Quan el 2006, el director alemany Tom Tykwer va adaptar per al cinema la novel.la de Patrick Suskind, el Perfum, Grasse es va situar de cop i volta, al mapa turístic francès. La novel.la estava ambientada a la ciutat francesa de Grasse i la pel.lícula, va utilitzar també, per les localitzacions del film, la petita població de la Costa Blava, que no en va es pot considerar la capital mundial del perfum.
I és que fins a una quarta part dels perfumistes de tot el món tenen la seva seu a Grasse. Son aquests els productors de les fragàncies que posteriorment vendran a algunes de les comercialitzadores més famoses, molt sovint , amb el nom de famosos modistes, que en contra del que se suposaria, tenen en la venda de colònies i perfums el gruix de la seva facturació.
Hi arribem amb autobús de línia des de Niça. En menys d’una hora hem arribat a la Gare routiere que es troba a poc més de cinc minuts del centre històric. A la mateixa estació d’autobusos hi ha l’Oficina de Turisme que ens regala un mapa de la població, ens dóna informació sobre el més interessant de la població i ens recorda, que per ser aquest cap de setmana, les Jornades Europees del Patrimoni, el Museu Internacional del Perfum és gratuït.
Des de la Gare Routiere baixem pel Boulevard du Jeu du Ballon i de seguida trenquem cap a l’esquerra per endinsar-nos al centre històric. Ens trobem primer amb la bonica Plaça aux Aires, amb la seva font al bell mig. Es tracta d’una plaça porticada, plena d’antigues cases del segle XVI i XVII on trobem un petit mercat, on sobretot s’hi venen queviures i flors. L’aroma del formatge arriba a tot arreu a França, doncs és aquest, sense dubte, un dels productes estrella del país. Una mica sense rumb definit comencem a donar voltes pel nucli històric, que és ple d’estrets carrers, alguns d’ells, ben empinats, on de seguida hi trobem la empremta principal de la ciutat: l’enorme importància de les perfumeries en el dia a dia de Grasse. Trobem moltes botigues dedicades a aquesta indústria, on podem trobar i provar tot tipus de fragàncies. Algunes d’elles, segons expliquen, realitzades amb mètodes tradicionals i artesanals.
Ens acostem de seguida al Museu Fragonard, que és d’entrada lliure. Jean-Honore Fragonard és el ciutadà més famós de la població i un dels pintors més importants de França. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a París, a la segona meitat del segle XVIII, però en aquest interessant museu hi trobem una bona quantitat d’obres seves, així com d’alguns dels seus deixebles, com Marguerite Gérard o Jean-Baptiste Mallet.
Tot seguit ens acostem a la plaça on hi trobem la Catedral de Nostre-Dame-du-Puy. Hi entrem per una escala en forma de ferradura que va ser afegida posteriorment, doncs la catedral és d’estil romànic i data del segle XIII. La nau central que té una llargada de 55 metres destaca per la seva fortalesa, que fa palesa les enormes columnes que la sostenen. Al temple hi trobem tres pintures de Rubens, però probablement l’estrella, com no podia ser d’altre manera a Grasse, és una pintura de Fragonard, molt més gran que les que hem vist al museu i que és poc comuna en aquest pintor, que es va dedicar sobretot als retrats i a la pintura de gènere, i ben poques vegades, a la pintura religiosa. Al costat de la Catedral hi trobem la Mairie de Grasse. Avui és jornada de portes obertes, per ser les Jornades Europees del Patrimoni. No desaprofitem la ocasió i hi entrem. Podem conèixer la Sala de Plens i alguna dependència més del que és la casa consistorial de la ciutat.
Després de donar unes quantes voltes més pel centre històric ens dirigim cap a la Usine Historic de Fragonard. La que potser és la fàbrica més famosa de la ciutat de Grasse porta el nom del fill predilecte de la vil.la. Actualment, els perfums Fragonard es fabriquen en una moderna perfumeria que hi ha a les afores (i que també es pot visitar), però l’antiga perfumeria, que es troba al Boulevard Fragonard, és encara visitable, i a més de forma gratuïta. Gaudim d’un recorregut per les antigues dependències de la perfumeria, on ens expliquen com ha anat evolucionant l’art de la perfumeria en els darrers dos segles. Hi veiem una pila d’estris per a la fabricació de les fragàncies i ens expliquen els diversos processos que han de passar abans de que un perfum estigui llest per posar-se al mercat. La veritat és que és un recorregut ben interessant, on a més, es clar, podem olorar una pila de fragàncies diferents. És una visita que no us podeu perdre a Grasse, i que de fet, és la visita estrella de la ciutat, doncs per ser aquesta gratuïta, hi ha molts visitats que hi van directament, obviant l’interessantíssim Museu Internacional del Perfum.
Avui però, aquest museu és gratuït, de manera que no ens ho pensem, i un cop visitada la Usine Historic de Fragonard ens acostem al museu, que està a un parell de minuts de distància. I la veritat és que val moltíssim la pena, de manera que, de no haver sigut de franc, potser ens l’hauriem perdut i hauria estat una autèntica pena. Al Museu Internacional del Perfum ens expliquen la història del perfum des de l’antiguitat clàssica. Coneixerem la importància que ja a l’Antiga Grècia va tenir el perfum i que després, a l’època Grega i sobretot, a l’Època Romana va evolucionar. Va ser precisament a l’Antiga Roma, on el perfum evoluciona fins a fer-se realment transportable. Això és així, gràcies a que s’inventen els recipients de vidre bufat. També ens expliquen que tot i que a l’època medieval, l’església gairebé prohibeix l’us del perfum, durant el Renaixement aquest torna a posicionar-se com un element indispensable. Això és així perquè la por als contagis fa que cada vegada la gent es banyi menys i per no fer pudor, l’us de substàncies aromàtiques creix exponencialment.
A part de veure molts estris amb els que s’han produït els perfums durant els últims segles (alguns d’ells, com els vistos a Fragonard), al museu hi veiem cents de cartells i recipients de perfums, de més antics i de més moderns. A més, té un curiós jardí on podem gaudir de la matèria prima amb que es fan les fragàncies: les flors i plantes diverses, totes elles aromàtiques i d’arreu del món (té una zona d’alta temperatura i humitat on hi trobem plantes de les zones tropicals). La veritat és que el museu és molt interessant i val moltíssim la pena.
Seguint pel Boulevard Fragonard, a pocs metres, hi trobem la Villa Musee Fragonard, que és on el pintor de Grasse es va instal.lar novament a la seva vil.la natal, quan va marxar de París durant la Revolució Francesa. Per desgràcia, la Villa Fragonard està en obres, i no podem gaudir d’ella.
En total estem unes quatre hores a Grasse, inclosa una estona per menjar en un dels molts restaurants que hi ha a la vil.la. Després, ens acostem novament a la Gare Routiere per agafat un bus que ens portarà a Cannes, en un trajecte d’una hora.
COM ARRIBAR A GRASSE.
A part d’arribar-hi en cotxe, les línies de bus de Ligne Azul son molt eficients. Hi ha diversos busos que hi arriben des de Niça (línia 500) i des de Cannes (línies 600 i 610). Els caps de setmana hi ha serveis cada hora i mitja i cada hora, respectivament, però entre setmana, hi ha diversos serveis cada hora. El trajecte no arriba a l’hora i el preu del bitllet és de només 1.5 euros.