12 ESGLÉSIES ORTODOXES IMPRESSIONANTS AL VOLTANT DEL MON

Quines son les catedrals i esglésies ortodoxes més boniques del món? És difícil respondre a aquesta pregunta, però el cert, és que sovint, les esglésies i catedrals ortodoxes que hem anat coneixent al llarg dels nostres viatges, i en particular, els temples que formen part de l’Església Ortodoxa Russa, solen ser alguns dels monuments més destacats de l’est d’Europa i no és estrany que entre les llistes de Catedrals més boniques del món, n’hi hagi més d’una d’ortodoxa.

QUE SÓN LES ESGLÉSIES ORTODOXES

Les esglésies ortodoxes son un conjunt de confessions religioses cristianes agrupades dins un conglomerat no completament homogeni conegut genèricament com Església Ortodoxa, hereves de les primitives esglésies cristianes del Mediterrani oriental i la doctrina de les quals es va anar generant a partir dels diversos concilis ecumènics que van tenir lloc entre els segles IV i VIII.  En total, les esglésies ortodoxes tenen uns 300 milions de fidels repartits en tot el món i comparteixen una doctrina comú, tot i que els seus ritus poden tenir algunes diferències.

Però si parlem d’esglésies ortodoxes, així en plural, és perquè l’Església Ortodoxa es pot dividir, com a mínim, en 15 esglésies que es denominen autocèfales, totes elles amb un propi cap jeràrquic (que pot tenir diversos noms segons l’església ortodoxa que es tracti, ja sigui Patriarca o Metropolità, per exemple) que és el cap únic d’aquesta església, tal i com el Sant Pare de Roma ho pugui ser de l’Església Catòlica.

Amb tot, el Patriarca de Constantinoble (una de les 15 esglésies ortodoxes autocèfales) és també el Patriarca Ecumènic de tota l’Església Ortodoxa, tot i que càrrec es limita a l’aspecte honorífic i no sol tenir influència en els assumptes d’interns de cadascuna de les 15 esglésies ortodoxes, més enllà de la seva pròpia (l’església ortodoxa de Constantinoble).

LES 15 ESGLÉSIES ORTODOXES AUTOCÈFALES.

Com explicava, existeixen 15 esglésies ortodoxes autocèfales, és a dir, amb un cap jeràrquic (el Patriarca o Metropolità) que els fa funció de guia. Aquestes 15 esglésies tenen la facultat de nomenar els seus propis bisbes i no tenen que rendir compte a les altres esglésies ortodoxes per res que faci referència als seus assumptes interns i d’organització.

Es poden dividir aquestes 15 esglésies ortodoxes en 3 grups.

• ESGLÉSIES ORTODOXES DE LA PENTARQUIA. Van ser les 5 primeres esglésies ortodoxes en fundar-se, totes elles al primer mil.leni. Després del conegut com a “Cisma d’Orient i Occident”, el 1054, l’església de Roma es separa de la doctrina ortodoxa, de manera que només en queden 4:

          Església ortodoxa de Constantinoble

          Església ortodoxa de d’Alexandria

          Església ortodoxa d’Antioquia

          Església ortodoxa de Jerusalem

• ESGLÉSIES ORTODOXES AMB RANG DE PATRIARCAT

          Església ortodoxa russa

          Església ortodoxa georgiana

          Església ortodoxa sèrbia

          Església ortodoxa de Romania

          Església ortodoxa búlgara

• ESGLÉSIES ORTODOXES DIRIGIDES PER METROPOLITÀ O BISBE.

          Església ortodoxa xipriota

          Església ortodoxa grega

          Església ortodoxa polonesa

          Església ortodoxa albanesa

          Església ortodoxa txeca i eslovaca

També existeix l’Església ortodoxa d’Amèrica,controvertida, doncs la seva autocefàlia no està reconeguda pel Patriarca ecumènic de Constantinoble, l’únic que té potestat per decidir l’autocefàlia d’una nova església.

De totes les esglésies ortodoxes autocèfales, la més important numèricament és la russa, que té uns 140 milions de fidels arreu del món (bàsicament a Rússia, es clar). Es donen algunes circumstàncies curioses, com que l’Església Ortodoxa de Constantinoble té encara jurisdicció sobre part del territori grec, i en particular sobre les illes del Dodecanès , de Creta o de la Muntanya Sagrada del Mont Athos.

De totes les esglésies i catedrals ortodoxes que hem conegut arreu del món, les que més ens han agradat han sigut sempre les russes, amb les seves precioses cúpules en bulb de ceba i uns decoradíssims interiors, on sovint, no es deixa cap espai sense decorar.

Tot plegat es complica encara una mica més, si tenim en compte que a més de les 15 esglésies ortodoxes autocèfales, existeixen una bona quantitat d’esglésies autònomes, però dependents d’algunes de les autocèfales. Entre elles, trobem les esglésies ortodoxes finesa o estoniana (que depenen del Patriarcat de Constantinoble) o les esglésies ortodoxes moldava o ucrainiana (que depenen de l’Església Ortodoxa russa).

Y per últim, trobem algunes Esglésies no canòniques, autoproclamades autocèfales, sense el designi ni la conformitat del Patriarcat ecumènic de Constantinoble, però que funcionen normalment, com per exemple el Patriarcat de Kiev (independent de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna depenent de la Russa i que engloba 2000 parròquies i 14 monestirs repartits en 21 diòcesis).  Curiosament, els bisbes i sacerdots d’aquesta església estan oficialment excomulgats pel Patriarcat de Moscú, mesura que va ser avalada per les altres esglésies ortodoxes oficialistes o autocèfales.

12 ESGLÉSIES ORTODOXES ARREU DEL MÓN.

Aquesta és la llista de les 12 esglésies i catedrals ortodoxes que hem triat. Algunes són de les més boniques i espectaculars del món (com Sant Basili de Moscou o l’església del Salvador sobre la Sang Vessada de Sant Petersburg), altres són de les Catedrals Ortodoxes més grans del món (com la Catedral de Tblisi, Sant Sava a Belgrad o la d’Alexander Nevski a Sofia) i d’altres, senzillament ens ha agradat posar-les a la llista, per una o altre circumstància.

Situada en un extrem de la Plaza Roja de Moscou, és una de les catedrals ortodoxes més conegudes del món. La seva paleta de colors i en particular, el seu reguitzell de cúpules bulboses no deixa indiferent a ningú. Va ser manada construir per el Tsar Ivan el Terrible per commemorar la conquesta del Khanat de Kazan. La seva construcció suposa un trencament amb els canons arquitectònics contemporanis i suposa una de les imatges més icòniques de Moscou.

Una catedral dels anys 20 del segle XX i que suposa una de les més importants de l’església ortodoxa de Romania, una de les 15 esglésies ortodoxes autocèfales. Té una alçada de 64 metres i està inspirada en Santa Sofia d’Istanbul, per bé que les diferències son notòries.

Aquest modern edifici construït entre el 1995 i el 2004 s’ha convertit en el principal temple de l’església ortodoxa autocèfala de Geòrgia. És una de les més grans que s’han construït, i a més, la tercera més alta entre les catedrals ortodoxes del món.

La construcció de la Catedral respon a la voluntat de commemorar el 15è centenari de la fundació de l’Església ortodoxa de Geòrgia. Va ser consagrada el 2004 pel patriarca georgià Elies II, el 2004, i les seves formes responen als canons de les esglésies georgianes (molt semblants a les armènies), amb la seva característica cúpula en forma de paraigua.

Construïda a les afores de la ciutat búlgara de Shipka, l’església, i de fet tot el monestir, es va construir gràcies a fons russos, a finals del segle XIX, amb la voluntat de commemorar la victòria russa enfront l’exèrcit turc, que va tenir lloc en aquesta zona, el 1877. I com església russa es va mantenir durant els primers més de 30 anys, fins que el 1934 el govern rus dóna l’església a Bulgària. El monestir està en funcionament, pel que no és difícil trobar-hi monjos . Es tracta d’una preciosa església, molt esvelta, amb un bonic campanar frontal que s’aixeca fins els 53 metres d’alt i on hi destaca també, la paleta de colors de la seva façana i les cúpules bulbosa daurades.

Un altre edifici modern, que es va inaugurar el 2001 amb la voluntat de commemorar els 1700 anys de l’arribada del cristianisme a  la nació armènia. La Catedral d’Erevan, tot i que no és la seu del Patriarca armeni (el Catolicós), és especialment venerada per albergar les despulles de Sant Gregori l’Il.luminador, un dels sants més importants del país. L’Església apostòlica armènia, però, no es pot considerar estrictament ortodoxa.

L’Església ortodoxa de Finlàndia, no és una de les esglésies ortodoxes autocèfales si no que depèn del Patriarcat de Constantinoble, tot i que fins el 1923 va dependre de l’Església Ortodoxa Russa. La Catedral Uspenski de Hèlsinki va ser construïda entre el 1862 i 1868, en temps on Rússia dominava la península finlandesa. És escènicament imponent, dalt de tot d’un petit turó i amb el seu característic color vermell. Es la catedral ortodoxa més gran d’Europa occidental.

Ubicada dalt de tot del turó de Toompea, a Tallinn, una de les ciutats medievals més boniques d’Europa, va ser construïda a finals del segle XX, quan Estònia formava part de l’imperi rus, i de fet, el poble estonià la va considerar durant força temps com un símbol de la dominació russa. L’església recorda algunes de les catedrals ortodoxes russes, amb les seves cúpules bulboses i ningú dubta que és un dels edificis més imponents de la capital d’Estònia.

Actualment, i després de la desintegració de la Unió Soviètica, l’església Ortodoxa estoniana té una certa autonomia i depèn del Patriarcat de Constantinoble. Malgrat tot, continuen coexistint al país les dues Esglésies Ortodoxes, i la Catedral d’Alexander Nevski, pertany a l’Església Ortodoxa Estoniana del Patriarcat de Moscou.

Aquesta moderna catedral de la capital sèrbia és el temple ortodox més gran de tota Europa, i encara que no està acabada, tot i que fa més de 80 anys que es va començar a construir. La idea de construir en aquesta localització una gran catedral dedicada a Sant Sava, el fundador de l’església Ortodoxa Sèrbia s’inicia a finals del segle XIX, però entre les primeres guerres balcàniques del 1912, la Primera Guerra Mundial i el període de post-guerra, la construcció del temple no s’inicia fins el 1935.

L’església, en forma de creu grega, s’eleva fins els 70 metres d’altura i és coronada per una immensa creu de 12 metres.  Quatre semi-cúpules reforcen l’enorme cúpula central, fet que recorda algunes de les mesquites otomanes d’Istanbul. La superfície total d’aquest immaculat temple de marbre i granit blanc és d’uns 3500 metres quadrats i té unes mesures de 91 per 81 metres.  

L’església ortodoxa de Sant Climent d’Ohrid, a la capital macedònia de Skopje no és de les esglésies més grans del món, però sí que resulta ben original, producte de l’evolució d’unes formes que recorden les orientalitzants i bizantines d’alguns temples més antics. Es tracta de l’església més gran de l’Església Ortodoxa Macedònia, que es va declarar independent de la de Sèrbia, el 1967. El Patriarcat ecumènic de Constantinoble no en reconeix la seva autocefàlia.

L’església de Sant Climent d’Ohrid va ser consagrada el 1990 i rep el nom de Climent d’Ohrid, que es considera el fundador de l’església nacional macedònia. 

Una altre de les Catedrals Ortodoxes que no destaquen per la seva grandària, però si que tenen un preciós efecte escènic, enmig d’un parc, al bell mig de la ciutat (gens bonica, per cert) de Chisinau. Es tracta d’una catedral que data del 1930. L’estil neoclàssic en que està construïda, la diferencia de totes les anteriors catedrals. En aquesta ocasió, el campanar (que per cert va haver de ser reconstruït després de que fos destruït pels comunistes el 1962), queda apartat del edifici principal de la catedral. L’Església Ortodoxa moldava té certa autonomia dins de l’Església Ortodoxa Russa, Patriarcat de Moscou, a la qual pertany formalment.  

Un altre temple immens, amb una superfície de més de 3000 metres quadrats i una capacitat per a 5000 fidels. Situada al mig de la capital de Bulgària, la Catedral d’Alexander Nevski és la seu principal de l’Església Ortodoxa Búlgara, una de les quinze autocèfales reconegudes. Va ser construïda el 1877 en honor dels russos que van lluitar contra l’imperi otomà durant la guerra d’alliberació búlgara, per bé que no es consagra fins a finals del segle XIX.

Com deia, es tracta d’una immensa i poderosa estructura, que s’eleva a 52 metres i que té una longitud de 72 metres. El joc de cúpules i semicúpules revelen un cert aire bizantí. 

Sense dubte, aquesta església és una de les esglésies ortodoxes més boniques del món, situada a la riba d’un canal, fet que la fa encara més escènica. La situació respon al lloc on va ser assassinat el tsar Alexandre II el 1881. Durant el regnat del seu successor, Alexandre III, s’inicia la construcció de l’església, que no s’acaba fins el 1907.

El seu color rogenc i sobretot, el seu joc de vistoses cúpules bulboses, típic de l’estil nacional rus de l’època, i que recorden les cúpules de Sant Basili de Moscou, la situen com una autèntica icona de la ciutat de Sant Petersburg, fins i tot per sobre de les Catedrals de Sant Pere o Sant Isaac.

I vosaltres, amb quina Catedral o església ortodoxa us quedeu?

Les 100 visites imprescindibles d’Europa

Les 15 millors ciutats d’Europa occidental

Les 15 millors ciutats d’Europa oriental

Els 18 recintes arqueològics més bonics del món

Les 15 ciutats més boniques del món