Roma és, per nosaltres una de les dues ciutats més boniques d’Europa. Només Istambul li pot fer ombra en quan a monumentalitat, però també en quan a autenticitat. D’acord: París, Londres o Viena, son més polides, més ben estructurades, més modernes, i fins i tot, amb museus que res tenen a envejar als de Roma, però l’autenticitat de Roma, amb vestigis dels últims 2500 anys d’història a cada racó, a cada plaça, combinat amb una manera de fer mediterrània, desenfadada, no la trobes a cap d’aquelles ciutats.

El recorregut que presentem passa per, potser, les cinc places més boniques de Roma. Hi haurà qui trobarà a faltar la Piazza Venècia, la Piazza Colonna o alguna altre. Però, aquestes son per nosaltres les cinc places més emblemàtiques de la ciutat Eterna.

Un recorregut de tres quilòmetres i mig des de la Piazza del Campidoglio fins a Piazza Spagna, que segons Googlemaps ens portaria uns 40 minuts de realitzar a peu. Res més lluny de la realitat. Cadascuna de les places mereix no només un repòs per gaudir-la, si no, probablement una o més visites imprescindibles. Algú s’imagina anar a la Piazza de la Rotonda i no entrar al Panteó? Es per això, que el recorregut ens portarà tot el dia, això si, acabada la jornada haurem gaudit d’un dels recorreguts més bonics de la ciutat.

PLAÇA DEL CAPITOLI

És conegut que Roma es va fundar sobre set turons. Doncs bé, la Plaça del Capitoli està situada sobre un d’aquests set turons.

El sant pare Pau II va encarregar el seu disseny a un dels genis més grans del renaixement, Miquel Àngel, que dominava no només l’art de la pintura i l’escultura, sinó també el de l’arquitectura i l’urbanisme. No és exactament quadrada sinó que té una forma trapezoidal. Els treballs van durar segles. De fet, no es dóna per acabada l’obra fins el 1940, quan es pavimenta la plaça amb els dissenys originals de Miquel Àngel.

El nou disseny de Miquel Àngel canvia la orientació de la plaça, que fins llavors donava al Fòrum Romà, que a partir d’aquell moment, queda d’esquena a la plaça, que queda encarada al Vaticà, teatralitzant el canvi de poder polític des de l’Antiga Roma a la Roma papal. Per això, Miquel Àngel dissenya també la Cordonata, l’escalinata que passa a suposar l’entrada lògica a la Plaça del Capitoli.

Segons sembla, el mateix Pau II, exigeix la col.locació al centre de la plaça, de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli, feta de bronze. Actualment, l’original es troba als museus capitolins.

A la Plaça hi destaquen, tres edificis: el Palazzo Senatorio, que és la seu de l’ajuntament de Roma i que està presidit per una preciosa escalinata doble, obra de Miquel Àngel. És el palau que queda enmig i que et trobes just al pujar per la Cordonata. A esquerra i dreta, queden el Palau Nou i el Palau dels Conservadors. El Palau Nou va ser construït sobre un disseny de Miquel Àngel, mentre que el Palau dels Conservadors, ja existia, però va ser Miquel Àngel qui en va dissenyar la nova façana. Tan un com l’altre, son la seu dels Museus Capitolins, un dels més importants de la ciutat i imprescindible si es fa almenys, una estada de tres dies a Roma.

Als Museus capitolins hi trobem obres pictòriques de Caravaggio, o escultures tan emblemàtiques com l’original de Marc Aureli o la Luperca (la lloba capitolina), una estàtua etrusca que és l’emblema de la ciutat.

PLAÇA NAVONA

Un trajecte d’un quart d’hora ens porta fins la Plaça Navona, una de les més emblemàtiques de la ciutat.

La plaça és allargada, doncs pren la forma de l’antic Estadi de Domicià, que era un estadi per a competicions atlètiques de l’antiga Roma, construït l’any 85 per l’emperador Domicià i que a diferència d’altres estadis, no disposava de spina ni de llocs de sortida per les curses de quàdrigues. L’estadi, dissenyat a imatge dels estadis grecs, tenia forma rectangular i una llargada de 276 metres. Un dels seus extrems, era però, corbat.

És a partir del segle XV quan l’espai es va definint com a obra pública, però és sobretot durant el papat d’Innocenci X, amb plena ebullició de la Roma barroca, quan l’antic estadi pren la forma definitiva.

El que trobem actualment a la Plaça Navona és una autèntic escenari teatral, amb tres precioses fonts, esglésies barroques monumentals i diversos palaus. A més, és habitual, que a la Plaça Navona se situï un petit mercat de pintors. Probablement, les terrasses de Plaça Navona siguin un dels millors llocs del món per fer un descans i prendre un cafè mentre es gaudeix i s’assaboreix l’enorme escenari que es pot contemplar. Això si, de barat no en té res.

Les fonts que trobem son tres: la Font dels quatre rius, situada just al mig de la plaça i que és obra del més gran dels escultors barrocs, Gianlorenzo Bernini. És una obra d’art majúscula, que representa els quatre grans rius coneguts en aquella època: el Nil, el Ganges, el Riu de la Plata i el Danubi, i que està coronada per un obelisc de 17,6 metres d’altura, que va ser manat tallar de les canteres d’Assuan per l’emperador Domicià, entre el 86 i el 91. L’obelisc va tenir diversos emplaçaments, entre ells, el Circ Màxim, però a l’època del barroc es restaura i se situa a la plaça Navona. Les altres dues fonts (al nord, la Fontana de Neptú i al sur la Fontana del Moro), son obra de Giacomo della Porta. El moro i el dofí d’aquesta última, però, son un afegit posterior de Bernini.

Just al davant de la Font dels Quatre rius, trobem la monumental Santa Agnès en Agonia. Es tracta d’un temple barroc manat construir per Innocenci X, just en el lloc on Santa Agnès, patrona de les adolescents i màrtir cristiana de l’època de Dioclecià, va ser obligada a viure en un prostíbul (tot i que es va mantenir verge), a despullar-se i renunciar de la seva fe cristiana. Tot i que el disseny inicial és de Girolamo Rainaldi i el seu fill, Carlo, almenys la seva façana és obra de Francesco Borromini, un arquitecte d’origen suís-italià, que és reconegut com un dels màxims exponents de l’art barroc. Amb tot, després de la mort del papa Innocenci, l’obra torna a mans de Rainaldi, que ja no fa massa canvis.

Si aquesta hora us ha entrat la gana, potser sigui bona hora per dinar. I un bon lloc per fer-ho, és a una de les millors pizzeries del món, i sense dubte la més famosa de Roma: da Baffetto (Via del Governo Vecchio, 114), que es troba a quatre minuts de Piazza Navona. No us penseu que us trobareu un lloc glamurós. Just al contrari, es tracta d’una petita pizzeria, sempre plena, pel que probablement haureu de fer una bona cua per agafar taula. Això si, les pizzes son memorables. I el tiramisú, també.

PLAÇA DE LA ROTONDA

Des de la Plaça Navona no hauríem de trigar ni deu minuts en arribar a la Plaça de la Rotonda. Si parlem de la Piazza della Rotonda potser ens podem quedar tan amples. Si diem però, que aquesta és la plaça on es troba el Panteó de Roma, ja és una altre cosa. Estem parlant de paraules majors. El motiu de la confusió és que el Panteó rep també el nom d’Església de Santa Maria de la Rotonda.

Aquesta és una plaça de petites dimensions. Fa uns 40 per 60 metres i els dos monuments principals que alberga, son, la font amb l’obelisc i el Panteó.

L’obelisc de la plaça de la Rotonda és dels més petits que hi ha a Roma. Fa uns 6.34 metres d’altura i formava part d’una parella d’obeliscs del temple de Ra a Heliópolis. Ha tingut diversos emplaçaments des de que va arribar a Roma, però va ser el papa Climent XI, qui el 1711 el va situar finalment a la plaça del Panteó. Com a base, es va restaurar una font que era obra de Giacommo della Porta. Qui va portar a terme les obres de restauració va ser l’arquitecte Filippo Barigioni.

Però la gran obra de la plaça és sense dubte, el Panteó. De fet, no només és la gran obra de la plaça, si no que es tracta d’una de les grans obres que l’antiga Roma ens ha llegat. Construït el 23 abans de Crist, el Panteó és un temple dedicat a tots els Déus.

Segons la inscripció que hi ha al frontó, el primer temple hauria sigut construït per ordre de Marco Vipsanio Agripa, gendre de l’emperador August. El temple que podem veure ara, és però, una reconstrucció posterior, de cap el 123 després de Crist, manat reconstruir a l’època de l’emperador Adrià. De fet, el nou temple sembla que fa conservar part de l’antic temple. Segons sembla, el temple inicial era un temple rectangular períptere, és a dir, envoltat completament per columnes i l’actual entrada porticada del Panteó en formaria part, tot i que en el temple primerenc, l’entrada es realitzava just pel costat contrari. Era un temple de travertí, folrat en marbre.

Aquest temple inicial va patir un incendi l’any 80. Tot i que va ser remodelat per Domicià, va patir nous desperfectes en època de Trajà, de manera que el 123 es va decidir de tirar-lo a terra, gairebé per complet i construir un nou temple, tot i que com hem dit, va mantenir algunes parts de l’anterior.

Actualment, la preciosa columnata de 8 columnes de la façana, dona pas a una pronaos (amb 4 columnes als laterals), que alhora dona pas a una enorme cella circular. Sobre la columnata un fris ens explica que va ser Agripa qui va manar construir el temple; i sobre el fris, trobem un frontó triangular.

L’enorme cel.la de característiques circulars suposa una autèntica innovació a la història de l’arquitectura, doncs fins aquell moment, els temples romans havien recorregut a la fórmula grega dels temples. Sobre un enorme tambor, el Panteó es tanca amb una gran cúpula semicircular de 43 metres de diàmetre. Encara ara és la cúpula de formigó més gran que mai s’hagi construït. De fet, fins i tot la cúpula de Sant Pere al Vaticà, és una mica més petita. Una característica de la cúpula és que no és tancada, si no que s’acaba en un enorme òcul de 9 metres de diàmetre (des de la superfície no sembla pas tan gran). El raig de llum projectat des de l’òcul dóna lloc a una de les imatges més boniques de Roma. També és curiós veure que quan plou, la pluja entre al Panteó. El terra, que té forma convex, afavoreix que la pluja es desplaci als laterals del panteó, on un petit canal recull l’aigua.

El Panteó va anar patint diverses remodelacions amb el pas dels anys, fins que l’any 608, l’emperador bizantí Focas el dóna al papa Bonifaci IV, que converteix l’antic temple pagà en una església cristiana.

Actualment, el que podem veure a la cel.la correspon a la remodelació efectuada a mitjans de segle XVIII. Dins, hi trobem les tombes de Víctor Manuel II, que va ser el primer rei d’Itàlia, el seu fill Humbert i la seva dona Margarita. També Rafael Sanzio, el grandíssim pintor d’Urbino, està enterrat en el panteó. Segons sembla, va ser el propi pintor qui ho va demanar, en una època on el panteó s’havia convertit en la seu de l’Acadèmia dels Virtuosos de Roma.

Com que, encara ara, el Panteó és una església, l’entrada al recinte és gratuïta.

A pocs metres del Panteó, a la mateixa plaça es troba una de les cafeteries més cèlebres d’Itàlia: tazza d’oro, que mol i torrefacta el cafè al propi establiment. Probablement sigui aquest un bon moment per fer un petit descans i tastar el que és conegut com un dels millors cafès del món. Es pot optar per un espresso, però també per un capuccino, o perquè no, per un cafe freddo, és a dir, una crema de cafè gelada. Com a molts cafès de Roma, primer cal pagar la consumició a la caixa i després, demanar-lo al cambrer. I com molts cafès de Roma, el preu difereix enormement si el vols prendre a la barra o vols fer-ho assegut. La cafeteria té també la seva botigueta, de manera que si us voleu emportar el cafè torrefactat a casa, el podeu comprar aquí.

PLAÇA DE TREVI

El següent destí és un altre dels punts mítics de la ciutat de Roma. Cal anar per la via del Seminario en direcció a Via del Corso (un dels carrers principals del Roma), passant abans per la Plaça de Sant Ignasi. Finalment, la Via delle Muratte ens porta directament a la Plaça de Trevi, on hi destaca, és clar, la font de les fonts: la Fontana di Trevi.

El barroc romà va esculpir en aquesta petita plaça, una de les obres més sublims, i sense cap mena de dubte, la més famosa, més teatral i més gran de les fonts de Roma.

Tot i que hi havia una font més antiga, la que podem veure ara és una obra manada construir pel papa Urbano VIII. L’obra va ser encarregada a Gianlorenzo Bernini, un dels grans del barroc (el més gran, de fet), però finalment, va ser Nicola Salvi qui va portar a terme el projecte.

Els treballs van durar del 1732 al 1764 i de fet no va ser acabada per Salvi, si no per Giuseppe Pannini.

Sigui com sigui, al davant del teatre que suposa el fons del Palau Poli, amb les seves quatre enormes pilastres corínties, trobem el gran conjunt escultòric dominat per un Neptú dominador dels mars. Als laterals, les imatges de l’Abundància i la Salubritat es miren l’escena. Diversos tritons i cavalls complementen el conjunt.

Ningú pot marxar de Roma sense tirar una moneda a l’aigua, d’esquena, tot demanant un desig. Qui ho faci, sembla que té assegurat poder tornar a Roma. Per desgràcia, banyar-se a la font, com ho feia Anita Ekberg a la Dolce Vita és força més complicat, si és que un no vol passar unes hores a comissaria. A banda i banda de la plaça, hi ha diverses geladeries, ben bones totes elles. Això si, al preu que l’escenari es mereix.  

PLAÇA D’ESPANYA

Menys de deu minuts ens han de portar al final del recorregut, on ens espera una altre de les gran places de Roma: la Plaça d’Espanya. L’entrada natural a la plaça seria la Via Condotti, cèlebre per la gran quantitat de botigues de luxe i que al cap de munt s’obre a la plaça d’Espanya.

Les places de Roma, son autèntics escenaris. I en aquesta ocasió l’escenari té graderies. Es tracta de l’enorme escalinata de 125 esglaons que des de la Plaça d’Espanya et porta dalt de tot del turó on hi ha la barroca església de la Trinità dei Monti. Davant de l’església hi trobem un altre dels tretze obeliscs que hi ha a la ciutat de Roma. Es tracta de l’obelisc Sallustriano, que medeix gairebé 14 metres d’altura (amb el seu pedestal, arriba als 30). En realitat, però, aquest no és un obelisc egipci, si no que va ser construït a l’època romana imperial, a imitació dels antics obeliscs egipcis. Va prendre com a model, l’obelisc Flaminio, que actualment es troba a una altre de les grans places de Roma, la Piazza del Popolo.

A la plaça d’Espanya, però, el que destaca és la preciosa Fontana della Barcaccia, que és obra de Pietro Bernini, que va ser el pare del gran mestre del barroc, Gianlorenzo Bernini. El papa Urbano VIII va encarregar a Bernini pare la construcció de la font. Sembla ser que el seu fill Gianlorenzo hi va contribuir també al disseny de l’obra.

A un racó de la plaça també trobem el Palau d’Espanya, que és la seu de l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu. Segons sembla, és l’ambaixada més antiga que hi ha al món, i dataria de 1647.

Visitada la plaça, probablement hagi caigut la tarda, de manera que bo serà anar buscant algun lloc per sopar i descansar d’aquest recorregut, que com veieu, tot i ser de menys de quatre quilòmetres, ens pot haver portat tot el dia fer-lo.

POST-AMICS:

Comete el Mundo a Roma

Si t’ha agradar l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!