CASTELL DE CARDONA. Visita al Castell dels Senyors de la Sal.

El Castell de Cardona i les Mines de Sal o Muntanya de la Sal de Cardona suposen dues interessants visites que es poden portar a terme en una escapada de poques hores des de Barcelona. Tant una com l’altre es troben a la agradable població de Cardona, a menys de 100 quilòmetres de la capital catalana. En aquest primer post explicarem la nostra visita al preciós i històric Castell de Cardona.

BREU HISTÒRIA DEL CASTELL DE CARDONA

El Castell de Cardona és un dels que té més importància històrica dins dels diversos castells que es poden trobar a Catalunya.

I això és així, perquè durant molts segles, el Castell de Cardona es va situar en terra fronterera entre el que era la Marca Hispànica, al nord, i els territoris ocupats pels sarraïns, al sud.

És a finals del primer mil.leni quan l’imperi carolingi cedeix les terres de Cardona als seus delegats comtals residents a Barcelona, fet que acaba per esdevenir el germen del castell de Cardona. La plaça era prou llaminera, doncs es trobava ni més ni menys que al costat d’unes enormes mines de sal, explotades ja des de més antic, i que suposarien una enorme font de finançament pels futurs comtes de Cardona.

A més, just al peu del castell, es funda una petita població, inicialment amb no gaire més d’una trentena de famílies, amb la idea de colonitzar la zona que com explicava, era terra fronterera. Els enormes dividends que donava l’explotació de la mina de sal (coneguda ara com a Muntanya de la Sal) va donar lloc a un ràpid ascens dels senyors de Cardona, que acabaran per esdevenir una de les famílies més riques del país, fet que els hi permet ampliar cada vegada més el castell i fins i tot, edificar-hi en el seu interior, una de les primeres grans esglésies romàniques d’Europa, incomparable amb les petites esglésies romàniques que fins llavors poblaven la zona sud de l’Imperi Carolingi.

L’enorme auge dels senyors de Cardona, també anomenats els Senyors de la Sal, fa que s’acabin desplaçant a viure a Barcelona, de manera que la fastuositat de l’època en que els Senyors de Cardona residien al Castell, decau. Es aquesta una època en que part de castell, en concret, la torre de la Minyona, esdevé presó.

Una primera ocupació per part de l’exèrcit francès es produeix durant la Guerra de Separació o dels Segadors (1640-1652), però les tropes de Felip IV recuperen la plaça per la corona de Castella, el 1652. En aquell moment es decideix augmentar la fortificació del castell, amb nous baluards que envoltarien el primer castell medieval, alhora que es redueix l’alçada de la Torre de la Minyona.

Un altre moment important de la vida del Castell suposa els fets de Guerra de Successió Espanyola que enfronta els partidaris de la casa d’Àustria (entre ells, gran part dels territoris que venien de la Corona d’Aragó) i els partidaris dels Borbons. Val a dir que el Castell de Cardona només cau després de la Caiguda de Barcelona, l’onze de setembre de 1714 i després de més de 40 dies de cruel setge. Finalment, el 18 de setembre es produeix la capitulació de Cardona, un dels últims baluards de la Casa d’Àustria. A les rodalies del castell hi van lluitar soldats de més de 10 nacionalitats en el que es pot considerar com una de les primeres guerres paneuropees.

Realitzem la visita guiada al Castell de Cardona, on la guia, ens dóna un enorme reguitzell de dades que s’ens fa difícil d’assimilar. Amena explicació de la entusiasta guia del Castell. Val la pena fer la visita guiada.

VISITA AL CASTELL DE CARDONA

Comencem la visita per la Torre de la Minyona, la torre de vigia que en el seu moment de màxim esplendor feia 25 metres d’alçada però que actualment en fa només 12,5. La vista des de dalt és enorme i permet entendre la importància estratègica que tenia la fortificació durant l’Edat Mitjana. Podem entrar també al seu interior, que va ser transformada en masmorra, on segons ens expliquen, els presoners, alimentats a base de crostons de pa, solien sucumbir de manera gairebé universal, en pocs dies.

La Torre de la Minyona queda just al davant del Pati d’Armes de la Torre, al voltant del qual s’haurien disposat, a l’edat mitjana, les diverses dependències de caràcter militar i estratègic del castell, però no la planta noble. Al mig del Pati d’armes hi trobem una de les tres cisternes (que no pous) dels que disposava la fortificació, que depenia de la recol.lecció de l’aigua de la pluja per tenir reserves d’aigua.

Passem de seguida al que era el Pati d’Armes del Palau del Castell, és a dir, de la planta noble de la fortificació i que és on hi ha avui en dia Parador Nacional en que s’ha reconvertit part del castell de Cardona. En aquesta zona hi vivien els senyors de Cardona, de manera que podem veure com la decoració és més acurada. Destaquen les finestres gòtiques que trobem en una de les parets, signe inequívoc de que els residents eren gent important. En aquest pati hi trobem una segona cisterna i és que un joc de politges permetia fer arribar aigua a les habitacions nobles del castell.

Al castell s’hi va edificar a partir del segle XII una important església romànica, una de les més grans que s’havien edificat en aquell moment a Europa. És per això, que a partir d’aquell moment, al castell hi conviuen els dos poders més importants, el civil i l’eclesiàstic. La construcció de l’església, al cap i a la fi, va ser promoguda pels mateixos comtes de Cardona, amb la finalitat d’assegurar-se un lloc de privilegi el dia del judici final. Uns porxos separen la zona civil de l’esclesiàstica, de manera que al travessar-los ens trobem amb el que queda d’un petit claustre que data del segle XIV i que no té més de 10 metres en el cantó més llarga. Tot i que només es conserva una petita part d’aquest claustre, podem fer-nos una idea de com devia ser, amb les columnes quatrilobulades acabades amb decorats capitells (amb la figura del card, el símbol dels senyors de Cardona) que sostenen els finestrals amb arcs apuntats. Tot plegat molt més senzill que els preciosos claustres del monestirs cistercencs de Poblet o Maulbronn, per exemple, per bé que en el claustre original hi havia un segon pis que no s’ha conservat.

Ara sí, és hora d’entrar a l’església del Castell de Cardona, a través del seu atri, obra que s’inicia el 1019 (és a dir, aviat se’n celebrarà el mil.lenari) i que té en el vescomte Bermon, la figura de primer mecenes i promotor. L’església va mantenir a més, una petita comunitat monàstica doncs es va organitzar com a canònica amb abat propi, fet que es va mantenir fins a finals del segle XVI.

Crida l’atenció la seva enorme grandària, acostumats com estem a les petites esglésies romàniques que repartides es troben pel Pirineu català i aragonès. L’església del Castell de Cardona és una obra majúscula, que recorda en part, les formes i la grandària del Monestir de Sant Pere de Rodes, i que té una planta basilical de tres naus amb 51 metres de llarg i 23,50 d’ample.

Des de fora s’observen perfectament els tres preciosos absis amb decoració llombarda. El central està precedit per un ampli presbiteri. La volta de mig punt, amb els diversos arcs torals de reforç, és realment majestuosa, però més ho devia ser durant els primers anys de la seva existència, quan se suposa que l’església devia estar plenament decorada. Aquesta nau central s’eleva fins els 18,7 metres d’alçada i queda il.luminada per senzills finestrals que eren recoberts per vitralls d’alabastre.

A l’interior ens fixem que just al damunt de la porta d’entrada hi trobem la tribuna que era des d’on els Senyors de la Sal, o de Cardona, podien seguir els oficis, inclús en una posició elevada sobre el propi clergat.

Al creuer hi destaquen també dos sepulcres. Son el del comte Joan Ramon Folc I, al sud, i el del duc Ferran I i la seva esposa, al nord. Son aquests, sepulcres força posteriors a la construcció de l’església, i que daten dels segles XVI i XVII. Per últim, baixem a la cripta de l’església, que consta de tres naus, ben baixetes. Aquí s’hi custodiaven algunes de les relíquies de les que disposava la canònica de Cardona.

Sortim de l’església per recórrer part de la corona de baluards que es van edificar a partir de finals del segle XVII amb la idea de reconvertir el castell en una fortalesa més moderna. Hi trobem amples murs i terraplens per situar-hi les armes de defensa del castell. Als angles s’hi situaven diverses garites que eren utilitzades pels cosos de guàrdia, en una època en que l’altura de la Torre de la Minyona ja s’havia reduït a la meitat i ja no feia les funcions de vigia.

Baixem per últim a les casamates del Castell de Cardona, una espècie de búnker que es va construir per a major protecció en cas de guerra o atacs enemics. L’origen de les casamates se situa al segle XVIII, però es van anar ampliant posteriorment. Actualment, a les casamates del castell hi trobem una bonica exposició que explica la situació del castell durant la guerra de Successió i els fets de 1714, quan el castell i la ciutat de Cardona van resistir durant més de 40 dies el setge borbònic, capitulant només després de la pròpia caiguda de Barcelona, l’onze de setembre de 1714.

Es aquest un bonic final pel nostre recorregut pel castell de Cardona, una de les més boniques sortides d’un dia que es poden fer des de Barcelona. Deixarem per la tarda la visita a les Mines de Sal o Muntanya de Sal de Cardona, l’altre gran atractiu turístic de la ciutat.

.