AYUTTHAYA. Descobrint l’antiga capital del regne de Siam

Ayutthaya, vuitanta-sis quilòmetres al nord de Bangkok és avui un Parc Històric. Això vol dir, unes venerables runes del que va ser la capital de l’imperi de Siam entre 1350 i 1767. Va ser el Rei U-Thong qui va fundar la ciutat i la va fer capital del seu regnat. Sembla ser que U-Thong va marxar de l’antiga capital de Siam, Suphanburi, que estava assolada per una epidèmia de verola.

Des de la fundació de la ciutat, fins a 33 reis van regnar des d’aquesta ciutat, fins que els birmans la van conquerir i després, saquejar.

Com que el transport local està força ben estructurat a Tailàndia, agafem un tren a l’estació de Hualampong (n’hi ha gairebé cada hora) que en una hora i mitja ens deixa a la ciutat moderna d’Ayuthaya. Com que la ciutat moderna no té massa interès, no ens entretenim massa i de seguida ens acostem al Parc Històric, que la Unesco va incloure dins la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1981. També es pot anar a Ayutthaya en autobús o furgoneta o fins i tot, amb barques que remunten en riu Chao Phraya

En unes tres hores visitarem una gran part d’aquest recinte arqueològic. Ho fem a peu, de manera que les caminates son sovint prou llargues. També pots llogar bicicletes, que de fet és el que vam fer quan vam visitar el Parc Arqueològic de Sukhotai. No hauria estat pas mala idea, donat que l’extensió del parc és d’uns quinze quilòmetres quadrats, i sovint, les distàncies són una mica llargues.

Els passeigs però, es veuen recompensats sempre, perquè al final sempre hi ha una temple que ens deixa la respiració en suspens. El Wat Phra Si Sanphet (del 1448, amb les seves imponents tres estupes o chedis que contenen les cendres de diversos monarques), el Wat Phra Meru, el Wat Phra Chao, el Wat Phanan Choeng o el Wat Rachaburana (del 1424 i on destaquen dues boniques torres i les figures d’algunes apsares que recorden les que hi ha a Angkor, a Cambodja).

Un a un, anem descobrint els antics temples de pedra, amb els seus majestuosos chedis i els seus grans Budes, alguns d’ells de gairebé vint metres d’alçada. Crida especialment l’atenció la figura del Buda reclinat del Wat Lokayasutharam, com el que es troba a Bangkok al recinte del Wat Pho. Aquest estàtua de Buda té una altura de 8 metres i una llargada de 37, i és considerat un lloc de peregrinatge a Thailàndia, de manera que no és estrany trobar-se tailandesos fent ofrenes.

Els estils artístics a Ayutthaya són diversos, donat que aquest regnat va ocupar una gran extensió que arribava fins a l’actual Cambotja. Podem trobar influències khmers, birmanes o de ceilan.

Fa bon dia i amb calça curta si està molt bé. Ens creuem amb un grup de coreans: ells, càmera en mà, elles impecablement vestides com si anessin de casament: amb sabates de taló, vestits de mudà, guants fins els colzes i pameles… És curiós, com en abandonar Bangkok, l’smog ha deixat pas al cel blau.

Probablement la imatge més coneguda d’Ayutthaya sigui el cap de buda que ha quedat pres enmig d’una figuera estranguladora. Es troba al Wat Mahathat. És una imatge icònica del recinte i de fet, de tot Thailàndia.

Quan marxem estem molt satisfets. La visita no ha defraudat les nostres expectatives. Al contrari: l’arquitectura clàssica siamesa amb les seves variades influències, ara khmers, ara de Sukhotai ens ha impressionat de debò.

Si t’ha agradat l’entrada , COMPÁRTEIX-LA!!!