La Casa Coll i Regàs és la joia del modernisme a Mataró i la visita més interessant que es pot fer a la capital del Maresme.
Aquest preciós edifici del carrer Argentona és obra del geni de Josep Puig i Cadafalch, un dels millors arquitectes modernistes de finals de segle XIX que era, precisament, fill de la ciutat de Mataró. L’edifici es pot visitar en el si d’una visita audioguiada gratuïta o en el transcurs d’un recorregut pel que és coneguda com Ruta Modernista de Mataró, que recorre alguns dels monuments modernistes més interessants de la ciutat, com la botiga La Confianza, el Mercat del Rengle o la casa natal de Puig i Cadafalch. Aquesta visita és igualment gratuïta.
VISITA A LA CASA COLL I REGÀS
La Casa Coll i Regàs va ser un encàrrec del empresari tèxtil mataroní Joaquim Coll i Regàs al que era el seu amic, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que va ser portada a terme el 1896. L’edifici es realitzat en el marc d’un gran floriment del corrent modernista a tota Europa i en concret, a Catalunya. Puig i Cadafalch és un dels grans noms del moment. Del seu enginy son algunes de les millors obres del modernisme a Catalunya com la Casta Amatller de la que es pot gaudir durant una Ruta Modernista pel centre de Barcelona.
El primer que destaca és la façana de l’edifici, on la pedra, el ferro forjat, i les rajoles en son els protagonistes quasi absoluts. El que més crida l’atenció és el preciós balcó de pedra a mode de tribuna, decorat amb 4 precioses columnes helicoïdals i culminat amb una bonica decoració a base de rajoles.
La portada, de situació asimètrica a l’esquerra de la façana, queda culminada per un preciós i delicat conjunt escultòric, obra d’Eusebi Arnau, conegut com la Filosa. Es tracta d’una noia filant la llana, que evoca l’ofici de l’amo, empresari tèxtil. En canvi és l’acurat treball amb ferro forjat el que dominen les dues finestres de la plata baixa, tant la que queda en situació centrada, més gran, com la que queda a la dreta, més petita. El treball de la pedra és però evident i excel.lent, tant en aquests finestrals com en els que hi ha al primer pis, a banda i banda del balcó i que li donen un cert aire neogòtic, no gens inhabitual dins el modernisme català de finals del segle XIX. No cal perdre’s les mènsules de la façana, on l’escultura de diversos insectes i animals és un element realment curiós i simpàtic.
Al segon pis de la façana, en canvi, trobem una tribuna amb tres finestres menys decorades, a banda i banda de l’eix central. La façana queda culminada per una estructura en triangle a mode de cornisa que, al igual que a la casa Amatller de Barcelona, estaria inspirada en els edificis del nord d’Europa.
La façana de la Casa Coll i Regàs, més enllà d’aquest preciós treball en pedra, ferro forjat i rajola, està decorada amb el clàssic esgrafiat modernista.
La Casa Coll i Regàs te igualment un interior be luxós, en particular a la planta baixa, que és la que es pot visitar i que era la que rebia les visites en temps en que la família de Joaquim Coll i Regàs hi vivia.
La planta baixa queda lleugerament elevada respecte al carrer, fet que ajudava en la ventilació de la casa. La disposició interior fa pensar que la casa sigui més gran del que realment és, doncs es tracta d’una casa de doble cos, és a dir, de només uns onze metres d’amplada.
Les rajoles, tant del terra, com les que hi ha a les parets de les diverses estances, van ser especialment dissenyades per l’ocasió i evoquen el món tèxtil així com les inicials del propietari, Joaquim Coll i Regàs. D’aquesta manera, la JCR es va repetint al llarg del recorregut per les diverses cambres, que solen estar separades per grans portes de fusta decorades amb enormes vitralls. Aquestes portes estan encabides en arcades escalonades que solen separar les diverses estances.
La sala de distribució de la primera planta és probablement la més luxosa de la Casa Coll i Regàs. La llum entra directa gràcies a la solució emprada de situar una claraboia al centre. Dos conjunts de columnes a dreta i esquerra, decorades amb bonics basaments i capitells divideixen aquesta sala de distribució en tres espais. El de l’esquerra porta, a través d’una bonica escala, al primer pis de l’edifici. En aquesta sala de distribució cal no perdre detall dels sòcols, de les rajoles decoratives, novament fent al.lusió als motius florals i tèxtils i a la bonica decoració amb ferro forjat que enllaça les dues columnes de la zona esquerra de la cambra i que decora també la barana de l’escala que puja al primer pis.
Per sobre d’aquestes columnes, i escrit en lletres gòtiques sobre rajoles, trobem una declaració de principis en forma de cita: “a la casa en què es treballa, no hi falta mai el gra i la palla”.
L’estança següent és la del rentamans, dita així per preciós i decorat rentamans, on crida l’atenció la bonica pica de pedra en forma de petxina, l’aixeta realitzada amb ferro forjat i el bonic enrajolat amb el que es decora aquest rentamans.
Una altre gran porta de fusta i vidre separa la sala del rentamans de la del menjador de la Casa Coll i Regàs. És precisament la sala del menjador la més gran de la planta baixa. El sól torna a estar decorat amb rajoles especialment dissenyades per la vivenda, però el que més ens agrada d’aquesta habitació és el preciós esgrafiat de les parets amb escenes de cigonyes i cignes. També és d’especial interès l’enteixinat del sostre.
Una nova porta separa el menjador d’una galeria tancada per una vidriera que dóna al pati de l’habitatge. És aquesta una estança menys refinada, per bé que també cal destacar el bonic enteixinat del sostre. Suposem que en aquesta galeria hi devien passar no poques hores la família Coll i Regàs, potser dedicada a la lectura, aprofitant la llum natural que de ben segur entrava pels vitralls que donen al pati.
Abans de donar per acabada la visita gratuïta a la Casa Coll i Regàs tornem enrere per entrar al despatx, que és també més auster que les estances que rebien als visitants de la família. En qualsevol cas, en aquesta habitació ens agrada especialment la xemeneia, sobre de la qual hi ha un arbre genealògic que fa referència a la família del propietari i el festejador de pedra que hi ha a banda i banda de la finestra que dóna al carrer Argentona. El festejador apareix a les vivendes catalanes a partir dels segles XIV i XI i Puig i Cadafach, gran estudiós de l’arquitectura tradicional catalana, el situa en aquesta estança.
Era habitual en aquella època que els joves poguessin parlar cara a cara als festejadors, això sí, sovint acompanyats de l’espelma, que comprovava que la trobada es fes amb la més estricta pulcritud.
La veritat és que la visita gratuïta audioguiada a la Casa Coll i Regàs de Mataró és la més important que hi ha dins la Ruta del Modernisme a Mataró.