17 CASTELLS EN 17 ESTATS D’EUROPA. Alguns dels castells més bonics del món.

Quins són els castells més bonics del món? I els castells més bonics d’Europa? Segurament aquesta pregunta no tingui resposta donat que són tal la quantitat de castells bonics que hi ha repartits per tot el món que no és per ningú possible haver-ne visitat ni una petita part.

En qualsevol cas, i sabent que totes les llistes són odioses, el repte que ens hem proposat amb el bloguer de viatges Florencio Moreno, autor de Fmanega por el mundo és la de que cadascú esculli fins a 17 castells arreu del món que li hagin cridat l’atenció.

En el meu cas, m’he circumscrit a Europa, de manera que he triat per a l’ocasió 17 castells d’Europa situats en 17 estats diferents, de manera que en certa manera podríem dir que donarem una bona volta al continent europeu a través dels seus castells.

Probablement els de la meva llista no seran els castells més bonics del món (o d’Europa), però la veritat és que bona part d’ells tenen força importància històrica.

Sense més preàmbuls us deixo amb la meva llista i amb una breu explicació de cadascun dels castells

17 BONICS CASTELLS A 17 ESTATS D’EUROPA

La seva situació, a la ribera del llac Leman, el fa un dels castells més escènics d’Europa. De fet, en dies amb sol, des del castell i com a teló de fons, podem veure els nevats cims dels Alps, que s’eleven a més de tres mil metres d’altura. Els orígens del castell es remunten al segle X, però la Casa de Sabòia el va ampliar durant el segle XIII, de manera que la seva estructura és fonamentalment gòtica. Va ser durant el segle XV i XVI quan el Castell de Chillon es converteix en una peça històricament important durant les guerres entre els bernesos i ginebrins per un costat i la Casa de Sabòia per l’altre. Finalment, el 1532 els confederats es fan amb la nova plaça.

Aquest palau neogòtic sembla tret d’un conte de prínceps i princeses.  Es tracta d’un castell palatí d’estil neogòtic però amb aires certament romàntics. El seu disseny s’inspira en alguns castells anglesos.  Es tracta d’una obra manada construir pels Schwarzenberg, una de les famílies més riques de Bohèmia, a mitjans de segle XIV. La seva bonica estampa blanca, amb les seves torres emmerletades i el preciós jardí en que es troba el fan ideal per fer una parada durant un viatge per la República Txeca.

És una de les excursions més fàcils de fer des de Copenhague, doncs s’hi arriba en tren en menys d’una hora. El castell està construït sobre diverses illes, de manera que la seva estampa, reflectida a l’aigua, el converteix en una de les imatges més boniques de tot el país. El castell, una obra dels segles XVI i XVII està considerada l’obra cim del Renaixement a Dinamarca a més de ser, per exce.lència, el Castell Reial de la monarquia danesa. Es poden visitar les seves decorades sales interiors, algunes de les quals, tenen  uns enteixinats espectaculars.

De camí a Kazbegi, anant per la Carretera Militar Georgiana, la més espectacular del país, ens trobem amb una de les fortaleses més boniques del país: Ananuri. Es tracta d’un complex enmurallat que es troba just al costat del llac Zhingvali i que era propietat dels ducs d’Aragvi, que eren els senyors que dominaven la zona. Es tractava doncs, d’un bastió militar construït per defensar-se de les incursions que vinguessin del nord del Caucas. L’interior de la fortalesa es visita en poca estona. Hi destaquen les dues esglésies de punxeguda cúpula, com la majoria de les que es troben a Geòrgia i Armènia. Una vegada més, la situació és el més espectacular. Podeu trobar més informació sobre la Fortalesa d’Ananuri  aquí.

Difícil triar un castell entre les moltes desenes de castells que hem conegut a França, però hem escollit un dels més emblemàtics i que es troben en una de les zones més riques en castells de tota Europa: el Castell de Chambord, al País del Loira.

Es tracta d’un castell reial, doncs va ser manat construir per Francesc I, rei de França, per tal de ser utilitzat com a pavelló de caça. Però al monarca se li va anar la mà, doncs el castell compta amb 440 habitacions i amb una ximenèia per cada dia de l’any, és a dir, 365. Al castell hi destaca la famosa escala de doble hèlix que està atribuïda a Leonardo da Vinci, tot i que no està clar que fos el famós florentí qui en fes el disseny.

En qualsevol cas, el Castell és una de les obres més importants del Renaixement a França i forma part del Patrimoni de la Humanitat

Segur que no és el més bonic, però ningú pot restar mut al contemplar la seva estampa coronant el turó que domina la població de Cardona. Aquest castell va tenir durant molts segles una importància històrica formidable, doncs va ser situat just a la zona fronterera entre la Marca Hispànica, que quedava al nord i els territoris dominats pels sarraïns, que quedaven al sud. Des del castell es va procurar que els musulmans no avancessin més enllà d’aquesta zona i a fe que es va aconseguir. Un segon moment de vital importància històrica s’esdevé durant la Guerra de Successió, el 1714. Els territoris provinents de la Corona d’Aragó es van posicionar a favor de la Casa d’Àustria com a successors de la corona d’Espanya, i només després de la caiguda de Barcelona, la guerra civil va poder acabar. Les capitulacions de Barcelona van portar però una última exigència: el Castell de Cardona, últim bastió dels Àustries, s’havia de rendir. I de fet, només ho va fer després de 40 dies de ferotge setge i una setmana després de la pròpia caiguda de Barcelona. Podeu trobar més informació sobre el Castell de Cardona aquí

La històrica fortalesa de Tsaverets a la ciutat búlgara de Veliko Tarnovo té una importància vital a la història de Bulgària. A Tsaverets residia no només el poder polític si no també l’eclesiàstic en una època on Veliko Tarnovo esdevé la capital del que és conegut com a Segon Imperi Búlgar, que és derrotat per les tropes otomanes el 1393 quan aquestes assetgen i acaben per vèncer la històrica fortalesa de Tsaverets.

Encara que no son moltes les construccions que es conserven a tan important fortalesa, si que podem gaudir de les muralles amb algun dels seus baluards. Situada dalt de tot del turó que domina la bonica ciutat de Veliko Tarnovo no és difícil entendre la importància estratègica que va tenir Tsaverets.

El Gravensteen o Castell dels Comtes de Flandes és un castell estèticament perfecte, amb una torre del homenatge com Déu mana, uns baluards cantoners que acaben amb punxeguts capitells, una porta que se situa sobre un pont llevadís o una rocosa estructura emmerletada.

El Castell original data del segle IX però les amplificacions posteriors li han donat l’aspecte gòtic actual i el fan un dels més imponents d’Europa. Més encara, si es té en comte que està situat al mig d’una ciutat tan bonica com Gante, que és Patrimoni de la Humanitat.

Durant molts segles aquesta va ser la seu del govern d’Espanya per les províncies de Flandes fet que prova la importància històrica de tan bonic castell. Podeu trobar més informació sobre el Castell dels Comtes de Flandes i Gante aquí.

Un altre castell d’estètica gairebé perfecte, dalt de tot d’un turó, com tot gran castell. Es tracta d’una construcció del segle XI i que va ser propietat dels Comtes de Vianden. La Sala dels Cavallers, la Capella Palatina o la Sala Bizantina formen part del recorregut per aquest castell, al qual hi vam arribar després de fer un bonic trajecte aeri amb un telesella que surt des del poble de Vianden. Podeu trobar més informació sobre el Castell de Vianden aquí.

Un dels castells més importants del Bàltic i un dels motius d’orgull més importants de la nació lituana.  Es tracta d’un castell fundat el segle XIV pel Duc Gedimimas, un dels governants més estimats pel poble lituà. Situat en una illa enmig d’un preciós llac, la seva estampa de maó vist és una de les més icòniques del país bàltic.

En aquest castell hi va néixer, el 1350, un dels herois més importants del país, el príncep Vitautes el Gran. Podeu trobar més informació sobre el Castell de Trakai aquí.

Una fortalesa a la ribera del Danubi que data del segle XIV i que ha patit una història ben convulsa. Hongaresos, serbis i otomans van ocupar la plaça. De fet, van ser moltes vegades en que Golubac i la fortalesa va canviar de mans, no en va, aquesta regió ha estat en els darrers 10 segles, una de les més convulses d’Europa.  De fet, fins i tot durant els segles XVII i XVIII Golubac va caure a mans dels Habsburg, per passar després novament a mans sèrbies i fins i tot, al segle XIX a mans otomanes.

El que queda actualment és una fenomenal fortalesa que està composades de tres parts: la superior, la posterior i l‘anterior. Encara ara es poden visualitzar bona part de les 10 torres de les que constava la fortalesa i que s’aixequen fins als 25 metres d’altura.

La situació de la fortalesa és immillorable, just a la ribera del Danubi, en un pas força estret, fet que dóna fe de la seva importància estratègica per tal de controlar el tràfic de mercaderies per la regió. Estèticament, la fortalesa és impactant, amb el seu conjunt de torres i murs que van caient fins arribar al riu, però per desgràcia, no és fàcil visitar-la, donat el seu estat de conservació.

A Kruja, una de les poblacions amb més encant d’Albània, trobem un dels castells amb més importància històrica per a la població albanesa, encara que en la seva pràctica totalitat està reconstruït en era moderna.

A Kruja hi va néixer l’heroi albanès Skanderberg, un dels personatges més estimats per la pàtria albanesa i aquí hi tenia la seva fortalesa, tot i que el que veiem ara, no és més que una reconstrucció força moderna que funciona a mode de museu. Podeu trobar més informació sobre la ciutat de Kruja i el seu castell, aquí.

La situació de la fortalesa és immillorable, just a la ribera del Danubi, en un pas força estret, fet que dóna fe de la seva importància estratègica per tal de controlar el tràfic de mercaderies per la regió. Estèticament, la fortalesa és impactant, amb el seu conjunt de torres i murs que van caient fins arribar al riu, però per desgràcia, no és fàcil visitar-la, donat el seu estat de conservació.

El castell dels Este, també conegut com Castell Estense , és un dels més impressionants que hi ha a Itàlia i està situat al mig de la ciutat de Ferrara, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Es tracta d’un immens castell construït en maó vist a partir de finals del segle XIV, però que ha patit una constant evolució amb el temps, sobretot a partir del segle XVI, quan el primer castell va patir un important incendi.

Immenses torrasses, alts murs fortificats o ponts llevadissos sobre un fossat que envolta el castell son algunes senyes de la seva identitat. Des de fora fa l’aspecte d’una antiga fortalesa medieval. A dins, en canvi, hi ha diverses estances on la decoració és excel.lent, fruit de la progressiva evolució al llarg del temps i que fa que ben poc tingui que envejar a algunes de les millors residències palatines dels segles XVIII i IX.

Un altre castell on la importància històrica supera fins i tot l’estètica. El castell es va començar a construir a partir del segle XI, però l’evolució va ser constant al llarg dels anys i el que veiem actualment és sobretot obra del segle XV a XVII.

És en aquesta zona on es produeixen les Guerres d’Independència d’Escòcia i on el castell de Stirling és protagonista. El castell acaba per convertir-se en el castell reial escocès durant els anys en que la dinastia dels Stewart ostenten el poder a Escòcia. En aquesta època, els Stewart li donen al castell un aire renaixentista.  A la seva capella va ser coronada Reina d’Escòcia Maria Estuard. La importància del castell decau quan Jaume VI és coronat rei d’Anglaterra i Stirling passa a convertir-se en una fortalesa militar.

Pels escocesos, Stirling continua sent un lloc de peregrinatge i el castell, un dels edificis que més honoren. En aquest enllaç trobareu més informació sobre el Castell de Stirling.

El riu Smotrich fa un gran meandre al seu pas per la població de Kamianets i just al seu bell mig s’hi situa el bonic castell de Kamianets Podilskyi, potser el més interessant dels que es troben a Ucraïna. Els mateixos penya segats que ha creat el pas del riu per la població fan de fortalesa natural. El castell actual és obra de Casimir III de Polònia i data del segle XIV, tot i que ja se sap de l’existència d’alguna fortificació en aquesta zona des del segle XII.

Tot i que el seu interior es pot veure amb ben poca estona, val a dir que l’efecte escènic des del pont que porta a la seva entrada principal el converteixen en una de les postals més extraordinàries de l’oest d’Ucraïna. Aquí podeu trobar més informació sobre el castell de Kamianets Podilskyi.

El Castell de Bran, prop de la població de Brasov, és un dels més visitats del país.  El motiu no és altre que es tracta del castell amb el que es relaciona el personatge més popular de la mitologia romanesa: Vlad Tepes, l’empalador. O el que és el mateix: el Comte Dràcula. El que passa és que no se sap del cert si realment Vlad Tepes va arribar a visitar mai aquest castell.

En qualsevol cas, es tracta d’un bonic castell transilvà que té el seu origen en el segle XIII i on destaquen el seus alts murs i torrasses que se situen al voltant d’un petit pati central. A ben segur no és el castell més bonic del món, però la llegenda del Comte Dràcula fan que acabi sent una de les visites imprescindibles de Romania. Si voleu saber més sobre el Castell de Bran cliqueu aquí.

Conegut també com a Palau Nacional da Pena és un dels castells més originals d’Europa i suposa una de les màximes expressions del romanticisme a Portugal.

Es tracta d’una obra de mitjans de segle XIX manat construir pel llavors príncep lusità Ferran II. El castell sobta per la varietat d’estils en que està dissenyat, entre ells, el neogòtic, el neoromànic o el neorenaixentista, tot i que els elements arabitzants hi son també presents. A ningú no deixa indiferent tanta varietat estilística i de colors.

Val a dir que Ferran II tenia origen alemany, de manera que no és estrany que guiat pels aires romanticistes que pel seu país d’origen corrien durant el segle XIX decidís la construcció d’un castell tan eclèctic com el de Sintra. El castell, forma part del Paisatge Cultural de Sintra, que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Doncs aquesta ha estat la nostra llista de 17 castells en 17 estats d’Europa. I la veritat és que al tinter ens hi hem deixat altres castells com el preciós Castell de Malbork a Polònia o el Castell de Devin, a Eslovàquia. Vaja, que no seria difícil haver ampliat força més la llista.

Potser no siguin els castells més bonics del món, però son els que hem triat. Espero que us hagin agradat i que us passeu a veure la llista que ha el.laborat el Florencio al seu blog. No us la perdeu, a ben segur que ens té preparada alguna sorpresa.