Ben a prop de la ciutat iraní de Shiraz hi ha les runes de la capital d’una de les civilitzacions més esplendoroses que mai hagin existit: Persèpolis, la capital de la Pèrsia aquemènida, des dels temps de Darius I fins que va ser conquerida per Alexandre el Gran, al cap de dos segles.
Visitar Persèpolis és d’aquells punts que tenim gravats a foc tots aquells viatgers interessats en les antigues civilitzacions. A l’alçada de la Angkor, Roma, Machu Pichu, Luxor o Babilònia, Persèpolis és no només el nom de les runes de la capital d’un antic imperi (un dels més gran que mai han existit) si no un mite en si mateix.
Hem agafat un vol de bon matí des de Teheran, la capital d’Iran i quan sortim de la zona d’arribades ens està esperant en Reza amb el seu cotxe, per tal de portar-nos directament a Persèpolis, que està a uns 60 quilòmetres i una hora de cotxe.
L’emoció puja a mesura que ens acostem al nostre destí i es dispara quan ja tenim les entrades a les nostres mans. Durant una mica més de dues hores descobrirem pam a pam aquesta antiga ciutat, que va ser manada construir per Darius I, quan el 512 a.C. va decidir que traslladaria la capital des de Pasargada fins a Persèpolis, que literalment, vol dir, ciutat dels Perses.
En qualsevol cas, sembla ser que Persèpolis va ser una espècie de capital cerimonial, una residència d’estiu i primavera una mica allunyada dels centres de poders que es varen mantenir a Susa, Ecbatana o Babilònia.
Darius I, que va fundar la ciutat hauria sigut el constructor de les muralles i dels primers palaus, com l’Apadana i el Tachara, així com la Sala del Tron. Però els següents reis aquemènides, com Jerjes I i Antejerjes I van continuar amb les obres de la capital aquemènida. Segons diversos texts antics que s’han conservat, va ser Alexandre el Gran qui va conquerir la ciutat el 331 a.C. i la va destruir el 330. Segons sembla, la va fer cremar, potser com a revenja de la derrota que Jerjes I habia ocasionat a Atenes, molts anys abans.
L’arquitectura persa beu de les diverses civilitzacions conquerides, entre elles la Jònia (com es pot veure en les grans sales hipòstiles), la egípcia o la mesopotàmica (com per exemple en els vidres esmaltats que ja hi havia als palaus de Susa).
Però el que realment impressiona encara ara al viatger, i que probablement deixava bocabadat fa més de 2500 anys a tothom qui visitava els palaus, son la enorme decoració a base de baix relleus que trobem a les parets de la majoria de palaus, així com a les escales d’accés als mateixos. Detalls de gran finesa que representen a tots els pobles sotmesos als perses, amb els seus vestits originals o els regals que els feien i que són d’una bellesa que només es pot relacionar amb els baixos relleus dels palaus assiris i que ara estan distribuïts als més importants museus del món.
L’enorme complex està elevat per una gran terrassa artificial d’uns 450 per 300 metres i que té una altura d’uns 14 metres. Per pujar a la terrassa cal pujar la gran escalinata cerimonial, simètrica i de dos trams. Era una escalinata poc empinada que permetia que es pugés a cavall.
Un cop a la terrassa el primer que trobem és la Porta de totes les Nacions o de Jerjes I, emmarcada per dos enormes toros alats, els lammasus, de claríssima inspiració assíria i que recorden amb gran precisió els dels palaus de Nínive o Asur, a l’actual Iraq, però que actualment es troben repartits entre Berlín, Londres, Paris i Nova York. Si es tira pel dret, se surt per la sortida est de la Porta de les Nacions, també emmarcada per dos lammasus, i que porta a la Via de les Processons, mentre que si se surt per la sortida sud, et dirigeixes directament a l’Apadana.
La Via de les Processons ens porta cap a la Porta Inacabada, que rep aquest nom perquè no estava acabada quan la ciutat va ser conquerida per Alexandre i que gira en 90 graus dirigint-se al Palau de les 100 columnes.
Aquest Palau de les 100 columnes, o Saló del Tron era el més gran del recinte i feia uns 70 metres de costat. Lamentablement només queden les bases de les columnes, que sembla que feien uns 18 metres d’altura.
Vist aquest Palau, girem direcció oest per trobar-nos amb l’Apadana , que potser era recinte més impressionant que hi havia a Persèpolis. Queden de peu, 13 de les 36 esveltes columnes de 20 metres d’altura. Per tal de pujar a l’Apadana, hi havia unes enormes escalinates, al nord i a l’est (la primera que ens trobem de front), que contenen una de les més grans decoracions que la història de l’art ens hagi deixat. Les diverses nacions sotmeses es presenten davant dels reis aquemènides amb els seus regals. Els artistes van representar amb enorme delicadesa la fesomia, els vestits, els regals i tot el que caracteritzava cadascun dels pobles . Animals representatius de cada zona són també descrits. Medes, bactrians, armenis, babilonis, etíops,…tots els pobles desfilant davant els Perses. Altres relleus mostres lleons, signe de valentia dels reis, atacant cavalls.
Al sud de l’Apadana trobem el Palau de Darius o Tachara. La seva entrada, pel sud es feia a través d’un pòrtic, després de pujar per una doble entrada. Els baix relleus també son de preciosa factura en aquesta escala, representant, entre d’altres a medes, sogdians i silicis. Jerjes I i Antajerjes III van ampliar el Palau i afegir una segona escala que donava al oest.
Quan portem aproximadament una hora i mitja descobrint les diverses dependències de Persèpolis estem ja una mica perjudicats. Va molta calor, el sol cau a pic, i fa molta estona que no bevem aigua. Se’ns fa estrany no trobar venedors d’ampolles d’aigua i records al mig del recinte, de manera que ens hem d’acostar a un petit bar per comprar unes ampolles d’aigua gairebé gelada i per descansar uns minuts abans d’acostar-nos a les tombes reials.
L’esplanada on se situa Persèpolis està emmarcada per una enorme formació rocosa, el Kuh-e Ramat. I és en aquesta localització on trobem les tombes reials d’Antajerjes II, Antajerjes III i Darius III, l’últim rei aquemènida. Son tombes esculpides directament a la roca, que recorden les construccions nabatees de Petra. Columnates, frisos i escultures esculpides a la roca simulen ser la façana d’un palau. Tot i que les tombes són realment espectaculars, no arriben al mestratge de les que trobarem d’aquí una estona a Naqsh-e Rostam, a pocs quilòmetres de Persèpolis , on hi ha les de Darius I, Jerjes I, Antajerjes I i Darius II.
Cal estar una mica en forma per pujar a les tombes, per tan la visita d’elles com les enormes vistes que del complex de Persèpolis es gaudeixen des de dalt, fan la que l’ascens sigui recompensat.
Marxem de Persèpolis ben contents per haver pogut conèixer un dels centres de poder més importants del món antic, direcció precisament cap a Naqsh-e Rustam, per conèixer l’última morada d’alguns dels reis aquemènides que van erigir aquesta fabulosa ciutat.
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!