CATARACTES TAD SAE, LAOS. Un bany entre cataractes d’origen calcaci.

Les cataractes Tad Sae suposen una altra bonica excursió de mig dia des de Luang Prabang, la tranquil·la capital espiritual del nord de Laos.

Luang Prabang és una ciutat literalment encaixada enmig de la natura. Només cal pujar al suau turó Phu Si, que s’aixeca en el centre de la població i des de la qual es pot gaudir d’unes vistes sense igual, per a adonar-se que tot el que envolta Luang Prabang és vegetació i més vegetació.

D’aquesta guisa, només hem d’apartar-nos uns quilòmetres de la població per poder gaudir d’uns paisatges bellíssims, com el que vam poder conèixer ahir camí de les boniques i refrescants cascades Kuang Si o el que recorrem avui camí de Tat Sae.

Aquest conjunt de cataractes es troben a menys de 20 quilòmetres de Luang Prabang, de manera que és possible apropar-se a elles en bicicleta. És així, com ho fan alguns occidentals, que prefereixen gaudir del paisatge mentre pedalegen. Bona combinació, sens dubte. Nosaltres optem per contractar un tuk tuk, que ens porti fins a les cataractes, s’esperi tres hores i ens retorni a Luang Prabang. Negociem un preu de 110.000 kips, uns 12 euros.

En menys de mitja hora arribem al pàrquing condicionat al poblat de Ban Aen, a la vora del riu Nam Khan. En aquest punt, prenem un bot que ens acosta, en cinc minuts, al punt d’entrada de les cataractes.

VISITA A LES CATARACTES TAT SAE

Després de pagar l’entrada, un petit sender ens porta fins al principi dels diferents salts d’aigua dels que es composen les cataractes. Tat Sae és un lloc molt popular entre els habitants de Luang Prabang durant els caps de setmana de la temporada de pluges, que és quan les cataractes baixen amb suficient aigua per poder gaudir dels seus gorgs calcàries condicionades per al bany.

Avui, però, no és festiu i només ens hem acostat a les cataractes Tat Sae una vintena de visitants. Les cataractes, recorden bastant a les Kuang Si que vam conèixer ahir. Les formacions calcàries donen lloc a un conjunt de tolls esglaonades on és possible banyar-se. L’aigua, com ahir, no està calenta, però potser aquesta vegada les aigües són una mica menys fredes.

Marc i jo no dubtem i en menys que canta un gall ens capbussem en les aigües, gaudint d’un paisatge francament meravellós. La Isa, molt fredolica, prefereix quedar-se fora.

I així passem el nostre matí a les cataractes Tat Sae. Ara prenent el sol, ara capbussats a l’aigua, ara acostant-nos als diferents i fotogènics salts d’aigua. Un moment de veritable pau, realment. Particularment avui, amb tan poca gent al paratge, ja que les cataractes són una mica menys populars que les Kuang Si.

Quan en tenim prou han passat gairebé dues hores i la fam comença a acuitar, de manera que sense dubtar-ho, ens asseiem en un dels dos o tres senzills restaurants habilitats en el recinte. Arròs fregit amb pollastre i noodles amb carn de res serà el nostre menú. Acompanyat d’una Beerlao, la cervesa nacional, com Déu mana.

Comentar també que en el complex de les Cataractes Tat Sae s’ha disposat un petit camp d’elefants, on és possible donar-los de menjar, banyar-los o fer un petit recorregut amb ells. L’ecoturisme sembla intentar obrir-se pas en aquest país, encara que sota el paraigua d’aquesta etiqueta no sempre s’aixopluguen iniciatives completament escurcis al respecte amb el medi ambient i els animals.

També és possible en Tat Sae, realitzar un recorregut en tirolines, que ens recorda als que vam poder realitzar a la Reserva Santa Elena, prop de Monteverde. No obstant això, la realització del circuit no ens sembla gens barata.

A l’hora acordada, tornem a l’embarcador per prendre un bot cap a l’aparcament de Ban Aen, on el nostre tut tuk ens tornarà a la bonica Luang Prabang, on podrem seguir coneixent algun dels seus 35 temples.

Les cataractes Tat Sae, sense ser tan impressionants com les Kuang Si, suposen una bonica excursió de mig dia des de Luang Prabang, de la qual val la pena gaudir.