Ben a prop de Kioto, trobem un dels santuaris sintoistes del Japó més bonics que puguem trobar: Fujimi Inari. El santuari, conegut per les múltiples toris (portes) que se succeeixen una rera l’altre, muntanya amunt, es va fer especialment famós quan va ser l’escenari d’una de les escenes més boniques de la pel.lícula “Memòries d’una Geisha”, que Rob Marshall va filmar el 2005 adaptant una exitosa novel.la  que Arthur Golden havia escrit el 1997.

En aquella memorable escena, la jove Sayuri, corre muntanya amunt, travessant toris i més toris, en una escena d’un lirisme insuperable. Des de llavors, Fushimi Inari s’ha convertit en una espècies de meca per gairebé tots els viatgers que s’acosten a Kioto, no en va, a la preciositat del santuari, s’hi afegeix l’imborrable record de l’escena, que acompanyada de la preciosa banda sonora de John Williams, assoleix en aquest moment, un dels punts culminants del film.

El Santuari està dedicat a la deessa Inari, que en un primer moment era la deessa de l’arròs, però després es va convertir en la deessa dels negocis. També és la deessa de la fertilitat i de fet, de l’èxit en general.

Ha estat habitual que des de fa molt temps, els comerciants i empreses, però també els particulars que volguessin tenir èxit en els negocis, regalessin una porta (una tori) al santuari d’Inari. És per això, que moltes de les toris porten gravat el nom del seu donat.

El magnetisme escènic dels toris de Fushimi Inari, que es van succeint cada pocs centímetres un rera l’altre, muntanya amunt, és un dels records més bonics que un s’emporta del viatge al Japó. L’efecte visual dels toris, d’un vermell intensíssim, es únic. Des de la base del turó, fins d’alt de tot, hi ha unes 10.000 toris.

Aquest santuari es remunta a 711, i durant molts segles ha estat sota el patrocini de la mateixa família imperial, que també es volia assegurar l’èxit en els negocis.

Travessada la porta de Sakhura només cal gaudir dels senders que pugen turó amunt, entre toris. Hi ha almenys, uns quatre quilòmetres de senders, que en certa manera, semblen un llarguíssim túnel fet de toris. De tant en tant trobarem petits santuaris, alguns d’ells amb figures de guineus. La figura de la guineu, té una gran preponderància en els santuaris sintoistes, doncs era considerada la missatgera d’Inari. A la boca de la guineu s’hi pot trobar, tot sovint, una clau, que representaria la clau del graner, doncs com hem dit, Inari era també la deessa de l’arròs, i per tant de les bones collites.

A dalt, hi trobem el santuari principal.

COM ARRIBAR A FUSHIMI INARI

Des de Kioto és ben fàcil, doncs només cal agafar la línia de tren JR Nara Line, que en 8 minuts et porta des de l’estació de JR Kioto. Cal baixar a la estació d’Inari, que queda a la base del turó. Les línies JR estan incloses dins el Japan Rail Pass, que la majoria de viatgers adquireixen abans d’entrar el país i que suposa un fort estalvi en els desplaçaments amb tren pel Japó.

Fushimi Inari és un santuari obert sempre el públic i no cal pagar entrada per visitar-lo.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!