BIBLIOTECA DEL MONESTIR DE WIBLINGEN, ALEMANYA. Extraordinària joia del barroc.

El monestir de Wiblingen no és pas dels més coneguts d’Europa, però la veritat és que disposa d’una autèntica joia de l’estil barroc que ha fet que per nosaltres, sigui una parada imprescindible durant el nostre viatge per l’oest d’Alemanya. De fet, ens hem desviat del nostre itinerari inicial, per tal de fer nit a Ulm, i poder visitar la biblioteca barroca de l’Abadia de Wiblingen, que es troba a només 5 quilòmetres d’Ulm.

MONESTIR DE WIBLINGEN: VISITA A LA BIBLIOTECA BARROCA

Estem parlant de la Biblioteca del Monestir de Wiblingen, una de les biblioteques més boniques que hi ha a Europa, d’un estil barroc exuberant que ens recorda altres precioses biblioteques monàstiques barroques que hem pogut anar coneixent al llarg dels nostres viatges per Europa, com la Biblioteca del Monestir de Santk Gallen, a Suïssa, o la del Monestir Strahov, a Praga. Però mentre que les esmentades biblioteques son força més famoses i atrauen a milers de visitants cada any, la biblioteca del Monestir de Wiblingen sol passar força més desapercebuda i solen ser més aviat pocs els viatgers que s’acosten a conèixer-la.

El Monestir o abadia de Wiblingen, però, no data pas dels temps del barroc, doncs la seva fundació es remunta al final del segle XI, quan s’estableix a en aquesta situació una filial de l’abadia de Sant Blai, de la Selva Negra. Van ser els comtes Harttmann i Otto von Kirchberg els que van oferir les noves terres als monjos de Sant Blai, i a més, els van oferir una preuada relíquia: ni més ni menys que un petit tros de la Creu en que Jesús va ser crucificat.

Wiblingen es converteix durant els primers segles del segon mil.leni en un important centre monàstic benedictí, on a la severitat en el seguiment de la regla de Sant Benet, s’hi unia un important centre d’erudició que el va fer especialment famós a tota la zona.

Els edificis que hem vingut a veure, no son pas de l’època medieval i d’estil romànic, que és com es van construir les primeres dependències monàstiques que van durar durant uns quants segles. Cap a principis de segle XVIII es decideix renovar les dependències monàstiques, en aquest cas ja amb l’estil imperant a Europa en aquell moment, és a dir, en estil barroc. I la veritat és que tan la biblioteca de Wiblingen, que ens ha portat fins aquí, com la meravellosa església abacial, estan construïdes en un estil riquíssim i que fa que la visita compleixi amb les expectatives.

Quan arribem al monestir ens trobem però amb una desagradable sorpresa i és que avui precisament està tancada, doncs justament no és fins l’endemà, 1 d’abril, que comencen les visites diàries, mentre que durant l’hivern, només està oberta dissabtes i festius.  

Quan la cuidadora de la sala sent la nostra decepció per tal notícia i les nostres explicacions de que hem recorregut gairebé dos cents quilòmetres per arribar fins aquí des de Heidelberg (no us perdeu el post que parla de la preciosa ciutat de Heidelberg)i que l’endemà de bon matí seguim ruta cap al sud i no ens serà possible visitar la biblioteca, no dubta en obrir-nos personalment la sala perquè la podem gaudir per nosaltres sols. Una actitud que ens sorprèn i meravella a parts iguals i que no podem deixar d’agrair-li.

La biblioteca barroca de Wiblingen és l’estrella del monestir. En estil barroc, fins i tot, rococó, suposa un dels millors exemples d’aquest tipus de construccions a tota Europa. Però la veritat és que sorprèn saber que per falta de pressupost, bona part de les columnes i estàtues que aparenten ser de marbre, no ho son pas, si no que estan construïdes amb fusta pintada. Una autèntica sorpresa que ens descobreix la guia que ens acompanya durant la visita i que hauria passat desapercebuda si ella no ens ho indica.

La biblioteca es divideix en dos pisos, tot i que el superior només el forma una galeria que té una balustrada que dóna directament a la planta baixa. El sostre, com no pot ser d’altre manera, està també ricament decorat, amb una d’aquestes pintures que semblen més pròpies d’un palau reial de l’època daurada de Versalles, que d’un monestir benedictí. La galeria del primer pis queda subjectada per un conjunt de columnes que recorren tota la planta baixa, que com he explicat, són de fusta, però tan preciosament treballades que fa que l’efecte escènic sigui realment excepcional. Quatre estàtues (dos a cada banda), presumptament de marbre, però en veritat també de fusta, decoren igualment la preciosa estança.

Per cert, el lema de la Biblioteca del Monestir de Wiblinegen que els visitants poden veure a l’entrada és “En quo omnes tesauros sapientiae et scientiae” (en el que s’emmagatzemen tots els tresors del coneixement i la ciència); és a dir, una autèntica declaració d’intencions.

Visitada la Biblioteca del Monestir ens acostem fins l’església abacial del Monestir de Wiblingen que ens deixa igualment bocabadats, tant en el disseny, com en l’ornamentació i en els frescos del sostre. En qualsevol cas, és més habitual trobar aquest tipus d’esglésies barroques per Europa, mentre que de biblioteques barroques tan excepcionals com la del Monestir de Wiblingen no n’hi ha pas massa. A l’església es custòdia precisament la relíquia de la Vera Creu que comentava que va ser un regal dels comtes von Kirchberg , mecenes i fundadors del cenobi.

Comentar finalment, que a més de la biblioteca i de l’església, al Monestir de Wiblinguen s’hi ubiquen diverses dependències de la Universitat d’Ulm, que és l’encarregada actualment del manteniment del cenobi, així com un museu del monestir, que no podem visitar perquè com explicava, les visites diàries no comencen fins l’u d’abril. Al igual que la visita del Monestir de Maulbronn, Patrimoni de la Humanitat i ben aprop d’aquí, la visita a la biblioteca barroca del Monestir de Wiblingen ha satisfet per complet les nostres expectatives.