Costa Rica és coneguda per ser un dels paradisos mundials pels amants de la naturalesa. Probablement no hi hagi cap país al món amb tants metres quadrats de parcs naturals en relació al total de la seva superfície. Des de que el 1970 es va crear la xarxa de Parcs Nacional, fins a 28 parcs s’han incorporat a la llista. I a més, hi ha una pila de Reserves Forestals. Un altre de les característiques del país és la gran quantitat de volcans que hi ha. Entre ells alguns tan impressionants com el Poas o l’Irazú. Aquest últim, s’eleva fins als 3432 metres sobre el nivell del mar.
Pel primer dia a Costa Rica hem contractat una excursió per internet. És el tour que denominen 4 en 1. Tot i que el trajecte el pots fer per teu compte sense necessitat de contractar cap excursió, hem preferit fer-ho així per aprofitar bé el dia, ja que si no hauríem necessitat un parell de jornades per completar les visites. A més, ahir vam arribar al vespre i preferíem tenir el dia ben lligat.
Hem dormit poc i malament. A l’habitació hi entra molta llum i ens hem deixat l’antifaç a Mataró. A més ben aviat es fa de dia i la llum es filtra fàcilment amb aquestes cortines tan primes que tenim. Això junt al jet lag després del canvi de continent fa que a les tres del matí estiguem desperts. Ja no tornarem a dormir més fins que a quarts de sis sona el despertador.
De bon matí ens encaminem cap a una cooperativa cafetera. És una de les moltíssimes que hi ha repartides pel que s’anomena la Vall Central. I es que els agricultors s’han organitzat en diverses cooperatives per tal de rendibilitzar millor el seu treball. El cafè de Costa Rica és de la varietat aràbiga i està reconegut a tot el món. Aquí diuen que té el nivell del de Kènia o Colòmbia, tot i que la seva producció és molt menor a la que es fa al Brasil. Qualitat contra quantitat segon ens expliquen.
Els camps cafeters son immensos. El verd es reparteix per tota la vall. Es curiós estar envoltat de tants cafetars i no sentir olor a cafè. La indústria cafetera és una de les més pròsperes del país i així ens ho expliquen. Després, coneixem el procés de recol.lecció, secat, torrefacció i empaquetat.
A la mateixa planta cafetera aprofitem per agafar forces, de manera que ens serveixen l’esmorzar. Després ens dirigim cap el Parc Nacional del Volcà Poás, que està ben a prop, just a mitja hora de camí, muntanya amunt.
L’Omar, el nostre guia bilingüe, ens explica quatre coses del Parc Nacional abans de pujar al cràter.
El Volcà Poás, pertany a la llarga serralada de volcans que travessa tota Amèrica Central, des de Colòmbia fins a Guatemala. Només cal mirar un mapa per veure que es podria traçar una línia recta que passés per tots els cràters. Això es deu a que dues plaques tectòniques, la cocos i la caribe es troben al llarg d’aquesta línia. De la col.lisió entre elles en surten els volcans. A més, son responsables dels eventuals terratrèmols que assolen la zona.
Com que està a prop de San José, el Parc Nacional del Volcà Poás és l’àrea protegida més visitada del país. Avui però no hi ha massa gent i la visita és molt agradable.
Tot i que fa anys que no té cap erupció, el Poás és un volcà actiu. I així ho proven les diverses fumaroles que surten del seu cràter. Al fons, una preciosa llacuna sulfúrica d’aigua calenta desprèn un fort olor a ous podrits. Des del mirador, la imatge és bellament desoladora. A la llacuna no t’hi pots acostar perquè el volcà només dorm i podria ser perillós. Millor no despertar-lo. A més estem de sort. Sovint hi ha molts núvols a la part alta del volcà i això no permet veure el cràter. Avui però el dia és esplèndid i el cràter amb la seva llacuna està preciós.
Degut al fenomen de la pluja àcida, a la falda oest del volcà no s’hi pot cultivar ni cafè ni cap altre planta. En canvi la resta de volcà és molt fèrtil, i a més, hi ha un bosc plujós amb gran quantitat de plantes epífites que anem trobant en el caminet que ens porta des del cràter principal fins a la llacuna de Botos, fruit d’un cràter ja extint i que ara s’omple de l’aigua de la pluja. Aquesta llacuna, d’un intens blau que contrasta amb el verd que l’envolta, és d’aigua freda.
Els Jardins de les Cataratas de la Paz són el pròxim objectiu. Mitja hora de baixada des del volcà i hi arribem. Els Jardins, han aprofitat les cascades que el riu La Paz forma al passar per aquesta zona. Son cinc preciosos salts d’aigua, tots ells de més de vint-i-cinc metres d’alçada i alguns d’ells, com l’espectacular Cascada la Magia Blanca, d’uns quaranta metres d’alçada. Els senders estan perfectament senyalitzats i és que Costa Rica ha vist en el turisme un autèntic filó per a la seva economia. Tot està preparat perquè el visitant no tingui cap dificultat per gaudir de les meravelles naturals del país. Això, juntament amb l’afany conservacionista del país, fa que sigui un autèntic paradís pels amants de la naturalesa.
El turisme i també el fet de que el país estigui lliure de conflictes militars des de fa més de mig segle fa que Costa Rica sigui la primera potència econòmica de la zona, amb una renda per càpita cinc vegades superiors a Nicaragua, o dues vegades superior a Panamà. I es que el 1948 el país va abolir l’exèrcit, de manera que va poder destinar el pressupost que hi havia per la defensa del país a polítiques socials i a la millora de la salut, l’educació i les infraestructures. Per això Costa Rica és una espècie de Suïssa centreamericana, salvant, es clar, les diferències. I tot i que encara pots trobar bosses de pobresa, el nivell del país és molt superior en tots els aspectes al dels seus veïns i la classe mitja és percentualment molt superior a la de qualsevol país de la zona.
Amb creixent admiració gaudim dels jardins i de tot els seus complements. Per exemple, hi ha un immens viver de papallones, de més de cent metres de llargada, on les papallones es compten per milers. També hi ha un aviari, on veiem els primers tucans i guacamais. Més avall, també hi ha un serpentari i un granotari, on hi ha gran quantitat de petits batracis de colors, amb algunes granotetes, de menys de dos centímetres de llargada.
Després de dinar un suculent buffet al restaurant dels jardins, el plat fort: l’espectacular sender que ens anirà descobrint un a una, les cinc impressionants cascades que el riu La Paz ens regala.
Abans de tornar a San José encara tenim un altre objectiu. Per això ens acostem a la localitat de Puerto Viejo de Sarapiqui, ja a la vessant caribenya del país. De camí veurem la fantàstica cascada San Fernando amb un preciós salt d’aigua emmarcat per un frondós bosc primari.
A Puerto Viejo pugem a una allargada embarcació de fusta. Durant una hora, l’Omar ens anirà ensenyant els diversos animals que hi ha a les riberes, sobretot aus, però també una família de mones aranya, algunes tortugues d’aigua i una immensa iguana. Un fantàstic dia que s’acabarà a San José després de passar pel Parc Nacional Braulio Carrillo, un dels més grans del país i que protegeix una extraordinària selva plujosa ara trencada per la carretera que uneix Puerto Viejo de Talamanca, al carib, amb San José, a la Vall Central i que és una de les artèries principals de Costa Rica.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE COSTA RICA CLICA AQUÍ
POST AMIC. Altres posts sobre el volcà Poás de blogs amics.
Mi baul de blogs. Volcán Poás e Irazú en Costa Rica
Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!