BUENOS AIRES. Visita de la Boca, el Cementiri de la Recoleta, Palermo y Puerto Madero.

Buenos Aires és una de les ciutats més boniques de Llatinoamèrica i a més, la porta d’entrada, a un dels països més extraordinaris de tot el món: l’Argentina. Es per això, que sol ser habitual, que abans de recórrer el país, es passin un parell o tres de dies a la seva capital, per conèixer alguns dels barris i monuments més emblemàtics.

En la primera part d’aquesta guia vam conèixer alguns dels llocs més importants de la vida civil, religiosa i lúdica de la ciutat, com la Plaça de Mayo, que és la seu del govern i de la Catedral de Buenos Aires, el Carrer Florida o el Cafè Tortoni.

En aquest segon post, seguirem recorrent alguns dels atractius més importantes de Buenos Aires.

LA BOCA: ENTRE CAMINITO I L’ESTADI DEL BOCA JUNIORS.

El barri de la Boca és un dels més populars de Buenos Aires i sense dubte, una de les visites imprescindibles que cal fer a la capital d’Argentina.

L’explosió de colors que inunda el barri, amb els seus bars, restaurants populars, botigues de records, ballarins de carrer o artistes i pintors diversos, fan de La Boca, un lloc entranyable, tot i que sovint se l’ha considerat també (i així és) un dels barris més degradats i amb més delinqüència de la ciutat.

És per això, que no està de més, caminar amb els ulls ben oberts, per no tenir un disgust al barri, especialment si un s’aparta dels carrers més transitats. Cal ser prudent i gens ostentós en quan a objectes de valors si no volem sortir per potes del barri de la Boca.

Probablement sigui el petit carreró anomenat Caminito el més popular del barri i que de seguida buscarà el viatger al arribar a La Boca.

Trobem l’inici del Caminito després de caminar per l’Avinguda Don Pedro de Mendoza, per la ribera del Riachuelo i deixar a la nostra esquerra l’històric pont transbordador Nicolás Avellaneda. El Caminito és un carreró ben curt, de no més de dos cents metres, que dibuixa una corba en el seu recorregut.

Els habitatges que troben en aquesta zona son populars, construïts en fusta i xapa i molt senzills, però son els vistosos colors amb que estan decorats que fan d’aquest Caminito, un autèntic carrer-museu al aire lliure. Eren aquestes, unes cases conegudes com a conventillos, que s’acosten més al concepte de xabola que al d’habitatge i que van ser fruit de la immigració de principis del segle XX. Aquestes xaboles solien ser compartides per diverses famílies que sovint vivien en autèntiques condicions d’amuntegament. Avui en dia, com no podia ser d’altre manera, molts d’aquests conventillos s’han reconvertit al son del turisme, i son ara petits negocis dedicats a la venda de souvenirs.

Ni cinc cents metres separen el Caminito de l’altre punt d’atracció del Barri de la Boca. Estem parlant, de l’estadi Alberto J.Armando, conegut popularment com La Bombonera i que és el feu d’un dels equips de futbol més populars de tot el món: el Boca Juniors.

Tot i que l’estadi té una capacitat per a 52.000 persones, la veritat és que quan entres al camp no ho sembla pas, doncs gran part d’aquests espectadors s’ha d’ubicar de peu i la veritat és no tenen pas massa espai per fer-ho. Es tracta d’un estadi antic, amb més de 70 anys a les seves espatlles, doncs va ser inaugurat el 1940. Per aquest camp hi han passat alguns dels ídols més importants de la història del futbol argentí, però sense dubte és la figura de Diego Armando Maradona el que impregna l’estadi, i de fet, tot el barri, d’una aura especial.

Existeix la possibilitat de fer una visita turística a l’estadi de la Bombonera que difícilment cap aficionat al futbol es voldrà perdre. No només es pot sortir a les graderies, si no que el tour per l’estadi permet recórrer les seves entranyes, com la sala de premsa o els vestidors. Per últim, una volta per museu del Boca Juniors, ens permet recordar alguns dels moments més gloriosos de la institució, un club que té més de 100 anys d’història i que forma part no només de la història de l’esport argentí, si no mundial.

CEMENTIRI DE LA RECOLETA

Alguns cementiris son alguna cosa més que llocs pel descans etern. De fet, fins i tot s’ha parlat a vegades d’un cert turisme necrofílic, que se centra en alguns cementiris que tenen un especial atractiu ja sigui per la bellesa de la situació en que es troben, o per la preciositat dels mausoleus dels allí enterrats, o es clar, centrat en personatges històrics d’especial rellevància, del que el viatger té ganes de conèixer el lloc d’últim repòs. Entre els primers, destaca el cementiri de Pere Lachaise de París, però nosaltres vam gaudir enormement del cementiri Lychakivskiy de Lviv, per exemple. Entre els llocs de peregrinatge com a lloc d’enterrament de personatges il.lustres, pot servir com a exemple, la mansió de Graceland, on va viure i està enterrat el que va ser rei del rock, Elvis Presley.

A Buenos Aires també hi ha un cementiri especialment mític i que sobrepassa les funcions de simple lloc d’enterrament. És el cementiri de la Recoleta, que es troba en el barri homònim, un dels més exclusius de la ciutat. El cementiri és ple de preciosos mausoleus, fins el punt que 90 d’ells estan declarats monument nacional argentí. Es tracta d’un recés de pau enmig de la gran ciutat, del que el viatger pot gaudir en certa tranquil.litat, gaudint d’un univers de marbre i escultures, que de vagades, semblen més dignes d’un museu que d’un cementiri.

Però entre totes les tombes, n’hi ha una que s’emporta totes les mirades, per ser el lloc d’últim repòs d’una de les figures més mítiques i també, més controvertides, de la història d’Argentina: la tomba d’Eva Peron, Evita.

JARDÍ JAPONÈS DE BUENOS AIRES.

Tot i que Buenos Aires no és la ciutat més estressant del món, s’agraeixen l’existència d’alguns espais oberts com el Jardí Japonès. Particularment, si viatges amb nens.

El Jardí Japonès de Buenos Aires es troba al Barri de Palermo i suposa un altre recés de tranquil.litat on passejar sense presses i on els nens poden córrer sense problemes i sense passar por de que puguin ser atropellats.

Va ser el col.lectiu de japonesos de Buenos Aires qui va fer construir el parc, el 1967, en motiu de la visita de Akihito, que en aquell moment era el príncep hereu del Japó.  Akihito no només va visitar el parc quan era príncep, si no que també el va visitar quan ja era Emperador del Japó, el 1997.

Llacs, ponts japonesos, linternes, passeigs empedrats, flors, tanques d’arbustos…al gaudir del jardí japonès de Buenos Aires sembla per moments, que un s’hagi traslladat a la preciosa ciutat de Kioto. A més, el recinte del jardí japonès comte també amb un centre cultural japonès i amb un restaurant.

Val a dir però, que la visita del jardí japonès no és gratuïta, doncs cal pagar entrada per passejar per aquest indret. En canvi, val la pena estar atents a la seva pàgina web, doncs sovint s’ofereixen algunes activitats gratuïtes, en relació a la cultura japonesa, com sessions de shiatsu o tallers d’escriptura.

otes les tombes, n’hi ha una que s’emporta totes les mirades, per ser el lloc d’últim repòs d’una de les figures més mítiques i també, més controvertides, de la història d’Argentina: la tomba d’Eva Peron, Evita.

ZOOLÒGIC DE BUENOS AIRES.

El zoològic de Buenos Aire no deu ser dels més impressionants del món. Res a veure, amb el de Singapur, que ens va deixar bocabadats, però al visitar Buenos Aires amb el nen, vam voler visitar-lo, per tal de que en Marc, pogués gaudir una estona per ell, més enllà de visites més o menys monumentals.

Al igual que el Jardí Japonès, el zoo de Buenos Aires es troba al barri de Palermo i val a dir que té gairebé 140 anys d’història, doncs va ser inaugurat el 1875. La veritat es que varem passar una bona  i entretinguda estona, on a més de gaudir d’algunes de les espècies més impressionats a nivell mundial i propis de la gran sabana africana (com elefants o rinoceronts), vam conèixer algunes espècies animals poc conegudes per nosaltres i que son típiques de centre i sud amèrica, com les agutis, els coipo, els guanacs o les mares.

PUERTO MADERO

El barri de Puerto Madero, un dels que està més de moda a la ciutat de Buenos Aires, es troba ben aprop del centre històric de la ciutat. De fet, poc menys d’un quart d’hora de passeig separen la Plaza de Mayo d’aquest barri.

El barri porta el nom d’un comerciant, Eduardo Madero, que va ser el contractat pel govern de Buenos Aires, per tal de que construís uns nous molls que fessin més fàcil l’arribada de mercaderies a la ciutat de Buenos Aires. El projecte se sostenía en una sèrie de dics i dàrsenes que feien que els vaixells puguin descarregar la mercaderia a la mateixa ciutat. Es tractava d’un projecte de finals del segle XIX que havia de revitalitzar el comerç de Buenos Aires. Malgrat tot, el progressiu augment en la mida dels vaixells, va fer que en pocs anys, els nous molls quedessin obsolets, doncs a les naus els hi era francament difícil entrar en aquest sistema de dàrsenes i dics. Això comportà que la zona quedés abandonada durant dècades i que es convertís en un dels indrets més degradats de la ciutat.

No és fins el 1989 que es signa un conveni per reurbanitzar i dinamitzar la zona, fet que es va produir en els anys següents, de manera que a partir del 2000 es considera un dels barris més exclusius i cars de la ciutat per viure-hi, però també un lloc ideal per passejar i anar-hi a sopar, amb gran quantitat de bars i restaurants on gaudir de la cuina local, o de la més internacional. Aquests restaurants utilitzen els restaurats docks, que eren els magatzems de mercaderies, construïts en maó, durant l’època en que Puerto Madero estava en actiu. Els pisos superiors d’aquests docks van ser reconvertits en vivendes de luxe. De fet, el boom immobiliari de Buenos Aires, de finals dels 90, va tenir en Puerto Madero, un dels seus epicentres.

Puerto Madero suposa una zona ideal per anar a donar una volta abans de sopar. El passeig al voltant de les dàrsenes, tot gaudint també de la preciosa vista sobre el Pont de la Dona, obra de Calatrava, o  de la fragata Presidente Sarmiento (un buc escola argentí que data de finals del segle XIX i que va ser construït a Anglaterra, que es pot visitar i que està ancorat als molls de Puerto Madero).

I amb la visita a Puerto Madero acaba el nostre recorregut per Buenos Aires (no us perdeu la primera part d’aquesta guia de Buenos Aires), una ciutat que no deixa indiferent  ningú i que val la pena recórrer amb calma, per gaudir amb els cinc sentits, de tots els seus atractius.