LES 15 CIUTATS EUROPEES MÉS BONIQUES (NO CAPITALS). EUROPA OCCIDENTAL.

Quines son les ciutats europees més boniques? Aquesta és la pregunta que ens vam fem amb el Florencio Moreno del blog Fmanega por el mundo. Després d’haver col.laborat en dos posts que van tenir molt d’èxit “Els 18 millors recintes arqueològics del món” i “Les 100 visites imprescindibles d’Europa” hem decidit posar-nos a prova per escollir les 30 ciutats més boniques d’Europa entre les que no son capitals. Per això farem dos posts. El primer farà referència a l’Europa occidental i el segon, a les ciutats de l’est d’Europa. I la divisòria la posarem al que durant la Guerra Freda en deien el Teló d’acer, és a dir queden situats a l’est d’Europa tots els països que queden a l’orient de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria i Eslovènia (i tots ells també inclosos al bloc oriental). Els països nòrdics (Noruega, Suècia i Finlàndia) queden situats al bloc occidental, tot i tots ells tenen bona part del seu territori situat físicament a l’est.

Per escollir les ciutats europees més boniques que no són capitals d’estat ens hem inclòs una premissa més: que poguéssim donar fe de la seva bellesa, és a dir, que l’haguéssim visitat.

Val a dir que  les 15 ciutats escollides com a ciutats més boniques d’Europa occidental, representats d’aquest bloc que suposen 23 dels 50 estats europeus es centren únicament en 8 països. Val a dir que 2 dels 15 estats no representats no els he visitat encara, per be que probablement no tinguin cap ciutat que sigui digne de estar inclasa en aquesta llista (San Marino y Islàndia), 6 estats més son molt petits, i més enllà de la seva capital no tenen grans ciutats (Vaticà, Liechtenstein, Andorra, Luxemburg, Malta y Mònaco), y els altres 8 estats han estat recorreguts en major o menor mesura, però no he estat en cap ciutat que mereixi estar a la llista per sobre de les que he inclòs (Holanda, Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Irlanda i Suïssa). He estat apunt d’incloure Ginebra (Suissa) i La Haya o Alkmaar (Holanda) però finalment he optat per altres ciutats. No dubto que d’haver-la visitat, Bergen hauria estat inclosa a la llista.

LES CIUTATS MÉS BONIQUES D’EUROPA OCCIDENTAL

PORTO

La segona ciutat de Portugal no pot faltar a una llista de les ciutats europees més boniques. Situada a la desembocadura del riu Duero, a la seva ribera dreta. El riu, la separa de Vila Nova de Gaia, que no deixa de ser un barri del mateix Porto, tot i que no només té estatus de ciutat separada de Porto, si no que inclòs està habitada per més habitants que el mateix Porto. Si a Vila Nova de Gaia es troben la majoria de bodegues de Porto, el vi que ha fet famosa la ciutat, a Porto hi trobem una pila de barris amb molt d’encant. Des del barri de Ribeira, al costat del riu, i on es pot menjar d’allò més bé, fins al Barri Centro, amb la Praça da Libertade, la preciosa i enrajolada estació de Sao Bento, l’alta i esvelta Torre dos Clérigos, la bella Catedral o la bellíssima llibreria Lello, per alguns, la més bonica del món. El Pont de Don Luís I, que separa Porto de Vila Nova de Gaia és una de les imatges més icòniques de la ciutat. Va ser construït per una empresa belga, entre el 1881 i el 1886, tot i que no és poca la gent que l’atribueix a Eiffel, de qui el govern en va desestimar el seu projecte.  

COIMBRA

Coimbra és una petita ciutat de poc més de 100.000 habitants que té un compacte centre històric que és coronat per un turó on hi trobem una de les universitats més antigues d’Europa. L’ambient universitari recorda una mica al de Salamanca i és que aquesta Universitat és un dels motors més evidents de la ciutat. Cal visitar la Universitat, amb la Sala dos Capelos i sobretot, amb la Biblioteca Joanina, una de les més boniques d’Europa. Des de la Universitat es gaudeix d’algunes de les millors vistes de tot el centre històric, on cal destacar  l’església de la Santa Creu (preciosa façana, però amb un interior enrajolat encara més extraordinari) o la Se, l’antiga catedral romànica, que com altres de Portugal, té un aspecte certament de fortalesa militar.   

SALAMANCA

Per mi no hi ha cap dubte de que Salamanca és la ciutat més bonica d’Espanya i una de les ciutats europees més boniques. El seu centre històric, començant per la extraordinària Plaça Major és dels més compactes del vell continent i tot i que trobem edificis de diversos estils arquitectònics, és el plateresc el que ha fet de Salamanca una ciutat enlluernadora. La Universitat, amb una de les façanes més extraordinàries del plateresc espanyol, és potser l’edifici més destacat d’aquest estil, però no cal oblidar-se de que els edificis totalment o en part platerescs es reparteixen per tot el centre històric, com ara al Convent de Sant Esteve, a la catedral Nova o al Palau de Monterrey. Salamanca destaca també per ser de les poques ciutats que compte amb dues catedrals (precioses les dos) i un ambient festiu i estudiantil que la fan úniques. 

SEVILLA

Ningú pot posar en dubte que una llista amb la ciutats boniques d’Europa tingui a Sevilla en un lloc destacat, una ciutat que en temps de l’Espanya dels Reis Catòlics es va convertir en una de les ciutats més importants de tot el món. La ciutat està ple d’edificis insignes de la història de l’art, com la catedral amb la torre campanar més famosa de la història (la Giralda), la torre de l’Or, l’Arxiu d’Índies, on es guardava i centralitzava tota la documentació que feia referència a les colònies espanyoles d’Amèrica o els Reales Alcázares de Sevilla, el preciós palau mescla d’estils, entre ells, l’exuberant mudèjar, i que forma part del Patrimoni de la Humanitat. Però a més, son els barris populars, com el de Santa Cruz o Triana, els que imprimeixen caràcter a la ciutat i fan d’ella una de les ciutats més boniques d’Europa. 

BARCELONA

Diverses vegades guardonada com la ciutat europea més atractiva per publicacions de la mida de Condé Nast Traveler, és el Modernisme el que ha situat la capital catalana com una de les ciutats més boniques d’Europa. Arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner i Antoni Gaudí, de la mà de mecenes que formaven part de la pujant burgesia catalana de finals del segle XIX van aconseguir que Barcelona se situés a primera línia mundial de l’estil imperant en aquella època i que va rebre diversos noms como Modernisme, Secesión o Art Nouveau. Edificis com la Pedrera, la Casa Lleó i Morera, el Palau Güell, l’Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família o el Parc Güell formen part del catàleg de més de cent construccions que formen la Ruta Modernista de Barcelona i on molts dels edificis segueixen fent la mateixa funció per la que van ser dissenyats. Les Rambles i els barris populars del Raval o el Born, així com la oferta museística (museus Picasso, Miró, Nacional d’Art de Catalunya, Tapies o d’Art Modern) completen una de les ofertes culturals més grans d’entre les ciutats europees que no son capital d’estat.

FLORÈNCIA

El Renaixement i l’impuls donat per algunes de les famílies de mecenes més importants del món van situar Florència com a una de les ciutats europees més boniques des de mitjans de segle XVI. Tot i que mancada del caràcter de Roma o Nàpols, i sovint considerada una ciutat museu, ningú dubte que el compacte centre històric de Florència és espectacular. Construccions com el Duomo, amb la enorme cúpula de Brunelleschi  i els adjacents Campanile de Giotto i Battisterio di San Giovanni, la Plaça de la Signoria amb el Palau homònim, el preciós i original Ponte Vechio o les esglésies de la Santa Croce o Santa Maria Novella fan de Florència una de les ciutats més extraordinàries del vell continent. La oferta museística és a més de primer ordre, on la Galeria de la Academia (amb el famós David de Miquel Ángel) y la Galeria dels Uffizi només encapçalen una llarga llista de museus.

VENÈCIA

Una de les localitzacions més excepcionals per la que és una de les ciutats més boniques d’Europa i probablement, de les que més perilla la seva existència. Fa anys que es diu que Venècia desapareixerà algun dia engolida per les seves pròpies aigües, però mentre no sigui així, recórrer Venècia és una de les activitats més extraordinàries que es poden fer a Europa. Aquesta petita ciutat va esdevenir ciutat-estat a l’època medieval i va dominar bona part d’Europa. Fruit d’això son el gran nombre de palaus, molts d’ells amb precioses façanes gòtiques, però sovint amb interiors excelsos vetats al viatger, doncs continuen sent residències privades. Molts altres, convertits el hotels de luxe o museus, son objectiu dels milions de turistes que visiten cada any la ciutat. Monuments com la Basílica de Sant Marcos, el Palau Ducal, l’església de Santa Maria della Salute o el Pont de Rialto o dels Suspirs son els principals objectius d’una ciutat que mereix ser gaudida en calma. Els passeigs en gòndola son un altre de les activitats gairebé imprescindible a aquesta preciosa ciutat.

SIENA                      

La regió italiana de la Toscana és una de les dues de tot el continent que té dues ciutats en aquesta llista de les ciutats europees més boniques. I és que el centre històric de la rival de Florència és una de les meravelles medievals d’Europa. Probablement la Plaça del Campo, amb el Palau Público i la Torre Mangia sigui el seu punt més conegut, però des d’aquest indret s’obren un seguit de carrers, edificats de manera homogènia, que fan de la ciutat toscana un autèntica delícia per al passeig. Els petits palaus gòtics i renaixentistes es troben repartits per tota la ciutat, però hom no pot deixar de veure la que és una de les catedrals més boniques que hi ha a Itàlia, el Duomo de Siena, que té una façana típicament toscana amb els seus marbres de diversos colors, obra de Giovanni Pisano,  però que té un interior encara més enlluernador, amb obres del mateix Pisano, però també de Donatello, Miquel Àngel o Bernini. El terra de la catedral, amb el seus marbres, la preciosa cripta i alguna de les capelles laterals formen part del més extraordinari del patrimoni artístic europeu.

MUNICH

La capital bávara es una de las ciudades más grandes de las que componen esta lista, pero nadie puede dudar que lo merezca. Todo el centro es bonito, pero es evidente que la zona más espectacular es la centrada en la enorme Marienplatz, donde encontramos el neogótico ayuntamiento, una de las obras cumbres de este estilo en Europa. Una serie de preciosas iglesias de diversos estilos se encuentran repartidas por todo el centro histórico, pero de todas ellas, cabe destacar la Frauenkirche y la Peterkirche,. Esta última con un campanario barroco que permite disfrutar de una extraordinaria vista de todo el centro histórico. Los espacios verdes son otro de los grandes reclamos de la capital de Baviera, como el enorme Parque Olímpico, donde encontramos parte de las instalaciones que acogieron los Juegos Olímpicos del 1972. Palacios como la Residenz, una enorme oferta museística, con las Antigua y Nueva Pinacotecas y un enorme y festivo ambiente, con sus famosas cervecerías llenas a todas horas, hacen de esta ciudad, un destino ideal para un fin de semana.

DRESDE

Dresde és la història d’una ciutat que va renéixer de les seves cendres. La bonica ciutat saxona va ser gairebé destrossada per complet durant els bombardeigs que va patir durant la Segona Guerra Mundial entre el 13 i el 15 de febrer del 1945, per part de les forces aliades. La reconstrucció que va seguir a tal barbàrie va tornar a situar a la ciutat al lloc que li correspon i ara ningú no dubta de que torna a ser una de les ciutats més boniques d’Europa. És el barroc l’estil que impera a Dresden. I edificis com la Frauenkirche (que va haver de ser reconstruïda per complet), la Semper Opera House (potser la òpera més bonica del món) o el Zwinger, un antic palau barroc que ara és la seu de la Gemaldegalerie, una pinacoteca extraordinària, en son alguns dels testimonis més evidents.   

BRUGES

Si la Toscana té dues ciutat en aquesta llista de ciutats europees més boniques, la regió belga de Flandes també en té dues: Bruges i Gante.

Si Venècia és la ciutat dels canals del sud d’Europa, Bruges és la ciutat dels canals del nord d’Europa. Té un dels centres més homogenis de tot el continent, amb la majoria d’edificacions construïdes en obra vista. Ponts aquí i allà per anar sortejant els diversos canals que es troben a la ciutat i que finalment et porten a una de les places més boniques d’Europa: la Grote Markt, on trobem l’impressionant Belfort o Torre Campanari de Bruges. Les cases dels diversos gremis de la ciutat medieval estan representades a la Grote Markt, on a més hi trobem el Palau Provincial, un altre edifici preciós.  Un estret carrero, el Breiselstraat, porta a la segona plaça de la ciutat en importància, el Burg: on hi trobem l’ajuntament (un dels més bonics d’Europa, encara que no tan impressionant com el de Lovaina) i la Basílica de la Sagrada Sang, dues esglésies, una sobre l’altre, extraordinàries. 

GANTE

La segona ciutat flamenca no desmereix Brugges. Va ser la ciutat on va néixer Carles V, fill de Felipe el Hermoso i Joana la Boja i que va ser un dels monarques més importants de la Història d’Europa. Això dona testimoni de la importància que va tenir la ciutat de Gante durant la època medieval. També en son testimoni algunes de les esglésies més extraordinàries del país, com Sant Bavón (on va ser batejat Carles V) o Sant Nicolau, ben aprop del pont de Sant Miquel, un altre dels emblemes de la ciutat. Val a dir que també impressiona el Belfort o campanar de Gante, que al igual que el de Bruges, forma part del Patrimoni de la Humanitat. Des d’aquesta torre es poden gaudir d’unes extraordinàries vistes de la ciutat que arriben fins un altre dels emblemes de Gante: el Palau dels Comptes. Es tracta d’un preciós castell, totalment conservat i que està obert a les visites turístiques. Era la residència dels Compte de Flandes, tot i que també va fer funciona de presó. A Gante, al igual que a Bruges, també hi ha canals, però n’hi molt pocs. Els carrers que donen als canals, però, son certament bonics i una de les imatges més típiques de la ciutat. Les cases barroques s’enmirallen en el canal de Gante en el Moll dels Grans i de les Herbes, nom que fa entendre la importància comercial de la ciutat a l’època medieval. Probablement la vista dels molls des del pont de Sant Miquel és una de les més boniques.

SALZBURG

Des de principis de l’era romana que es té coneixement de l’existència de petites comunitats en aquesta zona, però va ser cap l’any 700 quan Sant Rupert va fundar la ciutat com a tal, que es va beneficiar del comerç de la sal i de l’impost que cobrava com a peatge. Això va possibilitar que Salzburg esdevingués una de les ciutats més pròsperes de centreeuropa i que encara ara, sigui una de les ciutats més boniques d’Europa.  El casc històric és preciós, amb edificis tan imponents com la Catedral o la Residenz. El passeig pel carrer comercial Getreidegasse, el més comercial, sembla mantenir un cert aire medieval i amb els cartells dels establiments penjats, el fan únic a Europa. Ningú deixarà de visitar a Salzburg la casa natal de Mozart, al mateix carrer Getreidegasse, però probablement tampoc la Fortalesa de Hohensalzburg, a la que s’hi pot pujar en funicular i que va ser construïda a principis del segon mil.leni, però que ha patit múltiples remodelacions i ampliacions al llarg dels mil anys d’història. Situada en un turó que domina la ciutat, suposa la talaia perfecte per gaudir d’unes vistes enormes de tota la ciutat.

EDIMBURG

La capital escocesa és una de les ciutats que més m’han impressionat a Europa. La ciutat Vella, amb el seu recorregut per la Royal Mile, que porta des del Castell d’Edimburg fins al Palau de Hollyrood és el seu punt més emblemàtic i amb els edificis uniformement grisosos, sovint de 5, 6 o 7 plantes, tot i la seva antiguitat. Però Edimburg no es limita a la Royal Mile. La ciutat nova també té un munt de punts interessants, com el turó de Carlton Hill, amb el seu preciós cementiri que domina la ciutat, entre d’altres edificis notables. També cal destacar la preciosa Princess Street, un dels carrers comercials més bonics d’Europa, amb edificis a una sola de les voreres. L’altra vorera de Princess Street dóna als preciosos Jardins de Princess Street, que tenen una bonica vista de la Ciutat Vella i del majestuós Castell d’Edimburg.  

NIÇA

La capital de la Costa Blava va ser una de les sorpreses de l’any quan la vam visitar a finals d’estiu d’aquest 2014. Ens va semblar una gran ciutat, però a escala humana. Amb enormes passeigs molt agradables, com tot el passeig marítim o la nova Esplanade desl Arts (on la cultura és la protagonista), però amb una ciutat vella encantadora, plena de preciosos racons per descobrir, amb esglésies barroques ben boniques, petits palaus amagats i un turó, el Turó del Castell, on hi ha un preciós cementiri i des del que es gaudeix d’una fenomenal vista de la capital de la Costa Blava. Niça, per nosaltres, també mereix estar inclosa a la llista de les ciutats més boniques d’Europa.

Per últim, us recomano que uns passeu pel blog del Florencio Manega per descobrir quines ciutats ha escollit ell com a les Ciutats més boniques d’Europa.