A uns 30 quilòmetres de Vilnius, capital de Lituània, hi ha uns dels indrets més bonics d’aquest país bàltic: el preciós castell de Trakai.

La petita població de Trakai, d’uns 5000 habitants es troba enmig del que és conegut com a Parc Nacional Històric de Trakai, únic a Europa i que engloba una bona quantitat de llacs i boscos, i sobretot, el castell de Trakai, veritable motiu d’orgull de la nació lituana i que ens vam proposar visitar des de Vilnius.

A Trakai s’hi pot anar en transport públic. Hi ha desenes d’autobusos al llarg del dia. El que prenem de bon matí ens deixa en poc més de mitja hora al poble de Trakai. De seguida ens dirigirem carrer avall. Es tracta d’una caminata de menys de dos quilòmetres que ens porta a la ribera del llac Galve. El Castell es troba al bell mig d’aquest llac, en una illa unida a terra ferma per una pasarel.la de fusta.
IMG_4135

Sembla ser que aquest castell dataria del segle XIV i que va ser fundat pel Duc Gediminas, uns dels governants del Gran Ducat de Lituània més estimat per aquesta nació, del que es diu que  es va resistir als múltiples intents de cristianitzar el país. En aquest castell va néixer també, el 1350, Vitautes el Gran, gran Duc de Lituània, que tenia també el títol de Príncep de Trakai i que  va esdevenir igualment un heroi nacional.

Del castell inicial a la illa es va passar posteriorment a dos castells. Un a la illa, i l’altre a terra ferma. Van ser anys de disputes intestines a Lituània, que acaben amb la conquesta del castell per part de Vitautes el gran, que era net del fundador Gediminas. Des de llavors, Trakai es converteix de facto en la capital política del país, des d’on es decidia el futur de Lituània, tot i que la capital oficial seguia sent Vilnius.

A l’original castell del segle XIV el va substituir una fortalesa, al segle XV, de maó vermell, que és la que podem veure a l’actualitat. El castell però va passar durant els segles següents per diverses mans, seguint els designes del país. A partir de 1569, el Ducat de Lituània s’uneix al Regne de Polònia i la importància del castell disminueix. A finals del segle XVIII la població i tota la regió és annexionada a Rússia i al segle XX va passar a mans alemanyes, poloneses,  soviètiques i novament alemanyes, aquesta vegada després de la invasió nazi. Passada la Segona Guerra Mundial, els Països Bàltics són novament annexionats a la Unió Soviètica, fins que a finals del segle XX, aquesta es desmembra i Lituània assoleix definitivament, la independència.

IMG_4137
IMG_4139
IMG_4143

Amb tants entrebancs, el castell ha requerit un munt de restauracions durant tot el segle XX, les quals es tenien que anar parant cada vegada que començava una guerra i que el castell canviava de mans.  Però la veritat és que el resultat final és encantador i trobar-se un castell medieval, al bell mig d’un llac, i envoltat per un munt de boscos, és un dels punts culminants del viatge als Països Bàltics.

Es poden recórrer les sales que estan condicionades com a museu: monedes, manuscrits, restes arqueològics entre d’altres, podrem trobar pel recorregut. Però el més interessant és passejar tranquil.lament per les dependències, perdre’s pels racons i pujar a les torres o relaxar-se al pati d’armes.

CARAÏTES A TRAKAI

Una de les particularitats del poble de Trakai és que podem trobar encara ara, algunes famílies de caraïtes.  Aquest poble, de parla turca, està emparentat religiosament amb els jueus. Els caraïtes  van ser traslladats des de Crimea fins a Trakai, entre el 1397 i 1398 per Gran Duc Vitautes el Gran. Sembla ser que van ser 483 les famílies caraïtes traslladades a la ribera del llac Galve.

De fet, els caraïtes son una autèntica branca del judaisme. A diferència de la rabínica (la corrent majoritària) que dóna preponderància a la tradició oral, la branca caraïta dona més importància a les escriptures, és a dir, a l’Antic Testament. De fet, els caraïtes van estalviar-se la persecució nazi, per que aquests no els consideraven un poble jueu, sinó un poble d’origen turc.

Alguns d’aquests caraïtes van fer-se molt famosos entre els segles XVI i XVII  i es van fer realment rics.  Com dèiem, encara ara hi ha diverses famílies caraïtes a Trakai, que viuen en les seves característiques cases de fusta (en veurem una pila entre l’estació d’autobusos i el llac) i també hi ha algun restaurant caraïta, tot i que nosaltres no em vam provar la seva cuina.

Vist el castell i donada una volta pel poble, ens en tornem a Vilnius, la capital del país, també en un dels múltiples busos que connecten les dues poblacions.

IMG_4175
IMG_4177
IMG_4170
IMG_4167

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.