7 RELLOTGES ASTRONÒMICS ARREU DEL MÓN.

Quants rellotges astronòmics hi ha al món? Quins són els rellotges astronòmics més bonics del món? Aquesta és la pregunta que em vaig fer durant la meu recentíssim viatge al sud de França, quan estant a la Catedral de Sant Joan de Lió vaig estar buscant sense trobar, el seu famós rellotge astronòmic. Així és, per culpa de la necessitat d’una restauració (tan inevitables com temudes i odiades pels viatgers), em quedaria sense poder gaudir d’aquesta autèntica meravella de la rellotgeria, del segle XIV i que seguint els coneixements d’aquell moment basats en un model geocèntric, mostren que és el sol qui gira al voltant de la terra.

Tan mateix, no és aquest l’únic dels rellotges astronòmics que es troben repartits per tot el món, i particularment, a Europa. De manera que en tornar del viatge, em vaig posar a repassar la bibliografia sobre això ja i a escodrinyar el meu arxiu fotogràfic amb la finalitat de buscar, quants d’aquests rellotges astronòmics havia tingut l’oportunitat de conèixer. I aquest ha estat el resultat de la recerca. Si no se me n’ha oblidat algun (que tot pot ser) durant els nostres viatges hem tingut l’oportunitat de conèixer fins a 7 rellotges astronòmics.

7 DELS RELLOTGES ASTRONÒMICS MÉS FAMOSOS DEL MÓN

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE PRAGA

El de Praga és, probablement, el més famós dels rellotges astronòmics del món sencer. Per descomptat, és un dels punts turístics més importants de la ciutat, de manera que tot aquell que visita Praga acaba per passar pel ritual d’escoltar tocar les hores davant d’aquest rellotge.

Es troba localitzat a l’ajuntament de la Ciutat Vella, un dels punts més turístics de la ciutat i a més del quadrant astronòmic (on a més de les posicions de sol i lluna es representen altres mesures astronòmiques) és famós pel conjunt de figures animades que coincidint amb el toc de les hores en punt, s’activen. Entre elles, els 12 apòstols, que apareixen per unes finestretes situades per sobre del rellotge, i 4 figures que flanquegen el rellotge (2 a cada costat) i que representen la vanitat, l’avarícia, la luxúria i la mort.

La data de construcció es situa en 1410 i és obra de Nicolás de Kadan i Jan Sindel, encara que segons la llegenda, tal artefacte es deu al mestre Hanus, que va ser encegat per evitar que mai pogués reproduir tan gran obra d’art i precisió.

Aquest any s’han realitzat les celebracions del 605 aniversari del rellotge astronòmic més famós, i potser més bonic del món.

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE WELLS

L’últim dels rellotges astronòmics que hem tingut l’oportunitat de conèixer, aquest mateix any, durant el nostre viatge pel sud-est del Regne Unit. Es localitza a la Catedral de Wells, una de les més boniques d’Anglaterra i veritable joia de la ciutat.

El rellotge astronòmic de Wells data de finals segle XIV, de manera que és el segon rellotge mecànic més antic de tot Europa. Quan toquen les hores (en realitat, els quarts), uns personatges a cavall (a manera de cavallers errants medievals) donen voltes per sobre del rellotge. Apartat del rellotge, en una zona més superior, un curiós personatge, de nom Jack Blandifers, colpeja unes campanes amb un martell i posteriorment, amb el seu taló. Igual, que el rellotge astronòmic de Praga, el de Wells també segueix el model geocèntric.

Curiosament va ser una sacerdot dona qui ens va explicar sobre el funcionament del rellotge, donant que l’església anglicana permet l’ordenament de les dones.

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE BERNA

El Zytglogge, el rellotge astronòmic de Berna es troba localitzat a la torre del rellotge, al centre de la capital de Suïssa. No deu ser casualitat que a Suïssa es trobi un dels rellotges astronòmics més bells del món, donada la tradició rellotgera d’aquest país, que persisteix en l’actualitat.

El rellotge és una obra de Kaspar Brunner i data de 1527. Per sobre del rellotge trobem un fris que mostra a cinc deïtats que representen els dies de la setmana (i als planetes): Saturn, Júpiter, Mart, Venus i Mercuri.

Igual que els de Wells i Praga, el de Berna també es tracta d’un rellotge astronòmic animat, doncs quatre minuts abans de les hores es produeix el desenvolupament mecànic, amb un bufó tocant les campanes a la part superior, i la desfilada de figuretes diverses, a la part inferior. Entre elles, diversos óssos, que són el símbol de la ciutat.

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE GDANSK

Vam tenir l’oportunitat de conèixer el rellotge astronòmic de Gdansk durant el nostre viatge a Polònia. Aquest rellotge es troba en una de les esglésies més important de la ciutat, Santa Maria i està datat sobre la segona meitat del segle XV (a partir de 1464).

El rellotge proporciona la situació del sol i la lluna, a més del dels planetes i del zodíac, i el calendari dels sants. Un cop més, seguint el models geocèntric anterior a Copèrnic, científic per cert polonès, que va ser l’impulsor de la teoria heliocèntrica a finals del primer terç del segle XVI.

La llegenda del rellotge astronòmic de Praga es repeteix aquí, ja que també s’explica que el rellotger i artesà autor d’aquesta bellesa, l’alemany Hans Düringer, va ser encegat per evitar que repetís l’obra en un altre lloc. Aquest rellotger és també autor del rellotge astronòmic de Rostock, que es troba a l’església de Santa Maria d’aquesta ciutat alemanya.

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE VENÈCIA

Malgrat estar situat a la mateixa plaça de Sant Marc no és inhabitual que el bonic rellotge astronòmic de Venècia passi desapercebut. Sovint, els ulls del turista es dirigeixen cap a la Basílica de Sant Marc i tot allò que envolta la plaça queda, lamentablement, en un segon terme.

El rellotge astronòmic de Venècia, que data de finals del segle XV, està situat a la Torre del Rellotge, més coneguda com Torre dels Moros. El nom el rep de les dues figures que cada hora surten a tocar les campanes.

Les hores, en nombres romans i de l’I al XXIV es mostren en l’esfera exterior del rellotge construïda en marbre. Per la seva banda, en l’esfera interior, de color blau, es mostren els signes del zodíac, bellament daurats, els noms dels mesos i el dia. Un petit disc és l’encarregat de marcar les fases lunars.

Curiosament, la mateixa llegenda dels rellotges astronòmics de Praga i Gdansk es repeteix en el rellotge astronòmic de Venècia. Sembla que no era bona idea fer-rellotger en aquella època.

RELLOTGE ASTRONÒMIC D’ESTRASBURG

Un altre dels rellotges astronòmics més bonics del món és el que hem pogut conèixer aquest mateix any durant el nostre viatge a Alsàcia i la Selva Negra. El rellotge astronòmic d’Estrasburg es troba a la catedral de la capital d’Alsàcia.

La seva data de construcció se situa a mitjan segle XVI, sent dos matemàtics, Christian Herlin i Conrad Dasypodius, els seus dissenyadors, mentre que del mecanisme del rellotge se’n van encarregar els germans rellotgers Habrecht.

El rellotge no només marca les hores si no també, el moviment dels planetes, les fases de la lluna, els signes del zodíac o els eclipsis. El curiós és que el rellotge també marca la festivitat de les festes movibles eclesiàstiques.

Com alguns altres dels rellotges astronòmics esmentats, com el de Praga, al d’Estrasburg també hi ha uns autòmats que es mouen amb les hores, les mitges hores i els quarts. No obstant això, el moment culminant succeeix a les 12.30 del migdia. En aquest moment, una calavera toca les hores en una campana, mentre un gall canta i els 12 apòstols desfilen davant de Jesús que sembla beneir-los.

RELLOTGE ASTRONÒMIC DE HAMPTON COURT

Curiosament no recordava que al Palau de Hampton Court, a Londres, també hi ha un rellotge astronòmic. I en buscar bibliografia i buscar a l’arxiu fotogràfic, allà el vaig trobar. Encara que el vaig visitar fa ja gairebé una quinzena d’anys.

El rellotge va ser construït el 1540 i segueix ja el model copernicà. El curiós és que a més de les hores, les fases de la lluna o la situació de sol i estrelles, en aquest cas també indica la marea alta al London Bridge. Realment sorprenent, i pel que sembla, segueix en funcionament.

Doncs fins aquí llistat de 7 dels rellotges astronòmics més bonics del món o, almenys, entre els que hem tingut l’oportunitat de conèixer, perquè per desgràcia, com he comentar, amb el de Lió no hi va haver sort.

No obstant això, no vull acabar el post sense comentar alguns altres rellotges astronòmics que encara no hem tingut la possibilitat de conèixer.

– Lier

– Rostock

– Munster

– Beauvais

– Exeter

– Màntua

– Lund

– Olomuc

– Brescia