Petra, l’extraordinari parc arqueològic de Jordània és un dels enclavaments més espectaculars que un viatger es pugui trobar arreu del món. Mítica com poques ciutats del món antic, el nom de Petra, com el d’Angkor, Machu Pichu o Bagan, ressonen al cap de qualsevol amant de l’arqueologia i es converteixen en un dels objectius més preuats de qualsevol viatger. Un d’aquells 10 llocs al món, que se’ns dubte cal visitar, ni que sigui una vegada a la vida. Petra forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

QUI EREN ELS NABATEUS

Petra va ser la capital del regne dels Nabateus un poble que es va establir a l’antiga Palestina i que va tenir la seva època de màxima esplendor entre els segles IV aC i I dC. Segons sembla, els nabateus eren un dels grups arameus de caràcter nòmada que van lluitar contra els assiris de Tiglatpileser III (per saber més sobre els assiris, premeu aquí). També el sobirà fenici Antígon va lluitar contra els nabateus (cap el 312 aC) que es van acabar refugiant a Petra, on es van establir i van crear una societat pròspera.

Els nabateus van patir diverses envestides al llarg de la història, com la conquesta per part de Roma, el 64 (tot i que Petra es va mantenir amb una certa autonomia) i la final annexió a Roma, en temps de Trajà, després de la mort de l’últim rei Nabateu,  Rabbel II Soter

La ciutat de Petra es va abandonar cap el segle VIII i poc a poc va anar caient en l’oblit del temps. La llegenda, però es va perpetuar i els diversos pobladors locals sempre van saber de l’existència de la ciutat. No va ser fins el 1812, quan l’explorador d’origen suís, Johann Ludwig Burckhardt va redescobrir Petra per al món occidental. Aquest profund coneixedor del món àrab i l’islamisme va ser a més, un dels primers europeus en entrar a les ciutats santes de la Meca i Medina i va ser el redescobridor dels temples d’Abu Simbel, a Egipte.

Segons sembla, per poder realitzar tots aquests viatges, es va fer passar per musulmà, fent-se anomenar Xeic Ibrahim Ibn Abdallah. Així es va guanyar la confiança de les tribus àrabs de la zona, que el van portarfins Petra.

VISITAR PETRA

L’entrada a Petra és potser la més espectaculars de totes les entrades que a un monument o recinte arqueològic es pugui fer.

A la ciutat de Petra, que està construïda sobre la mateixa pedra, s’hi arriba després de recórrer el que coneixem com el Siq, un estret i profund congost, d’un quilòmetre i mig de llargada i amb unes parets verticals que s’aixequen a més de 200 metres. Hi ha zones d’aquest congost, on l’amplada és només de dos metres. En aquest trajecte podrem descobrir ja algunes tombes que es troben a les parets del congost, així com un extraordinari conducte canalitzador de l’aigua (que a vegades era recobert de ceràmica), que els nabateus van construir per tal de fer arribar l’aigua des dels diversos manantials de la zona fins la ciutat. El domini de l’aigua va ser de vital importància per devenir de la ciutat, doncs en certa manera, va contribuir de forma decisiva a l’establiment de les tribus nòmades en una zona de baixa pluviositat. Aquests conductes i aqüeductes, van contribuir també a la caiguda dels nabateus a mans del romans, quan aquests van assetjar la ciutat i van tallar el subministrament d’aigua per tal d’aconseguir la rendició dels nabateus. Així, el 64 aC, el general romà Pompei va conquerir la ciutat i la va annexionar a Roma, tot i que l’imperi va donar a Petra una certa autonomia a canvi de pagar impostos i tributs a la metròpoli.

Un cop recorregut el Siq, s’obre una esplanada que ens deixa a la vista  un dels monuments més extraordinaris de la antiguitat: el Khazné o Tresor, una extraordinària construcció esculpida directament sobre la pedra, que té una altura de 40 metres i una amplada de 28, de formes clarament helenitzants.

Aquesta construcció es tractaria d’una tomba reial o un temple. La façana té 2 nivells. A l’inferior, que fa 12 metres d’altura, hi destaquen les 6 columnes que sostenen el frontó. Als cantons, entre la primera i segona columna, i entre les dues últimes, hi havia segles escultures, que avui es conserven en molt mal estat i que correspondrien als fills de Zeus, Cástor i Pólux. La porta central dona lloc a una estança buida. Al nivell superior del Tresor també hi ha 6 columnes i tres falses glorietes. La central, és rodona i està coronada per una cúpula en forma d’urna i amb una àliga al seu cap de munt. Les tribus beduïnes es pensaven que en aquestes urnes hi havia amagat un tresor, motiu per el qual van disparar aquest tholos, amb la idea de poder alliberar-lo. El resultat dels trets es pot veure des de baix. Les glorietes laterals son quadrades, i enlloc de ser coronades per una cúpula,  son coronades per l’inici d’un frontó, que queda interromput en la part central, per la cúpula rodona del tholos central. L’efecte escènic és enorme.

Seguint el trajecte que porta cap al Ninpheum i la Via columnata, i després de passar per diverses zones de tombes, arribem al teatre. És tracta d’un teatre inicialment construït en època nabatea, del segle I, i que podia donar cabuda a uns 3000 espectadors. Per la construcció, s’aprofita la mateixa disposició de la roca, doncs va ser tallat en ella. Els romans, cap el 106 van ampliar la capacitat del mateix fins als 8000 espectadors.

Pràcticament al davant del teatre, destaquen tot una sèrie de tombes esculpides totes directament al penya segat. Son les diverses Tombes Reials, que impressionen per la seva majestuositat, tot i que pel fet de que la pedra sorrenca és una pedra molt modelable, però també dèbil, estan parcialment erosionades. Els diversos colors rogencs de la pedra i les diverses vetes de diferents tonalitats son tan boniques com les pròpies tombes.

Una mica més endavant cal girar cap a l’esquerra per agafar direcció oest. Estem a la via columnada, que devia ser el carrer principal de Petra i que porta fins l’Arc de Trajà, d’època romana. Al cap de munt d’aquesta via hi trobem també el principal dels temples nabateus, el Qasr al-Bint.

Un altre dels punts culminants de la visita a Petra és l’ascensió fins al que es coneix com el Monestir o Al Deir. Es tracta d’un dels edificis més grans de l’antiga ciutat nabatea, doncs té una amplada de 50 metres i una altura de 45, i al igual que el Tresor, està enterament esculpit a la pedra. És una construcció que data del segle I,  i que va ser erigida en honor del rei Obodas I. La seva disposició, en estil clàssic nabateu, que com hem dit, té moltes característiques derivades de l’art hel.lènic, recorda molt a la del Tresor, però més ample i més baix. La seva façana té també 2 nivells. Al inferior hi ha 8 columnes. Entre les 2 primeres i les 2 últimes, hi ha una fornícula buida. Entre les 2 centrals, la porta. Al nivell superior hi trobem, al igual que al Tresor, tres glorietes. La central, de forma cilíndrica i les laterals, quadrades. Al tholos central hi trobem també una cúpula en forma d’urna.

Per pujar  al Monestir cal prendre un caminet una mica escarpat amb uns 800 esglaons. L’ascens es pot fer caminant (com vam fer nosaltres i trigues uns tres quarts d’hora) o en ase. No sé pas que és més perillós, perquè els que anaven en ase feien uns crits que deu ni do. En aquesta zona hi ha diversos miradors per gaudir del paisatge des de dalt. Extraordinari.

La veritat és que la visita a Petra difícilment defrauda. Quan sortim del Parc Arqueològic som conscients que hem visitat un dels paratges més extraordinaris que coneixerem al llarg de la nostra vida.

ALGUNES DADES PRÀCTIQUES. PREU DE L’ENTRADA A PETRA.

Tot i que nosaltres vam visitar Jordània en un viatge organitzat que vam escollir gràcies a una bona oferta (com també vam fer, en el seu moment, amb Síria), és relativament fàcil acostar-se a Petra des d’Amman, la capital del país. L’empresa Jett Bus disposa d’autobusos que fan diàriament el trajecte a les 6.30 del matí, tenen un cost de 8 JD (preus de 2014) i surten de l’estació Abdali. L’autobús arriba a les 10.30 del matí. Els que van el sentit contrari, surten de Petra a les 16.00. També hi ha minubusos que fan el trajecte Amman-Wadi Musa (que és la població més propera a Petra). Hi ha diverses sortides des de l’estació Mujamaaa Janobi i el preu es de 5 JD.

L’entrada a Petra no és cara: és caríssima. De les més cares que hi ha al món per un monument, fet que deixa a les clares que les autoritats del país estan disposades a esprémer al màxim la gallina dels ous d’or. A preus de 2014, l’entrada per un dia te un cost de 50 JD (52 euros al canvi); l’entrada dels 2 dies, 55 JD. Però l’entrada és encara més cara pels que visiten Petra sense fer nit al país, és a dir, entrant des d’un país veí per visitar Petra i entornar-se’n. Ni més ni menys que 90 JD, gairebé 100 euros!

QUANTS DIES SON NECESSARIS PER VISITAR PETRA.

Nosaltres vam visitar el jaciment en un dia sencer. Probablement si es fa nit a Wadi Musa i es torna a l’endemà es pugui gaudir de la ciutat nabatea amb més calma, arribar a alguns miradors que al primer dia no s’haurà tingut temps i revisitar els punts més emblemàtics apreciant-ne millor els detalls. No en tenim cap dubte. Ara bé, Petra, tot i ser un dels top 5 de l’arqueologia mundial, no té l’extensió d’Angkor i penso que si s’aprofita bé el dia (a l’estiu, obre de 6 del matí a 6 de la tarda), s’hauria de tenir suficient amb un dia.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!