bus és impecable i tens l’oportunitat (en realitat l’obligació) d’anar gairebé totalment reclinat.

L’hotel on tenim feta la reserva ens ha enviat un mail fa dos dies indicant-nos que ens recolliran de forma gratuïta a estació d’autobús a la nostra arribada, la qual cosa s’agraeix. Ens allotgem a l’Hotel Home, de categoria mitjana, que resulta ser un complet encert.

En mitja hora hem realitzat el check in i ens hem arreglat, de manera que partim cap a la Ciutadella de Hue, l’edifici més notable de la ciutat, i un dels que tenen més importància històrica al país. Fem una breu parada per esmorzar i ens dirigim de seguida a la ciutadella.

CIUTADELLA DE HUE I RECINTE IMPERIAL DE LA DINASTIA NGUYEN

Va ser Nguyen Anh qui en 1802, es va proclamar Emperador, amb el nom de Gia Long, després de vèncer en una de les intestines batalles que durant els segles han vingut assolant el país. Va ser, d’aquesta manera, el fundador de la dinastia Nguyen que va governar el país fins el 1945. Cal tenir en compte, però, que a partir del 1884 Vietnam es converteix en un protectorat francès i que encara que la dinastia Nguyen prossegueix i segueix vivint al Recinte Imperial de Hue, la capitalitat del país, i de tota Indoxina, es trasllada de facto a Saigon.

Va ser precisament Gia Long qui, el 1804, dos anys després de fundar l’imperi, decideix construir la ciutadella de Hue, un dels edificis més importants del país.

Els posteriors emperadors de la dinastia Nguyen es van encarregar d’engrandir i embellir la ciutadella així com el Recinte Imperial que es troba al seu interior i que era la residència imperial, així com alguns dels més importants edificis governamentals de l’època.

Malauradament, les tropes franceses, el 1885, van atacar la ciutat i concretament la ciutadella, destruint part del seu patrimoni i saquejant-la, a més, gairebé del tot. Per si no fos poc, durant la guerra del Vietnam, la ciutat de Hue va esdevenir un autèntic camp de batalla entre el Vietcong i les tropes sud-vietnamites i nord-americanes. Els uns i els altres es van encarregar de destruir de forma despietada la pràctica totalitat dels edificis històrics i de la ciutat sencera, i en particular, de la ciutadella.

Per sort, i a poc a poc, s’ha comès un important treball de restauració gradual, que ha aconseguit recuperar part de l’antic esplendor. No obstant això, molts dels temples i pavellons dels que es componia el Recinte Imperial segueixen en ruïnes, de manera que sovint cal posar no poca imaginació durant la visita a la Ciutadella de Hue per tal de comprendre com havia de ser el recinte en el seu moment.

Malgrat tot, la importància històrica de la Ciutadella de Hue, així com la bellesa dels edificis que van poder salvar-se de la barbàrie i dels que s’han reconstruït, van donar lloc al fet que la Unesco la inclogués, de forma més que merescuda, a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Entrem a la Ciutadella de Hue per una de les deu portes que a manera de fortificació estan repartides al llarg de les muralles que l’envolten. La Ciutadella de Hue es tracta d’un recinte emmurallat al llarg de 10 quilòmetres, de forma més o menys rectangular.

Els amplis murs, de dos metres de gruix, estan envoltats d’un fossat que envolta de forma sencera el recinte emmurallat. Al centre de la part sud de la muralla, es troba la Torre de la bandera, la més alta de les astes de tot Vietnam. Es tracta d’un dels primers edificis que es van construir a la Ciutadella (ja el 1809). A dreta i esquerra, passada la Torre de la Bandera, trobem els Nou Canons Sagrats, que tenen un caràcter únicament simbòlic, com a protectors del país i de la dinastia Nguyen i que tenen un pes d’unes 10 tones.

L’entrada a la Ciutadella es compra a la mateixa porta principal. No obstant això, val la pena tenir en compte que hi ha la possibilitat d’adquirir una entrada que dóna dret a visitar també tres de la Tombes Imperials i que presenta descompte respecte a adquirir les entrades per separat.

EL PALAU O RECINTE IMPERIAL, VERDADER CENTRE DE LA CIUTADELLA DE HUE

És hora, ara sí, d’entrar al Palau o Recinte Imperial de Hue, que suposa una segona estructura emmurallada, aquesta vegada al llarg de 2.5 quilòmetres. L’entrada es realitza per un dels més bells edificis de tot el complex, la Porta Ngo Mon. Per descomptat, la nostra entrada no es realitza per la porta central de l’edifici, que estava reservada a l’emperador. Superada la porta Ngo Mon (on es paga l’entrada al recinte) sí que podem utilitzar el pont que deixa a banda i banda, un preciós estany de flors de lotus, en una de les més boniques imatges de la ciutadella.

De seguida arribem al Pavelló dels cinc Fènix, utilitzat pels emperadors Nguyen per a les ocasions veritablement importants. Va ser aquí, on l’últim emperador Nguyen va posar fi a la dinastia, en haver d’abdicar el 1945.

Per descomptat, la visita a la ciutadella i, en concret, al Recinte Imperial ens està recordant moltíssim a la realitzada a la Ciutat Prohibida de Pequín. I és que, igual que va succeir amb la residència imperial xinesa, els dissenyadors del Palau Imperial de Hue van utilitzar el principi de la geomància per al disseny del mateix, encara que aquesta vegada, utilitzant també els principis militars de l’enginyer civil militar francès Vauban.

Encara que les diferents guerres destruïssin gran part del recinte imperial, no cal posar molta imaginació per entendre que els emperadors vietnamites van utilitzar al model xinès per construir la seva residència.

Més impressionant és el següent edifici. Es tracta del bellíssim Palau de la Suprema Harmonia o Thai Hoa, un ampli edifici sostingut per 80 precioses columnes de fusta lacada i que ha estat restaurat amb cura. El vermell i el daurat devien de ser els colors preferits pels emperadors vietnamites tenint en compte el domini d’aquests tons al Thai Hoa. El Palau de la Suprema Harmonia era un lloc reservat per als grans moments i celebracions, com ara la coronació d’un nou emperador o recepcions oficials d’importància.

Per descomptat, l’element de major rellevància en el Palau de la Suprema Harmonia és, ni més ni menys, que el preciós Tron Imperial, que per desgràcia, no se’ns permet fotografiar.

Al nord del Palau de la Suprema Harmonia trobem un pati on destaquen dues enormes atuells de bronze, del segle XVII, ara plens d’aigua i al qual els turistes sembla que no poden resistir-se a tirar unes monedes. Seran estrangeres, dic jo, perquè la veritat és que al llarg de tot el viatge per Vietnam no hem vist ni una sola moneda vietnamita, ja que en aquest país sembla existir, tan sols, el paper moneda.

A banda i banda d’aquest pati trobem les denominades Sales dels Mandarins, que en el seu temps eren oficines imperials i ara que s’han reconvertit en sala d’exposicions una, i en un saló on els turistes poden, previ pagament, vestir-se d’emperador i fotografiar-se davant d’un decorat disposat a manera de tron ​​imperial. Encara que renunciem a disfressar-nos, aprofitem per fotografiar alguns asiàtics que sí que s’han disfressat per a l’ocasió.

LA CIUTAT PÚRPURA PROHIBIDA, AL NORD DEL RECINTO IMPERIAL.

Més al nord, trobem un tercer recinte emmurallat, que correspon a la Ciutat Púrpura Prohibida. Només els eunucs tenien permesa l’entrada a aquest recinte de 10 hectàrees, que era d’us exclusiu per a l’Emperador, la Reina Mare i de les concubines. És aquest espai, un dels més danyats durant la Guerra de Vietnam, és on més imaginació cal posar per entendre com devia ser en el seu moment el Recinte Imperial.

Per sort, un vídeo que es reprodueix  al Thai Hoa, recrea com era la Ciutat Imperial i la Ciutat Púrpura Prohibida durant l’època imperial, de manera que això ajuda en aquesta tasca.

Donem una volta relativament ràpida per aquesta infinitat de patis on antigament es situaven una bona quantitat de pavellons imperials. Serà àrdua la tasca de reconstrucció (més que de restauració), si és que algun dia s’emprèn.

Encara més al nord de la Ciutat Púrpura Imperial es troben una sèrie de jardins amb diversos llacs inclosos. Preferim tornar cap al sud per dirigir-nos a la zona del Complex del Temple de To Mieu, que es troba a la zona esquerra de la Ciutadella, just després de superar-se la bella porta Ngo Mon. Val la pena remarcar-ho, doncs al costat oposat (a la dreta) es troba el no tan ben restaurat Complex Thau To Mieu. La similitud del nom, així com les escasses indicacions que trobem en el recinte, dóna lloc al fet que primerament ens confonguem i ens dirigim a la zona sud est de la Ciutadella, havent, per tant, de fer marxa enrere per arribar al Complex To Mieu.

EL COMPLEX TO MIEU DE LA CIUTADELLA DE HUE.

És sens dubte un dels complexos més bonics i millor restaurats de tota la Ciutadella de Hue, de manera que no s’ha d’abandonar aquesta sense visitar-lo.

Potser és el preciós pavelló Hien Lam, un dels més bells del país, amb els seus tres pisos, disset metres d’altura i un total de 12 teulades. Ens quedem amb ganes de pujar als pisos superiors. Al davant del pavelló trobem les conegudes com 9 urnes dinàstiques que simbolitzen el poder de cada un dels emperadors Nguyen. Aquestes nou urnes, construïdes en bronze, tenen un pes d’unes 2 tones i una altura de 2.3 metres. Com no pot ser d’una altra manera, l’urna central correspon al fundador de la dinastia, Gia Long, que com hem vist en diversos punts de tota la Ciutadella de Hue sembla venerar-se.

Disposició semblant trobem en el pavelló que queda davant del Hien Lam i que correspon al Temple de To Mieu. Allà trobem una mena de nou estructures que representen els sepulcres dels nou sobirans de la dinastia Nguyen. Enmig de tots, el fundador de la mateixa té, novament,  un paper preponderant.

La veritat és que aquest pavelló, amb els seus daurats i els seus lacats, també ens sembla ben interessant i bellament restaurat.

Ben a prop trobem un segon temple, de proporcions més modestes, i que ha estat restaurat gràcies a l’ajuda nord-americana. Es tracta del Temple Hung To Mieu.

Visitat el Complex to Mieu és hora de dirigir-nos al nord per visitar alguns altres pavellons i temples, també restaurats, que encara que no tenen la importància dels anteriors, sí que mereixen una visita.

Entre d’altres, fem una volta per la Residència Dien Tho, que corresponia a les estances de la Reina Mare i la construcció de la qual correspon també a una primera etapa. Així mateix, trobem en pavelló Tinh Minh que corresponia a les residències privades de l’últim emperador Bao Dai. 

Finalment, entrem al petit però preciós Temple Puoc Tho, de dos pisos d’alçada, on en Marc aprofita, a instàncies de qui custodia el temple, per fer unes ofrenes en forma d’encens. La veritat és que és aquesta una de les activitats de les que més gaudeix Marc en tots els viatges, ja sigui encenent espelmes en esglésies ortodoxes de l’est d’Europa o fent el mateix amb els encens dels temples budistes.

La visita a la Ciutadella de Hue ens ocupa prop de tres hores. A ritme relativament pausat, sense pressa, però sense pausa. Per descomptat, val la pena visitar Hue per gaudir d’un dels edificis més bonics de tot Vietnam, la Ciutadella de Hue i el Palau o Recinte Imperial.

EL NOSTRE ALLOJAMENT A HUE

Durant les 2 nits que dormim a Hue utilitzem el Home Hotel. Com tots els hotels del nostre viatge, es tracta d’un allotjament de pressupost mitjà. Disposem de 2 llits dobles i lavabo dins de l’habitació. Molt ben situat (al centre de la ciutat, la Ciutadella queda a l’altra banda del riu) i les habitacions són espaioses i netes. L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació (senzill, com gairebé tots a Vietnam en aquest tipus d’allotjaments), té wifi i ens van venir a buscar a l’estació d’autobusos, sense cap cost. A més, cada dia ens deixen tres paquets de cacauets a l’habitació (de forma gratuïta) encara que, estranyament, tenim que pagar per les habituals aigües que solen ser de cortesia (5000 VDS, menys de 0.2 euros cadascuna). Paguem  21 USD per nit. Molt bona relació qualitat-preu i recomanable al 100% per als viatgers que utilitzin allotjaments de pressupost mitjà.