Probablement una estada a la petita població d’Interlaken, suposa un dels millors indrets per realitzar algunes de les més boniques excursions de mitja muntanya i alta muntanya que es poden fer a Europa. Pujar fins l’estació més alta de tren d’Europa, amb el Jungfraujoch o acostar-se a les Gorges del Riu Aare és una autèntica delícia, a més, fàcil de fer per tots els viatgers.

Avui però l’objectiu és gaudir d’un dels espectacles més bonics de Suissa: el de les cascades Trummelbachfall i Giessbachfalle, per acabar el dia, donant una volta per Brienz.

Trummelbachfalle

Al despertar-nos de seguida veiem que avui no anirem a fer “alta muntanya”. El dia està ennuvolat, amb boira baixa i fins i tot plujós, de manera que més val que no pugem a cap telefèric perquè no veurem res a dalt de cap cim. A Suïssa però, el que no falten són alternatives, de manera que no ens quedarem pas a l’habitació.

Així doncs, ens ho prenem amb calma i després d’esmorzar fem camí cap a Lauterbrunen, on hi ha les Trummelbachfall, unes cataractes que són úniques a Europa, i és que estan amagades dins de les roques, en un paisatge ple de clarobscurs que les fa realment excepcionals. O almenys, amb aquesta il.lusió hi anem.

Passat el poble de Lauterbrunnen, només cal anar un parell de quilòmetres més enllà (aquesta vall, en forma de U, és la més bonica que hem vist durant tot el viatge), per tal de deixar el cotxe en el pàrking gratuït que hi ha a l’entrada de les cascades.

Avui fa un pel de fred, i a més, en prevenció del mullader que sembla que hi ha dins les muntanyes (les cascades són interiors, com ja he explicat), ens posem els impermeables. La Isa, a més, es carrega en Marc amb l’arnés, mentre l’impermeable els tapa als dos. La veritat és que mare i fill estan divertidíssims i semblen un cangur amb el seu fill a la bossa.

Paguem l’entrada (11 CHF, amb la tarja de resident de Bönigen que ens han fet per fer nit en aquest petit poblet proper a Interlaken , 10 CHF), i pugem a un ascensor-funicular que ens deixa cent metres més amunt. Des d’allà, es puja per escales fins al capdamunt de les cataractes. Es fa difícil hores d’ara començar a aplicar adjectius. Tot el que estem veient en aquest viatge supera les nostres expectatives. La força de l’aigua és realment extraordinària en aquestes cataractes que provenen directament del desgel de les glaceres de l’Eiger, el Monch i la Jungfrau, els tres colossos de la zona. Anem baixant per les escales i no sabem quin tram és més espectacular, doncs són deu o dotze cascades interiors que es van succeint, a quina més sorollosa. A més, la il.luminació, amb uns jocs de llums molt ben aconseguits fan encara més bonica l’experiència. Acabem xops, però ha estat realment una visita que ens ha deixat astorats i que mai oblidarem.

Cascadas Mürren y Sttaubachfalls.

Encara amb l’emoció d’aquesta imprescindible visita, agafem el cotxe, per anar un parell de quilòmetres més enllà, on hi ha el segon dels dos grans saltants d’aigua que hi ha a Lauterbrunnen (el primer està al mateix poble). Són les cascades Murren i estan just al davant del pàrking del telefèric que puja al Schiltorn (una de les excursions més típiques de la zona, doncs des de dalt és pot veure molt bé els tres monstres dels Alps: l’Eiger, el Monch i la Jungfrau). Hi deixem el cotxe (gratuït la primera hora) i ens acostem al saltant d’aigua més alt de Suïssa, que es precipita des de més de sis cents metres d’altura. Realment preciós, tot i que avui el dia no ens acompanya, amb aquell sol que quan surt multiplica els verds de les valls per 100 i el blau del cel per 1000.

Vistes les cascades Murren tornem al cotxe per acostar-nos al poblet de Lauterbrunnen, que està a cinc minuts. Deixem el cotxe en un pàrking que hi ha al costat de l’església i donem una volta (de seguida està donada) per aquest petit enclavament alpí. Ens acostem, això si a les Sttaubachfalls, l’altre gran cascada, que cau des de més de tres cents metres d’altura, just a la sortida del poble. L’estampa, amb el poble en primer terme, i la cascada, al darrera, és realment impactant. Un petit sender et permet situar-te al darrera d’aquesta cataracta.

Abans de marxar, anem al supermercat per tal de comprar alguns queviures per esmorzar i sopar a l’apartament. Una vegada més, veiem que el preu de l’alimentació a Suïssa no és pas massa més car que a Barcelona. A ben segur, la pujada que en els darrers anys ha experimentat el cistell de la compra a casa nostra, fa que les diferències s’hagin fet més estretes en els darrers anys i ara ja no sembli tant car viatjar per Suïssa.

Giessbachfalle

Un cop hem gaudit de Lauterbrunnen tornem a baixar per on hem vingut i agafem direcció les Giessbachfalls, unes altres cascades (no se’ns fa pesat, just al contrari, son tant espectaculars però diferents unes a les altres, que no ens fa res veure’n unes altres), que estan a la ribera del llac Brienz, ja ben a prop de Meiringen, just al costat d’un hotel modernista de principis de segle XX.

Hi arribem al cap d’una mitja hora. Deixem el cotxe en un pàrking gratuït i ens acostem a través d’un sender cap un pont de d’on es veuen almenys, quatre o cinc trams dels més de quinze dels que es componen aquests saltants d’aigua, que es precipiten des de més de tres cents metres d’alçada, fent un soroll de mil dimonis, i anant a caure, directament al llac Brienz. El llac, des d’aquí agafa un color verdós que sembla impossible que pugui existir a la naturalesa. El nostre cap no dóna l’abast. No sabem on mirar. L’espectacle és impressionant (i per cert, gratuït). Sembla impossible tanta meravella junta, i és veritablement difícil de descriure.

Des d’aquest primer pont comencem a pujar per la muntanya (hi ha tanta humitat que els troncs dels arbres són plens de molsa, com si ens trobéssim en un rainforest de Centreamèrica). El sender és fàcil de fer, però rellisca una mica, en algun punt. En qualsevol cas, tot i que porto en Marc lligat a l’arnés, no es fa gens difícil de pujar. Metre a metre anem agafant altura i l’espectacle es multiplica. Quan sembla que s’ha arribat a dalt, que no hi ha més aigua, caminem tres minuts més, i un nou tram de cascades es troba davant nostre. I així, una vegada i una altre. Ara passem per davant d’una cascada, i més endavant, passem pel darrera d’una altre. I a mida que pugem, el llac cada vegada més verd i a més, amb aquest petit hotel de principis de segle XX, construït pels viatgers de fa cent anys, en estil modernista, que enlloc de perjudicat el paisatge, encara el fa més bonic.

No ens cansem de tirar fotos. L’excursió és realment bonica i curiosament, en la hora sencera que estem a les cascades, entre pujar i baixar, només ens creuem amb un grupet de quatre turistes. Increïble, però cert.

Quan baixem el sender, ens acostem a l’hotel. És preciós i decadent, però la decoració interior encara manté el que el va portar a ser un dels més luxosos de l’època (i de fet, dels primers). Encara ara, sembla que estiguis cent anys enrera en aquest hotel, tant per la decoració i pels mobles, com pel personal que hi ha, on hi dominen algunes angelicals àvies que semblen tretes d’una pel.lícula d’època. És aviat, però veiem que hi ha anunciat un menú de nit, en plan bé, i força bé de preu. Una altre vegada, potser.

Per cert, pels qui hi arribin en vaixell (dels que donen la volta al llac), poden pujar a l’hotel en el funicular més antic d’Europa segons s’anuncia, i que és de finals del segle XIX. Una relíquia encara en actiu i que permet acostar-se a les cascades d’una manera ben romàntica (si no es va en un grup organitzat, es clar).

Amb la boca encara ben oberta després de l’espectacle natural al que hem assistit ens acostem a Brienz, que està a l’altre ribera del llac homònim, just al davant de les Giessbachfalls.

El poble és típic per l’artesania de fusta. Sembla ser que hi ha un munt de tallers on pots gaudir d’aquest art. Són però, gairebé les set de la tarda, i hores d’ara, els artesans ja han abaixat les persianes, de manera que ens estem una horeta al poble i ens en tornem a caseta a descansar.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE SUISSA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!