A menys de vint quilòmetres de la capital d’Armènia, Erevan, trobem la que és la seu del patriarcat de l’església ortodoxa armènia, l’equivalent al Vaticà pels catòlics.
L’església apostòlica armènia, és la més antiga de les esglésies nacionals cristianes, doncs el país va adoptar el cristianisme des de principis del segle IV, quan el rei Tirídates va apostar per aquesta religió com a agraïment a Sant Gregori, l’il.luminador, el qual va guarir al monarca de la bogeria.
L’església apostòlica armènia va adoptar el seu propi camí arrel del concili de Caledònia del 451 dC, quan juntament amb el patriarcat d’Alexandria i l’església jacobita es van escindir de l’església catòlica i dels designis del Sant Pare.
El cap de l’església apostòlica armènia, el Katholikós, té la seu a Echmiadzin, i des d’aquí és on es mostra com a cap espiritual dels més de deu milions de cristians armenis repartits per tot el món, dels quals només 4 milions viuen en el territori de l’actual Armènia.
A Echmiadzin hi anem per conèixer l’enorme complex de la Santa Seu del Patriarcat Armeni, però també per visitar dos esglésies més, les de Santa Hripsimeh i Santa Gayane. Tan les dues esglésies com la Catedral de Echmiadzin, formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
SANTA HRIPSIMEH
Les relíquies de la santa es mantenen en aquest lloc des de que Isaac el Gran, en va construir un mausoleu, però l’església actual data del segle VII, en concret de l’any 618, quan Gomidas, el llavors Katholikós d’Armènia en va manar la seva construcció.
L’església està construïda, com la major part de les esglésies del país, en tuf volcànica vermella. El seu color és molt característic. Tot i ser un santuari tan antic, l’estat de conservació és boníssim. Tot i la sèrie de terratrèmols i les diverses guerres que han assolat la zona, l’enorme solidesa de l’edifici l’ha mantingut sempre de peu i les restauracions necessàries han estat ben poques. A la massissa església hi destaca que la cúpula és més ample i menys esvelta que en d’altres esglésies armènies i que al davant de la porta, a l’entrada occidental, hi ha un campanar, que gairebé està adossat a la porta d’entrada i que és una construcció molt posterior a la resta de l’edifici, doncs és de finals del segle XVIII.
Abans de marxar, baixem a la cripta, on no nomé es troben les restes de la santa, si no també les pedres amb que va ser martiritzada.
SANTA GAYANÉ
Visitada Santa Hripsimeh ens disposem a fer el mateix amb una altre església, Santa Gayané, que també forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
La història explica que Santa Hripsimeh quan es va refugiar a Armènia, no ho va fer sola, si no que ho va fer acompanyada de 38 monges. La monja que feia de mare superiora de totes elles, era precisament Santa Gayené. Segons sembla, el rei Tirítades II no només es va enamorar de la bella Hripsimeh sino també de l’abadessa Gayané, que després de refusar el monarca, va patir la mateixa sort que Hripsime. Posteriorment, les altres monges (fins a completar les 38) van ser igualment martiritzades. Doncs bé, Santa Gayané està enterrada a l’església d’Echmiadzin que porta el seu nom, mentre les altres monges, van ser-ho a on s’aixeca ara, l’església de Shoghakat, que no visitarem.
L’església de Gayané és massissa, com la Hripsime i data del segle VII. Està disposada de forma basilical, amb tres naus. Sobre d’elles, destaca la cúpula que descansa sobre un tambor octogonal. Per davant de la nau principal hi ha una espècie de nàrtex que queda obert a l’exterior per tres portals. Però aquest nàrtex és un afegiment posterior, del segle XVII, malgrat que ha quedat molt ben integrat a l’església.
Darrera l’església hi ha un cementiri on hi trobem una pila de khachkars, les típiques creus armènies, preciosament decorades. Com la Hripsimeh, i com la catedral, l’església Gayané està construïda en tuf volcànic.
Entrem dins l’església, però amb respecte, doncs hi estan oficiant missa. Normal, doncs és diumenge. L’església està plena i el capellà està cantant una sèrie de salms, als que un grup coral que queda just a l’entrada de l’església, respon amb harmonia. Molt bonic i místic, tot plegat.
CATEDRAL D’ECHMIADZIN
A poc més de 300 metres de l’església de Gayané trobem l’enorme complex on s’ubica la catedral d’Echmiadzin.
Com hem dit, aquí es troba el Patriarcat de l’església apostòlica Armènia, per tant, el complex és enorme, i a més de la catedral, trobem una pila de dependències, com les privades del Katholikós, seminaris, una curiosa església perquè els seminaristes facin pràctiques, unes grans estances pels convidats i també pels mateixos seminaristes, unes enormes biblioteques on es custodien llibres sagrats o un museu, on es troba, ni més ni menys, que la punta de llança que va travessar el cos de Jesús quan aquest es trobava a la creu. Aquesta relíquia, que durant segles s’havia trobat al fabulós Monestir de Haghpat, es troba ara a Echmiadzin.
Tot el recinte és ple de gent. L’anar i venir dels fidels és constant, però al acostar-nos a l’església cada vegada es fa més difícil avançar. Hi ha cues per entrar. És diumenge, i el Sant Pare armeni, el Katholikós, està oficiant missa. Les misses armènies duren hores, de manera que la gent, que s’està dreta, no sol aguantar tota la missa i segons sembla va entrant i sortint. I deu ser així, perquè el tragí de gent que entra per la porta occidental i surt per una de les laterals del temple és constant. De fet, nosaltres també ho fem, doncs entrem pel bonic pòrtic que queda a la seva façana occidental. Abans de sortir, i d’admirar el temple com podem, m’acosto a primera fila per poder veure millor l’altar.
L’església és la Catedral més antiga que hi ha a tot el mon. De seguida que el país es va convertir al cristianisme, es va començar a construir el temple i el 303, la Catedral d’Echmiadzin era un fet. El temple, com els anteriors està construït en tuf volcànic i ha patit diverses restauracions. L’última, de fet, s’està realitzant ara mateix, de manera que l’entramat que hi ha a l’exterior, no ens permet de gaudir de l’edifici tant com hauríem volgut. El temple te forma de creu i està coronat pel típic conus armeni.
Fora de la Catedral hi ha una zona per poder encendre candeles, i en Marc no falta al seu ritual i demana el seu desig. Més enllà, els fidels fan cua per beure d’un font. Li suposem algun tipus de propietats i ens esperem al nostre torn.
Abans de marxar, encara entrarem a un recinte lateral, modern, on s’està a punt d’iniciar una cerimònia de baptisme. Ha estat un encert acostar-nos aquí en diumenge. L’ambient és increïble, amb una mescla d’espiritualitat i de festivitat gens opresiu. Estem un parell d’hores en total en el recinte més sagrat de l’església apostòlica armènia. Sens dubte, un dels llocs més místics que hem visitat mai.
