TIKAL. L’esplendor maia a Guatemala.

El Parc Arqueològic de Tikal, a Guatemala, no és només un dels recintes maies més impressionants del món, si no que és també un dels deu recintes arqueològics més extraordinaris que es poden visitar arreu, com ara bé les runes d’Angkor  a Cambodja, l’estupa de Borobudur a Indonèsia o el Recinte budista d’Ayutthaya a Tailàndia.

Inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i situat enmig de la tupida selva del Petén, Tikal va ser un dels centres de poder més importants de tot l’imperi maia, que en certa manera, era format per un munt de ciutats-estat, que esdevingueren més o menys poderoses en funció de les aliances promogudes i les guerres guanyades enfront d’altres ciutat-estat.

Sembla que els maies es van establir a Tikal a partir el segle IV abans de Crist, però el moment en que la ciutat va conèixer major esplendor va ser a partir del tercer segle després de Crist i fins gairebé el final de primer mil.leni, és a dir, durant el Període Clàssic Maia,moment en que s’hauria abandonat la ciutat.

COM ARRIVAR A TIKAL.

La ciutat de Tikal està situada en plena selva del Petén. Les poblacions més properes que li donen cobertura i infraestructura turística són Flores i Santa Elena, que estan a uns 65 quilòmetres, i El Remate, que està a uns 30 quilòmetres.

Posats a escollir, Flores és la població més interessant per fer-hi nit, abans d’anar a Tikal de bon matí. Està situada en una bonica illa al mig del llac Peten Itzà,  té un casc urbà bonic i està ple de bonics hotels i restaurants.  A més, hi ha petites agències turístiques on organitzar desplaçaments a altres indrets de Guatemala, com per exemple, les també interessants runes de la ciutat maia de Yaxhà, que també vam visitar.

I a Flores s’hi por arribar, com a mínim des d’aquestes poblacions i per aquests mitjans:

–          Des de Guatemala City. Hi ha autobusos tant nocturns com diürns. Tarden unes 10 hores en fer el trajecte.  Al arribar a GC es por connectar amb un minibús a Antigua. Els preus estaven entre 250 y 300Q segons l’agència de viatges, és a dir 25 a 30 euros. També s’hi  pot arribar amb avió. El preu és força més car. A nosaltres ens va costar 135 USD,  una via.

–          Des de Belize City. Hi ha autobusos que tarden unes 5 hores i mitja (encara que ells parlin de 4 hores), comptant una parada d’una mitja hora a la frontera. Són autobusos directes que no paren a cap població.

–          Semuc Champey. Està a mig camí de Guatemala City, a uns 330 quilòmetres i unes 6-7 hores de trajecte. Pot ser una molt bona opció si es disposa de prou dies, doncs sembla que la zona de Semuc Champey és força interessant. Si haguéssim tingut més dies hi hauríem anat.

Per tal d’arribar a Tikal des de Flores hi ha diversos serveis de minubús cada dia. Però, tot i que sembla que hi hauria d’haver un servei constant, cada mitja hora o com a molt, cada hora, la veritat és que els serveis en cada direcció son més aviat pocs. El primer servei és a les 4 del matí i serveix per veure la sortida del sol des de Tikal. Curiosament, alguns viatgers que el van agafar ens ho van desaconsellar. Ens deien que hi ha molta boira a aquella hora i que no valia la pena. No ho vam poder comprovar perquè nosaltres vam agafar un minibús de les 6 del matí, que costava 60Q anada i tornada.

QUANTA ESTONA ÉS NECESSÀRIA I QUÈ VISITAR A TIKAL

Si pregunteu a les agències de Flores o consulteu algunes guies acabareu pensant que cal un dia sencer des de l’albada fins la posta de sol per conèixer Tikal i encara et quedaràs curt. Quedi clar des del començament: Tikal no és Angkor. No cal exagerar.

Nosaltres vam estar unes 6 hores a Tikal i ens va donar temps de veure-ho quasi tot, sense presses, de pujar a un munt d’estructures i de dinar tranquil.lament després de visitar les runes. D’acord que  no som experts en arqueologia i que sovint al anar amb un nen de 6 anys faci que no t’entretinguis en tot els detalls, però no vam pas visitar el recinte de pressa i corrent.

Sobre el tema de veure l’albada des de Tikal també hi haurà gustos per tot i nosaltres no podem pas parlar per boca pròpia perquè vam decidir de saltar-nos-la. Però la veritat és que, com he comentat, vam parlar amb diversos viatgers que hi havien anat i la majoria coincidien en que l’experiència havia sigut més aviat decebedora. D’animals n’havien vist ben pocs (que és un dels reclams que venen des de les agències) i l’espessa boira a primera hora del dia feia que ni es veiés sortir el sol i que les piràmides es veiessin molt difoses.

Al arribar amb bus a Tikal i després de passar la porta d’accés (i pagar), vam recórrer un sender per on vam veure escapolir-se un aguti (un rossegador propi d’Amèrica Central que medeix poc més de mig metre)  i que en poc menys de mitja hora ens va portar directament a la Gran Plaça, després de passar per diverses estructures menors. De camí  vam trobar també una família de més de vint coatís que van sortir al nostre pas. Com el seu nom indica, la Gran Plaça és la més majestuosa de tota la ciutat i en certa manera és el seu centre gravitacional. A est i oest hi ha dos grans piràmides, anomenades  Temple del Jaguar (o Temple I) i Temple de les Màscares (o Temple II).  Al nord de la Gran Plaça, queda l’Acròpòlis Nord, que conté gran quantitat d’estructures. Al sud de la Gran Plaça, queda l’Acròpolis Sud.

El Temple I o Temple del Jaguar és una de les més boniques piràmides del món maia, i sobretot, de les més esveltes. S’alça fins els 47 metres i sembla ser que l’any 734 va servir de sepultura al monarca Jasaw Chan K’awil. No s’hi pot pujar, des de que fa uns quants d’anys unes turistes es van matar al precipitar-se des de dalt. En canvi si que es pot pujar al Temple II o Temple de les Màscares. És una mica més antic (del 700) i una mica més baixet (38 metres d’altura) encara que igual d’impressionant.  Val a dir però, que qui vulgui pujar no ho pot fer des de les escales anteriors, sinó des d’unes escales que han posat al darrera. La veritat és que és molt còmode,però perd una mica l’encant.

Després de visitar la Gran Plaça vam entrar i grimpar per diverses estructures de l’Acròpolis Nord. És una estructura que data del preclàssic maia, cap el 250 i que s’ubica sobre una gran plataforma d’uns 100 per 80 metres. Hi ha un munt d’estructures, moltes d’elles piramidals i amb escalinates frontals ben empinades, fet que va provocar que pugéssim envalentonats, però que baixéssim una mica espantats, producte de la impressió que fa veure l’empinada escalinata des de dalt. En aquesta acròpolis hi ha una pila de temples, esteles i altars.

Al Sud de la Plaça hi ha l’Acròpolis Sud, que vam visitar de seguida, abans de passar a buscar el Temple V, enorme, que està al costat i que era una gran piràmide funerària d’un monarca que no s’ha identificat. La seva altura és de 58 metres, de manera que és la segona més alta de Tikal i està molt restaurada. Potser fins i tot, una mica massa restaurada, sobretot per la seva part frontal, on destaca l’enorme escala de 20 metres d’amplada. La piràmide està coronada per un petit temple o santuari que gaudeix d’una enorme cresteria de més de dotze metres d’altura. Tal i com expliquen uns plafons, la restauració va ser portada a terme gràcies a l’ajuda de la cooperació espanyola. Al costat del Temple V vam poder gaudir una estona d’una família de mones aranya que ens van entretenir amb les seves moneries.

Seguint en direcció oest vam anar cap a la Plaça del Set temples i després, a la que aquí anomenen, Plaça del Mundo Perdido.

A la Plaza dels Set temples, hi vam trobar, es clar, les runes de set temples, gairebé iguals. També hi ha l’estructura d’uns palaus i les restes d’alguns jocs de pilota. Per aquesta zona hi havia una parell de galls d’indis que van posar per nosaltres.

Al Mundo Perdido hi trobem una piràmide no tan esvelta com les que hem trobat fins ara i que estava decorada amb màscares d’estuc. Data del Preclàssic tardà i és una piràmide de base quadrada, d’uns trenta metres d’altura i amb escales als seus quatre costats. Sembla ser que al seu cim hi havia algun temple que hauria desaparegut. Aquí vam trobar una enorme i peluda aranya taràntula, que un guarda va agafar per ensenyar-nos-la. Tot i que insistia en que no picava, vam decidir de no fer-li cas.

Visitat el Mundo Perdido, el sender ens porta fins al Temple IV, que és una altre gran piràmide que s’aixeca fins a 70 metres des del terra. També és coneguda com a Temple de la Serp bicèfala i s’hi pot pujar al cap de munt, novament gràcies a una escala de fusta que han posat a la seva part posterior. És la piràmide més alta de tot Tikal i de fet, actualment és la més alta de les estructures precolombines que es conserven a tota Amèrica. Des del temple que hi ha al cim de la piràmide es pot veure una de les vistes més extraordinàries de Guatemala, amb tota la Selva del Petén als teus peus i amb les diverses piràmides que hem anat veient fins ara, repartides aquí i allà.

Vam tornar cap a la zona de la Gran Plaça per la Calçada Tozzer. Tot passant pel costat del Temple III o Piràmide del Gran Sacerdot, una altre altíssima piràmide de 55 metres d’altura. En menys de mitja hora vam arribar novament a la Gran Plaça, que vam tornar a gaudir, relaxadament per última vegada.

Val a dir que ens vam perdre algunes estructures que queden una mica més apartades, com ara bé el Temple de les Inscripcions o Temple VI que està una mitja hora de camí des de la Gran Plaça, passant per la Calçada Méndez.

Vam sortir del recinte arqueològic. Prop de l’entrada es troben alguns hotels i menjadors, de manera que vam dinar allà mateix, abans de tornar a Flores. Els hotels tenien molt bon aspecte, però que vam preguntar preus i eren força cars.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!