El Castell de Hohenzollern és el prototipi del castell ideal. Al cap de munt d’una muntanya, dominant totes les valls que el circumden, amb muralles que el defensen i amb els seus merlets i torrasses.
Es el que en podríem dir, un castell de pel.lícula, i es troba a l’estat de Baden Wurtemberg, de manera que ens ha semblat ideal, incloure’l al nostre viatge a la Selva Negra, que hem ampliat amb el nord d’aquest estat federal alemany.
BREU HISTÒRIA DEL CASTELL DE HOHENZOLLERN
El Castell de Hohenzollern és una de les residències més espectaculars de la família Hohenzollern, que ha estat la que ha ostentat el poder polític i econòmic de Prússia i Brandemburg, el que suposa el germen de l’estat alemany, des de l’edat mitjana fins a finals de la I Guerra Mundial.
El castell actual, però, no és pas l’original, doncs a la mateixa localització es va construir un primer castell ja al segle XI, que va ser destruït després d’un setge per part de les ciutats imperials de Suàbia, al segle XV.
Poc després es va reconstruir novament el castell, de manera que el 1461 ja s’havia novament finalitzat. Però després de la guerra dels Trenta anys, el castell passa a mans dels Habsburg que el controlen fins la Guerra de Successió Austríaca (del 1740 al 1748) en que el castell és ocupat per les tropes franceses. Tot i que passada la guerra els Habsburg recuperen el control del castell de Hohenzollern, aquest va acabar sent abandonat a finals del segle XIX i va quedar en un estat semiruïnos que va perdurar en el temps. Fins i tot, part de la seva estructura va ser víctima del pillatge, utilitzant-se els carreus per a la construcció d’altres edificis.
Quan Frederic Guillem IV de Prússia va visitar la localització, per tal de rememorar des d’on els seus avantpassats havien dominat Prússia, no va tenir dubtes i va voler construir novament el castell, aquesta vegada però, inspirant-se en una mescla d’estil neogòtic que recorda alguns dels castells anglesos i francesos. Del segon castell només es conserva la Capella de Sant Miquel, doncs tota la resta és, com dic, de nova construcció. Malgrat tot, per aquest tercer castell es va respectar la planta medieval del segon castell.
Finalment, l’actual Castell de Hohenzollern és finalitzat en temps ja de Guillem I de Alemanya, el 1867 i suposa un versió cavalleresca i menys fantàstica del Romanticisme Alemanya, que té en el Castell de Neuschwanstein, la seva versió més fantàstica.
Tot i la grandiositat del castell, aquest està concebut a mode d’homenatge, doncs en realitat els Hohenzollern no hi van viure mai de manera continuada.
VISITA AL CASTELL DE HOHENZOLLERN
Després d’haver visitat la preciosa ciutat d’Ulm, que compta amb l’edifici de pedra més alt del món (la seva Catedral) i d’haver fet una parada a la bonica ciutat de Tubingen, on hem aprofitat per dinar, arribem a l’aparcament del Castell de Hohenzollern, que es troba a mig camí de pujada de la muntanya coneguda com a Zollerberg. A mesura que anem pujant el turó les vistes del castell son cada vegada més precioses, amb l’incommensurable silueta del castell a dalt de tot de la muntanya.
Deixem el cotxe al pàrquing del castell, que es troba a uns dos quilòmetres de l’entrada. Aquí mateix es poden comprar les entrades i pujar amb un autobús llançadora (de pagament) que et deixa a les portes del castell. També es pot fer el trajecte a peu, per la carretera. Ens han dit que son uns 25 minuts de forta pendent. Malauradament el sender que fa pendent, però que permet arribar més ràpid al castell, està tancat.
Quan arribem dalt del turó ens trobem amb la bellíssima estampa del castell de Hohenzollern, i a més, amb neu aquí i allà, producte de que ha estat nevant durant tota la jornada. Tot i que ha sortit el sol, fa força fred.
Passem una primera torrassa defensiva i encarem a peu el tros final, que ens deixa a la porta del pati del castell. Passem una última torrassa, i entrem de ple en el bonic pati, on trobem al seu voltant, les diverses dependència del castell, entre elles les dues capelles del Castell de Hohenzollern: la de Sant Miquel, medieval i catòlica, i la de Crist, neogòtica i realment impressionant. Aquesta Capella de Crist és pel culte protestant, amb una decoració exquisida amb grans vitralls curosament decorats. En aquesta petita capella hi van descansar Frederic el Gran i Frederic Guillem I, però actualment les seves despulles no es troben al castell. En canvi la primitiva capella de Sant Miquel és catòlica.
Fem una mica de temps al pati central, mentre juguem amb en Marc a tirar-nos neu, i després comencem la visita guiada que ens portarà per les diverses dependències privades de la fortificació.
Un primer saló està profusament decorat de forma que ens descriu l’arbre genealògic de les diverses branques dels Hohenzollern. La visita és guiada, de manera que l’explicació és extenssíssima, però en alemany. Entenem ben poc. En que sí que podem observar és que la dinastia comença molts segles enrere i les ramificacions son diverses, amb les línies prussiana i suaba dels Hohenzollern, que de fet, encara ara, es reparteixen la titularitat del castell.
Aquesta primera estança s’obre al preciós Saló dels Comtes, un grandiós saló dedicat als grans àpats i a les festes. El terra, les columnes que separen les tres naus, els capitells daurats, les aranyes que pengen del les nervadures neogòtiques…tot està pensat per impressionar en aquest Saló dels Comtes, que és una de les joies del castell.
Una sèrie de galeries encadenades, que formen la biblioteca del castell i que estan decorades amb vuit pintures, ens porten fins una altra de les estances més boniques: el Saló Blau, que rep aquest nom no perquè les parets estiguin entapissades d’aquest color si no perquè ho està part del seu mobiliari, com els sofàs i les cadires. En aquesta cambra destaca el preciós enteixinat del sostre, la bonica llar de focs o la preciosa galeria des d’on la Reina podia llegir. De fet, aquesta era la cambra de la reina.
Tornem enrere per visitar ara els baixos del castell, on es troba el tresor i on destaca, sobretot, la Corona dels Reis de Prússia, una obra suprema, plena de pedres precioses incrustades en or. És aquesta la Corona coneguda com a Corona de Guillem II o Corona de Hohenzollern, que data del 1889, per tal de celebrar la coronació de Guillem II com a Rei d’Alemanya.
Baixem cap a les casamates a través dels soterranis del castell, cap un extraordinari mirador que envolta, a mode de camí de ronda, tot el castell de Hohenzollern i que dóna fe de la privilegiada situació en que es trobava.
Així acaba la nostra visita al Castell de Hohenzollern, una de les visites imprescindibles a l’estat de Baden Wurtemberg, que ens ha semblat preciós i alhora, ens ha permès conèixer una mica més, sobre una dinastia que va dominar Prússia durant diverses centúries.
Imagen de portada bajo licencia CC: Lukas Riebling