El budisme és la religió no teísta desenvolupada a partir de les ensenyances que va difondre el príncep Siddharta Gautama a partir del segle V aC. Aquesta religió es va expandir per tota la India, convertint-se en religió d’estat a partir del segle II aC. A partir del segle VII comença el declivi del budisme a la Índia, que queda com a religió residual a partir del segle XIII. En aquell moment, però, el budisme s’ha estès per gran part d’Àsia, fet que persisteix encara ara, on és la religió majoritària a molts països , com Tailàndia, Cambodja o Laos.
Actualment hi ha entre 300 i 500 milions de seguidors d’aquesta religió al món i podem trobar temples budistes importants a la majoria de països d’Àsia.
El post recopila cinc centres budistes visitats a cinc països diferents. Tots tenen la seva importància. Sukothai, a Tailàndia i Angkor, a Cambodja, van ser veritables capitals dels estats als que pertanyien i son ara venerables parcs arqueològics.
Les coves de Yungang, a Datong, formen part de l’antiquíssim art de l’escultura sobre roca que es va desenvolupar a la Xina al segle V i que va tenir la seva continuació en les escultures de les coves de Longmen a Luoyang, quan la dinastia Wei del Nord, va traslladar la capital, de Datong a Luoyang.
El Borobudur, és encara ara, la estupa budista més gran del món, i va ser manada construir per la dinastia Sailendra, com a mostra de la seva supremacia a Java Central.
I el temple Todai-ji de Nara, va ser construït per l’Emperador japonès a la capital de l’estat, Nara, per tal de que el Buda protegís la població. Va ser tanta la influència del temple en les polítiques de l’estat, que l’Emperador es va veure obligat a traslladar la capital a Nagaoka.
1. TAILÀNDIA. PARC ARQUEOLÒGIC HISTÒRIC DE SUKOTHAI.
Aquest regnat va ser fundat a mitjans del segle XIII quan un governant local es va revelar contra el domini khmer. El regnat dels nous governants es va anar expandint i amb el seu tercer mandatari, Ramkhamhaeng va tenir la seva època de màxim esplendor, ocupant part dels actuals estat de Laos, Birmània i Malaisia.
Amb la mort de Ramkhamhaeng, el regne de Sukhotai va anar perdent poder de forma progressiva fins que el 1438 va ser absorbit pel regne d’Ayutthaya.
El Parc històric de Sukhotai forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 1991 i està format per una gran quantitat de temples que s’estenen fins a 70 quilòmetres quadrats. La ciutat intramurs, ocupa gairebé quatre quilòmetres quadrats i en el seu interior es conserven uns 26 temples.
El temple, amb les seves fabuloses figures de Buda, tant de peu com assegut és un dels reclams més esplendorosos de Thailàndia. Visitar-lo és molt agradable i particularment, fer-ho en una bicicleta llogada, recorrent els senders enmig d’estupes i llacs artificials, que fan de la visita, una de les més relaxants del país.
Dins el recinte, el clímax el trobem al preciós temple del Wat Mahathat. Les estupes, les escultures de Buda, l’agradable entorn, tot és espectacular en el Wat Mahathat.
Com arribar-hi?
Des de Bangkok, la capital de Thailàndia s’hi pot arribar en bus (unes 7 hores) o en tren. També es pot arribar a Phitsanulok en tren, i des d’allà, agafar un bus que t’hi porta en una hora.
2. XINA. COVES YUNGANG. DATONG.
Dels nostres viatges per Xina hi ha hagut dos conjunts de coves budistes que ens han deixat bocabadats: les coves de Longmen a Luoyang y les coves de Yungang a Datong.
A les Coves Yungang trobem fins a 51.000 escultures de diverses mides repartides en les 53 grutes que hi ha en el recorregut d’aproximadament un quilòmetre. Moltes d’aquestes escultures fan pocs centímetres d’altura i estan esculpides directament a la pedra. Però moltes altres sorprenen per la seva policromia (que no vam trobar a les de Luoyang) i sobretot, per la seva enorme altura, que arriba fins als 16.8 metres en la més gran de totes. Els Budes, Bodhisattves i guardians celestials se succeeixen en un recorregut espectacular. La falda del turo està literalment foradat per tots els racons possibles i realment és una de les imatges més espectaculars d’un país, que precisament no és orfe de grans monuments.
Les coves es troben a uns 20 quilòmetres de la ciutat de Datong i es van començar a construir el 460. És obra de la dinastia Wei del Nord, que va abandonar la ciutat el 494 (precisament per traslladar la capitalitat a Luoyang), moment en el qual es donen per acabades les obres.
Les Coves Yungang de Datong formen part del Patrimoni de la Humanitat des de l 1981 i es poden visitar en una visita llampec des de Beijing, donat que està a uns 350 quilòmetres direcció oest.
Com arribar-hi?
Des de Beijing es pot agafar un tren o un autobús fins a Datong. Un cop a la ciutat, cal agafar un autobús per anar a les coves.
També es pot anar a Datong en taxi (la carretera és molt bona), que és el que vam fer nosaltres. Vam acordar el preu per tal de que el dia següent ens portés als monestir penjats de Xuankong, que estan a menys de 100 quilòmetres de Datong i abans d’arribar de tornada a Beijing, fes una parada a Badaling, per tal de visitar la Gran Muralla.
3. INDONÈSIA. ESTUPA DE BOROBUDUR. YOGYAKARTA.
El complex budista de Borobudur a la illa indonèsia de Java és un dels grans monuments arqueològics de caire religiós del món, sent encara ara, la estupa budista més gran que mai s’hagi construït.
El Borobudur data del segle VIII i sembla ser que va ser la dinastia Sailendra qui en va manar la seva construcció com a lloc de culte. És una època una mica convulsa en quan a religió, de manera que sovint , la temàtica budista es mescla amb la hinduista. Amb tot, el Borobudur es pot considerar bàsicament una estupa budista, mentre que els temples de Prambanan, que estan ben pròxims al Borobudur i es poden visitar el mateix dia, serien un exemple de temple majoritàriament hinduista i contemporani del Borobudur.
La estupa té forma de piràmide de sis nivells o plataformes quadrades. La base de la plataforma inferior fa 118 metres de cantó. Un cop superats els sis nivells, que estan riquíssimament decorats per perfectes baix relleus on s’explica la vida de Buda i que ocupen uns 2500 metres quadrats, s’arriba a les tres plataformes superiors, que són circulars i que són plenes d’estupes campaniformes. Al seu interior hi conserven la imatge de Buda. N’hi ha fins a 72 entre els tres nivells, 16 de les quals, es troben al darrer dels nivells i envoltes l’estupa central, que és la més gran.
El Borobudur forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Com arribar-hi?
Cal anar fins a Yogyakarta, capital de l’est de Java. El més habitual es arribar-hi via aèria des de la capital indonèsia, Jakarta, o per exemple, des de la capital de Bali, Dempasar.
Des de Yogyakarta cal agafar un autobús que et porti a l’estació d’autobusos de Jombor, al nord de Yogyakarta i des d’allà, un altre fins el Borobudur. També es pot agafar un taxi des de Yogyakarta. El trajecte no arriba a l’hora i si es comparteix, el taxi és un mitjà força barat a Indonèsia.
Per saber-ne més.
https://www.milviatges.com/2013/prambanan-i-borobudur-lapoteosi-hinduista-i-budista-a-indonesia
4. JAPÓ. TEMPLE DE TODAI-JI. NARA.
Nara, ciutat situada a 477 quilòmetres de Tokio, la capital japonesa, però només a 40 de Kioto, la segona ciutat en importància del país nipó, és una ciutat repleta de preciosos temples, inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Al Temple del Todai-Ji hi trobem una de les estàtues més grans del Buda Vairocana (el que brilla com el sol), que és conegut també com a Daibutsu (Gran Buda).
El temple del Todai-Ji dataria del 745 i va ser construït per donar cobertura a l’enorme Buda que l’emperador havia manat construir, edicte mediant, per tal de que oferís protecció a la població. El Buda, dissenyat per Kuninaka no muraji Kimimaro, va ser acabat el 751 i és enterament de bronze. En aquell moment, Nara era la capital de l’estat i de seguida, el temple es va convertir en un punt de peregrinatge molt important, fins al punt de que el temple es va convertir en una important influència pels assumpte de l’estat. Això va portar que el 784, l’Emperador decidís de traslladar la capitalitat cap a Nagaoka, per tal de disminuir així, la influència dels assumptes religiosos en el devenir de la nació.
El temple, malgrat haver estat destruït dues vegades per incendis i que actualment, és un 33% més petit que l’original, és encara, l’estructura de fusta més gran que mai s’hagi construït. L’actual sala és del 1692.
Després de passar per la porta principal, el Nandaimon, que té 20 metres d’alçada, s’accedeix a un pati procesional. Al fons, trobem l’edifici principal del Todai-Ji, l’esplendorós Daibutsuden, que és el que dona cabuda a l’enorme Buda. Aquest edifici té una alçada de 56 metres i es mostra majestuós davant del pati procesional. El Gran Buda fa 15 metres d’alçada. A dreta i esquerra del Gran Buda hi trobem dos bonics Bodhisattves.
A dins del Daibutsen, a part del Gran Buda, hi ha un pilar foradat on és típic que els viatgers intentin passar per entre mig. No és gens fàcil. S’ha de ser prim, d’espatlles estretes i sobretot, força hàbil. Sembla ser que qui aconsegueix la proesa, serà beneït amb la il.luminació en pròxima vida.
Abans de marxar donem una volta i ens fixem en la bonica i senzilla torre de la campana, que es troba en molts recintes budistes d’Àsia: la Shōrō. Conté la campana més gran de tot Japó, tot i que la veritat és que tampoc sembla tan monumental, amb els 3.87 metres d’altura. Data del 752.
Fora del recinte del Todai-Ji, hi ha un parc on hi ha una pila de juganers cérvols sika, molt comuns al Japó. És divertit alimentar-los amb unes galetes, les senbei Shika, que venen per a l’ocasió. Nens i grans gaudeixen dels cérvols.
Com arribar-hi.
A Nara s’hi pot anar en tren o autobús, però el més còmode és fer una excursió d’un dia des de la veïna Kioto. Hi ha molts trens cada poca estona. Nara és una ciutat per gaudir-la a peu, per tal descobrir els múltiples temples. El Todai-Ji es troba a menys de tres quilòmetres de l’estació de trens, en direcció nord-est.
5. ANGKOR. SIEM REAP. CAMBODJA.
Probablement, de tots els recintes budistes del món, el d’Angkor sigui el més espectacular. Potser sigui fins i tot, el recinte arqueològic més increïble que es pugui visitar. Potser, el destí turístic més esplendorós que hi hagi arreu.
Ni en Taj Mahal, ni la Gran Muralla ni les Piràmides d’Egipte poden fer ombra als extraordinaris temples de Angkor.
Aquesta ciutat, que va ser la capital de l’Imperi d’Angkor que va dominar bona part del sudest asiàtic es troba a molt pocs quilòmetres de la ciutat de Siem Reap, que li serveix de suport logístic, i forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 1992.
Tot i que la zona ha estat habitada des del segle I de la nostra era, és a partir del 802 dC quan el rei Jayavarman II sotmet les tribus del voltant i posa la pedra fundacional del que esdevindrà un imperi. Les construccions se succeeixen fins el segle XV, formant el que ara és el Parc Arqueològic més extens del món. Temples com el d’Angkor Wat (manat construir per Suryavarman II al segle XII), el Bayon, amb les 200 cares que representen el monarca somrient i les 54 torres i el Ta Prohm, un autèntic monestir budista que va arribar a allotjar més de 12.000 persones i que ha estat fagocitat per la selva, formen part del més espectacular que es pugui visitar arreu del món. Tant el Bayon com el Ta Prohm van ser manats construir per Jayavarman VII. Els budes, les apsares, els baix relleus explicant la vida de Buda, les columnes, els murs del Palau Reial o de la terrassa dels Elefants, tot és espectacular a Angkor, un destí que es fa imprescindible per qualsevol viatger.
En els primers anys del regnat, i donada les influències dels comerciants indis, les religions animistes van ser suplantades per l’hinduisme, però a partir del segle XII es gira al budisme, de manera que els temples es van construint sota l’aixopluc d’aquesta religió, i els més antics, d’origen hinduista, s’omplen de budes. Tot i que els temples a partir del segle XII, i de fet la majoria dels més espectaculars que hi ha a Angkor son budistes, a partir del regnat de Jayavarman VIII, a finals del segle XIII hi ha una nova reconversió al hinduisme, de manera que en certa manera canvien les característiques dels edificis, entrant en una espècie de simbiosi entre budisme i hinduisme. A partir de Srindravarman, es torna al budisme, aquesta vegada en la branca Theravada.
Per saber-ne més.
Vam publicar un post complet sobre els temples d’Angkor.
Com arribar-hi.
Siem Reap és la porta d’entrada als temples d’Angkor. Per arribar-hi cal agafar un vol des de Phnom Pehn, la capital de Cambodja (40 minuts), un autobús (unes 6 hores) o remuntar el riu, a través del llac Tonle Seap, en una travessia que pot trigar fins a 12 hores.
Siem Reap està també connectada amb d’altres capitals del sud est asiàtic, com Kuala Lumpur o Bangkok, gràcies als vols low cost d’Air Asia.
Un cop a Siem Reap caldrà llogar un tuk tuk per contractar un recorregut d’almenys un parell de dies per l’enorme recinte d’Angkor. No és possible fer-ho a peu, ja que les distàncies entre els diversos temples son grans.
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!