Val la pena visitar la Llacuna Blava o Blue Lagoon? És realment un dels imprescindibles d’un viatge a Islàndia? Quant costa visitar-la? La Llacuna Blava, que tothom coneix el seu nom en anglès, Blue Lagoon, a poc més de trenta quilòmetres de Reikiavik, és un dels llocs més turístics d’Islàndia i sembla que la seva visita sigui una espècie de ritual imprescindible durant la visita a la illa més salvatge d’Europa.
El que passa és que els serveis a Islàndia no son gens barats i un s’acaba per preguntar si realment val la pena pagar els, com a mínim, 45 euros que costa l’entrada. Anem a pams…
¿QUÈ ÉS LA BLUE LAGOON O LLACUNA BLAVA?
La Blue Lagoon d’Islàndia no és una piscina convencional. D’aquestes n’hi ha diverses a Reykjavik, son molt econòmiques i d’aigües termals i suposen una bona opció per passar-hi una estona en cas de viatjar amb nens. La Llacuna Blava és diferent. Tot i que sovint s’anuncia a la Blue Lagoon com un balneari geotermal, tampoc es pot dir exactament que sigui un balneari, tot i que és cert que s’hi fan tant massatges com altres tractaments de bellesa.
En realitat la Blue Lagoon aprofita les aigües residuals d’una planta d’energia geotèrmica per omplir una sèrie de basses que es disposen a mode de piscines naturals, que situades en un entorn envejable, fan que a primera vista, puguin suposar un del més bonics llocs del món per prendre un bany. Es clar, que també té alguns inconvenients, als quals després em referiré.
La Llacuna Blava, que varem veure per primera vegada des de l’aire, abans de que el nostre avió procedent de Bristol aterrés a Keflavik, està situada en un preciós entorn, envoltat de múltiples camps de centenària lava. Segons expliquen, de lava de 800 anys d’antiguitat.
La terra està viva a Islàndia i son diversos les fonts i les plantes d’energia geotèrmica a Islàndia. Amb tot això, les aigües de la Llacuna Blava, que es mantenen a una temperatura superior als 38 graus de temperatura, la qual fa molt agradable el bany, encara que a fora de la piscina la temperatura pugui estar sota zero, son riques en silici i en microalgues, les quals els hi dona un preciós color blau, que és el que dóna nom a la llacuna.
QUANT COSTA VISITAR I BANYARSE A LA BLUE LAGOON D’ISLÀNDIA?
El que passa és que la Llacuna Blava s’ha convertit en una de les atraccions turístiques més importants d’Islàndia i en, gairebé, un ritus pel que tot turista ha de passar abans d’abandonar el país. I això, es clar, ha acabat per apujar els preus en un país on el cost de la vida ja és, en general, enormement car.
Son diverses les tarifes existents a la Llacuna Blava, segons els serveis contractats, però els més barats parteixen dels 45 euros (preus de 2015). Amb això tens dret a l’entrada més bàsica, la que permet l’entrada a la gran piscina, a més de les més petites i la sauna. Altres paquets que inclouen el lloguer de la tovallola i una beguda ja pugen a 60 euros. Tot això, preus per reservar avançadament per internet, doncs un cop allà, és 5 euros més car. Comentar a més, que en cas de no reservar anticipadament, pot ser que en temporada alta estigui plena. Això ens va passar el primer dia d’estada a Reikiavik, i sort que ho varem mirar abans d’anar-hi, que si no fem el trajecte i no ens podem ni remullar. El problema de la reserva per internet, és que en un país amb una meteorologia tant volàtil i sovint, adversa, és un risc.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A LA BLUE LAGOON. VAL LA PENA VISITAR LA BLUE LAGOON?
Arribem a la Llacuna Blava procedents dels fiords del nord d’Islàndia. Tenim hora a les 6 de la tarda i per sort, fa molt bon temps.
Quan arribem a la Llacuna Blava, el parking està ple de cotxes i també de molts autobusos. Ens sorprèn veure-hi tant de moviment ara que el viatge s’acaba doncs durant tota la volta a la illa gairebé no n’hem trobat. Ara ja sabem on estaven.
La magnitud del negoci es multiplica quan entrem dins el hall i veiem que hi ha cua per comprar els tickets. Però, per sort, els que ja els tenim passem per una altre cua i de seguida ens posen la polsereta i els expliquen les normes.
Els cartells ens expliquen clarament el que ja sabíem de quan varem estar a les piscines públiques. Abans d’entrar al aigua, cal dutxar-se i fer especial èmfasi amb el rentat del cabell, les axil.les, els genitals i els peus.
Ens posem el banyador i anem cap a la piscina i la primera impressió és de fred. Els 13 graus de l’exterior no donen per massa alegries per més solet que faci. De manera que deixem les tovalloles on podem i anem de cop a l’aigua, que està fantàsticament calenteta, com ens agrada a nosaltres.
L’aigua és d’un blau cel enlluernant, producte de les sals i també de les algues que colonitzen la piscina i que, sembla ser, son tan beneficioses pel reuma i també per la pell.
La piscina, al lloc més profund, fa un metre i poc de fondària, i de seguida veiem, que a part d’algues també està col.lonitzada per desenes de guiris, que com nosaltres, han tingut la mateixa idea. Qui s’imagini que la de la Llacuna Blava és una experiència a més de relaxant, solitària, que s’ho tregui del cap. Quan el nombre d’assistents es multipliques a 45 o més euros la peça, s’intenta encabir a tants turistes com sigui possible. Perquè només cal donar un cop d’ull als que assisteixen a la sessió per donar-se comte que les seves cares no son, majoritàriament, d’islandesos.
Si algun dia, la Blue Lagoon va ser un lloc de relax pels islandesos, aquest dia queda força llunya, almenys a l’estiu.
Un altre dels rituals que no podem passar per alt és el d’embadurnar-nos la cara amb unes sals semiliquides de fang de silici, que tenen propietats exfoliants i que deixen la pell més o menys suau. Fem dues sessions d’aquestes. Cal esperar que el fang es solidifiqui i després, ens capbussem per treure’ns-el. No queda clar si és la mare o el fill els que gaudeixen més de les mascaretes, però el cert és que ens costa força que en Marc entengui que amb un parell de vegades, ja n’hi ha prou.
Estem a la piscina més d’una hora i quan ja tenim els dits ben arrugats, encara anem una estona a la sauna. També hi ha la possibilitat de prendre alguna beguda a la mateixa piscina, gràcies a un bar que n’ofereix a la mateixa pileta, com si d’una piscina d’un hotel del carib es tractés. Els preus, acceptables tractant-se d’Islàndia. Quan ja en tenim prou, marxem, però la veritat és que no hi ha límit de temps i a l’estiu, la Llacuna Blava no tanca fins les 10 de la nit.
I això és el que dona de si la famosa Blue Lagoon, una de les experiències que semblen imprescindibles en un viatge a Islàndia. Ara bé, val la pena pagar els gairebé 50 euros que costa l’experiència? Doncs respondré el mateix que quan se’m pregunta de si val la pena pujar al Burj Khalifa, l’edifici més alt del món, a Dubai. Tot i la massificació, tot i que ara per ara, la Llacuna Blava és una experiència dedicada al gaudir, gairebé de forma exclusiva, del turista, si 50 euros no seran important per un, al llarg de la seva vida, i no li impediran de fer coses més importants, sí que val la pena visitar i gaudir de la Llacuna Blava.