CATEDRAL DE SALISBURY. Una de les catedrals més boniques del Regne Unit.

Visitar la catedral de Salisbury ha suposat posar un fermall fenomenal a un dia que ha començat amb la visita al Stonehenge, el monument megalític més famós del món i que era un dels motius principals que ens han portat fins a aquesta zona del sud-oest del Regne Unit.

Salisbury és una petita població del comtat de Wilshire que no arriba ni a cinquanta mil habitants. És per això que sorprèn que una catedral de la bellesa i la importància de la de Salisbury s’emplaci en aquesta localització.

Salisbury va ser un enclavament de relativa importància durant l’edat mitjana, a partir del segle XIII. Fins aquell moment, l’enclavament humà estava ubicat al proper turó d’Old Sarum, que forma part del Patrimoni de la Humanitat i del qual es té constància de presència humana des de l’any 3000 aC. Pobles de diferents latituds van ocupar Old Sarum, entre ells, romans, saxons i víkings. Això va ser així fins a l’arribada dels normands, en la segona meitat del segle XI dC, moment en què Old Sarum es converteix en seu episcopal i és construïda una primera catedral.Finalment, a partir de 1220 es decideix la construcció d’una nova catedral, així com una ciutat al seu voltant, en uns prats molt propers al primitiu assentament i que substituirà Old Sarum. El nou enclavament rebrà el nom de New Sarum, que acabarà derivant en Salisbury. La població creix a bon ritme i pocs anys després, el 1227, rep el títol de ciutat després d’un edicte signat pel rei Enrique III.L’autobús que ens porta des de l’Stonehenge té una parada al centre de la ciutat, abans de la parada final que es troba a l’estació de trens, que és just l’hem pres nosaltres a la nostra arribada des de Bristol, per dirigir-nos, en aquell moment, al Stonehenge.El centre urbà de Salisbury és compacte i molt agradable per passejar. Tavernes antigues, carrers empedrats i per vianants, canals i ponts i esglésies on ens tornem a sorprendre que en el seu interior s’ubiquin sales de jocs per a nens i fins i tot un bar a la sagristia. Tot plegat va sortint al nostre pas a través d’un tranquil passeig que ens porta al monument principal de la ciutat i que en realitat ens ha portat fins aquí: la Catedral de Salisbury.

VISITA A LA CATEDRAL DE SALISBURY

La Catedral de Salisbury està construïda enmig d’una extensa plana de gespa, als afores de la ciutat, de manera que l’efecte visual en arribar al seu emplaçament és realment espectacular.Com explicava, la nova Catedral de Salisbury es va començar a construir a partir de 1220, és a dir en plena època del gòtic. Es tracta d’una gran catedral, amb una planta amb forma de doble creu llatina, que té una longitud de 142 metres i una amplada màxima, de 61 metres.No només es tracta d’una de les catedrals més llargues d’Anglaterra, sinó que la seva agulla, disposada a manera de cimbori, que s’alça fins a una alçada de 123 metres i que es va construir just al creuer, suposa la més alta de tot el país.La façana occidental de la catedral de Salisbury resplendeix a aquesta hora de la tarda, quan el sol la fa brillar especialment. Les seves tres portes principals són molt més senzilles que les recarregades portes de les catedrals d’origen francès. De la mateixa manera, si es compara amb el prototip de catedral francesa, trobarem a faltar també l’habitual rosassa que es disposa al mig de la façana. Així mateix, la façana oriental no ens indica com serà la compartimentació interior en tres naus, com sol ser habitual també en les franceses, sinó que està dissenyada de manera absolutament autònoma en relació al seu interior. En els laterals d’aquesta façana occidental es disposen sengles torres, de molt baixa altura en relació a la resta de la façana. Tot això, doncs, suposa una manera de construir totalment diferent entre les catedrals normandes, com la de Salisbury i les d’origen francès, com París, Reims o Amiens, per exemple.

Si que destaca en aquesta façana occidental la gran quantitat de fornícules amb escultures. És aquesta una altra diferència amb les catedrals franceses, on les escultures se solen limitar a una galeria dels Reis, per sota de la rosassa.Anglaterra és el primer territori més enllà de França a adoptar el gòtic. Per tot això, l’estructura de la Catedral de Salisbury forma part dels cànons del primer gòtic anglès, com dic, inspirat només parcialment en el gòtic de la Ille de France, doncs adopta moltes de les idees de l’arquitectura normanda. En aquest sentit, les catedrals angleses són molt més horitzontals que les franceses, que destaquen per la seva esveltesa.A l’interior destaca la seva allargada planta, dissenyada en tres naus, més alta la central, que disposa de trifori, entre les arcades i els finestrals. Una moderna però bonica pica baptismal, disposada en forma de font, ens sorprèn enmig de la nau central. Va ser dissenyada per William Pye el 2008 amb motiu de la celebració del 750 aniversari de la fundació de la Catedral de Salisbury.El sostre de la nau central es tanca gràcies a voltes rectangulars cuatripartitas, molt simples.La Catedral de Salisbury destaca també per la presència de no un, si no dos transseptes i perquè la zona oriental, que sempre és la primera part en ser completada i consagrada en una catedral, no es disposa de forma circular, si no rectangular. A la capella més oriental, al final de la catedral, hi trobem la Capella de la Trinitat, amb la bella vidriera dels presos de consciència, que va ser realitzada el 1980, i que recorda a totes aquelles persones que han patit tota mena de vexacions per culpa de les seves creences. També aquí trobem el sepulcre de Sant Osmundo, que va ser el primer dels bisbes de Salisbury, a la segona meitat del segle XI, quan la catedral s’emplaçava a Old Sarum.Tampoc cal deixar d’admirar el bonic cor que es troba més enllà del primer transsepte. El cadirat data de 1236 i es disposa en 106 precioses cadires de fusta.Visitat l’interior de la Catedral de Salisbury és hora de passar al claustre, senzill, però molt bonic i que suposa el més gran de tots els claustres catedralicis del Regne Unit. Posteriorment, ens dirigim fins a la Sala Capitular, on es troba un venerat exemplar de la Carta Magna Britànica, que data de 1215.

L’entrada a la Catedral de Salisbury, que dóna dret a visitar la Carta Marta, està subjecta a una donació suggerida de 7.5£. A l’interior de la Catedral solen haver-hi guies voluntaris. També és possible fer un tour per la Torre de la Catedral per 12.5£.

SALA CAPITULAR I CARTA MAGNA DE SALISBURY.

La Sala capitular de la Catedral de Salisbury és una de les més boniques que es troben en tot el país. Va ser construïda en 1266 i com és habitual en aquest tipus de construccions, suposava el lloc de reunió del Capítol Catedralici.A la Sala Capitular, de plata octogonal, destaca la columna central que s’obre en forma de paraigües i sosté tota la cúpula, així com el bell fris que recorre tot el perímetre de la sala i les precioses vidrieres.Com explicava, a la Sala Capitular de la Catedral de Salisbury es troba un dels quatre exemplars originals existents de la Carta Magna Britànica. A més, segons expliquen, es tracta del millor conservat dels quatre originals, que van ser escrits el 1215.La Carta Magna va ser imposada, per part dels barons del país, al mateix rei Joan Sense Terra. Es veu que els barons no estaven d’acord amb la manera de governar del monarca i disposaren, a la Carta Magna, que tot ciutadà britànic, inclòs el propi Rei, ha de tractar a la resta de ciutadans de forma justa i d’acord amb la llei .En aquesta Carta Magna, que està escrita en llatí sobre pergamí, es tracten temes tan diversos com els drets de l’església o la normalització de pesos i mesures. Algunes de les mesures tractades en aquesta Carta Magna segueixen vigents en l’actualitat, el que dóna fe de la importància històrica de la mateixa, així com que es va tractar d’una declaració veritablement avançada a la seva època. S’explica, fins i tot, que la Carta Magna Britànica va servir com a inspiració a la Declaració Universal dels Drets Humans.El 2015 se celebra el 800 aniversari de la Carta Magna, per la qual cosa es realitzen tot tipus d’homenatges a tan important document.La visita a la Catedral de Salisbury, una de les més boniques del gòtic anglès, suposan doncs, un gran colofó ​​a aquesta jornada que havia començat amb la visita al Stonehenge, el monument megalític més famós del món.