La capital de Finlàndia és considerada una de les meques del disseny europeu des de fa algunes dècades. A mes de ser l’entrada habitual a un país que gaudeix d’una naturalesa extraordinària (amb rutes tan emblemàtiques com la dels 1000 llacs) és una parada habitual pels creuers que fan rutes per Bàltic.

Nosaltres hi vam estar un dia i mig, abans de fer camí cap a Tallin, doncs va ser la nostra porta d’entrada per visitar els països bàltics. Un dia sencer el vam dedicar a visitar la capital i l’altre migdia, a gaudir de la fortalesa de Suomenlinna, que es troba en un arxipèlag molt proper a la capital finesa i que suposa l’excursió més fàcil de fer en transport públic, des de Helsinki.

Aquestes son les visites que ningú s’hauria de perdre a Helsinki. Estan distribuïdes segons un trajecte de poc més de 6 quilòmetres de llargada, partint des de la Catedral Ortodoxa Upenski i que portarà més o menys temps segons el que es dediqui a cada visita.

Catedral Ortodoxa Upenski

La catedral ortodoxa és un imponent edifici construït amb maó vist, que està dedicat a la Dormició de la Verge Maria. És una obra de mitjans del segle XIX i està construïda seguint el disseny de  Alexey Gornostaev, un arquitecte rus que no la va poder veure acabada. A diferència d’altres catedrals ortodoxes russes, aquesta vegada l’edifici no té les característiques cúpules en forma de bulb de ceba, però tot i això, la presència de l’edifici es fa notar, no només perquè és un gran edifici (el més gran que té l’església ortodoxa a Europa occidental), si no perquè queda situat a dalt d’un petit turó. Quan hi vam entrar s’estava oficiant un casament, de manera que vam haver de ser respectuosos, però ningú ens va posar cap problema per assistir a la cerimònia.

Kauppatori i Vanha kauppahalli: el mercat del port.

Al Kauppatori, el mercat del port no només s’hi va a comprar si no que també s’hi va a menjar. El peix fresc que arriba al port de Helsinki es compra en aquest indret, però a més, hi trobem fruita i productes artesanals i per ser un lloc turístic, també botigues de records, com per exemple, vestits, mitjons i gorres samis o pells de guineu. Si us agrada el salmó i l’arengada aquí en trobareu a dojo.

Des d’aquesta localització parteixen els transbordadors que porten a Suomenlinna, així com les embarcacions que donen una volta pel front marítim de la ciutat.

A més d’aquest mercat al aire lliure, també trobem el Vanha kauppahalli, que és el mercat cobert, on a més de botigues de menjar hi trobareu algunes cafeteries on degustar la gastronomia local.

Entremig del mercat descobert i el cobert hi trobem una font molt estimada pels finesos: la Havis Amanda, de 1908, que simbolitza el renaixement de Helsinki després de l’ocupació russa.

Abans de fer camí cap a la Plaça del Mercat no està de mes desviar-vos una mica per acostar-vos fins a l’Esplanadi, un dels llocs més concorreguts de la ciutat. És una zona animada que recorda en certa manera a la Rampla de Barcelona. Però el que més destaca és la zona verda, a mode de parc, on els finesos aprofiten els mesos d’estiu per estirar-s’hi, tot escoltant música o prenent una cervesa comprada al supermercat, doncs a les terrasses, la consumició d’alcohol té uns preus prohibitius.

Plaça del Senat i Catedral Luterana Tuomiokirkko 

Construïda en estil neoclàssic al bell mig de la ciutat i de color blanc, la Catedral luterana de Tuomiokirkko és sense cap mena de dubte, l’edifici més imponent de la ciutat. Quan va ser construïda, eren temps d’ocupació russa, de manera que l’església va ser dedicada a Nicolau I, tsar de Rússia. En aquell moment es tractava de l’església de Sant Nicolau. Es una obra de Carl Engel, un arquitecte d’origen alemany, però que va desenvolupar gran part de la seva carrera a Finlàndia, i en concret a Helsinki, on a més de la catedral luterena hi trobem altres obres seves, com l’edifici principal de la Universitat.

L’edifici destaca, al mig de la Plaça del Senat, pel seu enorme frontó sostingut per sis esveltes columnes, al que s’hi arriba després de pujar per una escènica escalinata i que fa d’entrada principal. En realitat, però, es tracta d’un edifici de planta de creu grega, amb quatre braços iguals que sobresurten del seu espai central. És a dir, que hi ha una columnata i frontó, en els seus quatre punts cardinals. Engel no va veure acabada la seva obra més important, doncs va morir 12 anys abans de que pogués ser acabada, el 1852.

A la resta de l’esplanada que suposa la Plaça del Senat hi trobem a més, alguns dels edificis més importants del país, com el Palau del Consell d’Estat o l’edifici principal de la Universitat de Helsinki, una altre construcció, com hem dit d’Engel.

Estació Rautatientori

És l’estació central de Helsinki i està situada en un emplaçament prou cèntric perquè hi passeu per davant i us cridi l’atenció l’edifici del 1911, obra de Eliel Saarinen, potser l’arquitecte finés que millor va desenvolupar l’art nouveau. Saarinen també va ser un dels arquitectes del Museu Nacional de Finlàndia, també a Helsinki, però que està enquadrat dins el que és conegut com Estil romàntic nacional. Aquesta estació va substituir l’anterior, del 1860, quan va quedar petita.

L’estació, que utilitza el granit finès per la seva construcció, destaca per la torre del rellotge i per les dues parelles de figures a banda i banda de la porta principal, que son obra d’Emil Wikström.

Parlament de Finlandia

A mig camí de l’estació central i l’església de pedra ens trobem amb el monumental edifici del Parlament de  Finlàndia. És conegut com a Eduskuntatalo. La seva construcció data del 1926 (i acabat el 1931) i el seu arquitecte és Johan Sigfrid Siren. L’edifici, realitzat en granit vermell, no deixa indiferent, però la veritat és que no desafinaria pas a qualsevol capital soviètica de l’època.

14 columnes corínties destaquen a la seva monumental façana clàssica.

Tot i que no vam visitar l’interior, cal comentar que sí que es poden fer visites guiades, de dilluns a divendres, però que cal tenir reserva prèvia.

Església de pedra de Temppeliaukio

És un dels edificis més singulars de la ciutat i que ningú s’hauria de perdre al visitar Helsinki. És un temple modern, acabat el 1969 i obra de dos germans: Timo y Tuomo Suomalainen. L’església està excavada a la roca, però gràcies al disseny de la seva cúpula, la llum exterior arriba al temple. La veritat és que des de fora, el temple recorda a alguna de les tombes tràcies com les que vam poder veure a Bulgària.

Aquesta església no només s’utilitza per fer oficis religiosos, si no que gràcies a la seva acústica, és una extraordinària seu de concerts.

Monument a Sibelius 

Jean Sibelius és la figura més important de la música clàssica finesa. Tot i que a casa nostra no és tan conegut com puguin ser els més famosos compositors alemanys (Brahms, Beethoven o Bach) o austríacs (Mozart o els Strauss), la transcendència que va tenir a Finlàndia va ser enorme, de manera que encara ara, és una de les figures més estimades de la historia del país bàltic.

El monument es troba al relaxant parc Sibelius, que dona directament a la costa oest de la ciutat. El parc, ja va ser anomenat Parc Sibelius, en vida de l’artista (1945) ja que fins el 1957 no va morir.

El monument, escollit per concurs públic és obra d’ Eila Hiltumen i consta de dues parts: una amb la cara de Sibelius i una altre, la més espectacular que son una sèrie de tubs de metalls de diverses mides, situats un al costat de l’altre. La veritat és que el rostre de Sibelius, també de metall, queda una mica apartat de la resta de monument i això va general certa polémica.

Estadi Olímpic de Helsinki 

Ens feia especial il.lusió acostar-nos fins a l’estadi olímpic de Helsinki, el vell (però parcialment renovat) estadi que va ser la seu dels Jocs Olímpics de 1952. L’estadi es va acabar de construir el 1938, però la última modernització va ser portada a terme en motiu de la celebració del Campionat del Món d’Atletisme, el 2005.

Helsinki i Finlàndia tenen una relació especial amb l’atletisme. Tot i tractar-se d’un país amb una població limitada, de Finlàndia han sortit algunes de les més grans llegendes d’aquest esport, com per exemple Paavo Nurmi, conegut com el finès volador, que va ser capaç de batre fins a 22 vegades el record mundials de diverses distàncies (des dels 1500 metres fins els 20 quilòmetres) i que va guanyar un grapat de medalles d’or entre els Jocs Olímpics del 1920, 24 i 28.

Al estadi hi ha un ascensor que et permet pujar les onze plantes que et porten fins dalt de tot de la torre de 72 metres. Les vistes de tota la zona, son excepcionals.

Al davant de l’estadi hi ha un petit parc amb escultures de les principals figures de l’atletisme finès.

Òpera Nacional de Finlandia 

Seguim la nostra ruta per Helsinki una vegada que hem gaudit  de les altures des de  la torre de l’estadi Olímpic agafant el carrer Paovo Nurmi per acostar-nos fins la Òpera Nacional de Finlàndia, que està situada en una agradable zona a la ribera del llac Töölönlahti, que de fet, és una espècie de badia que dóna a mar obert.

La Òpera House, del 1993, de blanc impol.lut disposa de 2 auditoris, el principal dels quals, dona cabuda a 1350 espectadors.

Al costat de l’edifici i si es segueix el marge del llac hi ha un gran parc on descansar estirat a la gespa, si un ho desitja.

Un cop visitada la zona de la òpera es pot tornar al centre en alguns dels autobusos o tramvies que t’hi porten.

Per un segon dia (de fet, una excursió de mig dia), queda acostar-se al petit arxipèlag on se situa la fortalesa de Suomenlinna, Patrimoni de la Humanitat, i un dels llocs més importants del país.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE FINLANDIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!