BURJ KHALIFA, DUBAI. L’edifici més alt del món. ¿Pujar o no pujar?

El gratacels més alt del món està a Dubai. I està allà, perquè no content amb comptar amb una bona pila de gratacels de més de 250 metres d’alçada, el cap d’estat, Mohammed Bin Rashid Al Maktoum, va decidir que ja era hora d’anar una mica més enllà.

L’Emir de Dubai, que alhora és vicepresident dels Emirats Àrabs Units, no només volia que es construís a Dubai el gratacels més alt del món. Sabedor de que la cursa per ser l’edifici més alt del món havia revolucionat l’arquitectura post moderna de finals del segle XX i principis del XXI, es volia assegurar que el títol d’edifici més alt del món no li durés pocs anys, o encara pitjor, que quan s’estigués inaugurant ja estigués en construcció un projecte dissenyat per superar-lo. Per això, el seu edifici no només havia de ser el més alt si no que ho havia de ser per molts metres de diferència. Havia de ser, pràcticament impossible de ser superat amb la tecnologia actual. Es per això que es va dissenyar un edifici de més de 800 metres, que superaria en més de 300, el gratacels més gran del món fins aquell moment, el Taipei 101, que tenia una altura de 509 metres. L’alçada definitiva però es va mantenir en secret i no va ser fins a la seva inauguració a principis de 2010 quan es va revelar de forma definitiva el gran secret: el Burj Khalifa tenia una altura de 828 metres.

L’Emir de Dubai tenia a més una segona obsessió. Volia un disseny espectacular, que situés a Dubai no només com a ciutat amb l’edifici més alt del món, si no com a ciutat amb un monument emblemàtic incontestable com ho és la Torre Eiffel de París o l’estàtua de la llibertat. És per això que no es van escatimar esforços amb el pressupost, que va ser finançat parcialment per la pròpia família del sobirà (que en certa manera és l’amo del país). Es van presentar diversos projectes però l’escollit va ser el de l’estudi Skidmore, Owings and Merrill, sota la direcció de l’arquitecte Adrian Smith.

El que no contava el Sheikh Mohammed es que a mitjans del projecte, Dubai es veuria immersa en una important crisi econòmica, que va provocar que fos l’emirat veí i amic, Abu Dhabi, qui tingués que rescatar el petit emirat. Abu Dhabi, que de fet, té més reserves petrolieres que Dubai havia sigut una mica menys ambiciosa que Dubai amb els seus projectes constructors megalomaníacs, de manera que el Sheikh Mohammed es va veure obligat a acceptar que el Sheikh d’Abu Dhabi contribuís definitivament en la construcció. A canvi, l’edifici més alt del món, el gran gratacels de Dubai, va perdre el seu nom en favor del Emir d’Abu Dhabi. Del nom inicial de Burj Dubai es va passar a l’actual de Burj Khalifa, una petita humiliació que es va haver de menjar en patates el Sheikh Mohammed.

Algunes dades que donen fe de l’enormitat de l’edifici més alt del món, més allà de la seva alçada, son les 160 plantes amb que compte o els 57 ascensors ultraràpids que pugen a una velocitat de 10 metres per segon (els ascensors panoràmics) i de 18 metres per segon (els interiors).

VISITAR EL BURJ KHALIFA DES DE FORA

Per visitar el Burj Khalifa, el gratacels més alt del món, el més còmode és anar-hi en metro. Cal baixar a la parada de metro Burj Khalifa i sortir per la pasarel.la que porta fins el Mall of Dubai, el centre comercial més extraordinari de tot el país.

Tant per veure’l des de fora com per pujar al mirador del pis 124 cal dirigir-se fins el soterrani del Mall Of Dubai.

Per sortir al mirador de les fonts, a la base de l’edifici cal seguir les indicacions (Burj Khalifa Fountains). No té pèrdua. Des de baix, l’edifici es revela esplèndid, no només per la seva alçada si no també pel preciós i esvelt disseny, que en la seva base s’ha inspirat en una flor de sis pètals, la hymeniocallis blanca.

A mesura que es va guanyant alçada, els cubs superposats van sent menys, de manera que d’una base més robusta es va passant a uns pisos superiors més lleugers que acaben amb l’agulla definitiva. A més, com que a Dubai hi sol fer sol, el marc blau del cel, al fons, fa que la fotografia del Burj Dubai surti bé, sí o sí, malgrat la dificultat per encabir l’edifici a la fotografia.

Al peu del gratacels més alt del món, hi ha unes fonts dansaires. L’espectacle de les fonts es repeteix cada mitja hora quan es fa fosc. Les fonts del Burj Khalifa, que estan inspirades en les del Hotel Bellagio de las Vegas apleguen cada vespre a milers de turistes. Val la pena.

PUJAR AL GRATACELS MÉS ALT DEL MON.

I per pujar al mirador del Burj Khalifa què cal fer? Doncs, evidentment pagar una entrada, doncs més enllà de mirar i passejar, res és gratuït a Dubai. I a més, res és barat, de manera que l’entrada al mirador del gratacels més alt del món està a l’alçada de la seva mida.

A més, cal ser previngut, perquè les entrades es solen acabar, de manera que no és habitual que si no es té reserva prèvia no es pugui pujar al pis 124, on hi ha l’observatori panoràmic. Per això és pot fer la reserva per internet, al preu de 125 AED, al canvi, uns 30 euros. Així ho vam fer el 2011, quan vam pujar al At the top, tot i que en aquella ocasió ens va costar uns 20 euros al canvi. En aquesta segona ocasió que he visitat Dubai, no he pujat a l’observatori i m’he conformat amb la visita des de baix.

Però, val la pena pujar? Sí i no. És a dir, per una part, un no té la possibilitat de pujar cada dia al edifici més alt del món. Això ja seria prou motiu per pujar. Això sí, cal tenir en compte que les vistes des del mirador del pis 124, que arriben a desenes de quilòmetres en les quatre direccions no son ni molt menys, les que es poden gaudir, per exemple des de l’Empire State Building de Nova York, que son molt més espectaculars. Cal tenir en compte que tot i l’enorme quantitat de gratacels més alts de 300 metres que hi ha a Dubai (molts més que els que hi ha a Nova York), aquests es troben relativament allunyats del Burj Khalifa. I els pocs que queden a prop, com el The Adress, que hi ha just al davant, queda ridículament desproporcionat respecte el gratacels més gran del món, de manera que els seus 302 metres d’altura el situen massa allunyat del observatori panoràmic. Des de dalt, això si, es pot distingir, a uns quants quilòmetres de distància, les diverses zones de Dubai, des de Dubai Marina al Hotel Atlantis the Palm que es troba a la palmera artificial o al Burj al Arab, l’únic hotel de 7 estrelles del món.

El meu consell? Doncs que si no us ve de 125 AED perquè viatgeu amb un pressupost esplaiat, pugeu-hi (això sí, reservant prèviament l’entrada); en canvi si el vostre pressupost és de motxiller no dubteu a gastar-vos els calers en alguna altra cosa i gaudiu simplement de l’espectacle des de les fonts de la planta baixa del edifici més alt del món.