¿Que veure a Delhi en tres dies? Des del Fort Vermell de Delhi fins a la Tomba d’Humayun sabem que hi ha desenes de llocs que cal veure a Delhi. El problema és que els temps que dedica el viatger mig a Delhi és només de 3 dies mal contats, de manera que cal economitzar al màxim el temps per tenir clar que és el que cal veure, és a dir, què és imprescindible a la capital de la Índia.
És per això que hem fet la nostra llista del que veure a Delhi, tot i que a la llista adjunta caldria afegir d’altres racons i monuments importants com el Temple del Lotus o la Tumba Memorial de Gandhi, que nosaltres no vam poder visitar per coincidir la nostra visita a Delhi amb unes festes locals importants i estar el memorial tancat al públic.
Com que el post és prou llarg, passo a enumerar el que cal veure a Delhi, és a dir, la nostra llista d’imprescindibles.
QUE VEURE A DELHI. LA NOSTRA LLISTA D’IMPRESCINDIBLES.
JAMA MASJID
Tot i que la India és un país majoritàriament hinduista no son pocs els temples islàmics del país. La Jama Masjid o Mesquita del Divendres és la més important entre les diverses mesquites que es troben a Delhi i una dels monuments que veure a Delhi.
Quan Shah Jahan va traslladar la capitalitat del Imperi Mogol des d’Agra fins a Delhi va fer construir el Fort vermell com a residència i just al davant, la Jama Masjid, el lloc de culte de la religió que professava.
Shah Jahan va fundar la nova ciutat, a la que li va donar el nom de Shahjahanabad a partir del 1638 i la mesquita es va construir a partir del 1644.
Es tracta d’un temple d’extraordinàries dimensions, dissenyat de manera que al seu pati hi cabessin fins a 25.000 fidels. En canvi, la sala principal d’oració te unes dimensions molt més modestes: 61 per 27 metres; i la veritat és que quan la visitem la trobem colonitzada per fidels fent la migdiada, aprofitant la relativa frescor que l’edifici proporciona. En aquest edifici principal hi destaca una gran portada, que recorda les monumentals portades que es troben també a les mesquites d’Isfahan, a l’Iran, però aquesta vegada sense l’enrajolat típic persa. També destaquen els dos minarets a banda i banda que s’alcen fins a 40 metres d’alçada i les tres precioses cúpules bulboses. Tot plegat està construït en pedra sorrenca vermella, al igual que el Fort vermell.
FORT VERMELL
Un altres dels imprescindibles de Delhi. Si la Jama Masjid és el recinte de culte, el Fort Vermell és el palau que l’Emperador mogol Shah Jahan es va fer construir a la nova capital Shahjahanabad.
L’emperador va fer construir la seva nova residència només fundar Shahjahanabad, el 1638 i fins al cap de 10 anys no va estar acabada.
El color de la pedra sorrenca amb que es va construir el palau i les muralles que l’envolten li han donat nom a tot el recinte. Al igual que la Jama Masjid, els models islàmics es mesclen amb els hindús en la construcció de l Fort vermell, fet que es pot considerar com a prototip de l’arquitectura mogol.
L’interior del Fort Vermell està format per diversos edificis que son testimoni del refinament dels emperadors mogols. Així, entre els diversos pavellons i edificis que trobem al Fort Vermell destaquen la columnata sala de les audiències publiques (Diwan-i-Am), els apartaments privats de Shah Jahan, la sala de les audiències privades (Diwan-i-Khas) o les sales destinades a les dones. A més, entre els diversos pavellons hi trobem diversos patis i jardins, on sovint es disposava la presència de canals per on passava l’aigua, un element repetitiu durant la història de l’arquitectura islàmica i que hem vist a llocs tan diversos com Marraqueix, Granada o Isfahan.
També destaca la presència d’una petita mesquita privada, de color blanc, que evitava que l’Emperador s’hagués de desplaçar fora del Fort. Es tracta de la Moti Masjid, que no és una obra de Shah Jahan, si no del seu fill i successor Aurangzev, que de fet el va destronar i va fer-lo empresonar amb el pretext de que estava boig.
Tant el Fort Vermell com la Jama Masjid formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
.
PURANA QILA
Abans de que Shan Jahan fundés Shahjahanabad, van ser diverses les fortaleses que es s’alçaren en aquesta zona. I de fet, la Purana Qila és una de les fortaleses més antigues que hi ha a la ciutat, doncs és una obra de l’emperador afganès Sher Shah Suri, fundador de l’imperi Suri amb capital a Delhi al derrotar l’emperador mogol Humayun. A la seva mort, Humayun va tornar a ser l’emperador de Delhi.
EL GRAN TEMPLE SIJ DE DELHI. GUARDWARA BANGLA SAHIB.
En el context d’un conflicte entre l’hinduisme i l’islamisme a finals del segle XVI apareix aquesta nova religió: el sikhisme. Es considera que el fundador d’aquesta doctrina va ser Guru Nanak i que actualment és professada per uns vint milions de persones a la Índia, que suposen més del 80% de sikhs de tot el món. Els sikhs creuen en l’existència d’un sol déu i tenen un llibre sagrat, el Gurú Granth Sahib on es recull el més important de la seva doctrina, on entre altre coses es posa especial èmfasi en el que respecta a la humiltat, la compassió, la veritat, la honestedat, el pacifisme i el treball. En canvi rebutja tot el que faci referència a la cobdícia, la luxúria o l’egoisme.
La veritat és que sempre hem sentit una gran tranquil.litat en visitar qualsevol temple sikh. Sovint els creients ens han acompanyat en el nostre recorregut, ens han convidat a menjar i s’han interessat amablement per la nostre procedència i per la nostra manera de pensar.
No hi entenem massa de religions, però la veritat és que tan el sikhisme com el budisme, semblen ser doctrines, filosofies o religions ben bondadoses i apartades de qualsevol radicalitat, la qual cosa ens congratula força.
Curiosament aquest centre sikh, que no és el més important del país (el més important està al Punjab) és considerat un centre de peregrinació no només pels sikhs sinó també pels hindús.
Estem una bona estona donant una llarga volta pel voltant del llac sagrat. Per descomptat, descalços i amb cap cobert com correspon en tot temple sikh. Hi ha una galeria porticada que envolta el llac sagrat i on hi reposen els sikhs. Parlen entre ells, alguns animadament, altres amb més tranquil.litat, però ens agrada veure com no hi ha cap tipus de segregació de gènere.
Després entrem a l’edifici principal de marbre, on hi ha una sala d’oració i les cuines comunitàries on es serveix el menjar a tothom qui ho vulgui, independentment de la religió que professi.
BIRLA MANDIR
El temple de Laxminarayan o Birla Mandir probablement no sigui el temple hindú més antic ni important de la ciutat, però la veritat és que crida molt l’atenció, de manera que no dubtem a entrar en quan passem pel davant.
Aquest temple va ser construït als anys 30 del segle XX i va ser inaugurat per Mahatma Gandhi.
La façana de colors pastel i vermell és ben vistosa. A dins hi trobem diversos pavellons, així com fonts i jardins. Hi trobem a més, una pila talles que representen diverses escenes de la mitologia hindú, que és obra de centenars d’artesans vinguts de Benarès per tal de decorar el temple. I és que el filantrop hindú Baldeo Bas Birla no va escatimar en despeses per la seva construcció. El Birla Mandir té diversos Sikhares o torres, el més alt dels quals s’alça fins a 50 metres d’altura, fet que dona fe de la enorme magnificència del temple.
JARDINES LODI
Una altre de les coses que veure a Delhi. En aquest cas, un dels espais verds més grans i agradables per passejar de la ciutat de Delhi. Aquests jardins tenen una extensió de 360.000 metres quadrats i en ells hi trobem les tombes de Mohammed Shah i Sikander Lodi, a més de dos edificis més: el Sheesh Gumbad i el Bara Gumbad.
La més antiga de les tombes és la de Mohammed Shah que va ser l’últim dels emperadors de la dinastia dels Sayyids que va governar a Delhi. És una obra de 1444 i té forma octogonal.
La tomba de Sikander Lodi va ser construïda pel seu fill Ibrahim Lodi el 1517 com a tribut al seu pare. El Sheesh Gumbad seria també una tomba, encara que no se sap de qui. Va ser construïda en temps de Sikander Lodi. Podriem dir que aquestes dues son tombes bessones amb una relativa semblança entre les dues, que es troben a banda i banda d’un estanc.
En canvi, l’edifici del Bara Gumbad que és coronat per una gran cúpula no seria una tomba si no la porta d’entrada de la mesquita adjacent, que data del 1294 i que va ser construïda també en temps de Sikander Lodi.
La veritat és que el passeig entre aquestes antigues tombes és molt agradable, un autèntic recés de pau que ens sembla impossible dins d’una ciutat com Delhi. Curiosament aquest espai verd va ser creat durant l’època de dominació britànica, per la dona del governador de la metròpoli. Durant el nostre passeig pels jardins trobem diverses colles de joves que han vingut a passar l’estona als jardins i aprofiten qualsevol ombra per estar un pèl més frescos.
TOMBA D’HUMAYUN
Un altre dels recessos de pau que ens proporciona la ciutat de Delhi. Al igual que la Gran Mesquita i el Fort Vermell, el complex de la Tomba d’Humayun està construït en pedra sorrenca de color rosat i l’estil de la construcció és igualment l’estil mogol que va fer furor durant el segle XVI i que en certa manera, és una mescla de l’estil islàmic i l’hindú. Aquesta tomba està al bell mig d’un jardí, la qual cosa dona molta tranquil.litat a la visita. En aquest sentit, es considera la precursora de la tomba-jardí més bonica que mai s’hagi construït: el Tah Mahal d’Agra.
Humayun era fill de Babur, primer emperador de l’Imperi Mogol i qui el va succeir en el càrrec, sent el segon Emperador de l’Imperi Mogol. El regnat d’Humayun no va ser però un camí de roses, doncs a finals dels anys 30 del segle XVI va perdre el regnat a mans de Sher Shah Suri, de la dinastia afganesa dels Suri. No va ser fins després de la mort d’aquest, que Humayun va recuperar Delhi. Entremig, Humayun va haver de fugir a Agra, per anar a parar finalment a Pèrsia, on va trobar la protecció del Shah.
Humayun va morir el 1556 i va ser la seva esposa qui va ordenar la construcció del seu mausoleu, que de fet, també està enterrada al complex, que actualment forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
La Tomba d’Humayun té una estructura octogonal coronada per una preciosa cúpula blanca. L’edifici té dues plantes i la veritat és que el color rosat, mesclat amb el blanc marbre i la seva simetria imponent, enmig d’un preciós jardí, donen lloc a una de les estampes més extraordinàries de la ciutat.
Al mateix complex hi trobem algunes tombes més, entra la que destaca la original Tomba d’Isa Khan. Octogonal, de dos pisos, envoltada d’arcs i amb una esplèndida cúpula, aquesta tomba no passa desapercebuda.
TUMBA DE SAFDARJANG
Un altre dels edificis imponents de Delhi és aquesta tomba, que tot i les evidents semblances amb la Tomba d’Humayun és força posterior, doncs va ser construïda el 1753 pel seu fill. Segons sembla, Safdarjang era un alt dignatari de la cort, però no pas l’Emperador, tot i que la magnificència de la seva tomba ho facin suposar.
Al igual que la Tomba d’Humayun, la de Safdarjang és una tomba-jardí, és a dir, el complex del mausoleu (que conté una segona tomba de la que es desconeix amb certesa la seva pertinença, però que probablement hauria estat el lloc d’últim repòs de la seva esposa) està situat enmig d’un relaxant jardí.
I com la d’Humayun, la pedra sorrenca és el material més utilitzat per a la seva construcció. La seva estructura recorda a la d’una mesquita, amb una bonica cúpula bulbosa blanca que corona l’espai central i quatre minarets a cadascun de les quatre cantonades.
Es pot dir que si be la tomba d’Humayun suposa l’inici d’aquest tipus de construccions, la de Safdarjang suposa l’evolució final.
Al davant del mausoleu hi trobem un estanc allargat, que recorda el que hi ha al Taj Mahal d’Agra i que al igual que aquell, reflexa l’edifici principal donant lloc a una bonica imatge. Això, quan hi ha aigua, perquè quan el visitem nosaltres, l’estany està sec.
QUTUB MINAR
L’última de les visites imprescindibles que veure a Delhi és també una de les més importants. El Qutub Minar és ni més ni menys que l’edifici islàmic més antic de Delhi i el minaret de maó més alt del món. Mèrits suficients com perquè formi part del Patrimoni de la Humanitat.
El Qutub Minar però no està sol, si no que forma part del que s’anomena Complex Qutub, on a més del minaret en qüestió en trobem un altre d’inacabat (el Alai Minar que es va quedar en 24 metres tot i que la idea inicial era que superés en alçada el Qutub Minar).
També trobem aquí, la mesquita Quwwat-ul-Islam, que va ser iniciada el 1190 i que va ser la primera mesquita construïda a la Índia.
Però se’ns dubte l’estrella del complex és el Qutub Minar. El minaret s’alça fins els 72,5 metres i té un diàmetre a la seva base ni més ni menys que de 14,3 metres. A mida que va alçant-se, el diàmetre es va fent més petit i al capdamunt s’ha escurçat fins els 2,7 metres.
Qutb-ud-din va ser el primer Sultà de Delhi i fundador de la dinastia dels esclaus o mamelucs. De fet Qutb-ud-din, que de petit havia estat diverses vegades venut com esclau, va proclamar-se Sultà d’Afganistan, Pakistan i la Índia. I va ser ell, quan es va proclamar Sultà de Delhi i va desplaçar la capital del seu regnat des de Lahore fins a Delhi, qui va manar construir el minaret amb la intenció de superar en altura al minaret de Jam que es troba a l’Afganistan i que té 65 metres d’altura.
I per bé que el Qutub Minar va acabar superant l‘altura del minaret afganès, no va ser pas durant el sultanat de Qutb-ud-din, doncs la obra no es va finalitzar fins el 1368.
En fi, que aquí deixo la llista de les coses que veure a Delhi, una llista sens dubte inacabada, doncs a les visites descrites s’hi poden afegir un munt més.