Chichen Itza és a més d’un dels recintes més bonics de la Ruta Maia de Mèxic, un dels parcs arqueològics més importants de tot el món i de fet, una de les belleses  triades per formar part de les 7 noves meravelles del món.

Després d’arribar a Mèrida, la capital del estat mexicà del Yucatán des de Ciutat de Mèxic i de fer un parell de nits en aquesta preciosa ciutat, avui és un dels dies més esperats del viatge. Per moure’ns per Yucatan, Campeche i Chiapas hem llogat un cotxe, concretament un dels vells Volkswagen escarabat que fa un soroll de mil dimonis, però que li donarà a ben segur, un cert encant al recorregut que farem per part de la ruta maia i que ens portarà, a més de Chichet Itzà, a Uxmal, Edzna, Kabah, Palenque, Yaxchilan, Bonanpak o Tonina.

Per anar de Mérida a Chichen Itzá la carretera és bona, de manera que en una hora i mitja hem cobert els poc més de 120 quilòmetres que els separa.

L’arqueologia i història maia divideix aquesta civilització en períodes, que en números rodons,  serien el preclàssic  (del 1000aC al 320aC), el clàssic (del 320aC al 1000dC) i el postclàssic (del  1000dC al 1687dC).

Doncs bé, la fundació de Chichen Itzà, per part dels maies provinents de Bacalar (al actual estat de Quintana Roo)  va esdevenir el 525dC, de manera que els principals edificis que trobem al jaciment arqueològic, corresponen als períodes clàssic i en particular, post-clàssic, quan la ciutat es converteix en un dels centres de poder més importants de la península, que estava formada per una gran xarxa de ciutats estat, sovint enfrontades entre elles i sovint també, sotmeses a vasallatge una respecte les altres.

L’inici del període post-clàssic es considerada a partir de la formació de la Lliga de Mayapan, que unirà ciutats tan importants com Chichen Itzá, Mayapán o Uxmal. Però la lliga no acaba gens bé, i les ciutats acaben enfrontades entre elles. Sembla ser que els conflictes van ser perduts per l’elit dominant a Chichen Itzà, que va haver d’acabar marxant cap a la zona del Peten.

chichen002

El recinte de Chichen Itzà dona per ben bé tres o quatre hores de passejada. Està molt ben restaurat i amb àmplies zones ajardinades entre les diverses construccions que beneficien la presa de bones fotografies. Es veritat que per ser un dels recintes de més fàcil accés és ple de turistes, però també és cert que per ser un jaciment prou ampli, la visita no es converteix mai en un esgotament.

D’entre els centenars de construccions n’hi ha diverses que es mantindran a la retina del visitant durant molt anys. I entre totes elles, la Piràmide del Kukulkan o el Castell s’emporta la palma

chichen_itza_map

PIRÀMIDE DE KUKULKAN O EL CASTELL

chichen006

La Piràmide de Kukulkan o de la Serp Emplomada va ser construïda al segle XII és a dir en període post-clàssic. Es tracta d’una piràmide perfecte amb nou nivells de basaments superposats que son culminats per un petit templet a dalt de tot. A cadascuna de les quatre façanes hi trobem una escala cerimonial. L’alçada és només de 30 metres, comptant el templet, i la seva base, fa uns 55 metres per cantó; és a dir, res a veure amb les piràmides que hem vist a Teotihuacan, que la dobla en alçada, però la harmonia de la seva construcció és tan, que se’ns dubte la fan una de les obres arquitectòniques més fascinants de la història del art.  A partir de les excavacions realitzades a mitjans de la dècada dels 40 del segle XX, se sap que la piràmide actual està construïda a sobre d’una altre piràmide existent, que arribaria fins 17 metres i que també estaria formada per 9 basaments. A més, dins de la piràmide de Kukulkan es van trobar diverses càmeres, algunes d’elles amb figures al seu interior, com un Chac Mool, una típica figura mesoamericana del període post-clàssic i del que en podrem veure un exemplar, dalt del Temple dels Guerrers, també a Chichen Itzá.

Molt s’ha parlat dels coneixements tècnics dels maies. Sobretot, pel que fa al domini de les matemàtiques i el calendari. Prova d’això és l’enorme construcció d’El Caracol, que es tractaria d’un autèntic observatori astronòmic.

Però pel que fa referència a la Piràmide de Kukulkan, almenys hi ha 2 aspectes d’especial relleu. El primer és que els maies tenien dos calendaris l Tzolkin o calendari sagrat i el Haab, o calendari agrícola (18 mesos de 20 dies, que sumen 360 dies, més 5 dies nefastos, el uayeb, que fa que sumin 365 dies en total).

Doncs bé, les escalinates que arriben al templet tenen 91 esglaons per cantó, que sumats als 5 esglaons que hi ha del basament final fins el templet, sumen el 365 dies del Haab maia. Però també els números 18 (mesos), 20 (dies), 5 (uayeb) i 52 (els cicles del Haab que es necessitin perquè els dos calendaris es fusionin) estarien representats a la piràmide.

chichen001

L’altre aspecte rellevant és la relació que la piràmide manté amb els equinoccis. Durant aquest dia, l’ombra dibuixa en l’aresta de la piràmide una sort de serp, que amb el pas de les hores sembla desplaçar-se en sentit descendent. Els maies van voler simbolitzar la baixada del Déu Kukulkan a la terra, per tal de beneir la propera estació de pluges, que s’inicia tot seguit i del que la població maia n’era depenent, doncs suposava una època transcendendal per l’agricultura. Això es dóna cada 21 de març i cada 21 de setembre. Milers de turistes s’apleguen aquell dia a Chichen Itzà per veure aquest curiós fenomen que demostra el domini que els maies tenien de l’astronomia i dels càlculs matemàtics.

Per cert, un cop gaudida i fotografiada, podem passar al ritual de Pujar a la piràmide de Kukulkan. Un exercici que per cert, els darrers anys ha estat prohibit. Ara cal anar a Guatemala si es vol pujar a una piràmide maia, com hem pogut fer el 2014, amb les enormes piràmides i temples de Tikal.

 

EL TEMPLE DELS GUERRERS DE CHICHEN ITZÀ

Un altre dels edificis més importants de Chichen Itzà és el Temple dels Guerrers, que també correspon a l’època post-clàssica. Està al cantó oriental de la Gran Plaça de Chichen Itzá, al centre de la qual hem visitat la Piràmide Kukulkan. El Temple dels guerrers té també te forma piramidal, però molt més baixa i sense acabar en punta, si no en una plataforma superior. Es tracta, de fet, de quatre plataformes o basaments, situats un dalt de l’altre, la inferior de les quals te una amplada de 40 metres. A la seva façana hi trobem una escala cerimonial. A banda i banda de l’escala, trobem una enorme barana en forma de serp. Preciós.

A dalt de la plataforma hi trobem el temple, que està dividit en dos sales. Destaca, al davant seu, la figura del Chac Mool, que és una de les icones de Chichen Itzà. Al davant del temple, hi ha un conjunt enorme de columnes, que és conegut com a Grup de les 1000 columnes, tot i que el seu número real sigui d’unes 200.

chichen004

chichen003

EL JOC DE PILOTA DE CHICHEN ITZÀ, EL MÉS GRAN DEL MÓN MAIA.

Just a l’altra banda de la Plaça Central de Chichen Itzá, hi trobem el Joc de Pilota, que és un dels més grans i espectaculars que es poden trobar a tot el món maia (tot i que el que veurem anys després a Copan Hondures, també és molt bonic). La seva construcció es va iniciar a finals del període clàssic i té unes dimensions, ni més ni menys, que de 168 metres de llarg per 70 metres d’ample, és a dir, força més gran que un camp de futbol actual. Encara ara podem veure els enormes anells de pedra que servien com a cistella de puntuació. Hi havia diverses variants en el joc de pilota, però sembla ser que el que es realitzava a Chichen Itzá permetia que la pilota, de cautxu, fos jugada amb l’avantbraç. Aquesta suposició ve donada per la gran alçada a que estan situats aquests anells de pedra.

chichen005

EL CARACOL, L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE CHICHEN ITZÁ

Per últim, no vull deixar una altres dels construccions que fan de Chichen Itzà un lloc especial: el Caracol o Observatori, que com el seu nom indica es tracta d’un observatori astronòmic, un dels primers que es coneix, i que hauria sigut construït, al igual que el Joc de la Pilota, a finals del període clàssic. Segons sembla, al Caracol hi ha marques, ranures i perforacions, que permeten suposar que almenys 20 dels 29 fenòmens astronòmics que son possibles a Chichen Itzà, com ara ve, solsticis o equinoccis, podien ser predits o reconeguts. La situació i distribució de l’observatori no és pas aleatòria. Per exemple les cantonades oposades apunten la sortida del Sol en el solstici d’estiu i la posta de sol, al d’hivern. I per altre banda, l’alineació de la plataforma principal és tal, que permetia observar la posta de Venus a la seva declinació nord màxima. Un veritable enginy, sens dubte, i que prova, novament, l’enorme domini que de l’astronomia tenien els maies.

chichen007

EL CENOTE SAGRAT

Abans de marxar i tot passant pels diversos senders que es troben a la zona, encara passem pel que és conegut com a Cenote Sagrat. Una gran bassa rodona, d’uns 60 metres de diàmetre. L’aigua freàtica és la que omple el cenote d’aigua, que de fet, queda uns quinze metres per sota de la superfície terrestre. Sembla ser que aquest cenote no era utilitzat per l’abastiment d’aigua si no per realitzar diversos ritus sagrats en honor dels diversos Déus maies. A més, al cenote s’hi tiraven joies i peces de ceràmica, que s’han pogut trobar. A diferència d’altres cenotes que hi ha en aquesta zona, com el de Dzibilchaltun, que es troba ben a prop de Mérida, en aquest no hi està permès el bany.

COM ARRIBAR A CHICHEN ITZÀ. COM ANAR DE MÉRIDA A CHICHEN ITZÀ.

Per anar de Mérida a Chichen Itzà hi ha una carretera ben bona que ens va permetre arribar al jaciment arqueològic en una hora i mitja. També hi ha autobusos, gairebé cada hora, que fan el trajecte. Si el viatger està allotjat a les populars  Riviera Maya o Cancún, gràcies a alguna de les ofertes de viatges que sovintegen a les agències habituals, també es podrá anar en bus (particularment des de Cancun), però el trajecte és de gairebé tres hores o optar per llogar un cotxe o contractar algun dels molts tours turístics que es troben a les agències locals.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

11 thoughts on “CHICHEN ITZÁ. Una de les meravelles del món maia.


Diana
6 d'octubre de 2014

Como siempre, mucha información y muy bien relatada, de un destino que me encantaría visitar pronto!
Un saludo!

    Jordi
    6 d'octubre de 2014

    Muchas gracias Diana!

Gaolga
6 d'octubre de 2014

Que suerte que te toco poderte subir a la piramide… yo aunque la pueda visitar en el futuro ya no podre hacerlo. Parece que ya no dejan escalarla :'( … el precio de ser una de las nuevas 7 maravillas 🙁

    Jordi
    6 d'octubre de 2014

    Sí, una pena que no de pueda subir ya. En aquel momento no tuvimos ningún problema. Ni en Chichen ni en ningún otro recinto arqueológico.

Viajar code: Verónica
6 d'octubre de 2014

Las antiguas civilizaciones son fascinantes!! ^_^

Mis padres pudieron subir y como ellos confiesan: bajar de culo xD
Aunque no se pueda subir, sin duda ha de ser una visita de lo mas interesante.

un saludo

    Jordi
    6 d'octubre de 2014

    Nosotros también pudimos subir, y creo que allí bajamos con bastante más dignidad que en Tikal. Incluso, en una de las pirámids de Tikal subí con mi hijo y una vez arriba vi imposible bajar con él y tuvo que subir mi mujer a rescatar al niño!

Fernanda
6 d'octubre de 2014

Qué divertido alquilar el escarabajo para ir a Chichen Itzá!, pasé por ahí cerquita pero no llegué. Una cosa que me llama la atención (es algo tal vez obvio, lo sé) es que muchas civilizaciones suelen tener “ese día” para marcar el equinoccio: en Machu Picchu también hay una piedra que sólo un día no tiene sombra. Stonehenge también marca el equinoccio y, más acá en el tiempo, hay una iglesia en algún lugar de Europa que de alguna manera marca el día que llega ese rayo de sol. Saludos y buenas rutas!

    Jordi
    9 d'octubre de 2014

    Jejeje, sí ue muy divertido alquilar un escarabajo. Que por icerto, hacía un ruido de mil demonios! Tengo pendiente la vivita a Perú i al Stonehenge!

emilio
26 d'octubre de 2014

Es una pena que ya no podamos subir, en mis dos viajes no he podido, pero bueno me conformo con haber subido a la de Cobá (está muy poco restaurada) y en el segundo viaje visité la zona arqueológica de Ek-Balam y pude subir a su pirámide.

Un saludo Jordi.

    Jordi
    26 d'octubre de 2014

    Pues fíjate que yo he estado en un montón de recintos mayas pero nunca en Cobá ni Ek Balanm. Una pena, porque están cerca de Chichen Itzá, pero desde allí ya nos fuimos camino de Chiapas. Tendré que volver porque me dejé un montón de sitios por visitar.

Viajar y Otras Pasiones
18 de desembre de 2017

Hola familia!

Qué voy a decir? Muero de ganas de conocer México, y Chichen Itza es una de las culpables…

Me da mucha envidia que hayas podido subir a la pirámide de Kukulkán, aunque entiendo que ya no esté permitido. Bueno saber lo de Guatemala, que también le tenemos ganas.

Me llama mucho la atención el juego de pelota! Y no sabía que había un observatorio.

Gracias por compartir tanta info. Un beso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.