Com que l’hivern es fa molt llarg vam decidir d’escurçar-lo amb un cap de setmana llarg. Aquest ens va portar a Irlanda (a Belfast i Dublín), aprofitant tres dies de festa que ens quedaven de l’any passat, que al ajuntar-los amb un cap de setmana ens feren cinc dies d’escapada.
Al igual que d’altres vegades hem agafat les ofertes que les companyies de vol low cost treuen a l’inici de la temporada baixa. És per això que vam anar fins a Belfast amb un vol de Jet2.com i vam tornar amb Ryanair des de Dublín fins a Girona.
Belfast és la capital d’Irlanda del Nord, territori colonitzat des de fa segles pel Regne Unit i que durant decenis ha focalitzat part de l’actualitat més bèl.lica d’Europa donat els intents per part dels irlandesos d’independitzar-se dels anglesos i unir-se així, a la República d’Irlanda per fer un país únic. Van ser anys on Belfast sortia cada dia als telenotícies amb atacs i contraatacs de l’exèrcit republicà irlandès i els encara més bel.licistes, exèrcit paramilitar unionista.
Els tractats de pau, focalitzats en l’històric Acord de Divendres Sant, del 10 d’abril de 1998, i el diàleg han substituït les armes i això ha provocat que poc a poc, Belfast surti de l’ostracisme per convertir-se en una dinàmica ciutat.
Arribem a l’Aeroport de Belfast amb la companyia low cost Jet2.com. Puntuals i sense cap problema ens dirigim al centre de Belfast, on hi tenim l’allotjament. Durant dues nits estarem allotjats al Belfast International Youth Hostel. Cèntric, net i econòmic. Recomanable.
Des d’allà contractem la visita del dia següent a la Costa d’Antrim i ens disposem a passejar per la ciutat.
Camí del centre ens creuem amb l’imponent edifici neoclàssic de l’ajuntament, amb una immensa cúpula que s’aixeca a 53 metres del terra. Es pot visitar i es fa de manera gratuïta en recorreguts guiats que són molt interessants. Els horaris de les visites però, són molt concrets i val la pena que els pregunteu amb exactitud abans d’anar-hi. De dins encara és més bonic que de fora.
Just a la plaça de l’ajuntament hi ha la Biblioteca Linen Hall, fundada el 1788 i que és un important centre per l’estudi polític de la regió, ja que conté més de 250.000 llibres i documents sobre la història política de l’Ulster. A la biblioteca hi ha un bonic bar on es pot descansar o llegir el diari de manera reposada envoltat d’aquest preciós monument a la cultura.
Fem camí cap a la zona del port tot passant per la torre del rellotge, l’Albert Memorial Clock Tower, que data del 1869 i domina la plaça de la Reina amb els seus 113 metres d’altura. La torre pateix una lleugera inclinació donat que està construïda sobre terrenys pantanosos i és un dels emblemes de la ciutat.
Finalment arribem a la zona del passeig que segueix el curs del riu. Les drassanes de Belfast van tenir molta importància. Cal recordar que va ser aquí on es va construir el Titànic. El passeig és molt agradable, encara que plovisqueja i fa una mica de fred. Passem per un munt d’escultures, com la del Big fish, feta de peces de terrissa de colors blavosos. Al capdavall hi ha el Waterfront Hall, un gran recinte per a concerts i congressos que intentarà posar la ciutat al mapa de ciutats de congressos d’Europa.
Però inevitablement, l’autèntica estrella de la ciutat és el Museu del Titànic, que va ser inaugurat el 31de març de 2012, de manera que quan nosaltres vam visitar la ciutat, encara no s’havia ni començat a construir. El museu, de sis plantes, reprodueix diverses estances del famós i infortunat vaixell, com ara bé els camarots o les sales de màquines.
A Belfast, com a qualsevol ciutat d’Irlanda, es fa inevitable un recorregut pels pubs més emblemàtics. Aquests pubs són autèntics temples del plaer. La cervesa irlandesa més famosa, la Guiness o qualsevol cervesa rossa es fa inevitable. Entre els que vam visitar el més espectacular és el Crown Liquor Saloon, decorat de manera exquisida. Allà vam fer unes pintes tot refugiant-nos de la pluja. Un vespre vam anar també al John Hewit, ben a prop de la Catedral protestant de Belfast, on hi havia una gran animació i era ple d’irlandesos amb la seva pinta a la mà, molts d’ells encara amb corbata, doncs segur que sortien de la feina.
L’últim dia pel matí vam decidir fer el recorregut típic per Belfast Oest, és a dir l’antiga zona de gresca continua entre els unionistes o lleialistes a la corona i els nacionalistes o Irlandesos, històricament oprimits a la seva pròpia ciutat. Passem per Shankills Road i Falls Road, admirant els múltiples murals d’una i altre part. Curiosament són molt més bel.licistes els unionistes que els nacionalistes, que sovint estan més dedicats als ídols locals i herois, que a pròpiament el fet militar. Els dels paramilitars lleialistes són sovint representacions de paramilitars unionistes encaputxats assassinant a irlandesos. Hi diverses empreses que es dediquen a fer aquests recorreguts. Sovint els guies son exmilitants dels grups paramilitars o del IRA, però nosaltres vam fer el recorregut pel nostre compte.
També passem per les portes de ferro que separaven els dos barris i que tantes vegades havíem vist a les notícies. Ara les portes estan obertes i la calma sembla haver tornat, però això no impedeix que se’ns posi la pell de gallina al passar per aquest barri. També passem pel local del Sinn Fein i entrem en algunes botigues on venen material irlandès nacionalista. Només és necessari passejar-se una estona per Belfast per saber qui son els ocupants i quin són els ocupats.
Abans de fer camí cap a Dublín anem a dinar al Saint George Market, un dels 5 més bonics del Regne Unit segons votació popular i que els dissabtes munten el que és conegut com The City Food & Garden Market, és a dir un festival gastronòmic que ens permet menjar allà mateix gaudint de debò de l’experiència. L’edifici actual data de finals del segle XIX però segons sembla, ja hi havia mercat en aquesta zona el 1605.
A Dublín s’hi pot anar fàcilment en transport públic, tan en tren com en autobús. Nosaltres agafem l’autobús que en menys de tres hores ens deixa al centre de la capital de la República d’Irlanda, just a tres minuts caminant d’on tenim l’hotel.
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!