ATENES. Guia de la capital de Grècia, bressol de la cultura occidental.

Ens havien parlat tant malament d’Atenes que al final ens va sorprendre de manera ben positiva. És evident que l’Atenes post-olímpica ha patit un rentat de cara en motiu dels Jocs Olímpics del 2006 que fa que la ciutat ara sigui molt més agradable que fa uns anys. Les façanes s’han netejat, els espais verds han crescut i sobretot s’han fet una sèrie de passeigs per vianants que han fet de la capital grega una ciutat molt agradable de caminar als vespres d’estiu, quan la temperatura ja ha baixat, però encara hi ha llum fins tard. Són el que anomenen passeigs arqueològics, que uneixen les distintes zones arqueològiques de la ciutat en una sèrie de passeigs llambordats.

Atenes és una ciutat Mediterrània i llatina en la màxima expressió de la paraula. A la gent, li agrada dinar tard i sopar encara més tard. Hi ha almenys quatre zones on els restaurants i bars es multipliquen de manera espectacular (Plaka, Monastiraki, Microlimano i Psiri). Les diferents tavernes, una al costat de l’altre, situen les taules al carrer i hi ha un ambient de xirinola i rauxa impossible de trobar en cap ciutat que no sigui mediterrània.

A l’estiu sol fer calor a Atenes (estàvem a uns 35 graus a final d’agost), de manera que és preferible fer les visites als recintes arqueològics a primera hora o a mitja tarda. Durant els dies que vam estar a Atenes, la península del Peloponès va ser assolada per uns horribles incendis en cadena que van deixar més de 70 morts. Els carrers d’Atenes eren plens de cendra i a mitja tarda el cel agafava un terrible color grisós producte dels incendis.

COM ARRIBAR A ATENES.

El més habitual és arribar a Atenes en un vol que arribi al seu principal aeroport, l’internacional Eleftherios Venizelos. Solen haver vols a preus assequibles amb companyies de low cost, tant des de Barcelona, com des de Madrid.

Al arribar a Atenes és fàcil anar de l’aeroport al centre. El metro arriba fins la terminal aèria i et deixa al centre d’Atenes, a la plaça Sintagma. Allà es pot fer transbordament si ho necessites. Nosaltres teníem l’hotel a la zona de la Plaça Omònia.

La xarxa de metro sembla força eficient i et deixa a prop dels llocs a visitar. Està formada per tres línies i 51 estacions. Hi ha bitllets individuals, però també abonaments diaris, setmanals i mensuals.

A més d’arribar fins l’aeroport (línia 3), el metro arriba també fins al port del Pireus (línia 1), per si has d’agafar un ferri a les illes o vols anar a sopar a la zona del moll de Microlimano, on hi ha un munt de tavernes de pescadors. 

 

LES VISITES IMPRESCINDIBLES D’ATENES.

Acròpolis

IMG_0086_Small

Acròpolis. Teatre de Dionís.

Se’ns dubte, la visita estrella de la capital hel.lènica i també de tot el país. L’entrada  permet gaudir també d’altres zones arqueològiques d’Atenes (les Agores antiga i romana, el Cementiri Ceràmic, l’Olimpeion i el Teatre de Dionís). La visita cal fer-la o bé a primera hora o bé, un parell d’hores abans de tancar (a l’estiu tanquen a les 19.30h). Més que res, perquè al migdia, el sol cau a plom i la calor es fa força insuportable. L’entrada per la majestuosa porta dels Propilis, antiga entrada a l’Acròpolis és monumental i et fa entrar en situació. Només passar els Propilis et trobes de cara amb el monument més important de la Història d’Occident: el Partenó. Construït íntegrament de marbre blanc en època de Pericles i sota la direcció de Fídies, un dels escultors més cèlebres de la història, el temple dedicat a Atenea Parthenos, la deessa protectora i homònima d’Atenes, és l’obra culminant de Calícrates i Ictino, els dos arquitectes que se’n van encarregar del disseny. És un enorme temple, cim de l’ordre dòric, construït entre el 447 i el 432 abans de Crist. Es tracta d’un perípter (hi ha columnes a tota la seva perifèria) octàstil (amb vuit columnes a la seva façana principal).

IMG_0136_Small

Acròpolis. Odeon d’Herodes Àtico.

Fídies, que també fou l’autor de l’estàtua crisoelefantina (d’or i marfil) de Zeus Olímpic (una de les set meravelles de l’antiguitat, que es trobava al recinte sagrat d’Olímpia) va ser l’encarregat no només de la direcció de l’obra si no també de la decoració escultòrica, és a dir, dels frontons, de les metopes (que representaven temes mitològics grecs, com la gegantomàquia, amazonomàquia, centauramàquia i la Guerra de Tròia), de l’enorme fris (amb la gran Processó de les Panatees) i de la imatge d’Atenea Parthenos, crisoelefantina també i que es trobava a la cel.la del temple. Res d’això es troba ara al temple. Els frisos, les metopes i els frontals estan als museus (sobretot al British Museum de Londres, però també al Museu de l’Acròpolis que estava tancat durant la nostra visita, però que ara és una visita imprescindible) i l’enorme estàtua d’Atenea Parthenos, malauradament, ha desaparegut.

L’efecte d’estar davant del Partenó és enormement emocionant, amb la seva blanca estructura marmòria, monumental i amb les seves columnes lleugerament corbades per tal de crear l’efecte visual d’estar simètricament situades.

Entre els altres edificis que hi ha a l’Acròpolis, cal destacar també el preciós temple de l’Erecteion, construït entre el 420 i el 406 AC en una terrassa en tres nivells, i famós perquè les seves columnes són les famoses cariàtides, imatges de sis dones de 2.3 metres d’alçades que sostenen sobre el seu cap, el temple d’ordre jònic. Aquest petit temple està situat en un dels punts més sagrats de tota l’Acròpolis, on la deessa Atenea, la patrona d’Atenes va fer que la olivera que va regalar a la ciutat, florís.

Ni que dir, que les cariàtides actuals són còpies, doncs les originals (4 de les 6) es troben al Museu de l’Acròpolis.

IMG_0137_Small

Propilis

IMG_0149_Small

Erecteion

Hefesteion

Un dels temples més ben conservats de tot el país és l’Hefesteion o Teseion que es troba al recinte de l’Àgora Antiga, ben a prop de l’Acròpolis. És un preciós temple d’ordre dòric, dedicat al culte a Hefesto i Atenea. Al igual que el Partenó és un períptere, en aquest cas hexàstil (6 columnes a la façana principal i 13 a les laterals) i també es va construir en marbre entre el 460 i el 415 AC. És el temple antic més ben conservat de tota la ciutat. Tot i que no es coneix amb exactitud l’autor del temple, molts autors creuen que hauria estat el propi Ictino, l’arquitecte del Partenó, qui hauria fet els plànols.

IMG_0078_Small

Hefesteion

Temple de Zeus Olimpic

A 500 metres de l’Acròpolis trobem el que queda d’aquest enorme temple, que al seu temps va ser el més gran que mai s’hagués edificat a la cultura grega. Els temples en aquesta zona van començar a ser construïts cap el 515 AC., però van anar continuant durant sis cents anys, doncs moltes vegades es van suspendre les obres per falta de finançament. Va ser l’emperador Adrià, gran admirador de la cultura grega, qui va acabar les obres el 131 d.C. Es tracta d’un enorme temple d’ordre corinti, que feia 96 metres de llarg per 40 d’ample. Tenia fins a 104 columnes corínties, de 17 metres d’alçada i 1.7 metres de diàmetre, de manera que l’aspecte era de ser un temple molt esvelt. Per desgràcia només queden 15 columnes en peu, però això no impedeix que podem fer-nos una idea del que era aquesta impressionant estructura.

IMG_0122_Small

Temple de Zeus Olímpic

Estadi Panathinaikó

Aquest preciós estadi de marbre blanc pentèlic va ser reconstruït en motiu de les primeres Olimpíades de l’era moderna, celebrades a Atenes en 1896. Es construí en una vall natural entre dos turons de la ciutat on antigament hi havia l’estadi que acollia els Jocs Panatenaics, un dels festivals atlètics de l’antiga Grècia. Durant els Jocs Olímpics del 2004, l’estadi va ser l’incomparable marc d’arribada de la marató olímpica i de les proves de tir amb arc, però com no té les mesures estandard dels estadis d’atletisme actuals, no pot albergar competicions atlètiques. Hi caben unes 45.000 persones i el seu blanc marbre el fa realment encegador.

IMG_0091_Small

Estadi Panathinaikó

 

Plaça Syntagma i Parlament

IMG_0126_Small

Parlament

La plaça Syntagma o Plaça de la Constitució és el centre neuràlgic de la capital grega, i de fet, de tot el país. No només hi té la seu el Parlament hel.lènic si no que sol ser l’indret habitual de les més grans manifestacions que gairebé a diari, s’han convocat a Atenes en els darrers temps.

El neoclàssic Parlament, del 1866, domina la plaça. Tot i que inicialment va ser construït com a Palau Reial, des de  1935 és la seu del Parlament del país. Es fa gairebé imprescindible acudir al canvi de guàrdia que cada diumenge es realitza davant del parlament, de manera solemne, a les 11 del matí. Si aquell dia no esteu a Atenes, almenys us haureu d’acostar qualsevol altre dia per fotografiar-vos amb els evzones, els guàrdies republicans que vesteixen pomposament a les portes del palau.

Davant del Parlament també trobem el Monument al Soldat Desconegut, que sempre està custodiat pels evzones.

Des de la Plaça Syntagma surten algunes de les avingudes més importants de la ciutat, com Stadiou o Venizelou, que van en direcció Omònia, o Ermou, una de les més comercials de la ciutat, però on hi trobem, al bell mig, una de les millors sorpreses que es poden trobar a Atenes: l’església Panigia Kapnikarea. Es tracta d’una petita església bizantina ortodoxa del segle XI, preservada i que es troba, al mig del carrer Ermou, envoltada i gairebé devorada, per la gran ciutat. Construïda en maó, té planta de creu i una petita cúpula sobre un tambor octogonal.

IMG_0045_Small

Canvi de guàrdia

IMG_0035_Small

Canvi de Guàrdia

IMG_0129_Small

Evzon

IMG_0131_Small

Panigia Kapnikarea

Mont Licabeto

Es pot pujar a aquest turó de 278 metres d’altura, en un funicular o a peu (uns vint minuts de pujada per una escalinata força empinada). Dalt de tot hi ha la petita església de Sant Sergi. El millor són, evidentment, les espectacular vistes que es poden admirar des del cim d’aquet turó. Arriben a tota Atenes, amb l’Acròpolis al teu davant i al fons de tot, el mar amb les illes del Golf Sarònic (Salamina i Egina). Sempre, es clar, que la contaminació ho permeti.

IMG_0148_Small

Licabeto

IMG_0056_Small

Sant Sergi

IMG_0055_Small

Vista des del Mont Licabeto

Museu Arqueològic

IMG_0163_Small

Museu Arqueològic

És el museu imprescindible a Atenes, amb permís, es clar, del museu de l’Acròpolis. Abasta des de la Prehistòria fins l’època romana, però sobretot hi trobem la més important de les col.leccions d’art de la Grècia Clàssica. Entre les peces exposades hi ha la màscara funerària d’or d’Agamenon, trobada a Micenes, un munt de Kouros de diferents èpoques (entre elles el Kouros de Sunión) o l’escultura de Posidó o Zeus (una enorme estàtua de 210 centímetres d’altura, feta en bronze, de la que no se sap ben bé qui és i que va ser trobada el 1928 al fons del mar, prop del Cab Artemísion). També trobem en aquest museu les petites (i no tan petites) escultures de marbre de la cultura ciclàdica (i que han inspirat alguns del moviments artístics més significatius del segle XX) o algunes precioses àmfores que eren regalades, plenes d’oli, als guanyadors dels Jocs Panatenaics. També trobem els frescs que s’han portat des del recinte arqueològic d’Akrotiki a Santorini, que sembla que tenen un valor històric enorme, però que ens van semblar massa reconstruïts.

IMG_0024_Small

Zeus

IMG_0025_Small

Museu Arqueològic

IMG_0017_Small

Figura ciclàdica

IMG_0016_Small

Màscara d’Agamenon

 

Museu de l’Acròpolis

Va ser inaugurat el 20 de juny del 2009 amb la pretensió de que s’anés abastint de tots els tresors de l’Acròpolis que hi ha repartit per un munt de museus del món. En particular, la màxima aspiració és la recuperació dels coneguts com a “marbres de Elgin”. És a dir, els frisos del Partenó, que es troben al British Museum de Londres.

Està situat just als peus de la muntanya sagrada i va tenir un cost de més de 130 milions d’Euros. Eren temps de vaques grosses, just abans de que Grècia és sumís en una de les crisis econòmiques més grans de la història.

Entre els centenars de peces que hi trobem, destaquen les cariàtides del Erecteion.

http://www.theacropolismuseum.gr/en

Plaka

És la zona més turística en quan a locals per anar a sopar i botigues de records. Es tracta d’un petit poble dins la gran ciutat on els carrers són per vianants i les voreres plenes de taules i cadires de les diferents tavernes que se succeeixen una al costat de l’altre en tot el barri. Un no pot esperar-se trobar una autèntica taverna grega on hi vagin els atenesos, doncs és un barri eminent turístic, on les tavernes són freqüentades gairebé en exclusiva pel estrangers. En qualsevol cas, és un lloc molt agradable de passejar, sobretot quan cau el sol, al vespre. I és un lloc ideal per anar-hi a sopar algun dia, o si es prefereix, fer una copa o un frappe, després de sopar. Cal, això sí, anar en compte on et poses a sopar, doncs del contrari pot ser que mengis malament i a sobre et clavin. És per això que vam tirar de guia, i vam anar a sopar a la taverna Damingos (Kydhathineon 41), que està situada en un soterrani al bell mig de Plaka i que està oberta des del 1865 (ens diuen que és la més antiga del barri). Hi vam sopar molt bé i bé de preu (imprescindible el seu bacallà -bakaliáro skordhaliá-, molt bo el seu formatge picant i no ens va agradar tant la seva faba –una espècie de puré de mongetes calentes, típiques d’Atenes-).

IMG_0234_Small

Plaka

Monastiraki

Ben a prop de Plaka trobem un altre dels barris més emblemàtics d’Atenes: Monastiraki. Aquest barri és, al igual que Plaka, ple de restaurants i bars, des dels més típics pels turístics, fins a preciosos locals de disseny o tavernes de tota la vida. Des de la Plaça Omonia, el Carrer Athina ens porta a la Plaça principal de Monastiraki, i des d’allà, un entrellat de petits carrerons es bifurquen per tot el barri. Els diumenges cal anar al mercat dominical del barri, el Pazari o Mercat de les puces. Una espècie de mercat dels encants, situat a la Plaça Abisinías y els carrers adjacents, on hi trobem tot tipus de quincalla, des de discos de vinil de fa cinquanta anys, a aquell quinquer de casa l’avia, o còmics dels anys cinquanta i material de la guerra de Iugoslàvia. Imprescindible passar-hi un parell d’hores en aquest mercat dels encants.

A la plaça Monastiraki, que dóna nom al barri, i on hi ha la parada de metro homònima, hi trobem l’antiga mesquita Tzistarakis, construïda el 1759 per el turc Mustafa Aga, el qual va utilitzar material dels antics edificis d’Atenes. Actualment, la mesquita no és un lloc de culte islàmic, si no un museu de ceràmica tradicional.

IMG_0244_Small

Pazar de Monastiraki

IMG_0241_Small

Pazar de Monastiraki

Psiri

Una altre de les zones on anar a sopar. Fins fa ben pocs anys aquest barri era ben poc popular. Fins i tot, estava considerat una mica perillós. Però a la última dècada s’ha emplenat de precioses tavernes on menjar el deliciós souvklavi o gyros, ja sigui de pollastre o de porc, potser amenitzat amb la típica amanida grega amb tomàquet i feta. També hi ha unes quantes galeries d’art en aquest barri, però quan agafa realment ambient és quan el vespre deixa pas a la nit.

 

Pireus

És un dels ports més importants d’Europa i de fet una ciutat diferenciada d’Atenes. Però pels habitants d’Atenes, el Pireu no deixa de ser el seu port. La línia de metro ens deixa al bell mig de Pireus. Així, la parada de Faliro, queda just al davant de l’Estadi de futbol del Olimpiakos i queda a un quart d’hora caminant d’una de les zones més animades d’Atenes: el moll de Microlimano. En aquest port, les embarcacions pesqueres han deixat pas a les més esportives, però el que realment li dóna ambient és la gran quantitat de restaurants de peix, on degustar una bona fritura a un bon preu. I després, amb la panxa ben plena, es pot acabar la nit prenent un frappé, o potser una copa, a la gran quantitat de bars musicals, sempre de disseny, que s’acumulen a aquesta zona, una de les més pijes d’Atenes.

Al Pireu, però, també hi vam anar per agafar el ferry cap a les illes gregues. En aquest cas, cal baixar a l’última parada de la línia de metro (Pireus). Just al sortir et trobes davant del moll dels ferris.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE GRECIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!

17 thoughts on “ATENES. Guia de la capital de Grècia, bressol de la cultura occidental.

  1. Para mí, la mejor visita fue el Keramikos. Me encantó. Me pasó lo mismo que a ti, me habían dicho tantas veces que Atenas era feo que me sorprendió lo mucho que me gustó. Las noches en Monastiraki son geniales, se llenan de gente cantando, bailando e incluso manifestándose. No cabe duda de que es un sitio para vivirlo un rato.

  2. Un artículo muy completo! Me ha gustado mucho este recorrido por Atenas, una ciudad que aún no conozco. A mi también me han comentado que es una ciudad fea, pero por lo que veo a mi sí me gustaría, sobre todo por la visita a estos monumentos y la historia que guardan.

  3. Muy bueno el relato y las recomendaciones, viajamos a Atenas en Diciembre proximo, buenisima tu informacion. Muchas gracias.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *