Les vacances d’estiu són probablement la única vegada en tot l’any en que la majoria de les famílies poden fer un viatge més enllà de les fronteres del propi país (o dins d’elles) o potser per gaudir, senzillament, d’uns dies de relax en alguna platja o alguna zona de muntanya que les allunyi de la rutina dels onze mesos anteriors.

Amb tot, més enllà dels ponts, que ens permeten fer algunes escapades a destins més o menys propers, hi ha un parell de modalitats viatgeres que son aprofitades per cada vegada més gent. Una d’elles és el conegut com a turisme esportiu i l’altre, el turisme de convencions i congressos (limitat, aquest últim, a alguns sectors que durant l’any fan alguns congressos, fires industrials o convencions científiques, que els permeten aprofundir en la seva activitat professional, alhora que coneixen alguna ciutat, que potser no havien tingut la oportunitat de visitar). Al turisme esportiu em referiré en aquest article.  

TURISME ESPORTIU ACTIU I PASIU

Quan es parla de turisme esportiu, el primer que ens ve al cap són els grans esdeveniments: les Olimpíades, la Copa del Món de Futbol, les finals de Champions, el Campionat del Món de Formula 1…Tots ells son esdeveniments capaços de mobilitzar milers de persones des de les seves ciutats d’origen cap a on es produeix l’esdeveniment. És aquest un dels motius, pel qual moltes ciutats lluiten per ser la seu d’aquets campionats o finals.

Algun d’aquest esdeveniments, per l’enorme magnitud i durada que tenen en el temps, com ara bé les Olimpíades, la Copa del Món de Futbol, o els Campionat d’Europa o del Món d’Atletisme, permeten no només conèixer la ciutat hoste durant un parell o tres de dies, si no que permeten conèixer-la més profundament (els Jocs Olímpics, per exemple, duren 2 setmanes) o fins i tot, diverses ciutats d’un mateix país, com per exemple passa, en el Mundial de Futbol o l’Eurocopa de Seleccions, on son diverses les seus que participen en l’event. És aquest turisme, el que coneixem com a turisme esportiu passiu. No perquè el turisme sigui passiu, si no perquè hom no participa directament en l’esdeveniment esportiu, si no només com a espectador.

Però no tot és turisme passiu. Així, cada vegada és més la gent que sense fer esport professional, s’acosten a diverses ciutats del seu país, o de fora d’ell, per participar en algun esdeveniment popular, obert a tothom que si vulgui apuntar. Alhora, poden gaudir d’una nova ciutat que potser no coneixen, de manera que esport i turisme, acaben sent una bona combinació de lleure amb que trencar amb la rutina diària. Aquest és el que anomenem turisme esportiu actiu. Sovint, aquests son esdeveniments aprofitats per la família del participant, per acompanyar-lo, i gaudir així, en família d’uns dies de turisme. Les curses populars, i en particular les mitges maratons i maratons gaudeixen cada vegada de més popularitat, de manera que curses tan importants en el calendari mundial com les Maratons de Nova York, Paris, Londres, o fins i tot Barcelona, tenen més participants estrangers (la seva majoria, no professionals) que autòctons.

Una altre modalitat de turisme esportiu actiu és la de muntar rutes cicloturístiques, que son molt populars a Centreeuropa. Una de les clàssiques és la de recórrer el que s’anomena Ruta Romàntica d’Alemanya, que recórrer 350 quilòmetres , amb una pila de ciutats encantadores, paisatges bellíssims i desenes de castells penjats dalt de tot d’impossibles penya segats. Un altre dels clàssics en aquest sentit, és el celebèrrim Camí de Santiago, que permet fer el recorregut a peu, corrent o en bicicleta, a gust de l’esportista, en una sèrie de trams i etapes que porten al pelegrí (més turista i esportista que pelegrí) fins la ciutat de Santiago de Compostel.la. Encarar les vacances amb la finalitat de fer un cim de muntanya o un trekking més o menys exigent és una altre possibilitat de turisme esportiu actiu.

IMG_9040

IMG_9020

 

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

Nosaltres hem gaudir tant d’experiències en el camp del turisme esportiu actiu com en el passiu. Dins de l’actiu, hem tingut la possibilitat de disputar algunes curses a l’estranger, com per exemple, la Marató de la Ciutat d’Estocolm. Aquesta és una de les maratons més populars de tot Europa, i a nosaltres, ens va donar la possibilitat, no només de gaudir de la cursa, si no de fer-ho de la ciutat, doncs més enllà del dia de la cursa ens vam quedar 3 dies més per conèixer la preciosa ciutat d’Estocolm en la qual mai hi havíem estat. En aquella ocasió, a part de dos amics runners amateurs, vaig poder gaudir de la ciutat amb la meva germana Dolors i una amiga comuna.

stockholm001

L’experiència en l’àmbit del turisme esportiu passiu és força més amplia, i gairebé sempre, relacionada amb el club del que en som seguidors: el FC Barcelona. Així, hem tingut la possibilitat d’acompanyar l’equip de futbol a tres finals de Champions (dues a Londres i una a Roma) sempre amb victòria o a tres Final Four de Bàsquet (una victòria a Paris i dues derrotes a Londres i Berlín). A part de gaudir, en l’àmbit domèstic, d’algunes finals de Copa del Rei, tant de futbol com de Bàsquet, ens han portat per València (si hi aneu, no us perdeu la Ciutat de les Arts i les Ciències), Saragossa o Bilbao.

En aquests casos de turisme esportiu passiu, la norma no escrita ens explica que cal anar vestit per l’ocasió. Res de polo i bermudes. El mínim és la samarreta de l’equip que representes i o bé una bufanda (tan se val que sigui maig i faci molta calor) o bé, una bandera (penjada a l’esquena, la majoria de vegades). Més enllà d’aquests mínims, hi ha qui decideix pintar-se la cara o portar un barret amb els colors de l’equip. I la veritat és que el color i l’animació que prenen les ciutats que acullen aquests grans esdeveniment fan que sigui quelcom ben bonic de viure, més enllà que al final de partit, el teu equip,  en surti o no guanyador.

I tot i que 10 hores a Roma, donin per un bon recorregut, l’ideal però, és no només quedar-se el dia del partit. Per exemple, a l’última final de Champions, fa un parell d’anys, no vam fer nit a Londres. Error, dons els vols eren molt més cars just acabat el partir, i a més, l’ideal és quedar-se un parell de dies a la ciutat on es desenvolupa l’esdeveniment, per tal de gaudir-ne.

És per això que en certa manera, preferim les Final Four o la Copa del Rei de Bàsquet, que es desenvolupa durant 3 i 4 dies respectivament i et permet gaudir de la ciutat. Així, a la última Final Four que vaig assistir, vaig poder visitar Londres per primera vegada amb el meu pare, que mai hi havia estat, o a la de París, més enllà de voltar per la ciutat de Sena, per cinquena vegada, vaig poder desplaçar-me uns quilòmetres fins a Chartres, per conèixer la Catedral de la ciutat, que forma part del Patrimoni de la Humanitat i que encara no coneixia.

FOTOS FINAL FOUR PARIS

IMG_2705

IMG_2699

IMG_2655

FOTO FINAL FOUR BERLIN

IMG_0180

FOTOS FINAL CHAMPIONS ROMA

IMG_0126

IMG_0114

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

10 thoughts on “TURISME ESPORTIU. Viatges i esport: un bon binomi ideal per descobrir el món.


Ana
1 de setembre de 2014

¡Qué gran excusa para poder viajar! Unir dos vicios sanos, ¡menudo cocktail! Mi marido corre hace poco y ya se/nos estamos planteando que participe en carreras fuera de las islas. Me han encantado las fotos 🙂

    Jordi
    2 de setembre de 2014

    Si, es un muy buen motivo para viajar. Carreras de 10 quilómetros y medias maratones las hay en todos lo sítios. Aprovechad!

Alejandro Martinez
1 de setembre de 2014

¡Hola Jordi! La mejor de las excusas… completamente de acuerdo en todo, y además siguiendo a un grande muchas más chances eh ¡Saludos!

    Jordi
    2 de setembre de 2014

    Si, tienes más chances de poder ir a finales y también de perderlas!!!

Mauxi Leal
1 de setembre de 2014

Una razón de peso para muchas personas a la hora de planificar sus viajes. Lo vivimos en La Palma, isla que cada año visitan más turistas/deportistas atraídos por la ultramaratón de montaña Transvulcania.

    Jordi
    2 de setembre de 2014

    Transvulcania ya son palabras mayores!!! Pero efectivamente hay un circuitos con este tipo de pruebas, que te permiten disfrutar, en este caso, de la Palma, a la vez que haces deporte.

Karla
4 de setembre de 2014

¡Qué excelente pretexto para viajar el mundo! Conozco varias personas que van de una ciudad a otra haciendo maratones por el mundo y me parece genial. La verdad es que yo no soy mucho de correr, pero prefiero caminar el mundo, como hacer el Camino de Santiago o el Inca Trail… ese tipo de turismo “deportivo” es el que más me llama, aunque si alguien me invita a seguir un equipo por el mundo, no me quejaría en absoluto 😉

    Jordi
    4 de setembre de 2014

    Jajaja, que te inviten está bien, pero tienes que participar!!!

Tania Trejos
11 de setembre de 2014

Mi novio viaja mucho porque le da seguimiento al futbol de nuestro país y siempre vuelve encantado de los lugares que va conociendo. 🙂

    Jordi
    11 de setembre de 2014

    Un buen motivo para viajar y de paso, conocer otros lugares. Nosotros también lo hemos practicado.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.