NIÇA. Que fer a Niça en 1 dia.

Durant el nostre viatge de 4 dies per la Costa Blava Francesa ens hem reservat mig dia per visitar Niça. Havíem arribat 3 dies abans en un vol d’Easy Jet provinent de Barcelona. El viatge a Niça és ràpid, doncs en una hora vam aterrar a l’aeroport de la capital de la Costa Blava, però vam dedicar els tres primers dies a recórrer Mónaco, Menton, Grasse o Cannes i ens hem reservat l’últim per visitar Niça, de manera que ens plantegem que fer a Niça en les 8 o 10 hores que ens queden abans no prenem el vol de tornada.

I la veritat és que la ciutat de Niça dona per força més que per mitja jornada llarga, doncs quan ens plantegem què veure a Niça en 1 dia, de seguida ens adonem que la nostra visita a Niça quedarà massa curta i que haurem d’obviar alguns dels millors museus de la ciutat, com el Museu d’Art Modern i Contemporani o el Museu Chagall, que hauran de quedar per una altre vegada.

VISITA A LA CIUTAT DE NIÇA: LA VELLA NIÇA.

La nostra visita a Niça comença als Jardins d’Albert I, just al costat de l’Avinguda Verdun. Es tracta d’una petita zona enjardinada, amb un petit amfiteatre al mig, el Teatre de Verdure que és seu de concerts estivals. De seguida ens creuem amb el modern i enorme Arc 115°5 , una monumental escultura que va ser instal.lada el juliol de 1988, obra de Bernard Venet i que té 19 metres d’altura per 38 de longitud i pesa 24 tones. A ningú deixa indiferent.

Passat l’arc ens trobem amb el que és potser el centre de la ciutat de Niça: la Plaça Massena. En aquesta plaça hi trobem les escultures de Jaume Plensa, Conversation a Nice. Son 7 persones assegudes a gatzoneta, que nosaltres recordem haver vist ja a d’altres llocs, per exemple, a Erevan. Aquestes figures de resina, estan situades a 12 metres d’alçada, i s’il.luminen cada nit. La plaça és molt harmoniosa. A la part sud de la mateixa hi trobem la Fontana du Soleil, obra d’Alfred Janniot i cap a l’est, la plaça dóna lloc al que es coneix com a Promenade des Arts, que després visitarem.

Baixem però, cap el sud de la plaça, per la Rue de l’Opéra per endinsar-nos als carrerons de la Vieux Nice, és a dir, la Vella Niça, on hi trobem el nucli fundacional de la ciutat i que és plena d’estrets carrerons, amb edificis nobles, petits palaus, esglésies barroques, preciosos cafès o petites gelateries.

Al girar pel carrer Sant François de Paula ens trobem de seguida amb la façana de la Òpera de Niça, que destaca per la seva columnata rosada. Està situada on abans s’alçava el Teatre Reial, que va ser víctima d’un incendi. Data del 1884. 

Seguim uns metres més enllà, i el carrer s’obre a una espai allargat, que és conegut com a Cours Saleya, i on al bell mig hi destaca un mercat de flors i d’aliments. Una vegada més ens entretenim a donar una volta al mercat, que és ple de productes artesanals com formatges i embotits. No ens podem aguantar i compro tres llonganisses farcides de bolets i trufes, que francament, estan delicioses. El pare, compra uns sabons artesanals.

Al davant del Cours Saleya hi ha la Plaça Pierre Gautier on hi destaca la façana d’un gran edifici: el Palau de Prefectura. Com que la nostra visita a Niça coincideix amb les Jornades Europees del Patrimoni, la Prefectura és oberta al públic i a més, de franc, de manera que podem gaudir d’un recorregut per les nobles estances d’aquest palau del segle XVII, que va ser construït per ordre dels ducs de Sabòia, però que des de 1860 és la seu de la Prefectura del departaments dels Alps Marítims a la que pertany la ciutat de Niça. Hi ha diversos salons que ens semblen extraordinaris, dignes d’alguns dels millors palaus reials. Des de la galeria porticada del tercer pis de la Prefectura es gaudeix d’unes precioses vistes del Cours Saleya i al Mercat.

Quan baixem de la Prefectura no podem entrar a la Capella de la Misericòrdia, una petita construcció barroca, doncs és tancada. Ens hem de conformar amb la seva façana, tot i que ens han dit que l’interior gòtic és esplèndid i que és una de les més boniques de la ciutat de Niça.

Seguim caminant pels estrets carrerons de la Ciutat Vella, on tot i que encara és d’hora per dinar, els preciosos restaurants que trobem continuament ens fan obrir la gana. Volem aprofitar el dia, i de moment ens aguantem una estona més. Després de passar pel davant de la torre del rellotge del barroc Palau Rusca, ens acostem ara fins la Catedral de Santa Reparata, que es troba a la Place du Rosseti. Es tracta d’un enorme temple barroc de planta cruciforme que data de mitjans de segle XVII. La veritat és que l’interior del temple és esplèndid, amb un barroc exultant que ens deixa meravellats, per be, que una part de l’església està ara mateix tapada per restauració. 

Al sortir de l’església ens encaminem fins a la Gelateria Fenocchio, una dels clàssics de la ciutat de Niça i de la que tenim molt bones referències. I deu ser veritat que els gelats son bons de debò, perquè de les diverses gelateries que hi ha a la zona (a la mateixa plaça Rosseti) sorprèn que mentre a Fenocchio hi ha cua, a les altres no hi ha ningú. El gelat de dues boles ens servirà per aguantar una mica més. Boníssim, per cert.

Encara amb el gelat a la mà, ens acostem fins l’església dels Jesuites que es troba al cap d’avall de la Rue de Jesus. El temple, també barroc, data igualment de mitjans del segle XVII. Per tal de visitar-lo ens hem de tornar, doncs encara tenim el gelat a mitges. El barroc és aquí encara més expressiu, per bé que la poca llum que hi ha en aquest moment a l’església, no ens permet gaudir del temple en total plenitud.

L’església del Gesú fa cantonada entre la Rue de Jesus i la Rue Droite que seguim ara per trobar-nos amb un dels edificis més sorprenents de la ciutat: el Palau Lascaris, que es troba al número 15 de la Rue Droite. La façana del palau no ens faria pensar mai que es tracta d’un palau tan extraordinari. I a més, la visita és gratuïta. Aquest palau és sens dubte, el més gran i sumptuós de la Ciutat Vella de Niça. Pertanyia a la família Lascaris-Ventimiglia, que formaven part de l’alta noblesa del segle XVII. Els Comtes de Lascaris-Ventimiglia, que van ser els que van ordenar la construcció del palau, eren nebots del 57è Gran Maestre de la Ordre de Malta. El palau està ordenat al voltant de dos petits patis. La decoració barroca, ja des de l’escala d’entrada es mostra extraordinària, però el virtuosisme encara es multiplica a l’interior. Els temes mitològics dominen les pintures dels sostres. A més hi trobem valuosos tapissos, pintures i tot tipus d’objectes decoratius a més d’una bonica col.lecció d’instruments antics. Una visita imprescindible.

DE LA CIUTAT VELLA DE NIÇA A LA PROMENADE DES ARTS

Seguim caminant pels petits carrerons d’aquesta zona, fins que deixem la Ciutat Vella al arribar a la Gran Plaça Garibaldi. Es tracta d’una ample i bonica plaça porticada que va ser construïda el 1792 per ordre de Víctor Amadeu III de Cerdenya i que porta el nom de l’heroi de la Unificació Italiana, que va néixer a la ciutat de Niça el 1807. Al mig de la plaça hi trobem l’estàtua de Garibaldi. Mentre el pare s’asseu a un dels bancs de la plaça, la Dolors i jo pugem a la Capella del Sant Sepulcre o dels Penitents Blaus que es troba en un pis. Es tracta d’una petita capella, que va ser construïda el 1782 sota el disseny d’Antoine Spinelli. Tot i que es tracta d’una capella senzilla, ens va sembla força interessant i que conserva un cert aire místic que no hem trobat en les altres esglésies de la ciutat de Niça. Els penitents blaus, vestits com a tals, demanen ajuda per acabar la restauració de la capella.

La plaça Garibaldi s’obre per la seva sortida oest cap a la Promenade des Arts, un llarg passeig, que l’alcalde Jacques Medécin va decidir de crear a la dècada dels 80 del segle XX i on hi destaca l’enorme Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça, del que ens han parlat força bé, i a més, és gratuït. No tenim temps per visitar el museu, però sí per pujar a la terrassa de les escultures, on entre d’altres, trobem una de les clàssiques obres de d’Alexander Calder.

Una mica més amunt, seguint per la Promenade des Arts, ens trobem la curiosa escultura Tete Carrée, una enorme cara gris de trenta metres d’altura, que a la seva part superior es transforma en un cub de 14 metres de cantó, obra de l’escultor Sacha Sosno. Està situat a les dependències de la moderna biblioteca Louis Nucera, que va ser inaugurada el 2002 i que ens quedem amb les ganes de visitar per ser diumenge. 

I encara més enllà de la biblioteca, trobem l’Acròpolis, que no és si no el Centre de congressos de la ciutat de Niça, que era molt modern en el seu moment, però que sembla que ha quedat ara una mica envellit.

Ara sí, és hora de dinar, de manera que ens acostem novament a la Vella Niça, que tenim a menys de cinc minuts a peu. Decidim menjar en una de les moltes terrasses que hi ha a la zona. Mengem diversos pastissos que sembla que son típics d’aquesta zona, entre ells, un boníssim pastís d’espinacs. I també provem la socca, que segons ens expliquen és una de les especialitats de Niça, per bé que sembla que els orígens els tindria a la zona de la Ligúria italiana. La socca està feta a base de farina de cigrons i oli d’oliva i s’assembla a un crep, doncs és ben prim. La massa es reparteix en una enorme paella metàl.lica que pot fer fins un metre de diàmetre i es fa al forn. Val a dir, que tot i que es deixa menjar, no és precisament una delicatessen.

EL TURÓ DEL CASTELL DE LA CIUTAT DE NIÇA

Havent dinat ens acostem fins el Turó del Castell de la ciutat de Niça que es troba ben a prop de la ciutat vella. Per unes pujades força costerudes arribem fins dalt de tot del turonet. Allà trobem un enorme i preciós cementiri, de fet dividit en dues parts: un cementiri cristià i un cementiri jueu. A tota aquesta zona li diuen el Parc del Castell i és coronat a la part més superior per una bonica cascada artificial, que és una obra del segle XIX que canalitza el desviament del riu Vesubi. Per darrera de la cascada, es puja a un mirador des del qual les vistes de les platges de Niça i de fet, de tota la ciutat de Niça son esplèndides. Des del mirador reconeixem la Promenade des Arts, tota la Vella Niça amb la Catedral i la Promenade des Anglais, l’enorme passeig marítim que queda just al davant de les platges de Niça i que nosaltres no podrem visitar, per manca de temps.

Així acaba la nostra visita a la ciutat de Niça. Ens ha mancat temps per gaudir d’algun dels molts museus, del passeig marítim o de les platges de Niça però quan has de triar què fer a Niça en un dia, cal escollir, i sobretot descartar. El viatge a Niça i a la Costa Blava ha tingut un preciós final.