Khor Virap és, probablement, una de les fites més importants d’un viatge a Armènia. La importància d’aquest monestir dins la història de la nació armènia és enorme, i a més, possiblement, la seva visita suposi el moment en que el viatger es trobarà més a prop del Mont Ararat, gairebé sagrat pels armenis, i que actualment es troba en territori de Turquia.
El monestir de Khor Virap es troba a uns 40 quilòmetres de la capital d’Armènia, Erevan. Hi arribem de bon matí. Es tracta d’un recinte emmurallat que té una força visual enorme, sobretot, quan un parell de quilòmetres abans d’arribar-hi en veiem la seva estampa amb l’enorme Ararat a la seva esquena.
EL MONT ARARAT I L’ARCA DE NOE
Abans d’entrar al monestir ens acostem fins al límit que permet la petita esplanada que queda davant del cenobi. La frontera turca es troba només a un quilòmetre. El riu Arag és la frontera natural actual entre els dos països. A banda i banda, hi ha un marge d’uns cinc cents metres on no s’hi pot accedir sense un permís especial. La nostra vista arriba fins les mateixes garites que divideixen els dos països. Ens expliquen que a la part Armènia hi ha soldats russos que son els encarregats de defensar la plaça.
I més enllà, a uns 30 quilòmetres en línia recta, el Mont Ararat, que amb el seus 5165 metres d’altura i les seves neus perpètues (cada vegada més escasses) és sens dubte una de les fites més importants de l’imaginari nacional armeni, des de que Turquia es va fer el 1921 amb el control de l’Armènia occidental. L’extraordinari dolor per la pèrdua d’aquest territori sembla reflectir-se en els ulls dels armenis cada vegada que recorden o miren l’estampa de tant imponent muntanya, sabedors de que potser l’han perdut per sempre. A l’Ararat, segons explica la llegenda (i de fet, la Bíblia) és on l’arca que va construir Noé, per salvar les espècies de la Terra durant el Diluvi Universal i que va navegar a la deriva durant 40 dies i 40 nits, es va acabar ancorant. Un fet, que s’explica al Gènesi, i que es remunta a gairebé 5000 anys d’antiguitat.
Val a dir que no son poques les expedicions que han buscat restes de l’Arca de Noé. Fins i tot, algunes han trobat restes del que seria fusta fossilitzada. Però encara ningú ha pogut trobar cap prova de que fos allà on realment ancorés la preuada Arca.
VISITAR KHOR VIRAP
Després d’admirar l’Ararat entrem a Khor Virap, on dins de les muralles hi trobem, a part de les cel.les pels monjos, un parell d’esglésies, entre elles, la que domina el pati central: l’església de Sant Astvatsatsin. És una església d’estil armeni, construïda al segle XVII en tuf volcànic, com gairebé totes les que veurem al país.
Però si Khor Virap té importància com a centre religiós i de peregrinatge de primer ordre és perquè el Sant més important del país, Sant Gregori l’Il.luminador hi va ser pres, en un pou, durant tretze anys seguits, com a represàlia per l’ensenyança i divulgació del Cristianisme.
La llegenda, mesclada amb la història ens explica que en aquella època hi regnava el rei Tirítades III, que va fer matar a trenta sis monges que venien de la Capadòcia i que escapaven de les urpes de Dioclecià, quan aquell territori formava part de l’imperi romà. Entre aquestes monges, hi havia Santa Gayené i Santa Hripsimeh, la història de les quals vam conèixer quan vam visitar Echmiadzin, el Vaticà armeni.
La qüestió és que Tirítades III va embogir després d’aquell succés i no va ser fins al cap de tretze anys, que el van alertar de que aquell que tenia pres al pou (on hi ha ara Khor Virap) tenia la propietat de poder-lo guarir. Així va ser, Sant Gregori va curar el monarca de la seva bogeria, i aquest, com a prova del seu agraïment, no només el va alliberar, si no que va convertir el país al cristianisme, sent el primer estat que va abraçar aquesta fe com a religió nacional. Sant Gregori va convertir-se a més, en bisbe de Cesarea de Capadocia, que llavors formava part de la Gran Armènia.
Després de visitar Sant Astvatsatsin, baixem per un estret i obscur forat els sis metres que porten a la cel.la on va estar pres tretze anys Sant Gregori. Ara, ja no hi ha serps, com expliquen que hi havia en aquell moment. Aquest pou es troba a dins de la Capella de Sant Gregori, que es troba a un cantó del recinte monàstic.
De fet el nom de Khor Virap vol dir exactament Pou Profund, en honor a aquest pou o cel.la on Sant Gregori va passar bona part de la seva vida.
Estem una estona admirant la capella i l’església de Sant Astvatsatsin, però abans de marxar encara ens acostem al proper turó que queda a uns cinc minuts del cenobi. Des de dalt, la vista és encara més extraordinària. No us la perdeu si visiteu Khor Virap.
COM ARRIBAR A KHOR VIRAP. COM ANAR DE EREVAN A KHOR VIRAP.
Tot i ser un important lloc de peregrinatge pels armenis, i que no està gens lluny d’Erevan, Khor Virap no està massa ben comunicat amb la capital armènia. Hi ha algunes marshrutkes que surten de l’estació de metro Sansutsi Davit, a les 9.00 a les 14.00 i a les 17.00. Com els horaris son força canviants, val la pena que ho pregunteu segur, un cop a Erevan, en cas d’agafar-les.
Hi ha agències, com Hyur Services, que fan el servei, combinat amb algun altre monestir, com el de Novarank, que tampoc és de fàcil accés en transport públic.
Nosaltres vam visitar el monestir de Khor Virap en la ruta que ens va portar des d’Erevan fins a Nagorno Karabagh, organitzada per Hyur Services. Ens va permetre conèixer Khor Virap i Novarank a l’anada i Tatev i Areni a la tornada.