Amb el nom d’Antiga Roma entenem la entitat política que va sorgir de l’expansió de la ciutat de Roma i que va portar aquesta civilització a una enorme i vasta extensió que abastava, en el seu moment de màxim esplendor, bona part de l’Europa actual, el nord d’Àfrica, la península d’Anatòlia i Orient Mitjà. És a partir del I segle de la nostra era, quan la república llatina es converteix en Imperi Romà. Des d’aquell moment, la expansió és imparable i els dominis de Roma creixen cada any. De fet, no és fins mitjans del segle III que l’Imperi comença el seu declivi, que s’accentua amb la partició de l’Imperi, l’any 285, resultant-ne l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble i el d’Occident, amb capital a Roma. Finalment, es considera l’any 486 com el de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.
No és estrany doncs, que més enllà de la capital imperial, Roma, poguem trobar vestigis de l’antiga civilització romana per un bon grapat de països.
I és precisament fer un recull dels monuments i recintes arqueològics referents a l’Antiga Roma que més ens han agradat, el repte que m’ha proposat aquest any el meu amic i bloguer de viatges Florencio Moreno, degà dels blogs de viatge i que podeu seguir a la seva bitàcola Fmanega.com.
Per aquest motiu, cadascú de nosaltres ha triat fins a 15 edificis o recintes arqueològics que abasten des de teatres romans, portes de ciutats, arcs del triomf, aqüeductes, antics fars marítims o ciutats senceres. En aquest recull hi tindrà cabuda l’enginyeria i arquitectura militar, civil i religiosa.
Com sempre, només fem referència a aquells indrets que hem tingut la sort de poder conèixer, de manera que he repartit els 15 monuments romans escollits en 13 països diferents i he obviat la capital imperial, Roma, que mereix un capítol apart.
L’ANTIGA ROMA EN 15 MONUMENTS
També coneguda com Arena de Nimes, es tracta d’un dels amfiteatres més ben conservats del món, amb una mida de 133 metres de diàmetre major i 101 de diàmetre menor, doncs és lleugerament el.líptic. Tot i que la seva construcció data de l’any 27 aC, en temps d’August, encara ara és seu d’espectacles i concerts. Pren al Colosseu de Roma com a model i va ser construït al segle I dC. El seu aforament és d’unes 20.000 persones i la seva façana perimetral, composada per dos fileres de 60 arcades cadascuna és espectacular
Situat a la Provença francesa, es tracta d’un dels aqüeductes més espectaculars que va construir l’Imperi Romà. El Pont du Gard, una preciosa obra d’enginyeria civil, salva les aigües del riu Gardon i té una longitud de 275 metres i una altura de 49, que es reparteix en tres nivells d’arcades. El nivell inferior té només 6 arcades i son les més altes (22 metres), mentre que el nivell superior és el que té més arcades (35) i aquestes són les més baixes (3 metres). El Pont du Gard se seguia d’uns conductes que portaven les aigües des de les rodalies d’Uzés fins a la ciutat de Nemausus, l’actual Nimes, en un recorregut total de més de 50 quilòmetres.
És un dels teatres romans més grans que es conserven (a falta de saber com ha quedat amb la guerra siriana). A diferència de bona part dels teatres grecs i romans que es va construir a l’època clàssica, el de Bosra no està construït aprofitant cap pendent natural, fet que li afegeix mèrits a aquesta enorme construcció del segle II, que trobem a la ciutat de Bosra, que era la capital de la província romana d’Aràbia Pètrea, una pròspera ciutat que va comptar amb uns 50.000 habitants.
El teatre de Bosra tenia un aforament de fins a 15.000 espectadors i probablement sigui juntament amb els d’Orange, a França, i Aspendos, a l’actual Turquia, un dels tres teatres més ben conservats que hi ha al món.
El Jaciment Arqueològic de Jerash, a l’actual Jordània, fa referència a les runes que queden de l’antiga ciutat romana de Gerasa, una de les deu ciutats que formaven la Decàpolis, una grup de deu ciutats romanes situades a la zona més oriental de l’imperi que correspon als actuals estats d’Israel, Jordània i Síria.
La situat de Gerasa va ser conquerida pels romans l’any 63 que l’annexionen a la província romana de Síria, per passar cap a l’any 90, a formar part de la província d’Aràbia.
A Jerash hi trobem dos teatres, un arc del triomf, avingudes columnades o temples diversos (com els de Zeus i Artemisa), però un dels espais més originals de Jerash és la Plaça Ovalada, lleugerament el.líptica i decorada amb desenes de columnes.
Un altre exemple de ciutat romana, però en aquest cas, ben a prop de la capital imperial, Roma, i amb la particularitat que la violenta erupció del volcà Vesubi la va sepultar per complet la nit el 24 d’agost de l’any 79.
La descoberta de Pompeia va permetre conèixer com era una ciutat romana, amb les seves avingudes, teatres, circs, termes o fins i tot, prostíbuls i suposa un dels recintes arqueològics més bonics del món.
Sembla mentida que s’hagin pogut conservar tal quantitat d’edificis de dues plantes amb els seus mosaics i les seves pintures murals, que donen fe del bon gust que tenia la societat romana. En aquest enllaç podeu llegir més sobre la ciutat de Pompeia.
A l’actual ciutat alemanya de Trier hi trobem una bona part dels vestigis de l’antiga ciutat de romana d’Augusta Treveronum, fundada per Cesar August l’any 16 dC. L’anfiteatre, les termes o la basílica de Constantí formen part de l’enorme llegat d’aquella època daurada de la ciutat, però és la Porta Nigra la que s’emporta totes les mirades i que ha fet famosa la ciutat.
La Porta Nigra data de l’any 200 i està construïda sense utilitzar morter per la unió dels seus carreus de pedra sorrenca. En el seu lloc, van utilitzar una espècie de grapes de ferro. La Porta Nigra constava de dues torres de quatre pisos, tot i que actualment només es conserven 3 i 2 pisos. Però això no li resta monumentalitat a una de les obres més extraordinàries que l’Antiga Roma va construir al nord dels Alps. En aquest enllaç podeu llegir més sobre la Porta Nigra de Trier.
La ciutat búlgara de Plovdiv és una de les ciutats europees permanentment habitades des de més antic. Grecs i tracis la van dominar abans de que fos conquerida pel romans, que li van donar el nom de Trimontim, que vol dir Ciutat dels Tres Turons, i la van convertir en capital de la província romana de Tràcia.
Tot i que a Plovdiv trobem encara restes del gran Estadi Romà que va donar cabuda a 30.000 espectadors és el seu teatre l’edifici més impactant. El teatre de Plovdiv va ser construït al segle II en època de Trajà i té una cabuda per uns 7000 espectadors. Tot i el seu bon estat de conservació, el teatre no va ser redescobert fins el 1968, doncs es trobava ensorrat sota 15 metres de terra i runa. Actualment i un cop rehabilitat, el Teatre de Plovdiv torna a ser seu d’espectacles i concerts.
Situada al nord de l’actual estat de Tunísia, Sufetula és una de les ciutats de l’Antiga Romà més ben conservada entre les que es van construir al nord d’Àfrica i correspon a l’actual ciutat de Sbeitla.
Sufetula va tenir el moment de més prosperitat durant les èpoques de Septimi Sever i Dioclecià, als segles II i III. Entre les diverses construccions que trobem a Sbeitla destaquen l’Arc del Triomf de la Tetarquia, les termes, la Porta d’Antonino o el fòrum.
A Tunísia trobem també altres recintes arqueològics de l’època romana d’enorme interès, com la ciutat de Dougga o l’Anfiteatre de El Djem, el més gran que mai es va construir al nord d’Àfrica.
Atenes va ser una ciutat hel.lenística fins que l’any 146 aC les tropes macedònies van ser derrotades per les romanes. És llavors quan s’inicia un llarg període de dominació romana. Això fa que a la capital grega hi troben no només els vestigis de l’època daurada de l’Antiga Grècia si no també una bona quantitat d’edificis de l’època de dominació romana, com restes de l’àgora romana, la biblioteca d’Adrià o l’Arc d’Adrià. El Temple de Zeus Olímpic o Olimpeion es va començar a construir en època grega, però no va ser fins l’any 132 dC en que es va completar la seva construcció, precisament en època d’Adrià. Era el temple més gran d’Atenes, amb les seves 104 esveltes columnes d’ordre corinti. Malgrat que només queden 15 columnes de peu, això és suficient per fer entendre la enormitat que tenia l’edifici en el moment de màxim esplendor.
Efes va ser una important ciutat d’Àsia Menor, a l’actual Turquia, fundada per colons jonis. Però després de passar per mans diverses, entre elles, les perses, seljúcides i egípcies, Efes passa a mans romanes a partir del II segle aC.
Durant la dominació romana, Efes viu una nova època de floriment basat, sobretot, en el comerç. En aquest moments es rehabiliten les places públiques i es construeixen nous temples i termes, però l’edifici més notable i que dóna rellevància a Efes és la fabulosa biblioteca, que porta el nom del cònsol i governador d’Àsia, Tiberi Juli Cels Polemeà i que va ser construïda pel seu fill, Cai Juli Aquila. L’edifici no només podia albergar fins 12.000 rotllos si no que va ser construït com a mausoleu del propi Cels.
Situada a l’actual Marroc, Volubilis suposa un dels jaciments romans més ben conservats del nord d’Àfrica. Tot i que van ser els cartaginesos els qui van fundar la ciutat, Roma l’annexiona al seu Imperi l’any 40, passant a formar part de la província romana de Mauritania Tingitan. Volubilis es converteix en un punt important a nivell administratiu, comercial i residencial. D’aquells anys de prosperitat en donen fe alguns dels vestigis que han resistit el pas del temps, els diversos conflictes bèl.lics que han assolat la zona o els terratrèmols, com el de Lisboa de l’any 1755. A Volubilis hi trobem diverses mosaics que adornaven les vil.les de procuradors o l’arc del triomf de Caracal.la. Amb aquesta construcció, la ciutat de Volubilis va agrair a l’emperador romà el fet de que la ciutadania romana fos expedida a tots els habitants lliures de l’Imperi.
No van ser tampoc els romans els que van fundar la ciutat de Bath. Com a mínim,se sap de l’existència d’un santuari celta dedicat a la deessa Sulis en el mateix indret. Després de la conquesta per part de Roma, la ciutat conserva part del nom, de manera que passa a ser coneguda com a Aquae Sulis, que vol dir Les aigües de Sulis. Durant els anys 60 dC. es construeix un enorme temple romà dedicat a Minerva i seguidament un dels complexes termals més grans de tot l’Imperi, que es va anar ampliant al llarg de gairebé tres centúries.
Tot i que després de l’abandonament de Britania per part dels romans, al segle V, el complex termal va caure en desús, posteriorment, ja a partir del segon mil.leni, es va tornar a utilitzar el complex termal, per bé que amb diverses modificacions.
Les restauracions han permès podem tornar a gaudir del que van ser una de les termes més grandioses que es van edificar a tot l’imperi, amb una enorme piscina termal, que en temps de l’Imperi estava coberta i que es nodria de les fonts d’aigua calenta que emanaven fins a un milió de litres d’aigua a una temperatura de 46 graus.
Aquest far és, sense dubte, una de les obres d’arquitectura i enginyeria més espectaculars que es poden trobar a la Península Ibèrica. Es tracta, ni més ni menys, del tercer far més alt d’Espanya (amb 57 metres d’altura), amb la particularitat de que es va construir fa gairebé 2000 anys i estava situat a la ciutat romana de Brigantium, que va donar lloc a l’actual La Coruña. De fet, és l’únic dels fars romans construïts a tot el mon que es manté en funcionament. Això, no vol dir que el seu funcionament hagi estat ininterromput durant aquests dos mil.lenis,doncs durant l’edat mitja el far va ser convertit en fortificació.
Una llegenda, però, atribueix la construcció de la torre al mític rei celta Breogan, per tal de poder divisar des de la seva ciutat, Brigantiu, les costes d’Irlanda, que es troben a gairebé mil quilòmetres de distància.
Les diverses rehabilitacions han motivat que l’aspecte actual només s’assembli en part al que va tenir fa dos mil anys, i en particular després de les reconstruccions portades a terme a finals del segle XVIII. El 2009, la Torre d’Hèrcules va ser inclosa, de forma més que merescuda, dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Una altre de les més grans obres d’enginyeria que l’Imperi Romà va construir durant l’època en que va dominar la Península Ibèrica. L’aqüeducte de Segòvia, una construcció que mereix per sí mateix la visita de la ciutat, va ser construït en època de Vespasià i Trajà (finals del segle I i principis del segle II), emperador aquest últim, natural d’Itàlica, a la Península Ibèrica.
Té una longitud de 728 metres i una alçada de 28, que queden distribuïts amb una doble arcada en la zona més espectacular, que és la que es troba a la Plaça del Azoguejo i que és formada per 44 dobles arcades. Una de les particularitats de l’aqüeducte és que va ser construit amb enormes carreus de granit sense utilització d’argamassa.
Per sobre de la construcció transcorre el canal que portava l’aigua des de d’una zona que dista 17 quilòmetres de la ciutat i que és coneguda com a Manantial de la Fuenfría. L’aigua era emmagatzemada a diverses cisternes de la ciutat, algunes d’elles situades abans d’arribar a l’aqüeducte en si, com la que és coneguda com Cisterna d’El Caserón.
Tot i que no son poques les incògnites que envolten la construcció del temple de Garni, sembla ser que la seva construcció hauria anat a càrrec de rei Tirtades I, al segle I. El temple de Garni està dedicat al Déu del sol, Mitra i hauria estat construït per celebrar la incorporació d’Armènia dins l‘òrbita romana.
El temple de Garni recorda als de l’Antiga Grècia i que posteriorment van ser adoptats com a model per Roma. Es tracta d’un peristil hexàstil (sis columnes a la seva façana anterior). Les columnes son senzilles, sense nervar. Al interior del temple, la cel.la hauria custodiat l’estàtua del Déu Mitra.
I amb aquest temple acabo la nostra de llista de 15 monuments de l’Antiga Roma erigits més enllà de la capital imperial. No són pocs els jaciments romans que ens queden per conèixer, però entre ells n’hi almenys dos que ens fa especial il.lusió poder visitar algun dia. Un és la ciutat sencera de Mèrida i en particular el seu teatre (un repte fàcil d’assolir). L’altre és la ciutat de Leptis Magna, a Líbia, que ara mateix és inabordable.
Us deixo ara en mans del Florencio i el seu blog, on també ens ha volgut explicar quins son els seus 15 monuments de l’Antiga Roma preferits. Ho podeu veure en aquest enllaç.