A principis d’estiu, en motiu d’un viatge a Armènia i tenint en compte que feia ben poc havia visitat Cambodja, països els 2, les poblacions dels quals han patit dos dels genocidis més grans de la història, vaig llegir el llibre de Bernard Brunetau “El siglo de los genocidios”.
El llibre, explica que tot i que el fenomen de l’extermini físic i cultural d’un poble no és exclusiu dels nostres temps, ha estat precisament al segle XX, on ha florit amb més freqüència i sobretot d’una manera més acurada i programada.
Pobles com el ruandès, el bosníac, el jueu, el palestí o l’armeni han vist com unes vegades els seus colonitzadors i d’altres vegades els seus dominadors, no només sotmetien la seva cultura si no que també intentaven exterminar els seus representants.
Es per això, que quan el Gran Pumuki em va reptar a publicar 5 fotografies en blanc i negre no vaig dubtar de que el tema escollit seria el del patiment humà ocasionat pel propi ésser humà, amb l’intent per part del poble dominant, sovint també en forma de poble colonitzador, d’eliminar qualsevol rastre de cultura del poble sotmès, però amb l’intent alhora, d’eliminar físicament i de forma metòdica qualsevol representant del poble en qüestió.
Des d’avui, cada dia i durant 5 dies, publicaré una fotografia en blanc i negre que faci referència a aquest fet. Alhora, jo nominaré cada dia a un blogger de viatge perquè faci el mateix: publicar un post amb 5 fotografies en blanc i negre, sobre el tema que vulguin..
Si accepten el repte, quan hagin escrit el post, els enllaçaré al final d’aquest post. Si algún altre blogger si vol afegir, només cal que m’ho comenti als comentaris i serà enllaçat. Que cadascú triï el tema que vulgui.
1. AUSCHWITZ. POLÒNIA. 1940-1945
Quan entres al Camp de Concentració d’Auschwitz es fa difícil de pair la història de tan sinistre indret. Ben a prop de la preciosa ciutat de Cracòvia hi trobem aquest centre d’internament on hi van anar a parar bona part dels que el regim nazi, que havia ocupat Polònia, considerava indignes de compartir amb els aris el mateix espai: més d’un milió d’intel.lectuals polonesos, gitanos, jueus, homosexuals, eslaus i presoners de guerra soviètics van passar per aquest horrible camp de concentració i pel seu camp germà de Birkenau, que va ser utilitzat per exterminar-los en massa. La porta d’entrada, amb el cartell que resa Arbeit match frei, “El treball us farà lliure”, encara fa fredor.
2. MOSTAR. 1992-1995
Els anys noranta del segle XX van sacsejar el cor d’Europa. A l’’antiga Iugoslàvia van esclatar un seguit de guerres que van durar pràcticament 10 anys i que van acabar per dividir el país en 7 nous estats. Tothom hi va patir, però les imatges de la ciutat de Mòstar, amb l’històric pont obra de Mimar Sinan i que unia els barris serbobosnis i bosníacs (els musulmans de bòsnia) destrossat van ser una de les imatges més icòniques de la guerra. També la gent corrent pels carrers de Sarajevo, per tal de resguardar-se dels franctiradors o les imatges del genocidi de Srebrenica, un dels més durs que s’han viscut a l’Europa de després de la Segona Guerra Mundial. Quan vam visitar Mòstar, la bonica ciutat Bòsnia, vam quedar garrativats en comprovar que la pràctica totalitat del parcs de la ciutat s’havien convertit en immensos cementiris de morts per la guerra de Bòsnia.
El 6 d’agost de 1945 es va enfosquir el món. I no només va ser Hiroshima. Quan el president nord americà Harry Truman, presumpte paradigma de la democràcia, va decidir que el millor per fer rendir el Japó a la II Guerra Mundial era llençar una bomba atòmica sobre una gran població japonesa va ser la dignitat humana el que va passar a millor vida.
Entre la bomba d’Hiroshima i la de Nagasaki (llençada 3 dies després) van ser gairebé un quart de milió de civils els que van perdre la vida. Més de 100.000 durant els primers dies posteriors al llançament de les armes més mortíferes que l’home hagi creat.
Paul Tibbets, l’home que va pilotar l’Enola Gay, l’avió que va bombardejar Hiroshima, mai es va penedir. Paul Bregman, que va pilotar el B-29 que va llençar la bomba sobre Nagasaki va entrar en una profunda depressió i va anunciar que es suïcidaria el dia del 40è aniversari del llançament de la bomba. I així ho va fer. Bregman va ser trobat penjat a la seva casa de Los Ángeles.
Quan es va llençar la bomba sobre Hiroshima, tota la ciutat va quedar reduïda a runes, només part de la cúpula de Genbaku va quedar d’empeus, tot i que molt malmesa. I així ha quedat, com a símbol del sense sentit, exactament en el mateix estat en que va quedar després d’aquell vergonyós moment.
4. ARMENIA. 1915-1923.
Entre un milió i mig i dos milions d’armenis van ser deportats i exterminats durant l’infaust període del govern dels Joves Turcs, el partit polític nacionalista que es va rebel.lar contra el sultà otomà Abdul Hamid II i el va succeir en el govern de Turquia fins el final de la Primera Guerra Mundial.
Tot i que el Govern turc mai ha acceptat que aquell negre episodi de la seva història formés part d’un pla sistemàtic d’extermini cultural, religiós i ètnic i l’enquadra dins de les lluites en el si de la Primera Guerra Mundial, la pràctica totalitat dels estudiosos neutrals ho han qualificat com un dels genocidis més brutals de la història de la humanitat.
Quan vam visitar el Memorial del Genocidi de Erevan no hi havia ningú. En aquell moment va arribar un autobús i unes quaranta persones, en silenci, es van situar al voltant del foc etern que commemora la massacre. Van deixar uns rams de flors al seu costat i van començar a cantar la melodia més trista que mai hem sentit. No calia entendre la lletra. La música era suficient. Vaig haver de fer tres passos enrere per plorar en silenci davant d’un dels moment més emotius que mai haguem viscut.
5. PALESTINA. 2002 – Vigent a l’actualitat.
És difícil reprimir els sentiments de vergonya quan et trobes davant del Mur de Cisjordània. La barrera va ser aprovada per govern israelià en 2002, amb la única finalitat d’annexionar-se de forma il.legal part del territori palestí. Només així s’entén que el mur s’endinsi fins a 22 quilòmetres a territori cisjordà i que només un 20% es trobi a la línia verda i un 80% a territori cisjordà. Una vergonya que ha estat admesa per la ONU que en diverses resolucions i fins i tot per la Cort Internacional de Justícia. Res ha reprimit l’estat d’Israel, que quan tingui acabat el mur, de més de 700 quilòmetres de longitud s’haurà annexionat més d’un 10% de territori palestí.
I no només això, si no que les darreres lleis proposades pel govern Netanyahu no només han aprofundit en l’annexió de terreny palestí per la via dels fets consumats si no que ha proposat l’estat d’Israel com a estat teocràtic, a l’alçada de l’Estat Islàmic o de l’Iran dels Aiatol.làs, acceptant que sigui la Torà, la llei jueva qui dicti les lleis de l’estat i creant ciutadans de primera (jueus) i de segona (les minories que sumen més del 20 de la població d’Israel) emulant els pitjors moments de l’Apartheid Sud africana.
.
