CASA BATLLÓ. La residència més bella del modernisme a Barcelona.

La Casa Batlló és un dels millors edificis modernistes de Barcelona, ​​en competència directa amb les també extraordinàries Casa Milà (la Pedrera) i Casa Lleó i Morera. La Casa Batlló forma part, a més, del conjunt d’edificis modernistes obra d’Antoni Gaudí que estan declarats Patrimoni de la Humanitat, fet que la situa com una de les visites indispensables de la ciutat de Barcelona.

La Casa Batlló es troba situada en ple Passeig de Gràcia, i en concret en la coneguda com Illa de la Discòrdia (com la ja comentada Casa Lleó i Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner i com la Casa Amatller, obra insigne del tercer arquitecte modernista en importància, Josep Puig i Cadafalch). No és casualitat que bona part de les grans construccions modernistes de principis de segle XX es construïssin al Passeig de Gràcia. Amb el canvi de segle, les famílies burgeses de la Barcelona vuitcentista van anar deixant, de mica en mica, les seves mansions situades en els bastant insalubres barris del Raval o el Gòtic (curiosament, no va ser així en el cas del gran mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, que es va fer construir la seva palauet, el Palau Güell, al Raval barceloní). D’aquesta manera, el Passeig de Gràcia es va convertir des de finals del segle XIX en el nou lloc de moda per a les acabalades famílies barcelonines, disputant-se les millors ubicacions possibles, cantonades incloses (com en els casos de la Casa Lleó i Morera i la Pedrera) .

Curiosament la Casa Batlló no es tracta d’una construcció de novo, sinó que es tracta de la remodelació duta a terme per Antoni Gaudí d’una construcció realitzada en 1875. Aquest fet, es repeteix també a les cases Lleó i Morera i Amatller .

CASA BATLLÓ: LA FAÇANA MÉS ORIGINAL DEL MODERNISME.

En el moment d’emprendre el projecte, Antoni Gaudí, es trobava en un moment de màxima plenitud artística, sent considerat ja per aquell llavors com el gran arquitecte del moment, no només a nivell local, sinó també europeu. 

És un moment en què Gaudí exigeix, pràcticament, poder gaudir d’una gairebé completa llibertat artística per desenvolupar els seus projectes, fet que el porta a crear algunes de les construccions més extraordinàries de la història de l’arquitectura, com la pròpia Casa Batlló o la Pedrera . De cap altra manera es podria entendre una façana com la de la Casa Batlló, decorada amb columnes que recorden estructures òssies (pel que en algun moment, la Casa Batlló va ser coneguda com la Casa dels Ossos), amb balcons decorats amb baranes en forma d’antifaç (realitzats amb ferro colat però pintats amb carbonat de plom per evitar l’oxidació) i una original disposició de la façana certament ondulada i revestida del famós trencadís que obtenia gràcies a la col·locació de petits trossets de vidres de colors, que van acabar per convertir-se en una de les marques de la casa.

S’explica, que per construir la Casa Batlló, l’insigne arquitecte no va realitzar cap plànol, sinó únicament una sèrie de maquetes de guix, que anava modelant i canviant al seu antull, per desconcert dels artesans i treballadors que havien de dur a terme la obra que la ment de Gaudí imaginava.

La tribuna del pis principal és un dels elements més extraordinaris de la façana. Una tribuna que va suposar una autèntica revolució arquitectònica, però també decorativa, amb les seves vuit columnes de disseny ossi que sustenten els enormes finestrals, decorats per vidrieres, a la part superior policromades.

La ceràmica vidriada que cobreix la volta amb què es culmina la façana de la Casa Batlló és també un altre dels signes distintius de l’obra. El disseny, que recorda al d’un drac, ens retrotrau a un dels elements més comuns de l’imaginari gaudinià. Així mateix, també trobem una curiosa torre que es culmina amb la clàssica creu de quatre braços, típica de l’obra de Gaudí, com podem trobar també a la Sagrada Família o a la Torre Bellesguard. Nació (el drac, símbol de Catalunya) i religió (la creu, com a símbol del cristianisme), una vegada més en l’obra de Gaudí.

VISITA A L’INTERIOR DE LA CASA BATLLÓ.

Escorcollats els secrets de la façana de la Casa Batlló és moment de passar a visitar-la. Per a això, després de passar el control d’entrada, ens entreguen una videoguia que té la particularitat de tenir una gran pantalla. L’original sistema d’aquesta audioguia consisteix que al enfocar amb ella cada racó de la casa, a mesura que l’anem visitant, a la pantalla es visualitza com era la decoració original de l’habitatge. Un sistema realment interessant i que, la veritat, no recordem d’altres visites.

A l’interior de la Casa Batlló segueixen els fastos de la línia corba vistos ja a la façana. Sembla com si Gaudí s’hagués valgut d’una sola norma: tot és vàlid excepte la línia recta. Ja la meravellosa escala que s’obre en el mateix vestíbul d’entrada ens envia un primer avís: aquest habitatge és excepcional, res aquí és comú i tot està fet per l’absolut delit del propietari.

El passamans, un prodigi de bellesa, però també d’ergonomia, la balustrada de fusta imitant un drac (un cop més), els originals i arrodonits finestrals que s’obren al mateix vestíbul. La vista no es cansa es tanta bellesa. I menys encara, en obrir-se aquesta escala al pis principal. Probablement sigui aquest el pis més excepcional de la Casa Batlló, ja que al cap i a la fi, era el destinat a la família com a habitatge. El mateix Gaudí va ser l’encarregat del disseny dels 400 metres quadrats d’aquest pis principal. No només pel que fa referència a l’arquitectura, sinó també a la decoració. Una primera avantcambra o rebedor s’obre a l’estada que feia de despatx del senyor Batlló i on destaca una preciosa llar de foc situada en una concavitat en forma de bolet, que inclou dos bancs a banda i banda, que recorden els festejadors que trobem en els finestrals d’altres edificis. Però aquesta primera estada s’obre a la més bella de totes, l’extraordinari saló principal on la tribuna en forma d’enormes finestrals decorats amb vitralls de colors per tamisar la llum, que s’obre al Passeig de Gràcia, s’emporta totes les mirades. Potser és aquesta, una de les estances més belles de tot el modernisme català.

A través de la video-guia podem conèixer la decoració original de l’estada, on destacava un oratori amb un retaule de la Sagrada Família, obra de Josep Llimona, que avui es conserva a la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família).

A la part posterior del aquest pis principal podem gaudir de l’enorme i preciós menjador, una altra estança supèrbia, on les corbes prenen novament les regnes de l’obra, encara que aquesta vegada sí que trobem una doble columna de formes rectes, que se situa just davant de la porta d’accés al pati posterior de l’edifici. Aquest menjador està pintat assemblant el característic trencadís gaudinià, encara que aquesta vegada, dibuixat a pinzell. Els enormes finestrals que s’obren al pati posterior, així com les diferents portes que es troben a banda i banda del menjador, sí que recuperen la corba, així com la preciosista decoració modernista.

Sortim al bell pati posterior de la Casa Batlló, de 230 metres quadrats. Tot i que les jardineres decorades amb trencadís sí que són obra de Gaudí, el sòl no és l’original, ja que el paviment original es va deteriorar. La façana posterior de l’edifici, com no podria ser d’altra manera, és molt més sòbria que l’anterior, encara que segueix sent d’una elegància que la fa incomparable a la façana posterior de l’adjacent casa Amatller. Aquesta façana posterior està rematada per un bell fris decorat també amb trencadís.

Visitada la planta principal de la Casa Batlló és hora de pujar fins al terrat de la mateixa. Tot i que és possible utilitzar un ascensor, el realment bell és pujar a través de l’escala situada en un pati de llums, decorat de manera esplèndida per multitud de rajoles blavoses que van guanyant en intensitat a menuda que es pugen pisos.

La lluminositat d’aquest pati de llums és realment esplèndida i un dels punts més bells de la Casa Batlló. Certament, li dóna una personalitat que la fa única entre els habitatges modernistes de Barcelona.

A mesura que pugem pisos anem observant que en cada replà es trobaven les diferents habitatges dedicats al lloguer. Era bastant habitual en aquella època que els amos es quedessin vivint en el principal mentre destinaven la resta de pisos al lloguer dels mateixos. Amb les rendes adquirides podien sufragar part de les despeses que suposava viure en una construcció d’aquesta índole. És aquest un fet recurrent en diverses de les construccions modernistes de l’època, com per exemple, a la casa Milà (la Pedrera), on encara ara, diversos dels pisos continuen en règim de lloguer.

En l’última planta hi trobem les golfes que eren usades pels habitants dels diferents pisos. És una zona dedicada a serveis, amb safareigs i botiguers, però no exempt d’interès. L’estructura d’aquesta planta és certament peculiar, ja que està formada per desenes d’arcs catenaris construïts en maons, però revestits en blanc guix. No és l’única ocasió en què Gaudí utilitza la solució dels arcs catenaris. Un exemple (potser poc conegut per ser una construcció no oberta a les visites públiques) el trobem en el Col·legi de les Teresianes, també a Barcelona, ​​on la successió d’arcs catenaris, també enguixats, es troben en els passadissos que envolten el pati interior. Gaudí va utilitzar, igualment, la solució dels arcs catenaris per al disseny de portes, com al Palau Güell, al propi Col·legi de les Teresianes, o fins i tot a les golfes de la Pedrera, que igual que a la Casa Batlló, tenen una segona funció com a aïllant tèrmic.

TERRAT DE LA CASA BATLLÓ

Finalment, arribem fins a un altre dels punts més interessants de la Casa Batlló: la Terrat. Novament, Gaudí dóna curs a la seva imaginació. Com es pot comprovar també a la Casa Milà, a la Torre Bellesguard o al Palau Güell, el terrat suposa un dels reptes més importants en la concepció arquitectònica d’un edifici. El mateix Gaudí es portava les mans al cap quan al pujar als terrats dels seus edificis comprovava l’extrema funcionalitat amb nul sentit estètic dels edificis que envoltaven al seu propi.

Per descomptat, el terrat havia de servir per donar sortida als fums generats a l’edifici, així com per airejar el mateix. No obstant això, la funcionalitat no havia d’estar renyida amb l’estètica, de manera que una vegada més, Gaudí dissenya un conjunt de 4 grups de precioses xemeneies (fins a 27 xemeneies es troben al terrat de la casa Batlló), utilitzant la tècnica del trencadís , amb vidre i ceràmica, així com una mena de volta per rematar l’edifici amb una solució espectacular. que pren la forma d’un drac i que, com hem dit, és visible des del mateix Passeig de Gràcia.

CASA BATLLÓ. Editorial Triangle Books. Juan José Lahuerta, Pere Vivas i Ricard Pla. Una guia en format de llibre de butxaca que ens explica amb profunditat la història de la construcció de la Casa Batlló i el context històric en que cal situar-la, així com tots els detalls arquitectònics de la fenomenal obra de Gaudí. Façana, vestíbul, golfes, plantes nobles i terrats son explicats fil per randa.
El llibre s’acompanya d’una extraordinària selecció fotogràfica. Un llibre necessari per comprendre la genial obra de Gaudí.

També des del terrat és especialment visible la petita cúpula en forma d’all que es culmina per la característica creu de quatre braços gaudiniana.

Així acaba la nostra visita a la Casa Batlló de Barcelona, ​​una de les obres mestres del Modernisme Català i que hauria de suposar una visita indispensable per a qualsevol viatger que visiti Barcelona.