LLAC OHRID: la jòia cultural i natural de Macedònia

A uns 200 quilòmetres de Skopje, la capital de Macedònia, en direcció sud i fent frontera amb Albània, hi ha un dels paratges més bonics d’Europa i alhora, més desconeguts pel viatger occidental, que arriba amb comptagotes a aquesta zona dels Balcans orientals.

El llac d’Ohrid és potser la joia de la corona dins del turisme macedoni, un lloc ideal per descansar relaxadament mentre es dóna una volta pel llac o t’hi banyes, alhora que pots gaudir de l’extraordinària arquitectura bizantina de les seves esglésies o pot fer alguna excursió propera, com la que et porta al preciós cenobi de Svetli Naum.

Hem arribat a Ohrid des d’Skopje en cotxe de lloguer. Tot i els 200 i pocs quilòmetres que separen les dues poblacions, hem trigat tot el dia en fer la ruta, perquè hem aprofitat per fer diverses parades per tal d’aprofitar el dia. En ruta, hem visitat Tetovo, per veure la seva fabulosa mesquita pintada i l’Harabati Baba Tekke, una de les seus dels derviches (una cofradia sufí d’origen turc). També hem parat al Monestir Ortodox de Joban Bigorski, al vell mig del Parc Nacional Magrovo i que té un dels iconostasis més extraordinaris del país. Finalment, abans d’arribar a Ohrid, hem fet una parada al monestir per monges Rajcika, que disposa d’uns preciosos frescs a la seva església, com una de les mateixes monges ens ha mostrat.

Ha estat bona idea fer aquestes parades, que ens han agradat molt, però quan arribem a Ohrid, la població més gran del llac homònim és ja mitja tarda.

Probablement sigui Ohrid el destí turístic més important del país. De manera que tot i que poc a poc, la oferta hotelera va millorant, en temporada alta, l’alta demanda fa que els preus de l’allotjament no siguin precisament barats. Hi ha però força particulars que lloguen habitacions, de manera que això és el que hem fet nosaltres, llogar una habitació per les tres nits que volem estar a Ohrid.

El preciós centre històric de Ohrid, dominat per la gran quantitat d’esglésies (la majoria antigues esglésies bizantines), i l’increïble emplaçament, just a la riba d’un dels llacs més bonics del món, ha fet que Ohrid hagi sigut inclòs dins la llista del Patrimoni de la Humanitat. De fet, Ohrid és un dels 28 llocs que té el títol de lloc Cultural i de lloc Natural Patrimoni de la Humanitat.

La ciutat de Ohrid es remunta a la prehistòria. Des del Neolític la zona hauria estat habitada, però posteriorment, sembla que van ser els iliris els que van fundar la ciutat i després, macedonis i romans en van fer un enclavament important. La via romana coneguda com a Via Egnatia, que unia el Mar Adriàtic amb l’Egeu, passava per l’antiga Ohrid, coneguda en aquell temps com a Lychnidos. Els primers segles de la cristiandat van ser una època convulsa, i va ser aquesta zona precisament, una de les primeres on la religió cristiana es va anar obrint pas. Amb la divisió de l’Imperi Romà, a finals del segle IV, Ohrid es queda en zona bizantina i passa a ser seu del bisbat. En els segles següents la importància de la ciutat és cada vegada major. Prova d’això és que el Monestir de Sant Pantaleó d’Ohrid és considerat com un dels primers centres d’ensenyament d’Europa i va ser fundat per Sant Climent d’Ohrid, deixeble de Cirili i Metodi, els dos importants monjos, coneguts com a deixebles dels eslaus, que són considerats com els inventors i desenvolupadors de l’alfabet glagolític, el més antic dels alfabets eslaus. San Pantaleó va arribar a tenir fins a 4000 estudiants i va ser un focus cultural importantíssim.

La ciutat va ser conquerida pels otomans, com bona part dels Balcans, de manera que molts de les seves esglésies serien reconvertides temporalment en mesquites.

La tarda de la nostra arribada la dediquem a donar una volta pel passeig marítim fins a arribar-nos a la plaça on hi ha les estàtues de Cirili i Metodi on s’està celebrant un entretingudíssim festival folklòric on s’interpreten danses regionals de tota Europa. Els dansaires van vestits amb els seus respectius vestits regionals. Fins i tot, hi ha una agrupació d’aragonesos.

El dia següent ens llevem d’hora per poder gaudir de la ciutat. El dia es esplèndid i Ohrid és una ciutat ideal per gaudir-la a peu, per anar-se trobant les diverses esglésies bizantines, gaudir de la seva fortalesa, passejar per la ribera del llac fins a trobar algun petit monestir. Una ciutat petita a escala humana, repleta de preciosos racons.

Les primeres esglésies que vam visitar eren les petites esglésies de Santa Maria i Sant Nicolau, que en aquell moment eren desertes de feligresos. Però un dels plats forts venia gairebé de seguida i era l’Església de Santa Sofia, que és una de les més grans i importants que hi ha a la ciutat. D’origen bizantí (del segle XI) va ser la catedral i seu del important bisbat d’Ohrid. És una església realment gran, de manera que en el seu interior s’hi estava celebrant un concert coral. L’acústica era impressionant, i a més, no feien pagar l’entrada habitual, de manera que el premi va ser doble. Els frescs de Santa Sofia estan considerats entre els més importants de l’art bizantí, però com que estaven celebrant el concert, vam haver de tornar per la tarda. I de debò, que val la pena. La profusió de colors i detalls, ens van encantar.

Però si una església és coneguda a Ohrid, aquesta és la de Sant Juan Kaneo. Es tracta d’una petita església a la que arribem després d’un curt passeig gairebé per la ribera del llac que en part es realitza per sobre d’una passarel.la de fusta. I si l’església té aquesta fama i s’ha convertit en la postal més venuda d’Ohrid és precisament perquè el seu emplaçament, dalt d’un penyasegat que dóna directament al llac, la fa imprescindible. És una petita església bizantina, feta de maó vist, com la majoria d’elles, que data d’una època posterior a la de Santa Sofia. Sant Juan Kaneo va ser construïda el segle XIV. Vam entrar dins per veure els frescs de l’interior, però sens dubte la gran imatge de Sant Joan Kaneo és la que es pot observar si es pugen uns metres per sobre de l’església, per sender que et porta a la imatge més fotogènica d’Ohrid i probablement, de tota Macedònia: és la fotografia de l’església, vista des d’un pla picat i amb el llac al seu darrera. És un dels moments del viatge.

El passeig per Ohrid continua endinsant-nos cap a l’interior i passant per un petit, però frondós bosc (el camí està senyalitzat, només cal seguir en direcció a la fortalesa), fins arribar al Monestir de Sant Climent.  En realitat son les runes des d’on el deixeble de Ciri i Metodi, Sant Climent d’Ohrid, va fundar l’enorme centre d’ensenyament i propagació cultural a partir del segle X. És reconeguda com una de les primeres universitats d’Europa i va donar cabuda a fins a 4000 estudiants. La veritat és que es tracta d’un runes, que poden tenir molta importància històrica, però que a nivell visual donen poc de si.

Al davant, hi ha el Monestir de Sant Pantaleó que està reconstruït. L’edifici original havia sigut manat construir pel propi Sant Climent al segle X, i de fet, Sant Climent està enterrat a la seva cripta. Durant la ocupació turca al segle XV va ser convertit en mesquita, i tot i que va ser retornat a la fe cristiana més endavant, al segle XVI va ser destruït. L’actual edifici és de principis de segle XXI i prova d’assemblar-se al original.

Ben a prop de Sant Pantaleó trobem la fortalesa d’Ohrid que domina la ciutat des d’un turó. És coneguda com la Fortalesa de Samuel  i va ser construïda originalment al segle IV en època de Felip de Macedònia. La fortalesa, queda uns cent metres per sobre del llac, de manera que les vistes des de les seves torres, tant de la badia d’Ohrid com de la ciutat son precioses.  Ni que dir que la fortalesa va patir diversos atacs durant la seva història, de manera que va ser malmesa diverses vegades. La última restauració, però, ha fet que visitar la fortalesa sigui ben agradable.

De baixada cap al llac encara gaudim de dos monuments que valen la pena. Un, el teatre de Ohrid, d’època grega (aproximadament del 200 abans de Crist). Només n’ha quedat la part inferior, de manera que no se sap del cert a quants espectadors podia donar cabuda. Sembla ser que l’antic teatre grec va seguir en funcionament en l’època de dominació romana, quan s’hi feien lluites de gladiadors. Després va caure en l’oblit i no va ser fins al 1980 que es va redescobrir la seva presència. Parcialment restaurat, el Teatre Grec d’Ohrid és una de les seus del festival  d’estiu d’Ohrid.

I ben a prop, hi ha l’església de Santa Bogorodica Perivleptos, que tot i que de fora no crida molt l’atenció, sabem que és plena d’extraordinaris frescos, com anem trobant per tots els Balcans, des de Bulgària fins a Kosovo o Macedònia. Sembla ser que en l’època de la dominació otomana, la catedral de Santa Sofia va ser transformada en mesquita, i aquesta petita església va fer llavors les funcions de catedral.  Abans de baixar cap al centre d’Ohrid, l’església de Santa Bogorodica Perivleptos ens deixa una gran sabor de boca.

Després de dinar (bon peix, hi ha una pila de preciosos restaurants amb vistes al llac a la zona que porta a Sant Juan Kaneo), ens banyem una estona al llac. Pare i fill gaudim de la remullada en una de les petites platges que hi ha en aquesta zona de llac.

Havent dinat, donem una volta pel carrer més comercial de la ciutat, el Bulevar Makedonski que parteix des del mateix port d’Ohrid. Hi ha molta animació. En aquest carrer sí que es veu que Ohrid és una ciutat turística. De fet, es en aquest carrer on més turistes haurem vist durant el viatge que ens ha portat des de la capital Sèrbia, Belgrad fins a Tirana, a Albània. En aquest carrer també hi ha algunes esglésies i també algunes mesquites, alguna d’elles amb la seva corresponent türbe, és a dir, el mausoleu dedicat a algun sant. Però sobretot predominen les botigues de records i de roba dedicada al turisme, així com alguns restaurants. És un ambient que en certa manera recorda al barri turc de Çarsiya, a Skopje, la capital macedònia. 

Donem una volta per aquesta zona, mentre ens mengem un gelat, fins que arribem a la plaça on hi ha l’estàtua dels Sants Cirilis i Metodi. Després tornem a fer el camí de ronda fins a Sant Juan Kaneo. Volem gaudir de la posta de sol en aquest preciós racó dels Balcans, que per sempre més, quedarà al nostre cor.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!