El Teide és la muntanya més alta de l’estat espanyol, amb 3718 metres sobre el nivell del mar, i una fita gairebé indispensable si es visita la illa de Tenerife. No només està declarat Parc Nacional des de 1954 (el més visitat de tota Espanya), sinó que també forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, des de 2007.

Tot i que hi ha diversos camins per pujar al Teide (veure dades pràctiques), nosaltres vam agafar el que venia del nord, des de L’Orotava. Potser sigui aquest, un dels trajectes més espectaculars de la illa, amb unes vistes a tota la vall de la Orotava que et deixen sense alè. És habitual també anar veient com els núvols topen literalment amb l’enorme conus volcànic, en una zona on el preciós pinar canari sembla no tenir fi.

A mesura que anem prenent altura, el paisatge i la geologia canvien de forma, de manera que a més altura, es va perdent vegetació. A l’esquerra hi ha un desviament que et condueix a l’observatori d’Izaña, que és un dels observatoris astrofísics més importants de tot el món, donat la extraordinària visibilitat que té el cel canari en aquesta zona.

Si es segueix amunt, s’arriba a la zona més emblemàtica del parc, las Cañadas del Teide, una zona on les roques van prenent formes realment fantasmagòriques. Algunes d’elles, com els emblemàtics Roques de Garcia o el Monòlit de 100 metres d’altura del Valle de Ucanca, son imprescindibles.

En concret, el Valle de Ucanca és una conca on el sediment d’origen volcànic ha donat lloc a un munt de monòlits, pinacles i ondulacions, que semblen trets d’un paisatge marcià. Per la seva part, entre els preciosos monòlits dels Roques de Garcia, destaca especialment, el conegut com Roque Cinchado, una enorme mole d’origen volcànic, de 27 metres d’altura i amb una base molt petita que sembla que li faci impossible de sostenir tot el seu pes. És conegut també com a l’Arbre de Pedra. Aquest Roque formava part del revers de l’antic bitllet de mil pessetes.

Un últim esforç ens pot portar a dalt de tot del Parc Nacional del Teide. És a dir, fins el conus volcànic. Per això, cal agafar el telefèric (26 euros), i des de l’estació superior, recórrer el sender número 10 que et porta fins el borde del conus. Per fer aquest recorregut es necessita un permís especial, que s’expedeix de forma gratuïta. Val a dir, que els gasos que desprèn el volcà, fan no recomanable l’ascens als asmàtics. També des de l’estació superior del telefèric es poden recórrer els senders 11 i 12 que et porten fins el Mirador de la Fortaleza i fins el Mirador del Pico Viejo.

DADES PRÀCTIQUES

Com arribar al Teide:

 Hi ha quatre vies d’accés al Parc Nacional del Teide:

– Des del nord: carretera TF-21 des de La Orotava a Las Cañadas.

– Des de l’est: carretera TF-24 des de La Laguna fins a Portillo de la Villa.

– Des del sur: carretera TF-21 des de Vilaflor fins les Cañadas.

– Des de loest: carretera TF-38 des de Chío a Las Cañadas.

Hi ha línies d’autobús des del Puerto de la Cruz (348) i des de Playa de las Américas (342). Aquestes guagües pugen pel matí fins la zona del Parador de Turisme i baixen per la tarda, però el més còmode, sens dubte, és pujar amb cotxe.

Allotjament:

Tot i que al Parc Nacional del Teide hi ha un bonic Parador de Turisme, a no ser que es vulgui gaudir del cel estrellat per una nit, el més habitual és tenir l’hotel fora del parc. A nosaltres ens agrada més la zona del Puerto de la Cruz, al nord de la illa, però molta gent prefeix tenir-lo a la zona sud de la illa, on hi ha molts hotels amb enormes piscines, o a la capital, Santa Cruz de Tenerife, on la oferta cultural sol ser més important.

També hi ha un refugi de muntanya, el Refugio de Alta Vista, que es troba a 3270 metres d’altura.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!