UPLISTSIKHE I GORI. GEÒRGIA. De la Capadocia de Geòrgia al Museu d’Stalin.

Un altre dels tour d’un dia que es poden realitzar des de la capital georgiana, Tbilisi, ens porta a dos enclavaments ben diferents: per una banda, a la població d’Uplistsikhe, un autèntica ciutat excavada directament a la roca i que te mil.lenis d’antiguitat. Per altre banda a la població de Gori, que honora la infausta figura de Josef Stalin, fill de la ciutat, però alhora un dels criminals més grans de la història de la humanitat.

Per arribar fins a aquests enclavaments seguim ruta amb el taxista a qui li havíem llogat els serveis per tot el dia des de Tbilisi i que ens havia portat de bon matí a la preciosa població de Mtsketa.

En aproximadament una hora hem arribat a Uplistsikhe. Per entrar al recinte cal pagar entrada. Només son 3 laris (1 pels estudiants), però després d’esperar uns 10 minuts a que la taquillera acabés una trucada de telèfon particular, desapareix de la guixeta i aprofitem que entra un grup d’israelians i entrem al darrera.

VISITA A UPLISTSIKHE

Hi ha diversos enclavaments com el d’Uplistsikhe a Geòrgia, el més gran dels quals, Vardzia s’allunya una mica de la nostra ruta, de manera que no hi arribarem. A Uplistsikhe hi van arribar a viure fins a 20.000 persones, segons sembla, i va estar habitada a partir del segon mil.leni abans de crist. Anem pujant per la muntanya, tota de roca, on desenes de coves excavades directament a la roca se succeeixen una al darrera o al costat de l’altre. Algunes son bodegues, altres cases de banys, algunes son temples… Veiem estances petites, però altres de ben grosses i que contenen 3 o 4 cel.les separades. Alguna, fins i tot, posa que era un teatre, encara que es fa difícil entendre l’estructura. De pintura original gairebé no en trobem , però sí que crida l’atenció el sostre d’algunes  cel.les, que està ricament decorat. 

Sembla ser que l’activitat principal dels habitants de la ciutat era el comerç i que en el seu millor moment, la vil.la va arribar a formar part de la Ruta de la Seda. Probablement l’especialitat d’Uplistsikhe va ser el cultiu del vi, fet que no ens estranya gens, doncs a la Geòrgia actual, la cultura del vi segueix molt assentada.

El sol cau a plom i la calor es fa difícilment suportable, de manera que amb l’hora que triguem a fer la visita quedem francament exhausts. Ens han avisat que aquesta és zona de serps i llangardaixos. Per sort, només trobem els rèptils, prou grans per cert i que sembla que suporten força millor la calor. Durant la visita ens trobem un dels pocs catalans que ens hem trobat a Geòrgia. Es tracta d’un noi de Tarragona, que està viatjant sol pel caucas durant uns quinze dies i que ha visitat també Vardzia. El tarragoní ens explica que, efectivament, aquella és més gran que Uplistsikhe. Per cert, el comú sobrenom de la Capadocia de Geòrgia que rep Uplistsikhe li queda força gran. Una mica a l’alçada de totes les Venècies del nord o de l’Orient que hem anat veient en els nostres viatges.

VISITA AL MUSEU  STALIN DE GORI

Pugem de nou al taxi i en menys de vint minuts ens presentem al museu Stalin de Gori. Això sí, el taxista ha de preguntar un parell o tres vegades perquè s’ha perdut i sembla que no ha portat mai ningú  al museu. De passada, fa un parell d’infraccions d’aquelles que a casa nostra no ens atreviríem a fer. Val a dir, però, que excepte per alguns avançaments una mica agosarats, la sensació amb la conducció general del país no ha estat pas dolenta. La gent respecta força els senyals i la conducció no es converteix en la llei de la selva com a molts països de l’Àfrica o Àsia.

Gori va veure néixer un dels criminals més grans de la Història de la Humanitat. Va néixer en el si d’una família humil, en una casa que es conserva just al davant del Museu. Ni que dir, que tots els edificis dels voltants han anat a terra per part de mantenir només d’empeus la casa on va néixer el dèspota.

Sembla ser que era un estudiant força brillant, però que aviat va passar a la clandestinitat per tal de poder propagar les idees revolucionàries, en una època, la tsarista, on evidentment, el seu missatge no estava ben vist pel govern. Aviat va anar pujant esglaons dins de l’estructura clandestina, però va ser ben habitual que anés visitant una i altre vegada la presó. L’última de les vuit vegades que hi va anar a parar, va acabar a Sibèria on s’hi va passar una bona temporada. De fet, fins que va explotar la revolució, el 1917.

Un cop iniciada la Revolució russa continua ascendint dins del Partit. El mateix 1917 passa de ser editor del diari Pravda, l’oficial del Partit, a formar part del Comitè Central del Partit. I després de passar per diversos càrrecs, a la mort de Lenin és prou hàbil per fer-se amb el Control del Partit i de fet, de tot el país. Del 1924 fins a la seva mort, el 1953 va manar a Rússia en un estil que no deixa curt a cap dictador absolutista. El seu mandat està ple d’ombres, fins al punt que els historiadors li adjudiquen la mort de més de vint milions de persones, víctimes de les múltiples purgues i deportacions als gulags (molts d’ells a Sibèria), però també víctimes de la fam ocasionada per la horrible política agrària. 

Ni que dir que el museu d’Stalin no passa ni que sigui de puntetes per tots aquests temes i està dedicat a vanagloriar la figura del fill de la ciutat, que tot sigui dit de pas, mai es va portar massa bé amb els georgians (encara va ser pitjors amb els tàrtars de Crimea, als que gairebé extermina per complet). La majoria de documents  i fotos que veiem al museu tenen un escuet peu de pàgina en georgià i rus, i a vegades, en anglès. Però a nosaltres, se’ns fa difícil de seguir el fil del museu.

Hi ha zones que expliquen la seva feina clandestina, la que fa referència a la tasca d’editor del Pravda, la pujada al poder, la inauguració de preses i fàbriques i es clar, el paper preponderant de la Unió Soviètica com a vencedor de la II Guerra Mundial i l’alliberament de Berlin. Els més morbosos gaudiran de la mascara mortuòria d’Stalin i els que no ho som tant, del vagó de tren (amb banyera inclosa) que el monstre feia servir per desplaçar-se arreu del país. 

COM ARRIBAR A UPLISTSIKHE Y GORI

El més fàcil és que vam fer nosaltres: negociar el preu d’un taxi per tot el dia i que ens portés a Mtskheta i després a Uplistsikhe i Gori i ens retornés després a Tbilisi. No ens va resultar gens car: 100 laris (uns 43 euros, a repartir entre 3).

La manera més econòmica (potser) sigui agafar una marshrutka a l’estació de Tbilisi  amb direcció a Gori. Un cop vist en museu, cal negociar el preu d’un taxi fins a Uplistsikhe, amb espera d’una hora o hora i mitja, i que et torni a baixar a Gori. De Tbilisi a Gori també hi ha trens, però son pocs i més lents que les marshrutkes.