Tbilisi, la capital de Geòrgia, es mostra com una ciutat més interessant del que podíem pensar abans d’arribar al país. Després de gaudir d’un primer passeig que ens ha portat des de la Plaça Rustaveli fins al barri de la Vella Tbilisi, el Kala, és hora de seguir el recorregut, pel conèixer el Narikala, l’a fortalesa que vigila Tbilisi des de dalt d’un turó des de temps immemorials, i els barris d’Avlabari i Marjanishvili.

NARIKALA

Després de gaudir dels banys sulfurosos, anem pujant turó amunt cap a la fortalesa de Narikala. A mig camí fem una parada a la Mesquita de Tiflis. No ens posen cap problema per entrar. De fet, diuen que aquesta és una de les poques mesquites a tot el món on els xiítes i els sunnites, les dues branques de l’Islam, tan enfrontades arreu del món, resen juntes. L’espai és senzill, però bonicament decorat. El seu minaret, que domina aquesta zona de ciutat, és ben bonic també.

Seguim amunt i en poca estona arribem fins a la fortalesa de Narikala. Val a dir, que també és possible pujar a la fortalesa des del telèfèric que surt des del parc Rike, que queda a l’altre ribera del riu Mtkvari. Nosaltres però, hem decidit pujar a peu, i després ja baixarem amb el telefèric.

La història de la fortalesa es remunta fins i tot a la fundació de la ciutat, doncs data del segle IV. Els omeies, després de conquerir la ciutat, al segle VI, la van expandir, i en temps del rei David el Constructor, un dels monarques més importants de Geòrgia, a finals del segle XI, encara es va fer més gran. Amb tot, moltes de les construccions que podem veure son posteriors, com l’església de Sant Nicolau, que no podem visitar perquè està tancada, o d’altres construccions, dels segles XVI i XVII. A més, un terratrèmol que va assolar Tbilisi el 1827 la va destruir parcialment.

En qualsevol cas, tot i que parcialment en runes, Narikala és un dels llocs més bonics per passejar, entre d’altres coses, perquè les vistes que s’observen des del turó son insuperables. En primer terme, Abanotubai i la Vella Tbilisi, amb el reguitzell d’esglésies que es troben aquí i allà. I més enllà del riu, Avlavari, amb la seva preciosa església Metekhi que queda just al capdemunt dels penyasegats de la ribera nord del riu Mtkvari. A la llunyania, destaca però, la imponent imatge de l’església de la Santíssima Trinitat, la Tsminda Sameba, que amb el 85 metres d’altura, és visible des de molts punts de la ciutat.

Un cop donada la volta per la fortalesa ens acostem fins els peus de la Mare Geòrgia, que es troba a cinc minuts caminant, també a dalt del turó. L’escultura, de 20 metres d’altura, té semblances amb altres que em trobat a les antigues repúbliques soviètiques, com la que hi ha a Kiev o la que veurem dintre d’uns dies a Erevan. És una escultura de 1958, i simbolitza la lluita i la hospitalitat. No en va, amb una mà aguanta una espasa i amb l’altre, una copa de vi. El vi, sembla indisociable de la cultura georgiana.

La vista que es té des dels peus de l’estàtua, no és però, la millor per observar-la. L’estàtua queda encarada cap a la ciutat, de manera que des d’on som només veiem els laterals i la seva esquena.

Ara sí, ens acostem fins l’estació superior del telefèric, que queda entremig de la Mare Geòrgia i el Narikala. El telefèric comunica constantment el turó amb el Parc de Rike en un preciós trajecte d’un parell de minuts per sobre del riu Mtkvari.

    

PARC DE RIKE, AVLABARI I TSIMINDA SAMEBA

Al baixar del telefèric ens trobem al Parc de Rike, on hi destaquen, a part d’un petit parc infantil i diversos venedors de gelats, una sèrie de moderns edificis. Ens acostem fins el rutilant Pont de la pau, inaugurat el 2010 i construït sota una disseny l’arquitecte italià Michele De Lucchi. També destaca el Nou Teatre i Centre d’Exposicions del Parc de Rike. Una moderna estructura, filla del metall i del vidre, que sembla tenir forma de boomerang i que ha estat molt criticada a la ciutat. La veritat és que l’estructura és ben original. Una mica més enllà, trobem el Palau Presidencial, amb la seva cúpula de vidre. Va ser manat construir pel mateix president Saakashvili i es va inaugurar el 2009. Al igual que el pont de la pau, el Palau Presidencial és obra de l’arquitecte italià Michele De Lucchi.

Un cop visitat el parc, i amb un gelat a la nostra mà, ens acostem fins la bonica i escènica església de Metekhi, que queda en una espècie de plataforma, per sobre del riu. Sembla ser que en aquest espai va ser on el rei Gorgasali, fundador de la nova capital georgiana (que va traslladar des de Mtskheta) va construir un primer santuari cristià. L’església actual, és però del segle XIII i com d’altres a la ciutat (avui no ha estat el nostre dia, en aquest sentit), la trobem tancada. Al davant de l’església i mirant la Old Tbilisi trobem una estàtua a caball del Rei Gorgasali.

Ens endinsem per aquesta zona de la ciutat, mapa en mà, però també preguntant, i en poc més d’un quart d’hora arribem a la que és una de les icones de la ciutat. Veritable far de Tbilisi, la Catedral de la Santíssima Trinitat o Tsminda Sameba, està dalt d’un petit turó, però sobretot gràcies als 85 metres d’altura és pot veure gairebé des de tota la ciutat.

La construcció de la catedral té a veure amb la commemoració del 1500 anys del patriarcat georgià i la seva edificació es va acabar el 2004, quan va ser consagrada per Elíes II, el Patriarca de l’església Ortodoxa i apostòlica Georgiana, una de les quinze esglésies ortodoxes autocèfales.

És una església imponent, actualment la tercera més gran dels món dintre de les ortodoxes, però una mica mancada de l’ànima que trobarem en les esglésies de Mtskheta, per exemple.

Sortim de la Sameba per la porta principal i baixem les llargues escalinates que porten a fora del recinte. Un cop allà, seguim baixant pel barri, en direcció al riu Mtkvari. Un cop allà, anem tirant poc a poc, cap a Marjanishvili, on tenim l’apartament. De passada gaudim d’una bonica vista de la novíssima Casa la de Justícia de Tbilisi, també de nova construcció i que queda al marge dret del riu. És un curiós edifici de vidre, que vol simbolitzar la transparència de la justícia, amb una sèrie de cúpules assimètriques. És una obra de l’arquitecte italià Massimiliano Fuksas que no deixa indiferent. A nosaltres, ens va agradar. La veritat és que tota aquesta zona és plena de moderns edificis, com el Palau Presidencial, el nou teatre, el Pont de la Pau o la Casa de la Justícia. Tbilisi sembla que també busca el seu espai dins del circuit de ciutats amb construccions modernes.

 

MARJANISHVILI

Seguim caminat fins la zona de Marjanishvili, a la que arribem al cap d’uns vint minuts de caminar, des de la Casa de la Justícia. Nosaltres tenim l’apartament al l’Avinguda Davit Aghmashenebeli, que pren el nom del rei David IV de Geòrgia, conegut també com a David el Constructor. La majoria d’edificis que veiem son del segle XIX, i recorda algunes de les grans avingudes de París, Riga o Praga. Realment, després de la gran remodelació portada a terme en els darrers anys, i que va afectar a 70 edificacions, l’avinguda té un aspecte imponent, que l’ha portat a ser coneguda ni més ni menys que com la Petita Praga. És una zona amb força ambient i on hi ha també, una pila de bars i restaurants, curiosament, molts d’ells regentats per turcs, de manera que ens fa suposar, que a diferència d’Armènia, la colònia turca deu ser a Tbilisi, més nombrosa.

Un cop donada una última volta per aquesta zona, decidim de sopar al Mc Donald’s que hi ha just al davant de l’estació de metro. Ja tindrem dies per anar degustant el menjar georgià, i aquesta vegada és el Marc qui ha triat.

 

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE GEORGIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!