El castell de Haut Koenigsbourg no només és un dels castells més bonics de França, que ja és dir molt tenint en comte la gran quantitat de preciosos castells que es troben en aquest país, si no que per nosaltres, és un dels castells més bonics del món, o almenys del no pas pocs que hem pogut visitar durant els nostres viatges, i que a ben segur superen àmpliament el centenar.
És per això, que la visita al castell de Haut Koenigsbourg és un imprescindible que no cal perdre’s durant un viatge a Alsàcia, la preciosa regió de l’est de França limítrof amb Alemanya, amb tantes ciutats que veure com Colmar, Estrasburg o totes les petites ciutats de la Ruta del vi d’Alsàcia.
VISITA AL CASTELL DE HAUT-KOENIGSBOURG.
La rica història del Castell de Haut Koenigsbourg es remunta al segle XII quan el llavors duc de Suàbia, Frederic de Hohenstaufen va decidir que dalt de la muntanya coneguda com Mont Stophanberg seria una molt bona situació per edificar una fortalesa des d’on controlar i defensar els seus dominis.
No cal ni dir que el Castell de Haut Koenigsbourg que podem visitar avui en dia poc té a veure amb aquell primer castell i que la fortalesa va canviar de mans diverses vegades segons van bufar els vents polítics. La qüestió és que el Castell de Haut Koenigsbourg va anar-se reformant i ampliant a mesura que passaren els segles, convertint-se en un dels castells més extraordinaris d’Europa, que tenia una superfície superior a 1.5 hectàrees i que amb el color rosat de la seva construcció, havia de mostrar-se esplendorós per qualsevol que el visités.
Però durant la Guerra dels Trenta Anys, el castell va acabar per sucumbir a les tropes sueques que l’assetjaren durant més d’un mes, de manera que el Castell de Haut Koenigsbourg va ser reduït a runes i va quedar abandonat durant més de 250 anys.
No és fins que el seu propietari de principis del segle XX, el kàiser alemany Guillem II de Hohenzollern, la història del qual hem conegut al visitar el Castell de Hohenzollern en aquest mateix viatge per Alsàcia i la Selva Negra, en mana la seva reconstrucció.
Va ser l’arquitecte Bodo Ebhardt qui realitzà els polèmics treballs de restauració, doncs segons algunes fonts, hauria tirat una mica massa de la seva imaginació per tal de realitzar la reconstrucció. Sigui com sigui, val a dir que el resultat final dels treballs de Ebhardt son extraordinaris i ara podem gaudir d’un dels millors castells del món, o almenys pel que se suposa que ha de ser un castell medieval. És a dir, dalt de tot d’un turó, i amb les seves muralles, els ponts llevadissos sobre fossars, les torres esmerletades, la seva capella i els diversos salons on els prínceps i princeses de torn poguessin decidir el futur de les seves possessions alhora que es poguessin lliurar a l’art del bon viure.
No es pot dir, però, que nosaltres haguem tingut molta sort en visitar el Castell de Haut Koenigsbourg. Avui ha estat gairebé tot el dia plovent i a més, dalt de la muntanya, una espessa boira no ha permès treure ni una sola fotografia decent del fabulós castell.
Això sí, hem pogut gaudir de l’esplendorós castell, un cop passada la porta d’entrada, ornamentada amb l’escut d’armes dels Tiersten, els seus propietaris durant el segle XV, quan els Habsburg els hi van entregar el castell.
Durant la visita al Castell de Haut Koenigsbourg coneixem primer les dependències que donen directament al pati de la planta baixa, com les cuines o les bodegues. També en aquesta planta baixa coneixem el profund pou que abastia d’aigua el castell i que va permetre resistir més d’un mes el setge suec durant la Guerra dels Trenta Anys.
Una preciosa escala de cargol ens permet pujar al segon pis per seguir amb la visita del castell. En aquest segon pis hi trobem diverses dependències, entre elles, la preciosament ornamentada Sala del Kaiser, amb preciosos vitralls blasonats i una decoració extraordinària a base de fustes nobles i pintures al fresc. El mobiliari que trobem en aquetes habitacions no és l’original però ens permet conèixer com devia ser. Tampoc son originals les estufes que van ser reconstruïdes gràcies a les peces que es van trobar durant els treballs de Bodo Ebhardt. Des del segon pis podem veure també, des d’una tribuna, la petita capella del castell.
Baixem al primer pis per seguir amb la visita. En aquesta planta destaquen dues sales: la sala dels trofeus de caça, que ens indica amb claredat a què dedicaven el temps lliure els propietaris del castell, i la sala d’armes, on trobem, a més de diverses pesades armadures, algunes armes de l’època medieval, com llances, ballestes o espases.
Sortim d’aquestes dependències per pujar unes escales i superar un altre pont llevadís que ens porta fins una de les torrasses del Castell de Haut Koenigsbourg, el conegut com a Gran Bastió. Des d’aquesta torre es deuen divisar unes enormes vistes que de ben segur arriben a desenes de quilòmetres a la rodona, gràcies a la immillorable situació en que es troba la fortalesa, a més de 750 metres d’altura. Avui però, no podem veure res, fruit de la boira que hi ha, de manera que no podem sinó sorprendre’ns veien com la boira entra fins i tot dins de la torrassa. El bastió està decorat actualment amb una petita col.lecció de canons de diverses èpoques i mides.
La visita acaba en unes sales on se’ns mostra el procés de restauració del Castell de Haut Koenigsbourg per part de Bodo Ebhardt i que ens ha permès conèixer avui, el que per nosaltres és un dels castells més bonics del món.