SHIRAZ. Passeig pel centre històric. De la Ciutadella a la mesquita Nasir-ol-Molk.

Shiraz, la ciutat iraní coneguda com la Ciutat dels Poetes té molt per visitar. Després de que el dia anterior haguéssim gaudit dels Jardins Eram, que formen part del Patrimoni de la Humanitat i dels jardins on es troben les tombes dels glorificats poetes Hafez i Saadi i que haguéssim acabat la jornada amb l’extasi que va suposar visitar el Chah Cheragh (no us perdeu el post) avui tenim tot el dia per gaudir del centre històric de la ciutat de Shiraz, que és francament ric en monuments.

LA CIUTADELLA, LA MESQUITA VAKIL I EL BASAR VAKIL

Després d’esmorzar al hotel Aryo Bazan on hem fet nit, comencem el nostre recorregut a peu per seguir la visita a Shiraz. En primer lloc ens acostem fins a la Ciutadella Arg-e Karim Khan, probablement el monument civil més important de la ciutat. Es tracta d’una fortificació en forma de castell que data de mitjans de segle XVIII. Les 4 torres cilíndriques que trobem a les cantonades li donen presència a la que va ser la residència de Karim Khan, el monarca de la dinastia zand que va convertir Shiraz en la capital de Pèrsia a partir del 1766. La fortalesa està construïda en maó, i decorada amb motius geomètrics tant pel que fa a les façanes com per que respecte a les 4 torres de vigilància. L’interior és una nova mostra del refinament persa amb el seu llarg estany al mig del pati. Algunes de les estances estan decorades amb maniquís que donen fe de com era la vida cortesana en temps de Karim Khan.

Sortim de la fortalesa i ens acostem fins la Mesquita Vakil, que es troba a pocs metres de distància.  Forma part de les diverses construccions que la dinastia zand va manar construir quan va agafar el poder de Pèrsia i va fer de Shiraz la seva capital. A diferència de moltes mesquites que anirem veient en aquest viatge, a la Vakil, el pati central no dona lloc a 4 iwans, si no només 2. Un era per l’estiu i l’altre per l’hivern. Crida especialment l’atenció la bellesa del iwan sud, amb les seves columnes  en espiral.

És aquesta una zona on trobem diversos monuments del mateix període gloriós de Shiraz. A més de la mesquita Vakil, trobem el basar i el hamman que porten el mateix nom.  És una pena que el Hamman Vakil ja no s’utilitzi com a sala de banys, tal i com encara ara trobem als històrics Cemberlitas o Cagaloglu d’Istambul. Ara, el Hamman Vakil s’ha reconvertit en un museu etnològic on els maniquís de cera ens documenten com era la vida als banys. La veritat és que els banys son prou interessants i estan ben conservats. També aquí, les columnes estan decorades amb espirals que acaben en capitells decorats en forma de mocàrabs. És una visita que ningú s’hauria de perdre.

De seguit entrem al  Basar Vakil,  igualment una construcció de la segona meitat del segle XVIII i obra de Karim Khan. Espectacular aquest basar que és un dels més grans i bonics del país. A més del múltiples carrerons coberts gràcies a l’ajuda de preciosos arcs fets amb maó i amb cúpules espectaculars, també de maó, sovint, el basar s’obre als diversos caravanseralls que hi ha, on actualment hi ha també botigues, però que en temps de Karim Khan era l’allotjament dels diversos comerciants que arribaven a la pròspera ciutat de Shiraz per vendre la seva mercaderia. En Reza, que ens està fent de guia pel basar, ens va explicant que la manera de vestir delata la procedència dels iranís que anem trobant. Entre d’altres, ens explica que si aquella dona es del Turkmenistan o aquell grup de joves, del Baluchistan. També ens adonem (ja ho vam veure a Teheran) la diversa manera de vestir de les dones: des de noies que porten un simple mocador que deixa veure bona part del seu cabell, fins a dones tapades de dalt a baix i vestides amb gavardina negra o dones que porten una màscara de metall a la cara. Fins i tot alguna d’elles, no posen cap problema per posar per nosaltres.

LA MADRASSA DEL KHAN, LA MESQUITA NASSIR-OL-MOLK I EL PALAU NARENJESTAN

Sortim del basar Vakil i prenem direcció sud est pel carrer Loftalikhan que ens ha de portar, en menys de deu minuts, a un altre dels plats forts del centre històric de Shiraz: la Mesquita Nassir-ol-Molk. Abans però, fem una breu parada a la Madrassa del Khan, una petita joia que es troba també al carrer Loftalikhan. Aquesta escola teològica es anterior a l’arribada de la dinastia  zand al poder, doncs data del 1615. Quatre cents anys després, la madrassa segueix més viva que mai, doncs encara ara és una escola teològica. Malgrat tot, ningú ens posa impediments en entrar al pati i fins i tot un clergue amb turbant negre ens rep i ens dona conversa. Tot i que l’escola està parcialment en obres, la seva decoració en forma d’enrajolat on hi dominen els colors blau i turquesa ens impressiona una vegada més. Per més que veiem aquest tipus de decoració, no ens cansem pas de gaudir-ne.

Tres cents metres més de carrer i ara sí que arribem a la Mesquita Nassir-ol-Molk. Quan la dinastia Qajar va arribar al poder de Pèrsia, va significar el final de Shiraz com a ciutat imperial i el seu esplendor va anar minvant. Agha Mohammad va destruir les muralles i part de la ciutat i va traslladar la capitalitat a Teheran. Era el 1791. Però després de gairebé un segle de fam i penúries, a finals de segle XIX es recupera una certa prosperitat a la ciutat, de manera que les famílies benestants escometen algunes de les millors construccions de la ciutat, com la mesquita Nassir-ol-Molk o el Palau Narenjestan que veurem més endavant. Es pot afirmar sense por a equivocar-nos que la Mesquita Nassir-ol-Molk és una de les més boniques de tot el país. Una vegada més, la preciosa decoració de la sala d’oració amb columnes, una vegada més, decorades en forma d’espiral i amb capitells aquesta vegada, amb motius vegetals, és sublim. Els arcs, que les columnes sostenen i les cúpules, amb l’enrajolat del típic esmaltat persa, fa d’aquesta mesquita una obra d’art absoluta. A més, els vitralls que donen al pati de la mesquita fan que un curiós joc de llum esclati per sobre de les catifes de la sala d’oració. Extraordinari, tot plegat.

Ni cinc minuts separen la mesquita Nassir-ol-Molk del pròxim objectiu, el Palau Narenjestan-Ghavam, que es troba al mateix carrer. És aquesta, una de les visites estrella de la ciutat de Shiraz, sense cap mena de dubte. No només pel palau, si no també pels preciosos jardins que hi ha, amb els seus rierols, fonts i estancs i sobretot, la bonica vegetació, fan que el Narenjestan  sigui un preciós recés de pau enmig de la gran ciutat. El Palau és també una obra de finals del segle XIX, quan els Qajar feia anys que havien portat la capital del país a Teheran. Només passar l’entrada, una bonica entrada amb mocàrabs al sostre ens dona la benvinguda i s’obre al excels jardí. Al final de tot, destaca el palauet, on sobretot crida l’atenció l’habitació central, la dels miralls, que en forma de balcó, dona directament al jardí. Als soterranis del palau hi ha un petit museu que visitem, però sobretot, el que ens agrada de debò és el palau i els jardins.

I amb aquesta visita, acabem el recorregut principal pel centre històric de la ciutat de Shiraz, una de les més boniques de l’Iran i que per sempre més quedarà al nostre cor. Després de dinar, encara dedicarem la tarda a passejar tranquil.lament  pels basar de la ciutat dels poetes.