Us imagineu una capella on tota la seva decoració estigués formada per esquelets humans? I quan dic tota, vull dir literalment tota: des d’altars, a custòdies, escuts d’armes de la família fundadora o fins i tot, enormes llums en forma d’aranya que pengen del sostre.
Doncs aquesta macabre capella existeix i està situada en un suburbi de la ciutat txeca de Kutna Hora. Sens dubte un dels indrets més curiosos que hem vist en els nostres viatges, però que si es fa l’estómac petit, val la pena de visitar.
Aquest ossari es troba a una capella situada a sota de la l’Església del Cementiri de Tots els Sants. La història de la construcció d’aquest ossari és ben curiosa. Resulta que a partir de finals del segle XII aquest cementiri es va fer especialment famós a Bohèmia, arrel de que l’Abat del monestir cistercenc de Sedlec va realitzar un viatge per Terra Santa, i de tornada va portar sorra del Gòlgota, que va escampar pel cementiri de l’abadia.
Aquest fet va fer que moltíssima gent volgués ser enterrat en aquest indret, que ja consideraven sant. La fama del cementiri va ser tal que arrel dels múltiple enterraments que va provocar la Peste Negra al segle XIV i les Guerres Husites, el XV, es va anar ampliant el territori dedicat a cementiri.
També es va construir l’església catòlica que veiem en l’actualitat, amb una capella al seu soterrani que s’utilitzava com a ossari, a mesura que es requeria retirar els esquelets més antics per donar lloc als nous inquilins del cementiri.
Les desenes d’ossos es van anar acumulant sense ordre ni concert, fins que el 1870, la família Schwarzenberg va tenir la genial idea de posar ordre a tota aquesta enorme quantitat d’esquelets. Per això va contractar un tallista de fusta, de nom František Rint, que va utilitzar entre 40.000 i 70.000 esquelets per decorar de forma artística la capella.
Una de les “peces” que més destaquen a la decoració és la preciosa aranya que conté, almenys, una peça de cadascun dels ossos que hi ha al cos humà. També podem trobar l’escut de la família Schwarzenberg, preciosament dissenyat amb diversos ossos, com no podia ser d’altre manera, així com una pila de garlandes que queden suspeses del sostre de la capella o algunes custòdies ricament decorades, calzes o creus diverses. També la signatura de l’autor del ossari està dissenyada amb ossos.
Els ossos que van sobrar després de tan magna obra es van col.locar apilats en una de les capelles laterals. L’espectacle és certament dantesc i la veritat és que no estic segur de que sigui apte per a tots els públics, però almenys a mi, lluny de fer-me por, puc dir que em va agradar i que el vaig gaudir.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE REPÚBLICA TXECA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!