En qualsevol viatge a la Índia es pot trobar uns curiosos personatges, normalment situats a les proximitats dels temples i llocs sagrats, d’una força visual extraordinària que cridenan de seguida l’atenció: son els shadus. Però qui son els sadhus? A que es dediquen?
Els sadhus son una sort de peregrins de la vida hinduista, d’ascetes que han escollit en camí de l’austeritat i la penitència per arribar a la il.luminació. Vaja, com ja veieu, molt místic tot plegat.
Aquests ascetes rebutgen tot el que és material, de manera que en la seva recerca dels autèntics valors de la vida, només estan proveïts del seu cos i de la seva roba. Bé, i també, d’una espècie de recipient per recollir almoines, doncs aquests personatges no treballen i viuen únicament de les ofrenes dels fidels, que sovint els consideren uns autèntics santons de la religió hinduista, gent venerada i ben considerada. No solen tenir casa on viure i sovint viuen al terra dels temples o a vegades als boscos o coves, tot i que segons els manaments de la religió que professen, no han de quedar-se establerts en un sol lloc si no que es tenen que anar movent. Per últim, com una constant que s’ha anat repetint en la història de les diverses cultures, aquests ascetes renuncien també a la vida sexual.
Per l’hinduisme, la vida es compon de quatre nivells: la infància i adolescència és la primera; la maduresa és la segona (on l’ hindú es converteix en pare i gaudeix de la vida familiar); el Vanaprastha és la tercera (on es comença a allunyar de la vida en família, un cop ja ha complert les seves obligacions). El quart nivell és el gannyasa, quan es converteix definitivament en asceta. Òbviament no tots els hinduistes arriben al quart nivell. I n’hi ha alguns que se salten el segon nivell, de manera que excepcionalment, podem trobar sadhus joves que s’han saltat la vida familiar. Es considera que entre quatre i cinc milions d’indis son els que arriben a ser sadhus.
El referent per aquests sadhus, seria el déu Shiva, un dels tres més sagrats de l’hinduisme (junt a Brahma i Visnú). Shiva està considerat un yoghi (practicant de ioga) que viu la seva vida ascètica al mont Kailash, una muntanya sagrada que es troba al Tibet, i que segons algunes creences hinduistes estaria relacionat amb el paradís i amb el destí finals de les ànimes que puguin alliberar-se del cicle de les reencarnacions. Amb tot, no tots els sadhus son seguidors estrictes de Shiva, doncs n’hi ha alguns que ho poden ser-ho de Visnu o Shakti.
Els sadhus, a part de demanar almoina al costat dels temples, dediquen el seu esforç a la meditació. Quan decideixen de retirar-se de la vida comuna, comencen seguint a un gurú o mestre, fet que es pot allargar més enllà d’uns anys. Al cap d’un temps, abandonen el seu seguiment i segueixen la vida ascètica de manera solitària. Els sadhus però, continuaran vinculats al seu mestre de forma perenne. En el moment d’unir-se al gurú, i com a senyal de respecte, es rapen el seu cabell. Després, però, es deixaran el cabell llarg i no se’l tornarán a tallar mai més. Es per això, que gairebé sempre veurem els sadhus amb el seu cabell llarg, que poden portar recollit, i sobretot, amb la seva barba llarga i blanca. Sembla ser, que la llarga cabellera suposaria una al.legoria del riu Ganges, el més sagrat de l’hinduisme.
També podrem observar com porten la seva cara pintada, o com a mínim el seu front. Els sadhus es divideixen en diversos grups i segons al qui pertanyin es pintaran d’una o altre forma.
Durant el viatge a la Índia vam veure sadhus a diversos llocs, particularment al Rajastán i també a Varanasi, que es clar, és un dels llocs més sagrats de l’hinduisme. En línies generals no hi ha problema per fotografiar-los i sovint posen per al retrat. A canvi, i donat que viuen de l’almoina, pot ser que demanin algunes rúpies.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE LA INDIA:
https://www.milviatges.com/ca/categoria/paisos/asia-paisos/india-2
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!