La visita al Castell o Fortalesa de Kàmianets-Podilski és un dels motius que ens ha portat a fer nit a Chernivtsi, la bonica ciutat de sud de Ucraïna, a la que hem arribat després d’un pesat trajecte de sis hores amb minivan des de Chisinau, la capital de Moldàvia. El bus de Chisinau a Chernivitsi el recordarem com el més pesat del viatge.
La ciutat de Kàmianets-Podilski es troba a gairebé cent quilòmetres de Chernivsti. Hi ha diverses mashurkes que hi arriben, i el viatge dura unes dues hores. A mig camí hi ha una altre ciutat, Khotyn, que també té un bonic castell a la riba del riu Dniester. Tot i que inicialment tenim la idea de visitar-lo de tornada, quan serà l’hora ens sentirem massa cansats (el trajecte en minivan des de Chisinau a Chernivsti d’ahir va ser certament matador) de manera que decidirem tirar pel dret i tornar directe a Chernivsti.
L’autobús ens deixa a l’estació de busos de la ciutat nova de Kàmianets-Podilski que es troba a uns tres quilòmetres de la Ciutat Vella. Tot i que hi ha autobusos que arriben a la fortalesa, decidim preguntar cap on està el castell i fer a peu en camí fins l’entrada.
PASSEIG PER LA CIUTAT VELLA DE KAMIANETS-PODILSKY
Arribem a la Ciutat Vella després de salvar un pont que passa per sobre del riu Smotrich que forma, al passar per Kàmianets-Podilski, un espectacular congost que ens deixa glaçats. Al arribar a la Ciutat Vella i abans d’arribar-nos fins la fortalesa, ens acostem a algunes esglésies, com la petita però bonica Catedral de Sant Pere i Sant Pau, que està sent visitada en aquest moments per un grup de viatgers polonesos. Davant de l’església, per cert, ens crida l’atenció una estàtua del Sant Pare Joan Pau II, pel que sembla que a la població tenen certa veneració. També passem pel que és la Plaça de la Ciutat Vella, que ens recorda una mica a les boniques places poloneses (i de fet té el nom de Plaça polonesa). Cal tenir en compte que la ciutat va ser annexionada al Regne de Polònia el 1352 pel Rei Casimir III i de fet, van ser els polonesos els que van construir la fortalesa per tal de defensar la ciutat dels atacs tàrtars, moldaus i romanesos, i posteriorment, dels otomans. Abans d’arribar al castell, encara passem per davant del Monestir Dominicà de Sant Nicolau, una magna obra barroca que està en força mal estat, però que destaca pel seu bonic campanar i finalment, per davant de la també barroca església de Sant Josafat, del segle XVIII, que antigament havia sigut l’església de l’orde dels Trinitaris que s’havien establert a Kàmianets el 1699.
CASTELL DE KÀMIANETS-PODILSKI
El Castell de Kàmianets-Podilski és un dels castells més bonics d’Ucraïna i de fet el motiu que ens ha portat fins aquí.
La disposició del castell és extraordinària, doncs a banda i banda de la fortificació hi passa el riu Smotrich, que al pas per la població forma un gran meandre amb una profunda gorja. Això fa que el mateix precipici faci de defensa natural al castell de Kàmianets-Podilski, de manera que per arribar-hi només es pot passar per sobre d’una espècie de viaducte que deixa el riu, igualment, a banda i banda. Aquest pont, que s’aixeca 27 metres respecte el nivell del riu i té 88 metres de llargada, és en si mateix una autèntica i extraordinària obra d’enginyeria.
Sembla que el germen del castell Kàmianets-Podilski es remuntaria als segles XII o XIII, per bé que probablement no es tractaria de la fortalesa que podem veure actualment. El castell actual dataria del segle XIV i seria obra de Casimir III de Polònia, quan després d’annexionar-se la ciutat i de fet, tota la regió, va decidir construir la fortalesa per tal de defensar la ciutat de l’única entrada que tenia (el pont sobre la profunda gorja del riu). Des de llavors, les remodelacions, reconstruccions i restauracions han sovintejat. De fet, cal tenir en compte que des de la construcció per part polonesa, el castell va canviar de mans diverses vegades.
Actualment, al castell hi destaquen els seus amplis murs, amb diverses torres (algunes, circulars i d’altres octogonals) , tres de les quals, que acaben amb bonics capitells punxeguts, a ben segur, posteriors a la primera construcció. És possible baixar a les masmorres, tot i que en Marc no ho veu gens clar i no deixa a la mare ni mig segon. També pugem a diverses torrasses i caminem pels estrets passadissos entre torrassa i torrassa.
Però val a dir, que tot i que l’efecte escènic des del pont que porta a l’entrada principal del castell és bastant espectacular, un cop a dins, l’esplanada de la fortificació està massa òrfena ja sigui d’algun tipus d’ornamentació o de caracterització i només dues noies que vesteixen presumptament com a l’edat mitjana i que tenen una gran cassola al davant trenquen una mica la monotonia.
Per dir-ho amb d’altres paraules, el castell està vist en menys de mitja hora. De manera que per ser que tant el castell com els voltants estan considerats de forma oficial com una de les 7 meravelles d’Ucraïna, i que el Castell de Kamianets ha estat proposat per formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, els encarregats del Patrimoni es podien haver esmerat una mica més en recrear com devia ser el castell en l’època medieval, tant i com hem vist, per exemple, en altres castells de la República Txeca o Romania.
He arribat a llegir que al Castell de Kàmianets-Podilski se’l coneix com la Carcassona ucraïnesa. Per descomptat, qui ho afirmi no els ha pogut comparar in situ.
Quan acabem la visita al castell ens dirigim novament cap a la Ciutat Vella de Kàmianets-Podilski, on es trobem al menys, mitja dotzena de restaurants. Fem una mirada a un parell d’ells i ens decidim per el que més ens agrada. Acabat l’àpat tornem a la ciutat nova, per agafar un bus que ens torni a Chernivsti. Tot i que la idea inicial és parar a Khotyn per visitar el seu castell, que es troba a mig camí, finalment no ho fem. Estem encara baldats del dia anterior i preferim tornar d’hora a Chernivsti, per tenir temps per donar una volta tranquil.lament per aquesta ciutat ucraïnesa.