La Catedral de Wells és un dels més bonics exemples del que és conegut com a primer gòtic a Anglaterra. Es tracta d’una catedral superba que es troba entre les més extraordinàries de tot el país i que ha motivat la nostra visita a aquesta població que dista només uns trenta quilòmetres de Bristol, que ha estat la base escollida per visitar el sud oest del Regne Unit. Però a Wells, que segons resa algun plafó que trobem davant del temple és la ciutat més petita d’Anglaterra, no només hi trobem la catedral. A Wells trobem també un preciós Palau episcopal, adjacent a la catedral i que és una altre visita imprescindible en aquesta petita ciutat.
Arribem ben aviat, de manera que abans de les 10 del matí ens plantem a la plaça principal de Wells on els dimecres s’hi instal.la un mercat. Abans d’entrar al temple donem una volta pel mateix i aprofitem per tastar alguns dels formatges de la regió, com els Cheddar, i també diversos embotits.
CATEDRAL DE WELLS. UNA DE LES CATEDRALS MÉS BONIQUES D’ANGLATERRA.
Una porta de pedra amb blasons a la seva façana ens porta just a l’esplanada que queda davant del temple. Un marc ideal per poder començar a explorar la façana occidental de la catedral de Wells, que per cert és la seu del bisbat de Bath i Wells i que està dedicada a Sant Andreu.
Val a dir que aquesta catedral es va construir durant tres segles, a partir del 1175, de manera que es considera un dels exemples més importants del primer gòtic anglès. Res a veure, doncs, amb altres temples gòtics que hem vist en aquest viatges, com la també esplèndida Abadia de Bath, que correspon a un estil molt més evolucionat del gòtic, conegut com a gòtic perpendicular.
La façana ens mostra també notables diferències amb les catedrals gòtiques més conegudes de França o Espanya, per exemple. Entre les diverses diferències, en destaques dues: primerament, observem en aquesta catedral que l’amplada de la façana és més gran que l’altura; per altre part, les dues torres laterals son molt més baixes que a les catedrals del sud d’Europa. Res a veure, doncs, amb les catedrals d’Amiens, París o Reims, per exemple, que son molt més esveltes. També fa diferent aquesta catedral el fet de que les tres portes de la façana occidental son molt menys elaborades del que estem acostumats a veure i que tampoc hi ha rosassa en aquesta façana, com és habitual a les catedrals inspirades en el model francès.
El que sí que trobem en aquesta façana son una gran quantitat d’estàtues, fins a 365, que representen reis, sants i notables cavallers i que tot i que ara estan despullats de pintura haurien estat policromats durant l’edat mitjana.
S’entra a la catedral per una porta adjacent, no per cap de la façana occidental i allà ens comenten la possibilitat de col.laborar amb una donació, alhora que ens donen un fulletó en castellà per tal de poder seguir amb la visita. També hi ha visites guiades en anglès.
Ara sí que entrem a l’interior de la catedral de Wells on quedem admirats amb la seva planta de tres naus, tot i que a primera vista, ens sembla un pèl menys espectacular que la de Salisbury, que també hem tingut la oportunitat de conèixer.
La nau central, de tres pisos, amb trifori i vidrieres acaba amb les clàssiques voltes gòtiques, que ara sí, recorden a les catedrals del sud d’Europa, molt menys elaborades que les del gòtic tardà o perpendicular com el de l’abadia de Bath.
Cinc son els aspectes que més ens sorprenen i agraden del interior de la catedral de Wells. Primerament, els quatre arcs en tisora que semblen decorar els quatre pilars del transsepte i que molta gent pensa, de manera errònia, que son moderns. Aquests arcs en tisora, únics al món, van ser la solució que els mestres d’obres van trobar l’any 1338, per tal de que el pes de la torre del transsepte fos suportable.
Un segon aspecte que ens crida l’atenció és el bonic rellotge astronòmic, el segon més antic d’Europa i que ens recorda el que hi ha a la catedral d’Estrasburg que vam poder conèixer durant el nostre viatge a Alsàcia i la Selva Negra. Un carilló es posa en funcionament cada hora en punt, alhora que un ninot que es troba a la mateixa paret toca els quarts i les hores. Ens esperem a que siguin les 11 del matí per gaudir de l’espectacle. En acabat, una capellà ens convida als assistent a fer una breu oració. Ens sorprèn trobar capellans de sexe femení a dins els temples, però el cert és que l’església anglicana permet l’ordenació sacerdotal de les dones.
També ens agrada especialment la sala capitular, que enlloc de trobar-se com un annex del claustre es troba pujant un pis, a partir d’una porta a la paret nord de la catedral. Es tracta d’una preciosa sala capitular octogonal. Hi hem accedit pujant una desgastada escala de pedra. En aquesta sala ja hi trobem algun dels elements que trobarem al gòtic perpendicular, de manera que de la única columna central hi surt un autèntic bosc de nervis, com si fos un paraigua o un arbre, que van a unir-se amb les nervadures que provenen dels angles de l’octògon. Actualment, la sala capitular segueix utilitzant-se pels mateixos menesters que quan va ser construïda: les reunions dels canonges per tractar temes d’especial interès per la catedral.
Per últim, abans de passar al claustre, admirem la capella de la verge, que es troba a la zona est de la catedral, el presbiteri, així com el bonic cor de l’església, que està situat al lloc més antic del temple.
Sortim de l’església tot donant una volta pel bonic claustre, que pot recordar altres claustres gòtics com el de l’abadia de Maulbronn, per exemple. A la sortida de l’església trobem, com sol ser habitual a gairebé tots els temples d’una certa importància a Anglaterra, una botiga de records i un bar. La botiga de records la podem trobar, més o menys sovint, en altres catedrals del sud d’Europa, però la veritat és que el tema del bar ens deixa força perplexos. En algunes ocasions, com en una església de Salisbury, hem arribat a trobar el bar a la sagristia del temple i fins i tot, les taules les tenia al transsepte nord. En d’altres esglésies també hi hem trobat una espècie de nursery amb jocs per entretenir la canalla. En fi, que son costums que pel poc habituals que son a casa nostra, ens deixen força sorpresos.
EL PALAU EPISCOPAL DE WELLS, UNA VISITA SORPRENENTMENT ROMÀNTICA
Una segona visita que tenim preparada a Wells és la del Palau Episcopal que es troba en una situació adjacent a la catedral.
El primer que ens crida l’atenció és que es tracta d’un preciós recinte fortificat mitjançant unes muralles que envolten tot el perímetre de la propietat. També hi ha un bonic fossar on hi neden diversos ànecs i cignes. Entrem al recinte per una preciosa porta, la Gate House. A mà dreta queda la oficina de venda d’entrades que fa també de botiga de records i cafeteria.
El Palau Episcopal de Wells és la seu dels bisbes de Bath i Wells des de 1206 i data de principis de segle XIII, quan el primer bisbe compartit per Bath i Wells va rebre l’autorització per construir una seu episcopal, però de pas, també una reserva de cérvols.
Abans de passejar pels enormes jardins del palau entrem al que queda de Palau Episcopal i que és visitable, doncs bona part son dependències privades per bisbe actual i una altre zona està en runes. Això és així perquè durant el segle XIX l’estat del palau era força lamentable i el bisbe de l’època, Henry Law va decidir derruir alguns murs del palau per ressaltar-ne el seu aspecte de ruïna romàntica.
Entre les diverses galeries per on passegem destaca la principal, que sembla fer de menjador d’honor i que està plena de retrats de bisbes anteriors.
Sortim al jardí per entrar a la capella episcopal privada, que data de finals del XIII i està edificada seguint els cànons del gòtic. Destaca per la seva gran il·luminació que entra pels enormes finestrals que hi ha a banda i banda. Durant la restauració de mitjans del segle XIX es van utilitzar vidrieres de les esglésies abandonades a França després de la revolució francesa.
Visitada la capella ens dediquem, ara sí, a gaudir del preciós jardí de catorze acres. Es tracta d’un conjunt de diversos jardins amb múltiples llacs, saltants d’aigua i moltes, moltíssimes flors de diverses espècies, però que li donen un encant realment excepcional, amb les runes del gran saló del Palau Episcopal així com la Catedral de Wells al fons.
És aquesta una zona per degustar amb tranquil.litat, sense pressa, per gaudir dels múltiples racons que té el jardí.
La visita a les dependències episcopals i al jardí dura aproximadament una hora i ens sembla ideal combinar-la amb la de la Catedral de Wells, una de les més boniques d’Anglaterra. Sovint es passa de llarg el Palau Episcopal i fins i tot la Catedral de Wells. Doncs, no. Val la pena acostar-se a Wells per gaudir d’una de les més boniques catedrals d’Anglaterra, però també per visitar el Palau Episcopal de Wells.