Som a Brno, la segona ciutat més important de la República Txeca i capital de la regió de Moràvia Meridional. Se’ns acaba el viatge d’estiu del 2009 que ens ha portat per bona part de la República Txeca però no volem tornar a Barcelona sense conèixer la capital d’Eslovàquia, Bratislava, una ciutat que poc a poc es va posant al mapa turístic d’Europa.
Hi ha diverses companyies d’autobús que van de Brno fins a Bratislava. Nosaltres hem comprat els bitllets per internet amb Eurolines, de manera que ens han sortit molt barats (4 euros cada adult). El bus surt de l’estació de busos que hi ha al davant del nostre hotel, el Grandhotel, un dels hotels amb més solera de la ciutat, a les 10.30. En una hora i mitja ens porta fins a Bratislava.
Quan arribem a la capital eslovaca, cal agafar un troleibús des de la mateix estació i parar al cap de sis parades, a Gagarinova. Des d’allà, caminem deu minuts per arribar al City Hotel, on hi farem nit. Els horaris i els recorreguts dels busos i troleibusos locals es poden consultar a internet, de manera que sabíem perfectament el recorregut i els preus dels trajectes. A més, estàvem avisats per diferents fòrums d’internet, que els revisors son molt estrictes amb els turistes, de manera que hem comprat sempre el bitllet no fos cas que haguéssim de passar un mal moment. La veritat és que en tot el cap de setmana no ha parat cap revisor.
El City Hotel és correcte, encara que una mica antic, però per 49 euros, inclòs l’esmorzar (molt correcte, com vam comprovar l’endemà), no ens podem pas queixar. Deixem les coses a l’hotel i ens disposem a descobrir la petita capital eslovaca, o més concretament, el seu reduït centre històric.
És d’aquestes ciutats que en un dia es veu de sobra. No hi ha grans museus per perdre-hi tota una jornada i el realment agradable és caminar pel seu centre històric, tot peatonal, i ple de placetes i racons per descobrir. El Castell de Bratislava, des d’un turó, domina la ciutat.
En certa manera recorda una mica el centre de Ljubljana, capital eslovena, que vam, visitar l’any anterior. La plaça de l’ajuntament i els carrerons que en surten són ben bonics i plens de diverses escultures que surten aquí i allà, com el paparazzi o l’home que surt d’una claveguera, que diuen que és el monument més fotografiat de la ciutat. També el passeig on hi ha el teatre nacional és ben bonic i ple d’animació. A més, cada tarda, durant l’estiu és seu d’un festival de música amb actuacions gratuïtes. Nosaltres gaudirem aquella tarda d’un concert de tres noies que fan una música que recorda a les The Cors i que ens agrada força.
També és ben bonic el carrer on hi ha la torre Michalska, que domina la ciutat antiga i des de la que sembla que es té una bonica vista. No hi pugem però, perquè la torre és seu d’un museu que no ens interessa en absolut i no hi podem pujar només per veure la vista. Dinem al centre, en un petit restaurant al carrer del convent de les clarisses.
Havent dinat, donem una volta per la ribera del Danubi. Gris com a tot arreu. Finalment acabem passant diverses vegades pels mateixos carrerons, perquè el centre de Bratislava és petit i quan estem cansats, ens seiem a fer uns pastissos i un cafè a una cèntrica confiteria de la plaça de l’ajuntament, el Mayer Cafe, que segons sembla, és una autèntica institució aquí. Tot i que no és gens barat (els preus de Bratislava, amb l’entrada l’euro, són els mateixos que a Barcelona) els pastissos estan ben bons.
Quan comença a caure el sol (ens ha fet un dia esplèndid) ens acostem cap el castell de Bratislava. De camí, just davant de la catedral, ens trobem una pila de jueus ortodoxes amb els seus rinxols. N’hi ha ben bé vuit o deu, i no sabem cap on van. Després ens assabentarem que a Bratislava hi ha un parell de memorials dedicats als jueus. Probablement es dirigien allà.
Uns pendents ben pronunciats ens acosten a la fortalesa de Bratislava, que ara alberga diversos museus, que aquesta hora ja són tancats. El passeig però, passa per una zona de frondosa vegetació que és molt agradable. A més, les vistes des de dalt del turó valen la pena. En Marc baixa corrent i rient des de dalt del turonet. Per moments pensem que acabarà amb les dents clavades a terra però la veritat és que s’ho passa teta i arriba a baix cansat però sencer i sobretot, ben content.
Abans de tornar a l’hotel, entrem en un centre comercial, on aprofitem per comprar alguns vins de Moràvia i cerveses txeques i eslovaques, per portar cap a casa i regalar als pares.
Just al davant de l’hotel hi ha una pizzeria, de manera que ens fem amb una deliciosa quatre estacions que ens mengem a la mateixa habitació, relaxadament, quan ja hem aconseguit fer dormir en Marc.
EXCURSIÓ AL CASTELL DE DEVIN
L’endemà és diumenge. Avui és l’últim dia de viatge i volem aprofitar el matí per anar al Castell de Devin que està a uns deu quilòmetres de la ciutat. Per això, després d’esmorzar, agafem un autobús fins a Novy Most (el Pont Nou sobre el Danubi) i allà un altre que ens porta fins el Castell.
Sembla ser que ja abans del primer mil.leni hi hauria hagut una fortalesa en aquest indret. Segur que és així perquè la panoràmica que es domina des de dalt del turó on hi ha el castell és realment espectacular. Sigui com sigui, sembla que l’actual castell dataria d’abans del segle XIII el qual va ser ampliat diverses vegades. Tot plegat perquè, el 1809, les tropes napoleòniques al seu pas pel país, decidissin dinamitar-lo i deixar-lo en un estat certament ruïnós. Això però, lluny de fer oblidar el castell, l’ha convertit un punt important de peregrinatge nacionalista eslovac.
La veritat és que la visita al castell es fa ben ràpida, pel que com he comentat, està en runes i no hi ha massa a veure. Avui no ens fan pagar perquè sembla que és una mena de festa local de certa importància, de manera que el castell és dominat per una enorme bandera eslovaca. Primer jo i després la Isa pugem a dalt de tot de la torre d’homenatge (mentre, l’altre es queda a l’ombra amb en Marc). La vista des de dalt és espectacular, dominant un grapat de quilòmetres a la rodona. Sembla ser que des d’aquí es veu Àustria i diuen que en dies molt clars, Viena.
Vist el Castell ens en tornem cap a la capital, per donar les últimes voltes per l’agradable centre històric. Fa un dia esplèndid i és molt agradable passejar pels carrers amb llambordes. Tornem a passar per on sempre, per la rambla que desemboca al teatre nacional, pel carrer Michelanska, on hi ha la torre homònima, per la bonica plaça de l’ajuntament,…Poc a poc ens passen les hores, fins que decidim d’anar a dinar al McDonalds (un dinar poc eslovac per acabar el viatge).
Tornem a l’hotel i des d’allà agafem un taxi per anar al aeroport de Bratislava (el recepcionista truca el taxi, que segons sembla té un preu fix, que considerem assequible), on a del 16.25, puntual, surt el nostre vol que ens torna a Girona. A partir de demà, ja podem començar a planificar un altre viatge, que aquest ja és història.
Entradas sobre Bratislava en otros blogs amigos.
Bratislava en 1 día en Europa LowCost
Visitar Bratislava con pocas horas en Charcotrip blog de viajes.