Quant mesura la Gran Muralla Xinesa? És veritat que és possible veure la Gran Muralla Xinesa des de l’espai? Qui va construir la Gran Muralla? Poques obres d’enginyeria civil han tingut la importància tant a nivell de construcció com estratègica, que la Gran Muralla ha tingut a la Història.
Una muralla que es va anar construint paulatinament durant més de vint segles, per tal de protegir l’imperi xinès dels seus possibles invasors. En particular, per defensar la Xina dels seus veïns del nord: els menxucs i els mongols.
QUAN MEDEIX LA GRAN MURALLA? LONGITUT DE LA GRAN MURALLA XINESA.
En realitat, la Gran Muralla Xinesa no és una sola muralla si no un conjunt de muralles i fortificacions, que en molts moments perd la seva solució de continuïtat per seguir quilòmetres més enllà, de manera que per saber quant mesura la Muralla Xinesa en total, caldria unir tots els trams. Doncs bé, encara que no és fàcil saber amb exactitud quant mesura la muralla xinesa, si contem les diverses ramificacions de tan magna obra, es pot considerar que la longitud de la Gran Muralla Xinesa és de més de 21 mil quilòmetres. La muralla, defensava a l’Imperi, des de la zona més oriental, ja a la frontera amb Corea, fins a la part més occidental, que arriba fins el desert del Gobi, a l’actual Mongòlia.
Tot i que la longitud de la Gran Muralla Xinesa és tremenda, la seva amplada és poca (entre 5 i 6 metres a la seva base), de manera que no és possible veure la Gran Muralla Xinesa des de l’espai. Això és una llegenda urbana que data del 1938, quan es va publicar un llibre, Second Book of Marvels, de Richard Halliburton, on s’afirmava que era possible veure la Gran Muralla Xinesa des de l’espai. Fins i tot el propi Neil Armstrong, el primer home que va posar els peus a la lluna va afirmar que no havia conegut cap astronauta que li hagués dit que havia vist la Gran Muralla Xinesa des de l’espai. Ell ho veia impossible. I així és.
BREU HISTÒRIA DE LA GRAN MURALLA XINESA
La construcció de la gran Muralla es remunta al segle V aC, és a dir, força abans de que l’emperador Qin Shi Huang s’erigís com a primer emperador de la Xina unida. És una època on els diversos territoris feudals de més o menys grandària tenien els seus propis monarques o prínceps, que eren els que manaven en el seu territori. És una època coneguda com la dels Regnats Combatents. Per tal de defensar-se dels seus veïns, diversos d’aquests territoris comencen a construir el que acabaria per ser el germen de la Gran Muralla. Els primers que ho fan fer van ser els prínceps Qin, però pocs anys després, al segle IV, els regnats Wei, Yan i Zhao construeixen també les seves pròpies defenses.
L’any 221 aC és el considerat com el del naixement de la Xina com a Imperi. És el moment en que Qin Shi Huang uneix tots els petits estats en un de sol, iniciant així la dinastia Qin. El primer emperador decideix destruir gran part de les muralles anteriors, doncs amb la creació d’un únic estat ja no tenien cap sentit (tot i que algunes petites parts encara en queden les restes). Alhora, inicia la construcció d’un conjunt de muralles que tenen per finalitat la defensa del recent creat imperi, de les tribus que es troben al nord del nou estat. Va ser un període de gran construcció tot i que la longitud de la Gran Muralla Xinesa d’aquest primer moment no se sap amb exactitud.
Aquesta primera Gran Muralla es va construir durant un període realment curt de temps, doncs amb la mort del primer emperador Qin Shi Huang, la dinastia s’extingeix i els Han, que pugen al poder, no seguiran amb la construcció de la muralla, si no que basaran el seu projecte de manteniment de les fronteres amb un programa d’aliances amb els seus estats veïns. Aquest període durarà uns 100 anys, però la construcció de la muralla seguirà a partir del 130aC, quan les relacions amb els estat veïns, i en concret amb els prínceps Xiongnu es trenquen.
En certa manera la construcció de la Gran Muralla queda novament aturada amb el final de la dinastia Han, el 220 dC. Durant gairebé 1100 anys no es construeixen nous trams de muralla, excepte petits trams que son construïts per les dinasties Qi del Nord, Wei del Nord i Sui.
No és doncs fins l’arribada al poder de la dinastia Ming que s’emprèn un nou període constructiu. En aquest període és quan la pedra i els maons deixen enrere la terra, que havia sigut el material utilitzat durant les primeres construccions. Son els trams més bonics de la Gran Muralla Xinesa, i de fet, els de més fàcil accés des de la capital de Xina, Beijing. En aquest període la construcció de la muralla es deu al intent dels Ming de defensar-se de mongols i menxucs. Finalment, el 1644 els menxucs van travessar la Gran Muralla, van arribar a Beijing i van establir la dinastia Qing. Aquesta va ser la última de les dinasties regnants a l’Imperi Xinès, que arriba fins a l’últim emperador, Pu Yi, conegut també com a Emperador Xuantong, protagonista de la cèlebre pel.lícula de Bernardo Bertolucci, que ha d’abandonar el poder el 1912, després de només 4 anys en el poder.
COM VISITAR LA GRAN MURALLA.
No tots els 21 mil quilòmetres de la muralla Xinesa estan en bon estat de conservació i oberts al turisme. Però el cert és que sabedors de que la Gran Muralla és un dels reclams turístics més grans del país, cada vegada son més, els trams restaurats i oberts al turisme.
Dels diversos trams, els de més fàcil accés des de Beijing son els de Badaling, Simatai i Mutianyu. Les dues vegades que hem visitat la Gran Muralla, el 1999 i el 2011 ho hem fet a Badaling, que és el primer tram que es va obrir al turisme, el que es troba més a prop de Beijing i el de més fàcil i comú accés.
Per anar de Beijing a Badaling es poden utilitzar els serveis d’un dels molts tours organitzats que surten de la capital xinesa (molts d’ells, visiten la gran muralla juntament amb les tombes Ming, Patrimoni de la Humanitat). La majoria d’albergs i hotels organitzen l’excursió.
També es pot arribar a Badaling amb transport públic. Cal agafar el bus 919 des de la parada de busos de Deshengmen que es troba a menys d’un quilòmetre de la parada de metro de Jishuitan (linia 2). Hi ha qui hi ha anat a la Badaling amb tren i afirma que és igualment còmode.
Nosaltres però, vam anar en bus el 1999 i en canvi el 2011, vam llogar un taxi per 2 dies, per tal de visitar Datong, que es troba a unes cinc hores de Beijing i de pas, fer la visita a la Gran Muralla a Badaling, que es troba de camí. Volíem visitar les Coves Yungang que hi ha a prop de Datong i anàvem justos de temps, de manera que no podíem anar (a Datong) en autobús o tren per manca de temps. Com que érem 3 persones a repartir el cost del taxi, ens compensava anar-hi així.
LA VISITA A LA GRAN MURALLA A BADALING
És el tram més proper de Gran Muralla Xinesa a Beijing (80 km), més restaurat i de més fàcil accés, per tant el més visitat. És per això que a l’estiu i els caps de setmana les cues a la Gran Muralla son extraordinàries. El 1999 ens vam trobar moltíssima gent, tot i que era hivern. Hi vam anar el matí. En canvi, per sorpresa nostra, el 2011, a la tarda, gairebé no vam trobar ningú. Va ser una autèntica sorpresa, doncs recordàvem l’enorme dificultat que havíem tingut el 1999 per obrir-nos pas entre la multitud, i les desenes de xinesos que s’havien volgut fotografiar amb nosaltres.
Al arribar al parking de Badaling, vam agafar el telefèric que en pocs minuts et deixa dalt de tot d’una de les torres vigia. Llavors pots anar a l’est o a l’oest. Segons diuen, la majoria de gent va cap a la dreta, que és on s’acumulen els turistes. En canvi si vas direcció l’esquerra, gairebé no trobes ningú. El cert és que quan hi vam anar el 2011, per la tarda, no vam trobar ni trenta turistes durant la hora i mitja que vam estar a la Gran Muralla.
Nosaltres vam anar cap a l’esquerra, de manera que vam anar baixant fins que el mateix caminar ens va deixar ben a prop del mateix parking. Entre mig, vam fer una pila de parades per tirar les típiques fotos amb la muralla serpentejant mentre segueix la cresta de la muntanya i a les diverses torres vigies que es conserven.
Hi ha trams de baixada i trams de pujada, tot i que des de la estació alta del telefèric, el sentit general és de baixada. El 1999 no havíem agafat el telefèric i recordem, a més d’haver gaudit del calor de milers de xinesos, haver patit alguns trams de fortíssima pendent ascendent, amb esglaons de gairebé mig metre d’alçada que dificultaven l’ascens.
Per desgràcia, no ens va fer un dia massa assoleiat, de manera que les fotos no son tan espectaculars com altres que es poden trobar a la xarxa, però per contra, vam poder gaudir d’uns quants quilòmetres de la Muralla Xinesa gairebé per nosaltres solets. Per cert, no oblideu que no és possible veure la Gran Muralla Xinesa des de l’espai, això és només un mite.